Fa unes setmanes que em miro un programa que es podria dir Vestuari Llustrat. Aquesta seria la versió poc-moderna. Com que ells són moderns, el programa que emet la televisió pública catalana es diu Bestiari Il·lustrat. Un conjunt de bèsties (en aquest cas més reals que fantàstiques, tot i que a algunes els podríem atribuir els dos adjectius) amb dosis elevades d'intel·lectualitat. Aquest és el bloc del programa. Allà podreu veure alguns capítols. Aquí sota us copiem el darrer, protagonitzat per David Carabén i...
És una paraula bonica. Dius somiatruites i t'imagines un dibuix d'un èsser dormint, amb bombolletes que li surten del cap i unes truites protagonistes dels seus somnis. És curiós imaginar un home del sac, els monstres sota el llit i els somnis de patata (truita de patates). També hi ha 
Darrerament, hi ha una nova afició poc-moderna. Consisteix en posar-se els auriculars i començar a caminar amunt –que fa pujada–, fins a la feina. Durant el camí, cal anar escoltant cançons. Fins aquí, tot correcte i poc-original.
Hi ha moments. Hi ha cançons. Hi ha moments de cançons. Hi ha cançons que són molt exclusives d'un moment (i després deixen de tenir sentit). N'hi ha d'altres que són la banda sonora d'una època. Com hi ha frases de moments que després apareixen a cançons. Pots fer-ho tot i deixar-ho estar, o estar feta i dexada estar. Pots sentir-la i ressentir-la i sempre trobar-li el què. Algú ha entès res?
El carallibre segueix causant (male-) addiccions i mals de cap. Ara resulta que a Enderrock canviem de 'Grup' a 'Pàgina'; i no sabem ben bé perquè ho hem de fer –o els poc-moderns preferim fer veure que no ho sabem– però toca, i es fa.
Ahir es van unir el vi, la poesia, la música i els fruits secs. Clara Andrés –dona i valenciana, serà qüestió de quotes?– es va endur el guardó en la primera edició del Premi Miquel Martí i Pol, organitzat per Val Llach (us sona el nom d'aquest vi, no?). Un certamen que celebra la seva primera edició; han recollit les més de 300 musicacions de poemes que s'han fet en el darrer any al país (des de la Diada Nacional del 2007 fins a la del 2008), se les han escoltat, i han decidit quina era la més ben valorada. Ha guanyat la valenciana, per un tema que ha inclós en el seu primer disc i que va nèixer gràcies al concurs Sona 9; una de les proves és la musicació d'un poema, i entre els tres que li va passar l'organització –molt ben triats per n'Helena M. Alegret–, ella va escollir aquests 'Personatges' d'en Pedrals. I ja sabeu la història: acaba amb premi!
Diuen que hi ha una nova religió, i que la divina trinitat la formen Google, YouTube i Wikipedia. De fet, crec que aquesta versió tan-moderna ha deixat de ser-ho –la tecnologia va més ràpid que el pensament, amics– i s'hauria de veure modificada i/o ampliada: I el MySpace? I el Fotolog? I això del maleït Facebook? I el Flickr? I el Twitter? I els blocs? I ... tots aquests invents també mereixen formar part d'aquesta nova religió. Vaja, que hem d'ampliar el pessebre.
Aquest bloc romandrà tancat uns quants dies. Res greu, qüestions poc-modernes que porten a l'autisme (lluny de feixbucs, blocccs, correus electrònics i cançons).
