No me'n sé estar. Ja que avui -aquesta nit més exactament- m'he posat a escriure. Deixeu-me dir 2 paraules sobra la moció de censura contra el Laporta.
1. El Laporta, sens dubte, és un capullo. Es veu d'una hora lluny. 2. El Laporta, sens dubte, és el miilor president que li conec al Barça. Es veu d'una hora lluny.
I un corolari del resultat de les eleccions: som un país de perdedors: som uns losers, no tenim remei. Tota la barcelonada a votar en contra de qui? D'un paio que va de vàlid, de que en sap, de que ho fa de bona fe, sense una hidden agenda, sense voler-se fer ric a costa del càrrec (si més no de forma descarada). Els catalans no suportem la gent (aproximadament) brillant si no és del tot excèntrica (el Dalí o el Russiñol per citar algú). Som uns lamentables senyors Esteve i d'aquí no passem; i això ens està matant.
El Laporta ha portat una mica de claror a dins del Barça, una mica de claror en general i una mica de llum nacionalment com cal en particular. Però no, ens pot més que ensenyés els calçotets a l'aeroport i que sigui un cregut i un (probablement) imbècil. Ens pot més l'aparença que el fons, els mitjans que l'objectiu final. Preferim un Gaspart o un Núñez o el més mediocre de tots. Som un poble mesell, avergonyit de nosaltres mateixos i així només ens queda un lloc per trepitjar: el cementiri etnològic. Risciescat in pace.
Avui m'han vingut a cobrar la factura del xiringuito aquest de Can Partal. Som de bon rollo, nacionalment correctes i tal, però et cobrem.
Avui fa 2 anys que vaig començar el blog, i, malauradament, es troba en un estat d'absolut abandó. Probablement definitiu. Hi escrivia quan les circumstàncies m'hi empenyien, però ara que les coses estan més estables, si més no les coses que compten de debò, ja no hi escric.
Però bé, per fer-vos/me un update de la l'assunto: tinc a la meva arqueòloga preferida picant pedra pel Montsant, mentres jo sóc al cap i casal gestant, cada cop menys en secret, el meu pas al reverso oscuro de la fuersa, aquell lloc on només els cràpules hi van a parar, a punt de fer un pacte amb el diable que ha de marcar la resta dels meus dies. Ja els hi dic a les meves companyes de despatx: sóc un Judes, o pitjor, un Figo. Sí, em sento com un Figo, a punt de vendre'm a l'Indústria, aquell pou d'infinita maldat on la Ciència es transforma en alquímia malèfica i on la integritat va a preu de saldo... Però cony, paguen, redéu, paguen un sou decent, i amb 36 anys a sobre i una carrera, una especialitat i un doctorat carregats al damunt, no puc més. Com el pobre iaio que a Amacord reclamava una dona, jo reclamo un sou decent. Voglio 3000€! Voglio 3000€! I si no, no baixo de l'arbre, i a prendre pel cul.
He triat be el cap de setmana per quedar-me a casa treballant. On s'és vist 2 dies seguits plovent? I encara dura.
Mentres a fora tot queda ben xop, això del blog s'està quedant més eixut que un bacallà... tant que hi escrivia al principi i tant poc ara... A més a més, abans em llegia regularment uns quants dels bloguers de can vilaweb, i ara, francament, ja no sé si hi mantenen actius els seus blogs o ja han escurat la darrera gota d'inspiració i ho han deixat córrer. Tant de bo que no, n'hi havia de bons. En fi, és ben bé que comences per no escriure un dia i et trobes que fa 1 mes que no dius ni mu. I a sobre tampoc és que no hi pensis... el que passa és que no trobes res per dir, i això encara et mortifica una mica més. En fi.
Per fer un update de les coses que havia anat explicant aquests darrers mesos, per si hi hagués algú -ho dubto- que s'hagués quedat amb l'intriga... direm quatre notes de com va l'assunto. Segueixo treballant en aquell joliu hospital de davant d'un bonic polígon de vivendes paralelipipèdiques peribarcelonines. He estat temptat pel "reverso oscuro", els qui maneguen la pasta, i m'ho estic rumiant, ves que no faci el salt i hagi de passar pel Zara a comprar americanes... També vaig explorar altres possibilitats de fugida que no semblen massa prometedores. Això sí, després de repetides negociacions de passadís força absurdes, hem aconseguit ser traslladats a un despatx moooolt millor que el zulo on ens trobàvem els meus companys i jo. Té finestres, mireu què us dic... Ahir sabia que estava plovent sense necessitat d'anar d'excursió i pregar perquè cap xorisso em fotés el portàtil. Per què sí, tenim porta amb clau! Una porta que s'obre d'una patada de iaia escarrancida, però porta amb clau en definitiva...
