Resulta que l’esclavisme no era només una cosa d’anys ha, èpoques en què bàrbars sense sentit comú compraven persones per dos rals i les tractaven com a cabres. Gràcies a “Hadijatou, J’accuse”, he descobert que 3 de cada 1.000 persones encara pateixen els efectes de l’esclavatge en els nostres dies. Sobretot a Àfrica i Àsia.
La cançó d’Ix! torna a estar de malaurada actualitat. I també la frase d’Ovidi Montllor… “T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.”
M’agrada la gent que està de tornada de tot. Però m’agrada els que estan de tornada per un motiu: perquè ja han anat i vingut (i no precisament perquè han passat de tot). El concepte és més fàcil del que sembla: sóc molt fan d’aquells lluitadors i lluitadores, que han arribat a un nou estat
Fa un parell de mesos vam fer les 200.000 clicades, però vam decidir passar-hi més o menys de llarg i esperar-nos a una xifra més poc-moderna. És per això que amb l’il·lustrador de capçalera, Lluís Lillo, vam pactar una peça d’aniversari (celebrem els clics) pels 222.222, un número bastant més bonic. Hem travessat la línia
Versió 1: “I no coneixes els Moniatos? Però si són molt coneguts a Masllofrinc! Tenen una maqueta que és l’hòstia! Aquest 2011 la petaran: tothom canta les seves cançons quan toquen al bar del poble! Com pot ser que no els coneguis?”. Versió 2: “Perquè això de la votació popular és tot mentida, oi? Segur
Diu la saviesa popular, que al llarg de la vida hi ha tres tasques que no hem d’oblidar. Es tracta de plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill. La veritat es que són tres elements bastant poc moderns (visca!), que no crec que quallin gaire en el nostre món ultra-fashion-cool-retro. Així doncs,
S’acaba l’any i venen les llistes. Demà farem la tria de discos, però avui rebobinem la cinta per rescatar alguns dels posts vinculats a bonics moments del 2010. Què ha passat aquest any? De quins moments parlem? Doncs de la recent inauguració del cicle de concerts ca l’Enric, la gran final de la desena edició
Avui la palafrugellenca Anna Grimal (pintora, il·lustradora, crack dels collage i el que faci falta) inaugura una expo a Barcelona. No cal que feu com els moderns, que hi van el dia de l’inauguració (que ningú us enganyi, només ho fan perquè es pensen que hi haurà copeta). Teniu fins al 9 de gener per
Avui el Sona 9 celebra 10 anys de concurs. Però no té tot el protagonisme, el comparteix. Perquè avui també fa 15 anys la casa acollidora, VilaWeb. Celebren tots aquests novembres marcats per la informació feta amb rigor i rapidesa. Una bona notícia. El desig? Que en puguem celebrar plegats molts més!
Avui hauríem de parlar de la inauguració de la Tardor de l’Art, amb el vinil com a protagonista. Aquesta. Va ser ahir, a una galeria d’art que tècnicament fa cagar (perquè l’esponsoritza Roca. I sense ironies). Un espai espectacular on ara mateix també s’hi pot veure l’exposició de la Cuixet sobre el Mar d’Aral. Una
Ahir repassava els blocs amics de capçalera. Al vespre. Des de casa. Amb relativa tranquil·litat. Fa setmanes que em vaig prometre que llegiria les actualitzacions de l’Helena. Les del seu amagatall (Anhel Enorme). Ahir mateix vaig trencar la promesa al veure esmaperduda el seu darrer post I sí, promet ser interessant, però… No me’n vaig
Ahir aquest bloc va assolir les 150.000 clicades… i no ens en vam adonar!! Serà la ressaca de vacances? Serà que estàvem molt concentrats amb la feina que hem d’anar fent? Serà una mica de tot. No tenim res premeditat per tal celebració, perquè fa quatre dies (el 23 de març) celebràvem les 100.000 i
Arriba el retorn i arriben les incorporacions laborals, els retrobaments amicals, les sessions familiars,… La pregunta és obligada, cal saber com li han provat les vacances als petits individus de la nostra realitat. Però ja ho cantaven els Rosa-Luxemburg (aquí). És molt perillós l’estat de la qüestió. Per això avisem que si li pregunteu a