Esperanto*Cat

El bloc de l’Associació Catalana d’Esperanto

Declaració de l?Institut d?Estudis Catalans davant l?anunci del Govern d?Aragó de derogar la Llei de llengües 20/06/2012

Sense categoria
L’Associació Catalana d’Esperanto fa seu en tots els seus punts el comunicat que acaba de publicar en el seu web l’Institut d’Estudis Catalans.

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans davant l’anunci del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües  20/06/2012
 

L’Institut d’Estudis Catalans, assabentat de la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’aquesta comunitat i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma», exposa les declaracions següents:
1. La comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.
2. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.
3. En conseqüència, l’Institut d’Estudis Catalans dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.
4. Així mateix, declara que, en cap cas, no es pot considerar autoritat lingüística externa a l’Aragó una entitat com l’IEC, que té atribucions sobre el conjunt dels territoris de llengua catalana i que compta entre els seus membres amb representants de la Franja.

125 anys després, la lluita pels drets lingüístics és més vigent que mai

Sense categoria
L’Associació Catalana d’Esperanto ha commemorat avui el 125è aniversari de la llengua internacional en una roda de premsa a l’espai Vilaweb. L’associació ha manifestat el seu compromís en la defensa dels drets lingüístics, “com a complement indissoluble dels drets humans”, en favor de la diversitat lingüística i “el dret a la comunicació plena entre persones de llengües diferents, com a mitjà de superació dels prejudicis vers la cultura de la pau”.

125 anys després de la publicació de l’Unua Libro (Primer Llibre), la primera publicació que va descriure la llengua internacional, l’Associació Catalana d’Esperanto ha manifestat més vigent que mai la necessitat de seguir promovent l’esperanto als Països Catalans com a millor opció de democràcia lingüística, així com la llengua i la cultura catalanes arreu del món per mitjà de l’esperanto, en un món en què la diversitat està cada cop més amenaçada.
 
Carles Vela, president de l’associació ha volgut subratllar que “l’esperanto s’ha de sentir orgullós dels seus 125 anys perquè s’ha acompanyat de l’esperantisme” fent una clara al·lusió al moviment social pro drets lingüístics que representa el col·lectiu de locutors d’aquesta llengua.
 
Per la seva banda Ferriol Macip, coordinador de l’associació, ha palesat que l’ús de l’esperanto no és suficient sinó que “cal continuar educant en els valors de la diversitat i de la igualtat de drets”. Macip ha destacat l’accessibilitat de l’esperanto a tothom independentment dels origens ètnics o de les classes socials i ha conclòs que assolint el “dret a la comunicació plena entre persones de llengües diferents, podrem superar els prejudicis vers la cultura de la pau”.

L?esperanto. 125 anys treballant pels drets lingüístics, la diversitat i la pau

Sense categoria
L’any1887 Lluís Llàtzer Zamenhof va presentar la seva proposta de llengua auxiliar internacional. Aquest oftalmòleg jueu, educat en rus, vivia a la ciutat de Bia?ystok on eren freqüents les tensions entre els diversos grups ètnics que hi habitaven. La seva llengua fou coneguda popularment amb el nom d’‘esperanto’, pel pseudònim que va fer servir l’autor.

Des del principi, l’objectiu era, i és, facilitar la comunicació entre els pobles, entre les nacions. Vist que ‘parlant la gent s’enten’, es creia que així s’evitarien conflictes i guerres. Aquest objectiu és conegut com “la idea interna” i és potser el que diferencia aquesta llengua dels altres intents de llengües planificades que no han assolit la popularitat de l’esperanto.
L’esperanto és una llengua senzilla, regular, intuitiva, neutra (no pertany a ningú) i amb un gran valor propedèutic (aprendre esperanto facilita l’aprenentatge de llengües estrangeres).
Internacionalment, el moviment esperantista va comptar amb el suport  d’institucions diverses, com la Societat de Nacions – precedent de l’ONU – que va considerar seriosament la seva adopció com a llengua internacional auxiliar. 
Després de la segona guerra mundial, en què va ser brutalment perseguida, la UNESCO i el Parlament Europeu han demanat repetidament que s’estudiï i s’ensenyi arreu.
Als camps de concentració van morir jueus, gitanos, homosexuals… i també esperantistes. 125 anys després del seu naixement i sense recolzament polític ni econòmic segueix sent una llengua viva. Més enllà del moviment social pro drets lingüístics, s’ha creat una cultura rica i diversa, present als cinc continents. Hi ha comunitats esperantistes molt actives a França, Alemanya, Polònia, Flandes o Hongria i també a la Xina, al Brasil, a Togo, Nigèria, Vietnam o a l’Iran.
Com tota nació sense estat i tota llengua minoritzada, els Països Catalans i el català hi han tingut una relació especial. Des de pioners com Frederic Pujolà o Joan Amades fins a figures actuals com Abel Montagut o Hèctor Alòs. Ja el 1909 es va celebrar a Barcelona el 5è Congrés Universal i el 1925 es va presentar una antologia de la literatura catalana que va tenir difusió internacional a través del moviment esperantista.
Actualment, i en part gràcies a Internet, l’esperanto està vivint una segona joventut. És una de les llengües més actives a la xarxa, com mostra la quantitat (i qualitat) dels articles a la viquipèdia, la presència al ‘google translator’, els innumerables portals per aprendre la llengua de manera gratuïta, fàcil i ràpida. Els seus usuaris comparteixen l’humanisme de Zamenhof, conformant un moviment particular.
Íntimament lligat al moviment pacifista, i en favor d’un món lingüísticament sostenible, els esperantistes es caracteritzen per oferir propostes molt concretes, centrades en la mútua intercomprensió en igualtat de condicions, i en la preservació de la diversitat. És a través de la comunicació, doncs, que s’arribarà a la utopia fraternitzadora de l’esperanto. Així, pot ser una eina molt útil a l’hora d’oferir una visió de la història que pugui ser compartida per diverses nacions amb visions històriques conflictives.

www.esperanto.cat