Esperanto*Cat

El bloc de l’Associació Catalana d’Esperanto

El txuvaix, un cas paradigmàtic de substitució lingüística a la Federació Russa

Sense categoria
He tingut la sort de poder assistir a les dues presentacions que ha fet Hèctor Alòs recentment a Barcelona sobre la llengua txuvaixa. La primera, a la facultat de filologia de la UB, va comptar amb la presència de destacats sociolingüistes, com Francesc Xavier Vila o Albert Bastardes. La discussió, molt acadèmica, va abordar entre altres coses els diferents aspectes metodològics de la recerca. La rellevància d’aquesta investigació ve donada pel fet que es tracta d’un cas paradigmàtic de substitució lingüística. La llengua es manté encara viva en l’àmbit rural i una de les dimensions clau és la generacional. En síntesi, molts pares que parlen txuvaix amb els avis decideixen parlar en rus amb els fills.

La segona presentació va tenir lloc a l’espai Vilaweb i estava organitzada per l’Associació Catalana d’Esperanto com a inauguració d’un cicle on també intervindran Jordi Solé i Camardons, Lluís de Yzaguirre, Juan Carlos Moreno Cabrera o Michele Gazzola. En posteriors sessions del clicle, s’abordaran diferents temes relacionats amb els imperialismes lingüístics i la justícia lingüística.

La xerrada a l’espai Vilaweb, que va comptar amb l’assistència d’una cinquantena de persones, va tractar el cas del txuvaix en un context més ampli de la política lingüística de Rússia. Així, la presentació va explicar les diverses etapes de la política lingüística a Rússia al segle XX, així com la situació de les diferents llengües que s’hi parlen. En una segona part, l’autor va oferir una panoràmica sobre l’estat actual dels usos lingüístics del txuvaix. El debat posterior, que va comptar amb la presència d’especialistes com Miquel Cabal, va incidir en les possibilitats de revifar la llengua en el futur.

Alòs va destacar el desconeixement del potencial del bilingüisme i el multilingüisme en una societat on, sense accés a les publicacions internacionals, molts pares encara pensen que parlar una llengua suposa no poder-ne parlar una altra. Curiosament, sembla que un grup particularment entusiasta en la defensa del txuvaix està format pels esperantistes txuvaixos, els quals, coneixent les teories sobre l’ecologisme lingüístic i la sostenibilitat lingüística, han decidit prendre-hi part activa i estan creant actualment iniciatives prometedores en aquest sentit.

Xavier Alcalde 

 

Aquí teniu el vídeo de la presentació a l’Espai Vilaweb.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.