en (de)[con]strucció
Aquest és un post recull de notícies relacionades amb l'ego de la poc-moderna. Ho comentem perquè no cal que seguiu llegint, no hi ha cap gran descoberta musical, cap clip extraordinàriament interessant ni cap concert que no us hagueu de deixar perdre. És un recull de cosetes que han passat aquests darrers dies. Com per exemple que avui estem d'estrena [aquí és on comença l'ego-post, els que no estigueu preparats, pareu de llegir]. A enderrock.cat pengem el primer article d'opinió (aquells que han d'anar indiscutiblement acompanyats d'una foto horrorosa on sembla que no tinguis dents, tot i que el fotògraf hagi fet una gran feina) que parla de colors (o era música?). Un text que als lectors poc-moderns us sonarà perquè té reminicències del bloc. Avui també hem decidit que utilitzarem el concepte #etiqueta per substituir el de #hashtag. Una bona idea per catalanitzar les piulades del Twitter. També hem descobert que Pulpop ens van caçar en una foto el dia dels #amicsPalau. Bona gent (estan gravant disc, ho sabeu?). Entre les notícies del dia, la de la presentació de la fundació de Llach, brillant iniciativa. Si heu de comprar un regal a algú, feu-ho en forma de llibre-disc. I si cliqueu podreu escoltar l'aventura cabaretera del passat dimarts...
sense vergonya, sense moral, sense pensar, sense llibertat, sense seny, sense veu ni vot, sense... #sensesenyalwww.vilaweb.cat/sense-senyal
Quim Monzó explica una heroïcitat col·lectiva mentre es desfà afirmant que va acabar llençant 2.000 llibres. L'escriptor Nicholas Carr ens fa un maleït autoretrat que és més angoixant que satisfactori. Vaja, que els menys-moderns no cantaríem orgullosos l'Alaska. Som així, i no sabem si anem bé. Els cantants també canten com són. Són així...
Després de viure amb l'epígraf de màgia com a excusa a situacions surrealistes (on els republicans esperen els Reis, els nens més dolents fan cara d'angelets i els camells no porten coca, sinó que se la mengen a les cases que ocupen), esperem ansiosos que els regals i les bones intencions d'aquests dies, durin tot el 2011. Sí, aquell desig tan bonic de que la felicitat s'allargui 365 dies amb forma d'abraçades, bones cançons, grans discos i millors concerts. I si tres mascles barbuts van escolar-se a casa vostra per deixar regals musicals, ja podeu estar contents, que la majoria de cops si t'entren és per pispar-te'ls. Si sou dels encarbonats, fantàstic: res millor que celebrar-ho amb una bona barbacoa. Sigui com sigui no ho oblideu, que els pares són els reis. Perquè el mòbil ens dura un any i les mitges una nit? Se'n diu obsolescència programada. Allò que tots sabíem té nom i cognom. Aquí més. Un dels moments brillants del reportatge de TV3? Quan un empresari explica que si no fós gràcies a que fem els productes de mala qualitat 'tot això no existiria' (referint-se a grans centres comercials). Siusplau, que algú li expliqui tot el que hi podria haver enlloc de tot això...
Sí, el tamany importa. És allò que dèiem, que quan dos mascles comenten 'quantes visites té el teu bloc?' és com si en realitat estiguessin comparant el tamany del seu membre viril. Aquest mes de novembre ha estat significatiu, i per això avui (que encetem el desembre) fem un post només per mostrar el més visitat del novembre del 2010, moment àlgid en el que hem assolit les 180.533 visites.Les entrades més visitades aquest mes són...
- Contra-crònica de la final del Sona 9 2010. Jo vull ser la meva iaia
- Lletres d'Els Amics de les Arts
- Bläue, La Iaia i Pulpopop, tres guanyadors pel Sona 9 2010
- Sobre el nou disc d'El Petit de Cal Eril. Inquietant
- Migdiada... amb manta (nova llista a l'Spotify!)
