Correu Blocs | VilaWeb.cat
elles - Nosaltres
esoriguera | elles - Nosaltres | dimarts, 1 de setembre de 2009 | 10:53h
Ahir va ser una tarda de descobriments (interessants, per si algú ho dubtava).
El primer, un duet explícitament dit The Corridas (MySpace). El segon, d'altres perles de l'univers audiovisual de l'artista (Lyona o Alyona) que encara no coneixia, com aquest "Me pones".
Tot i això, del més espectacular que he vist d'ella, és el "Te odio" –que canta amb tota la ràbia d'un "T'estimo"– de Los Seis Días, un clip brutal... (que per cert, ha guanyat la primera edició del concurs de videoclips FIVECC)


[ella també és la que dona gat per llebre i d'altres dissenys]






Però no anàvem a parlar de The Corridas? El seu hit es diu "Vivo poyeya"...
esoriguera | elles - Nosaltres | dimarts, 23 de juny de 2009 | 18:43h
Demà a les 22h. el festival (a)phònica de Banyoles engegarà amb un dels concerts més especials d'aquesta nova edició (que s'allargarà fins al proper dilluns). Batejat sota el títol Mazoni i les mazoni, tres grans veus de tres grans dones interpretaran temes del senyor bisbalenc.

"Mazoni i les mazoni és un espectacle exclusiu pel festival (a)phònica de Banyoles. Reversionarem cançons del repertori de Mazoni més alguna cançó inèdita amb una formació nova, que inclourà el pianista Xavi Lloses i una secció de vents. El més important és que les cançons les cantaran tres veus femenines: l'Helena Miquel (Facto i Élena), Bikimel i Gemma Solés (The kinky Coo Coo’s)", explica Jaume Pla.

Pinta bé... I sonarà millor!
esoriguera | elles - Nosaltres | dilluns, 23 de març de 2009 | 12:19h
El 22 de març del 1999, ben a prop del Teatre Nacional de Catalunya, s'inaugurava un nou espai. L'Auditori de Barcelona obria les seves portes –i finestres– i a poc a poc construia la seva programació. A hores d'ara, encara n'hi ha molts que pensen que és un espai –tres sales, en realitat– només per a la música clàssica. Quan la religió poc-moderna pensa en l'Auditori, li passen pel cap concerts de Xerramequ Tiquis Miquis, Antònia Font, Sanjosex, En/Doll (Guillamino i Pedrals), l'aniversari dels Gossos, els Lax'n'Busto, la pell de gallina amb Mishima, en Cris Juanico amb l'OJO, la brutalitat d'Ani DiFranco i moltes més aventures. Com la que el 25 tindrem amb en Roger Mas en aquest mateix espai. Tot sense agafar l'agenda i mirar fil per randa les mil-i-una nits d'Auditori, fet que provocaria rememorar molts d'altres directes. Bons concerts.
 

Dissabte passat, deu amazones van celebrar els deu anys de la programació moderna d'aquest espai de Barcelona, en un concert molt especial. Deu veus de dona pels deu anys de l'Auditori, flipa!
esoriguera | elles - Nosaltres | dilluns, 9 de març de 2009 | 14:08h
Quines dones! La "Michela" del Roger Mas...


La "Núria" d'Els Pets...

La "Daniela" de Pedro Guerra...

La "Laura" d'en Llach...


La "Sylvya" dels Sidonie...

(avui unes quantes d'aquestes que et posen la gallina de pell, i properament més, tot a l'espera de que hi hagi una cançó titulada la "Poc-Moderna" d'algun grup de bonsmúsicsimillorspersones...)

Voleu més dones?

esoriguera | elles - Nosaltres | dijous, 13 de novembre de 2008 | 10:59h

Siguem (volgudament) exagerats: ha de venir una pixapina –que desde fa un grapat d'anys viu a la ciutat de València–, per explicar-nos què bonic que és el nostre territori i convidar-nos a fer una passejada pel País Valencià. A grans trets, aquesta és la idea. I la que ens ho porta ben cuinat és la Núria Cadenes, aquella noia que per a molts va ser una pintada en una paret, però que en realitat és tota una dona de carn i os, periodista d'El Temps i escriptora.

Aquesta és la conclusió ràpida que podem extreure de la vesprada d'ahir; en vam parlar en el marc del sopar tertúlia amb l'escriptora que van organitzar des del Via Fora! de Sants (sí, la programació dels Via Fora! seria un altre tema mereixedor d'un post ple de floretes poc-modernes. Però està a la carpeta d'esborranys, com tans d'altres... tot arribarà).


I ara arriba el més interessant... Una mica de contingut, siusplau, senyora!
esoriguera | elles - Nosaltres | dimarts, 4 de novembre de 2008 | 16:26h
Ja se sap, que darrera d'un gran home sempre hi ha una gran dona. Bé, sí, aquest és un altre gran tòpic (que s'hauria d'extingir pel bé de la humanitat), però avui em va clavat per explicar la història d'una gran dona, una de les que estaven darrera d'un altre gran home. És el cas de Wanda Jackson, que va estar al darrera, no, millor dit, que va viatjar agafada de la mà, de l'Elvis Presley.

