Atentament,
la menys moderna.
paranoia personal
Atentament,
la menys moderna.
Fa un parell de mesos vam fer les 200.000 clicades, però vam decidir passar-hi més o menys de llarg i esperar-nos a una xifra més poc-moderna. És per això que amb l'il·lustrador de capçalera, Lluís Lillo, vam pactar una peça d'aniversari (celebrem els clics) pels 222.222, un número bastant més bonic. Hem travessat la línia durant aquest cap de setmana, i avui ho celebrem amb sis becs que diuen que també llegeixen el bloc (o això diu en Lluís!). I ho fem pocs dies abans de celebrar els 3 anys de vida poc-moderna (sí, el proper dissabte 2 d'abril, toca bufar espelmes). I ja que hi som i ho celebrem, destapem les vergonyes del bloc amb aquelles llistes que demostren que la mida sí que importa... O no, és clar!Tweet
Versió 1: "I no coneixes els Moniatos? Però si són molt coneguts a Masllofrinc! Tenen una maqueta que és l'hòstia! Aquest 2011 la petaran: tothom canta les seves cançons quan toquen al bar del poble! Com pot ser que no els coneguis?".Versió 2: "Perquè això de la votació popular és tot mentida, oi? Segur que us inventeu els tants per cent i els resultats, tot ho manipuleu com us ve de gust! Va, dona, explica-m'ho!"
Versió 3: "La Shakira toca al Palau Sant Jordi, em pots aconseguir 10 invitacions gratis a primera fila? Tu vas gratis als puestos i sempre et regalen entrades! També em podries aconseguir el disc..."
Versió 4: "Què el concurs aquest que munteu... ja sabeu qui guanyarà l'edició d'aquest any, eh? Està tot trucat, no? Vull dir que ara que encara no ha començat el concurs, ja sabeu qui guanyarà!"
Versió 5: "Ei, t'enrecordes de mi? Vam estudiar plegats a sisè de parvulari! Com estàs? Mira, que m'estic intentant lligar una tia que té un grup, i li he dit que et coneixia, i clar... podria sortir a la revista, no? No sé, a qualsevol lloc... Es que li he promès que en diríeu alguna cosa..."
Versió 6: "Que bo el vídeo del XaksonFree, eh? Perquè suposo que ja l'has vist, no? És el darrer crit a Austràliadelsud! Suposo que a l'Enderrock ja n'esteu al cas, oi? Sí, dona! És el grup del cosí, del cunyat, del germà, de l'Antònia (Font), que va marxar a recórrer món! Surt allà, cantant al mig de la platja d'Austràliadelsud. De veritat que no saps de què et parlo? Ah, clar, que tu només coneixes els músics d'aquí...".
Això és una pinzellada del bo i millor, els greatest hits que dirien aquells. La gent no té pèls a la llengua, i a vegades tampoc té seny. Aquí va una resposta universal...
Tweet
Diu la saviesa popular, que al llarg de la vida hi ha tres tasques que no hem d'oblidar. Es tracta de plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill. La veritat es que són tres elements bastant poc moderns (visca!), que no crec que quallin gaire en el nostre món ultra-fashion-cool-retro. Així doncs, cal ser realistes. En lloc de lluitar per l'impossible, adaptem la saviesa popular a la realitat post-moderna, no? Sí, juraria que d'això va la cosa, fer-ho fàcil i currar lo mínim. Propostes de canvi? Hem fet uns tuits de recerca d'idees i aquí tenim els resultats...(merci pels tuits! 58Llextirem psichoboy_tgd nferreiros CapitanUrias arnauurgell)
S'acaba l'any i venen les llistes. Demà farem la tria de discos, però avui rebobinem la cinta per rescatar alguns dels posts vinculats a bonics moments del 2010. Què ha passat aquest any? De quins moments parlem? Doncs de la recent inauguració del cicle de concerts ca l'Enric, la gran final de la desena edició del Sona 9, el concert homenatge a Miguel Hernández, la inauguració de la Sala Stroika, l'especial Beatles de l'Enderrock de juliol, l'èxtasi del popArb, el concert de Mishima a can Apolo (entre el top 3, va ser emotivament espectacular), la versió menys-moderna del Primavera Sound, la fira de música al carrer de Dry Town, la primera edició del festival escenabcn.cat, la gira de 31 dies del mestre Mazoni, la cinquena edició gens-moderna dels Premis Enderrock, el premi Zàpping, el guateque o la visita de Paul Fuster. Aquests són alguns dels records que resumeixen aquest any. Però hi ha hagut algun post poc-modern, que val la pena re-trobar per re-llegir... Disfruteu i estimeu!
Avui la palafrugellenca Anna Grimal (pintora, il·lustradora, crack dels collage i el que faci falta) inaugura una expo a Barcelona. No cal que feu com els moderns, que hi van el dia de l'inauguració (que ningú us enganyi, només ho fan perquè es pensen que hi haurà copeta). Teniu fins al 9 de gener per passar-vos per can Baum Shop (un lloc molt fashion de Gràcia) a veure l'obra. Després no digueu que no us havíem avisat.
Avui el Sona 9 celebra 10 anys de concurs. Però no té tot el protagonisme, el comparteix. Perquè avui també fa 15 anys la casa acollidora, VilaWeb. Celebren tots aquests novembres marcats per la informació feta amb rigor i rapidesa. Una bona notícia. El desig? Que en puguem celebrar plegats molts més!
Avui hauríem de parlar de la inauguració de la Tardor de l'Art, amb el vinil com a protagonista. Aquesta. Va ser ahir, a una galeria d'art que tècnicament fa cagar (perquè l'esponsoritza Roca. I sense ironies). Un espai espectacular on ara mateix també s'hi pot veure l'exposició de la Cuixet sobre el Mar d'Aral. Una història ben interesting. Si el tema no us interessa, també us podem parlar del concert que ahir Saltamartí (Oliva Trencada) va fer a l'Heliogàbal. Presentava allò. I si el disc ens agrada, ara podem confirmar que el directe també. Ell solet va fent, va tocant, va interpretant. Per alguns pot ser freak o avorrit, pels menys-moderns va ser curiós i agradable.Però Contra todo pronòstico avui no parlarem de tot això. Perquè aquest diumenge serà 10/10/10. I més enllà (o més aquí) de la numerologia, sembla que serà un dia ben bonic...
Ahir repassava els blocs amics de capçalera. Al vespre. Des de casa. Amb relativa tranquil·litat. Fa setmanes que em vaig prometre que llegiria les actualitzacions de l'Helena. Les del seu amagatall (Anhel Enorme). Ahir mateix vaig trencar la promesa al veure esmaperduda el seu darrer post I sí, promet ser interessant, però... No me'n vaig poder resistir de copiar-lo i enganxar-lo en un Word. N'ocupava 14 pàgines! Més de 40.000 caràcters amb espais. Espectacular. A més de sis vídeos per fer més digerible la bíblia. Potser durant el cap de setmana, trobarem el moment per la lectura. Després em vaig passar per Al Darrera la Nevera, per re-enganxar el fil del bloc del Roger. Em va agradar especialment la seva borrosa reflexió sobre la vaga (tot i que per reflexions sobre el 29-S, la de l'Oriol Lladó). Em vaig enrecordar aleshores que tenia ganes d'imatges. Calia seguir amb la ruta. L'aturada fotogràfica de Rockviu. Allà on vam retrobar-nos amb uns altres habituals, Els Amics de les Arts (espectacular, no?). El repàs ens porta a les rutes estiuenques de la Roser Ortiz, sempre a punt per agafar l'eina (gran fotògrafa). I la festa continuava...