I per la resta tot bé, l'arqueòloga fa poc d'arqueòloga i més de professora d'alumnes que mai hagués pensat que pogués tolerar -i que ara van i li agraden. També fa de cuinera de peixos bastant notables, cosa nova en ella també. I jo em dedico amb notable intensitat al món de la fotografia amb un fotoblog -amb molt poca lletra, això sí, no sóc TANT Judes- i el friquisme a arribat a l'extrem que fins i tot ens dediquem a revelar-nos carrets en blanc i negre nosaltres mateixos.
I de tant en tant em ve una imatge de Nova York, i penso que m'agradaria que marxéssim cap allà un parell d'anyets... cagun dena, aquesta espina ens la treurem un dia. Paraula!
Ahir els diaris d'internet duien la notícia dels problemes de salut del Pepe Rubianes. A La Vanguardia, que permet comentaris sense moderació efectiva, s'hi van acumular una quantitat de missatges carregats de bilis negra negríssima que desitjaven la mort de l'actor perquè va dir allò de que es cagava en Espanya. Déu n'hi do... feia entre pena, por, fàstic i riure... Pena pel pobre Rubianes que amb un càncer de pulmó, no ens enganyem, les passarà ben magres, por perquè els comentaris demostraven un odi sense límits propi de fanàtics de les SS -i por també perquè la gent que has vit tota la vida a la TV, ara va i es posa molt malalta... ens fem vells- (osti, que per cert, s'ha mort el Danny Federici...), en fi. Aviam, per on anàvem...? Ah sí, fàstic... fàstic perquè aquesta colla de feixistes espanyols, és el que fan: fàstic. I riure, perquè a més de feixistes són tan tontos... se senten realment amenaçats perquè un actor de teatre humorístic digui que es caga en Espanya? De debò que això els hi fa por? Si que es veuen apurats, no? Si guanyen per golejada i s'acaba la segona part del partit... Res, que com deia aquell senyor tan simpàtic: "Ho haveu vist?!? Ho haveu vist?!? La mare que els va pariiiir!!!!"
Sempre fem malament les coses. Vam muntar una campanya molt estupenda amb samarretes quasi-fashion per evitar d'enviar l'aigua de l'Ebre cap al sud. Anava a regar golfs, promoure Marines d'Or i coses semblants, i a fer més regadiu en terra de secà. Una mica a empentes i rodolons la cosa es va aturar. Però ves per on, que poc després ens trobem que a Barcelona ens cal més aigua de la que els migradíssims cursos del Llobregat i el Besòs, pobrets, no poden aportar. Des del nord ja fa temps que ve aigua, però el Ter tampoc no dóna per tant. Així les coses, 2 reflexions i una intuïció em venen al cap:
Reflexió núm. 1: si tingéssim un país nostre, on hi manéssim de debò, podríem fer el que ens rotés, encara que fos una animalada, sense donar gaires explicacions a ningú. Ara, qualsevol ministrota espanyola pot desautoritzar aquest president tant àdhuc que tenim. Bé. És un motiu més per ser independents; i això, fins i tot el més talòs se'n pot adonar. És a dir: QUE ALGÚ FACI EL FAVOR DE FER-NE DEMAGÒGIA INDEPENDENTISTA!!
Reflexió núm. 2: Val. Dit això, una crítica cap a casa. Som imbècils, o què? Que no veiem que si hem basat (els catalans) campanyes electorals en evitar el TRANSVASAMENT de l'EBRE cap al sud, no podem ara fer un (mini)TRANSVASAMENT de l'EBRE cap al nord? Però que no podem predir la clatellada mediàtica que ens caurà a sobre? Que som del tot imbècils? (repeteixo) Per molt raonable que sigui i fins i tot sostenible i reversible i per casos d'emergència nacional, etc etc... que no veiem que el NOM (transvasament) fa la COSA (crim horrorós)? Evitant el transvasament cap al sud, hem cremat la carta transvasament cap on sigui. Ens hem d'apanyar amb les opcions que queden, i no hi ha més. I sinó, haver fet el transvasament cap al sud i ara podríem recollir el que ens petés per dur-ho cap al nord. Ja sé que aquí pequen propostes raonables per pecadores... però això ja ho té la política: cada decisió que prens condiciona les que podràs prendre en el futur.