Aquest ha estat un descobriment de l'In-Edit Beefeater, festival de documentals musicals que la darrera setmana va ocupar alguna sala barcelonina, i on sempre descobreixes quelcom interessant. La meva fugida va fer que només pogués endinsar-me a un dels films abans de marxar, i va ser sobre aquesta gran senyora. Ella i la seva guitarra han captivat el món (i dins del món trobem fanàtics d'ella com Elvis Costello, Lemmy “Motorhead” o Bruce Springsteen, tots al·lucinant amb aquesta donassa).

La història és la d'una que deixa el davantal i agafa la guitarra. Així comença amb el country –de la mà de Hank Thompson–, fins que decideix treures la camisa de quadres per posar-se el vestidet i moure el cul amb el rock and roll, de la mà del mite, Elvis Presley, de qui va ser companya de gira –i parella–. I tot gràcies a una veu espectacular, un sentit del ritme trepidant i cap por a aprendre i mesclar gèneres. I va movent, va fent música, va cantant.... i així es converteix en la mestressa del rockabilly, la reina de molts.

Per cert que ara mateix, als seus 71 anys, la tia segueix fotent-li canya a la música! I es que diuen que Wanda Jackson és la dona dolça amb la veu repugnant. La voleu veure en acció?
esoriguera | elles - Nosaltres | dijous, 16 d'octubre de 2008 | 12:03h
[Avís per a navegants: no és un post apte per a tots els públics. I tampoc té res a veure amb la música. Un cop avisats, som-hi!]

No cal que us expliqui la munió de mails-poc-interessants que tots rebem (de diferents destinataris, però múltiples vegades) i van a parar directament a la paperera del correu. Però de tant en tant, entre els correus més cutres, les cadenes que mai s'acaben i els mals d'ull i d'altres marrons que arriben via correu electrònic, en reps algun que acabes obrint i et fa una gràcia especial.
En les darreres hores, dues grans dones han pensat que jo mereixia rebre el correu de les Dones Molt Guapes i Llestes Que T'hi Cagues. Ha estat un gran honor. Diu així...

Avui és el dia de les Dones Molt Guapes i Llestes Que T'hi Cagues
per tant, sisplau envia aquest missatge a algú que creguis que 
correspon a aquesta descripció. Sisplau, no me'l tornis a enviar a 
mi, perquè ja l'he rebut d'una Dona Molt Guapa i Llesta Que T'hi 
Cagues! I recorda viure amb aquest lema: La vida NO hauria de ser un 
viatge a la tomba amb la intenció d'arribar-hi segura, en un cos 
atractiu i ben conservat, sinó més aviat per arribar-hi patinant de 
costat amb una presa de xocolata en una mà i una copa de vi a 
l'altra, feta pols i cridant: 'Uaaal·la, quin viatge!!'

I ara arriba la reflexió... Sí, sembla impossible, però hi ha reflexió!
esoriguera | elles - Nosaltres | dijous, 2 d'octubre de 2008 | 11:04h
Alguns ja vau llegir aquell post sobre Blocs de dones. Gràcies al post i solventant badades, ja podem fer una segona remesa (i qui sap si n'hi haurà una tercera). Elles són/som les protagonistes.

Aquí podreu llegir-ho... I més avall deixar les vostres recomanacions!


[Pels que aneu perduts i us faci mandra clickar al post que us explicarà d'on ve el que direm ara, la idea és que... hi ha pocs blocs escrits per dones, vaja, que els homes dominen el sector de la xarxa. Només faig unes quantes recomanacions de blocs protagonitzats per cares femenines, perquè tot i que hi hagi menys quantitat, parlem de qualitat]

[Ja fa un parell de mesos que no parlem del més llegit al bloc durant les darreres setmanes. Apart de causes memòristiques –quin cap!–, tampoc sé si realment us interessa el tema. Algun dia ho recuperarem... o no!]
esoriguera | elles - Nosaltres | divendres, 12 de setembre de 2008 | 13:19h
Me'n vaig a la portada dels blocs de Vilaweb. Miro els tres blocs recomanats. Encuriosida –d'acord, amb molta feina a fer i una mandra horrorosa per posar-me a fer els treballs per enllestir–, actualitzo la pàgina i observo les tres noves recomanacions –aquells blocs que es destaquen amb una fotografia de l'autor–. I ho torno a fer, i ho torno a fer... Per fi! A la quarta actualització m'ha sortit la foto d'una dona. Era la Bel Zaballa, una –que es creu, però que en resalitat resalta– entre tantes.
Però segueixo sense entendre perquè hi ha menys dones en el món blocaire. I encara ho entenc menys quan tinc uns quants blocs de referència, femenins, tan bons com la resta. Però després miro els meus enllaços, i veig que ells en són els protagonistes.
Res, que us recomano uns quants blocs de dones...
esoriguera | elles - Nosaltres | divendres, 9 de maig de 2008 | 13:57h

El món del clown viu una revolució. No rigueu, això no és cap pallassada. Usem la paraula pallasso com a l'etern insult d'ofensa, ho relacionem amb aquell èsser que es guarneix amb sabates grans i destrossa les festes infantils. Doncs no! S'està donant una revolució on el riure esdevé la millor arma de destrucció massiva. Un riure no gens fàcil, fruit del dramatisme, de la música, de les bones idees i del treball. Es fan dir pallassos, però no duen el nas vermell...

Sí, sóc fan dels pallassos. Què passa?

Últims 40 canvis

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829