Amb l’Albert Lloreta estem preparant un nou documental (després d’aquell, del que n’estem tan contents). És curiós, perquè es tracta de repassar amb els seus protagonistes el mític concert de Llach al Camp Nou, al juliol del 1985. I dic que és curiós perquè resulta que ni el Lloreta ni servidoradevostès, havien nascut quan hi
Sant Jordi són roses i llibres, però també són regals musicals. Regals com el primer EP de Vàlius, titulat Rierols, que avui us podeu descarregar aquí. Regals com el de Pulpopop, un conte cantat (aquest) perquè la música i els contes, sempre han anat agafats de la mà. Regals com la cançó que l’any passat ens van
El millor de Love Of Lesbian és veure’ls tocar les cançons noves i no notar per enlloc que és dels primers cops que les fan en directe. El millor de Love Of Lesbian és que ara hauríem pogut titular aquest post com “El gran retorn” (l’habitual quan un grup retorna per presentar cançons noves), però mai
Ahir va ser un vespre emocionant, carregat de cares conegudes (d’aquelles que agraeixes veure en moments importants, de veritat que moltes gràcies per ser-hi). Era la presentació d’Espècies per catalogar, el llibre del nou disc d’Els Amics de les Arts, escrit per servidoradevostès. Molt ben acompanyada del Màrius Serra, en Lluís Gendrau i en Dani,
Sembla que avui a les 19.30 h a la Casa del Llibre (Rambla Catalunya, 37) hi haurà una colla de cares conegudes. Serà per presentar el llibre d’Espècies per catalogar, editat per Cossetània i Enderrock, i basat en el darrer disc d’Els Amics (aquest). L’escriu una tal Elisenda Soriguera (ajà), i hi esteu tots convidats.
El gener sempre és un mes per fer un cop d’ull a l’any anterior i fer balanç (tot intentant sobrepassar sense suar excessivament la costa amunt). És aquella època de llistes i rànquings i prescripcions (culturals, no mèdiques). Com la llista dels Premis Enderrock (o tantes altres). Els menys moderns som d’aquells que ens agrada
“No havíem trempat mai d’aquesta manera: ni tocant ni assajant” explicava un Roger Mas eufòric. Una eufòria menys continguda –però també plasmada– a la que transmetia Oriol Gibert (tible i portaveu de la Cobla Sant Jordi, guardonada recentment amb el Premi Ciutat de Barcelona). Això va ser ara farà un mes en un bar del
És curiós: normalment l’endemà dels Premis Enderrock els menys moderns corríem a escriure un text al bloc. Una contracrònica d’aquelles que tan agrada al personal, i que et donen moltes visites i et permeten explicar l’altra cara de la nit (com aquell 2010 o al 2009). Serà per l’edat (que fa que les ressaques es
Blau, aquest és el color robotitzat d’enguany. El de la dotzena edició. Avui comença el concurs de la marmota, la marmota que cantava o el moment clau per a moltes bandes emergents. El tret de sortida ja ha sonat… Ja hi tornem a ser: avui s’ha obert la convocatòria de la dotzena edició del Sona
Ha estat, un cop més, una tasca d’Irene Payet (a la que mai estarem prou agraïts). Des d’avui, tenim un nou domini, amb la cara neta, i els afers actualitzats. Si teniu dos minuts, feu una ullada a www.pocmoderna.cat.
Molts es ruboritzaran amb la pregunta que titula aquest text, perquè no pot ser que a aquestes alçades de la pel·lícula estiguem qüestionant-nos la personalitat d’un compositor d’aquesta alçada. Però els que estem acostumats a les guitarres electrificades, els homes barbuts amb camises de llenyataire i les dobles bateries, a vegades tenim problemes per reconèixer
Per fi hem tingut els vint minuts que necessitàvem per capbussar-nos al bandcamp de Miss Carrussel i escoltar els quatre temes nous que formaran part d’un nou EP. L’editarà en format vinil Sones al març. Ens agraden les cançons que fa la Mireia. No sabem ben bé el perquè… Potser pel piano, potser pel seu
Avui és un dia de notícies. Com aquesta de la fotografia d’aquí damunt, i com la cançó que trobareu aquí sota. És l’avançament del nou disc de Mishima, i l’Uri està entusiasmat –i ho esplica aquí, al seu bloc–. Dues notícies pel març. El llibre de dalt arribarà a les botigues a principis de març.
Sempre hem estat fans de “Reykjavik” per tant, quan a l’estudi d’Aiguaviva ens van explicar que el disc anava cap aquí, vam pensar que seria un disc “dels nostres” (o dels que ens podem fer nostres). Però el primer cop que el vam sentir sencer, a l’oficina de management, no ho vam tenir gens clar.
Feina feta, no fa destorb. Això d’aquí sota és el resultat d’allò que dèiem.