Diuen que mai plou al gust de tothom. Jo crec que sí, que ahir va ploure al gust de tothom. Tot i que vaig sortir de casa amb un sol radiant i vaig arribar al meu destí amb els mitjons xops. Durant el camí, vaig veure perdregar, vaig sentir tronar, vaig veure com la pluja em perseguia els talons i com em queia damunt del cap. De fet, no va ploure a gust meu. I per què?
Una de les grans catàstrofes del mes d'abril es l'econòmica. Venim del març, on ja comencen a multiplicar-se les celebracions d'aniversaris, però el mes d'abril acaba de rematar l'economia dels individus amb una mínima vida social. Nou mesos enrere, l'estiuet esdevé un moment productivament popular. Però entre els pros de l'abril, també hi ha aquesta faceta culturalment productiva i accelerada: tothom ho vol tenir tot apunt per Sant Jordi. Quins són els pros?
El proper divendres hi ha un tri-lema. Tres opcions –musicals, festives i espirituals– ben atractives que es barallen entre elles i que degut a problemes de mutació –no puc ser a tres llocs alhora–, no són compatibles.
Fa pocs dies vaig afegir-me a una proposta que pinta interessant. És el projecte d'un grup de joves d'aquells que s'emprenyen i busquen solucions en comptes de seguir-se emprenyant sense fer res (de fet, ho dic tot esperant que això que no es quedi només en un bloc).
Aquí comença una nova –i humil– aventura Endeblocaire. Engega al
mes d'abril del 2008, 15 anys després del naixement de la revista i amb
perspectives d'un mes carregadet. El perquè de tot plegat –del nom, de
l'afició, de la música–, és una breu ressenya d'opinió que trobareu al
número especial 150 de la revista. El que ens passa a aquella generació
de 'Nascuts en el boom'...
Diuen que mai plou al gust de tothom. Jo crec que sí, que ahir va ploure al gust de tothom. Tot i que vaig sortir de casa amb un sol radiant i vaig arribar al meu destí amb els mitjons xops. Durant el camí, vaig veure perdregar, vaig sentir tronar, vaig veure com la pluja em perseguia els talons i com em queia damunt del cap.
Una de les grans catàstrofes del mes d'abril es l'econòmica. Venim del març, on ja comencen a multiplicar-se les celebracions d'aniversaris, però el mes d'abril acaba de rematar l'economia dels individus amb una mínima vida social. Nou mesos enrere, l'estiuet esdevé un moment productivament popular.
El proper divendres hi ha un tri-lema. Tres opcions –musicals, festives i espirituals– ben atractives que es barallen entre elles i que degut a problemes de mutació –no puc ser a tres llocs alhora–, no són compatibles.
Fa pocs dies vaig afegir-me a una proposta que pinta interessant. És el projecte d'un grup de joves d'aquells que s'emprenyen i busquen solucions en comptes de seguir-se emprenyant sense fer res (de fet, ho dic tot esperant que això que no es quedi només en un bloc).
Aquí comença una nova –i humil– aventura Endeblocaire. Engega al
mes d'abril del 2008, 15 anys després del naixement de la revista i amb
perspectives d'un mes carregadet. El perquè de tot plegat –del nom, de
l'afició, de la música–, és una breu ressenya d'opinió que trobareu al
número especial 150 de la revista. El que ens passa a aquella generació
de 'Nascuts en el boom'...
