Què tenen en comú un senyor d'Illinois nascut al 1926 de nom Miles i una noieta nascuda als anys 90 i que es passeja pel barri de Sant Andreu?
Encara no hem parlat d'un dels afers més sorprenents d'aquests any. Aquella notícia sobre el grupet de Girona amb 25 anys d'història que fa temps que va plegar veles i que aquest setembre i durant tres nits consecutives omplirà el Palau Sant Jordi (qui ho hauria dit?). Després viatjarà a Palma i Tarragona, i faran dos concerts més a Girona (a casa) per cloure una aventura d'aniversari. No ens posarem a jutjar estratègies de màrketing ni futurs incerts; aquí no volem parlar de les maneres com s'han succeït els fets sinó de les cançons i dels concerts. La música.
Avui Mishima toquen a la #FMSants. Qualsevol excusa és bona per reescoltar els barcelonins. A més avui hi ha raons extra: serà l'últim concert per casa d'aquest 2011. I ens servirà per parlar d'amics imaginaris, beure i tenir set, posar aventura a l'ordre quotidià o posar ordre a l'aventura vital, voler ser una cançó, tornar a somiar i esclatar com les millors tardes. Amb pop i senderi. Entre somnis i confusions. Amb falsets, amb theremins, amb les bateries a tot drap, amb udols de llop i amb una connexió estranyament profunda. Fiblades i tensió. Efectivament: Mishima han estat els protagonistes d'alguns dels concerts més intensos dels darrers mesos (i anys). Parlem d'aquell gran bolo a l'Apolo (Llista poc-moderna #7 - Mishima*Concert 2/06/2010) però també de popArbs i Palaus i altres racons. La banda ja ha passat per can Paco Loco per enregistrar part dels temes que al 2012 es convertiran en el seu proper disc. El repte és alt perquè són a la cresta de l'onada, al punt de mira, a l'escenari més preuat. Amb el públic atent, amb seguidors que se sumen a l'aventura: no deixen de girar als tocadiscos, i tenim set de més i igual de bo.
Seguim amb la fase reciclatge de recuperació del bloc. Avui hem signat un nou article d'opinió d'enderrock.cat i resulta que és el que en fa 10. Així doncs, hem decidit recopilar aquest decàleg d'idees perquè, si us interessa, pogueu recuperar aquests textos...
Demanem disculpes per la manca de ritme blocaire: aquest desordre en la freqüència no era l'habitual. Suposem que molts afortunats estareu camuflats sota les sombrilles, mentres que d'altres valents lluitareu sota els aires condicionats de les oficines. Nosaltres diem menys, però seguim aquí, tan poc moderns i hiperactius com habitualment. 
L'ska no és un gènere modern. Segons la deesa Viquipèdia va nèixer als anys 50 i és un estil originari de Jamaica (precursor del rocksteady i més tard, del reggae). Partint d'aquesta premisa, no ens queda més remei que anunciar-vos que avui us parlarem d'un disc poc modern, dels que ens agraden. És primer llarga durada de High Times. Són de Gràcia tot i que pugui semblar que vénen de Jamaica, i el seu treball seria perfecte per acompanyar-vos en aquells trajectes d'estiu, amb la finestra del cotxe ben avall, el braç arrepenjat i els altaveus ben alts...
Que no us enganyin: el popArb no és cap partit de futbol. El festival d'Arbúcies és com una càpsula on durant dues jornades la música d'aires pop (en la seva màxima diversitat), s'expressa entre arbres i gent maca. A partir d'aquí: alguns grups sorprenen al públic i d'altres potser els decepcionen. Potser és per falses espectatives, potser per creure massa el que diuen els altres (sense pensar en el que ens agrada o deixa d'agradar) o perquè els músics també són persones i a vegades tenen mals dies. Sigui com sigui, enlloc de prendre la via fàcil de la crítica destructiva, aquí lloarem algunes de les sorpreses més gratificants de la cita del passat cap de setmana, la setena edició del popArb. 
Avui anem cap al Montseny. Ja fa dies que la llista d'Spotify sona i l'anem taral·lejant. Ens sap molt greu no ser al Cruïlla, però sabem que ens ho explicarà amb detalls en Roger Palà. Qui sap si l'any vinent trencarem amb la tradició arbucienca i ens traslladarem al Parc del Fòrum, qui lo sà.
Alegria és un espectacle del Cirque du Soleil. Alegria és Tomeu Penya fent versions. Alegria és un sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció de l’ànima
i es manifesta amb signes exteriors. Alegria: "quan sabran que han arribat, en
tindran una gran alegria". Alegria és la cançó de l'estiu. Alegria: "no pots pensar-te l’alegria que em dónes amb
aquesta nova". Pots estar boig d'Alegria i/o cridar d'Alegria. Alegria és màgia. Diuen que el sèsam és la llavor de l'Alegria, i no volem portar la contrària a cap savi, però Alegria és avui poder presentar a la Fàbrica Damm el disc Alegria revisitat (EDR Discos, 2011). Alegria és el disc del dia i sí, ho repetim: Alegria és la cançó de l'estiu.
