Condemnen l’escola occitana de Llemotges a retornar la subvenció
Un grup antioccitanista ha trobat una fòrmula legal per exigir que la justícia falli contra la Calandreta
El tribunal administratiu de Llemotges ha condemnat la Calandreta llemosina, l’única escola de la regió on s’ensenya en occità, a retornar una subvenció de 47.000 euros. Segons informa el digital occità Jornalet, la sentència desposeeix l’escola occitana de tots els seus recursos.
Aquesta sentència es produeix a rel d’una denúncia que van posar un grup de ciutadans, membres de la Féderation Nationale de la Libre Pensée, una organització francesista que més d’un cop s’ha manifestat en contra de la llengua occitana i que treballa la supremacia lingüística del francès. Però el motiu de la denúncia va ser que l’escola rebia subvencions destinades a establiments de secundària i no pas de primària. Aquesta associació havia denonciat a la justícia la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Les escoles Calandreta són establiments associatius que des de 1979 es dediquen a recuperar la llengua occitana. Actualment n’hi ha més de 50 repartides arreu d’Occitània i arriben a uns 3 000 alumnes. A Limòtges i a tota la regió del Llemosí tan sols n’hi ha una.
Pel que he vist a la pàgina de La Libre Pensée, la raó de la demanda va estar que una escola de titularitat privada (la Calandreta llemosina) rebia [més] subvencions estatals que altres escoles públiques (una consigna seva és “Fonds publics à l’Ecole publique, fonds privés à l’école privée”). No els hi manca una bona part de raó en el seu plantejament, malgrat que molts cops una bona argumentació comporti males conseqüencies.
La Libre Pensée és una associació sense ànim de lucre composta per lliurepensadors de tendències republicanes d’esquerra, francmassons i anarquistes (amb “istes” i no). Fan dues publicacions (La Raison i La Libre Pensée) que, als anys 80, eren molt interessants i amb una gran llibertat d’opinions “lliures”. Actualment no sé pas quina línia editorial porten, però crec que no han variat massa.
A la seva declaració de principis no s’anomenen “antioccitanistes”, sino antireligiosos i procientífics [sic]. De totes maneres, no són tan “tancats” ni dogmàtics com molts (no tots) dels autoanomentas lliurepensadors de ca nostra.
Atentamente, i ghis la revido!