- Cal un nou disc d'Obrint Pas
- El disc androide dels Mine!
- BSO per polvos salvatges tuixonians (llista d'Spotify per Carles Sendra)
- Vestir-se de gala
- Musicant Miguel Hernández (crònica amb efectes retardats)
Això és Spam. Hem inscrit el bloc als Premis Blocs 2010 i us demanem el vot menys-modern. Res més a dir. Podeu fugir cames ajudeu-me o podeu clicar a www.premisblocs.cat/bloc/29 i exercir el vostre dret a vot. De fet, ho podeu fer des d'ara fins al 9 de setembre. Cada dia. Com uns malalts. No marxeu de vacances, quedeu-vos a casa, instal·leu-vos el ventilador davant l'ordinador, i dediqueu-vos a votar el bloc poc-modern als Premis Blocs 2010. El moreno ja no es porta...
Ahir, tot escoltant Jorge Drexler a L'Auditori (molt probablement en algun d'aquells moments que els poc-moderns odiàvem el técnic de llums de la sala, que es va passar gran part del concert encegant-nos sense pietat), va tornar a ressonar dins del nostre cervellet aquella estrofa de Mishima (el grup més citat al bloc en les darreres jornades, jurem canviar el xip, que això sembla un vinil ratllat) que diu que 'tots hem volgut ser una cançó'. No sabem si els poc-moderns hem estat alguna cançó. Potser seria un tema mig-pop, mig-trist, mig-en-anglès (d'algun restret que no s'atreveix amb el català). Potser una rumba amb aires de cumbia. Qui sap si seria una balada. Probablement no seria un tema de rock dur. És una llàstima no tenir constància d'haver protagonitzat cap cançó, una cosa més a anotar a la llista (també ens queda pendent conèixer València, aprendre a fer aquell clic amb els dits, plantar un arbre, escriure un llibre i...). En tot cas, vam pensar (pots pensar moltes coses durant un concert de més de dues hores) que, posats a ser alguna cançó, estaria bé ser aquesta. És preciosa. Haurem d'aprendre a tocar el piano.(hem deixat amagat un parell de vídeos molt bonics. Els de les cançons. Aquí)
(i ja ho sabeu. Avui a l'Apolo, Standstill)
a) el respecte és el pare de totes les ciènciesb) el twitter crea addicció, glups!
c) cultura rima amb confitura
d) el disc d'Els Pets és molt bonic
e) la feina és la feina
f) tu fes la teva que jo faré la meva
g) el disc de Mishima crea addicció
h) anirem al primavera sound i estarem més perduts que un pop en un pis (o la versió vulgar: estarem més perduts que un fill de puta el dia del pare). Ja ens hem perdut 3 concerts que volíem veure... yuju!
i) tothom té taques negres, el sol malmet la pell
j) les aparences enganyen
k) www.enderrock.tv
l) als poc-moderns ens ha agradat el final de Lost
m) hi ha gent que s'enfada (aquí) i nosaltres que riem
n) de no
o) tu vols transmetre un missatge i jo vull que s'entengui. Peace & love.
p) queda un mes pel popArb (i hi ha 36 persones que es preparen pel festival escoltant aquesta llista a l'spotify)
q) el nou disc de La Troba Kung-Fú és una vomitada d'idees i música fantàstica
r) pots votar el teu clip preferit enviant un correu a clips@enderrock.cat
s) fer el sargantana. fer el sargantana. fer el sargantana.
t) bo, bonic i gratuït
u) una entrevista de caire cultural generalment no és una batalla. Tu m'expliques, jo no et jutjo perquè sí. Tu no m'enganyes, jo no t'enganyo. Tu no estàs borde, jo no em poso l'armadura.
v) han entrevistat la Bikimel
w) weisdufrigs. sandàlies
x) estem esperant una contra-crònica de la Bel... espavila't, dona!
y) un submarí groc
z)...
