Esperanto*Cat

El batlle modifica el seu discurs i reconeix la història negra de Grégoire

Unes deu persones, portant banderes occitanes, van protestar dimarts passat a Montpeller durant la inauguració d’un monument amb una placa en honor de l’abat Grégoire, “un clergue revolucionari que consagrà la seva vida a l’eradicació dels patuesos i d’altres llengües minoritàries”, segons els manifestants. “És el símbol d’un sistema jacobí radical que tronarà al cor de la vila i insultarà per sempre la memòria dels nostres ancians, humiliats a l’escola quan parlaven la seva llengua”, argüien.

El batlle de Montpeller, Philippe Saurel, va subratllar que la placa a Grégoire s’inaugurava en commemoració de l’abolició de l’esclavatge en 1794, i va destacar l’obra de l’abat francès. Tanmateix, en adonar-se de la protesta, va canviar el discurs sobre la marxa i va intentar ser crític amb Grégoire. En aquest sentit, Saurel va reconèixer la part fosca de l’abat lingüicida i es va mostrar “favorable a les llengües regionals”. A més d’haver inaugurat el primer curs bilingüe occità-francès de la ciutat, Saurel va destacar la presència de la bandera occitana a la seu de l’ajuntament de Montpeller.

Per contra, el 17è tinent d’alcalde, delegat de cultura occitana i del barri Centre, Guy Barral, va parlar en privat amb els occitanistes que es manifestanven de manera totalment favorable a la figura de l’abat Grégoire, afirmant fins i tot que no havia fet res contra les llengües.
Qui era l’abat Grégoire?

Henri Grégoire va ser un clergue francès; esdevingut bisbe constitucional de Bles durant la Revolució Francesa, de la qual en fou un dirigent. És cert que va ser un dels principals responsables de l’abolició de l’esclavatge  i va aconseguir que l’Assemblea Constituent de França aprovés la primera llei que reconeixia a certs homes negres rics els mateixos drets que als blancs.

Però Grégoire és conegut sobretot pel seu rol de repressor lingüístic. El 4 de juny de 1794 en plena època del Terror, Grégoire va presentar a la Convenció Estatal un informe titolat Sur la necessité et les moyens d’anéantir les patois et d’universaliser l’usage de la langue française (Sobre la necessitat i els mitjans d’anihilar els patuesos i d’universalitzar l’ús de la llengua francesa), on hi afirmava això:

“Però al menys podem uniformitzar el llenguatge d’una gran nació de manera que tots els ciutadans que la composen puguin comunicar els seus pensaments sense obstacles. Aquesta empresa que no ha estat plenament assolida per cap poble, és digna del poble francès, que centralitza totes les branques de l’organització social, i que ha de ser gelós de consagrar el més aviat possible, dins d’una República una i indivisible, l’ús invariable de la llengua de la llibertat”. (Vegeu el text complet en francès)

Alguns anys abans, el 1790, havia fet una enquesta sobre l’ús de les llengües de l’estat francès , amb l’objectiu de  trobar els mètodes més eficaços per eradicar-les.

Aquelles llengües, entre les quals l’occità o el català, les anomenava els “patuesos”, un mot pensat per denegar-ne la condició de llengües dignes i vàlides com el francès. Grégoire va defensar l’extermini total d’aquestes llengües i la seva substitució pel francès com a mitjà per fer triomfar la llibertat i difondre les idees revolucionàries. Per ell, l’ús de les llengües com la nostra fomentava la contrarevolució.

Als informes de Grégoire es pot constatar que en aquella època es parlava francès tan sols a quinze dels vuitanta departaments de França d’aleshores. Als seus informes Grégoire considerava que el cors i l’alsacià eren formes “molt degenerades” de l’italià i de l’alemany respectivament, així mateix considerava l’occità subdividit en un seguit de dialectes sense possibilitat, segons ell, d’intercomprensió mútua.