Aprendre llengües causa el mateix plaer que la xocolata, el sexe o els jocs d’atzar
Els científics han determinat que conèixer el significat de les paraules activa els circuits cerebrals de motivació i de recompensa
Aprendre noves llengües pot causar el mateix plaer que la xocolata, el sexe o els jocs d’atzar, segons les conclusions d’un estudi fet per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i de la Universitat Otto von Guericke de Magdeburg (Alemanya). En un estudi publicat a la revista Current Biology, els científics expliquen com han determinat que conèixer el significat de les paraules també activa els circuits cerebrals de motivació i de recompensa.
“L’objectiu del treball era veure fins a quin punt aprendre una llengua podria activar aquests circuits del plaer i de la recompensa. D’una altra banda, que el llenguatge estigui sostingut per aquests circuits és una hipòtesi interessant des d’un punt de vista evolutiu”, diu Pablo Ripollés, un dels autors de l’estudi.
Per arribar a aquesta conclusió, els científics van fer dues ressonàncies magnètiques a 36 adults, que mostraven que l’aprenentatge d’una nova llengua activa les mateixes partes del cervell que jocs d’atzar.
Els investigadors afirmen que aquest descobriment podria ajudar a trobar les claus pel desenvolupament de les llengües humanes, i motivacions per aprendre altres llengües.
Seguint amb les comparacions odiosses, hi podriem afegir “matar gats a pedrades”, “menjar hamburgueses fins a petar” o “profanar tombes”…
S’ha de reconèixer que en algunes persones malaltes, aquestes accions abans esmentades també poden “motivar” i “crear plaer”. Pot ser més i tot que els “jocs d’atzar” o la “xocolata” (del “sexe, drogues i rock&roll” es suposa que tenen unes funcions intergrupals que abarquen tot el ventall evolutiu humà, que diria un darwinià).
Aquest estudi, al meu parer, parteix d’unes suposicions molt subjectives. A mi, parlant clar i català, en aquests moments de la meva vida ni la xocolata ni els jocs d’atzar em provoquen el més mínim plaer. Més encara: dels jocs d’atzar he estat un aferrisat enemic desde sempre.
Ara, que vingui un científic universitari -que tant en saben- i em digui en quin grau evolutiu em trobo.
Atentament