Intuició copsada al vol: Ben pensat, però, és ben probable que jo estigui del tot equivocat, i que el cinisme de la política permeti perfectament assumir els (probablement petits) costos de tot aquest sarau.
Hola, què tal. Sóc l'amo d'aquest blog, per si no em recordàveu... i és que si no passes per casa, els veïns t'obliden, i és normal. Bé, doncs això: hola, vinc a veure que tot s'aguanti, que les aixetes no perdin, que no hi hagi goteres i que els coloms no facin niu a la terrassa. Tot en ordre. Tinc, com si diguéssim, una pila de correu estrany: moltes visites al post sobre l'Eto'o que vaig penjar fa una pila de temps, de quan li va agafar aquell pasmo la temporada passada. Bé... qui sap perquè...
També informar que de he obert un altre blog... un fotoblog de fet, per no donar la tabarra aquí amb posts que només són per ensenyar una foto. L'adreça és http://fortuny.aminus3.com, visiteu-lo si voleu i deixeu els comentaris que vulgueu, si voleu. Hi ha blogs amb fotos bastant xules a can aminus3.
D'altra banda, informar que avui en Jose "qué merendilla" Montilla ha vingut a visitar-nos al bellíssim hospital oncològic del Baix Llobregat. Nou cotxes de comitiva i un de la poli. Han retirat totes les tanques d'obres que hi havia -fins al punt que han hagut de posar "homes-tanca" on les tanques protegien d'algun perill obvi de descalabramenta. Bé, suposo que a la foto quedarà millor l'"home-tanca" que la tanca en sí. També han estat pintat portes i parets del recorregut que havia de fer el nostre president de tots nosaltres ensems per dins de l'edifici. Ta bé, si ens visita molts cops i fa recorreguts diversos, ho acabaran de pintar tot. En tot cas, he aprofitat per anar a dinar amb mon pare, no fos cas que me'l trobés i davant de la tele em preguntés què em semblava el lloc aquest on treballo.
Aquí us deixo la segona foto de la sèrie que m'ha de fer ric. Aviam si feu el favor de gastar-vos-els... que 200€ tampoc són tants diners... si us els deixeu en qualsevol rucada, home...
N'hi ha 125 per vendre, format DIN A3 aproximadament, impressió en paper de qualitat i tintes de llarga durada: més de 150 anys si es guarda darrera de vidre i que no els hi toqui el sol de ple. Els vostres besnets us ho agraïran!
Bé, ja tenim ADSL a casa. És de Telefònica, i no ha calgut tocar la maleïda caixeta aquella que ens deien els de Ya.com que estava espatllada. No sé si la culpa era dels de Telefònica o de Ya.com o de la portera que ens mira amb mala cara. No ho sé. El cas és que els del Ya aquest es van negar a venir a arreglar res. Jo que els havia defensat perquè eren part de la Deutsche Telekom i per tant representants de la cultura de l'"Arbeit". Però no, resulta que quan creuen els Pirineus agafen els pitjors vicis de la Península. Els de Telefònica, com que de fet mantenen el monopoli, els hi és més fàcil -suposo- de mantenir un sistema que funciona; això sí, és car amb avarícia. Així les coses, aviat podré remprendre la penjamenta de les meves fotos que espero que em permetin retirar-me. Així em podré dedicar a l'art i a la contemplació, que això de coordinadar estudis internacionals és esgotador i està molt mal remunerat. De tant en tant alguna feineta del ram per guanyar algun caleró extra i veure passar el temps, sobretot veure passar el temps, fer fotos de pedres i portes, pujar muntanyes, fer arrossos a la llar de foc, i veure passar el temps.
Pobre noi el Ridao... estava a punt de fer el salt a ERC, ja ho vaig dir fa uns quants posts. Però després de tants anys de votar aquesta colla, deixar de fer-ho amb el pobre Ridao... que no en té cap culpa i que és més aviat simpàtic... em sembla injust. Si no sembla d'ERC, el xicot! Sembla un noi seriós! No se'l veu un histrió insuportable! Un prec: si-us-plau, si-us-plau, si-us-plau, que no la caguin més, que facin les coses bé, que siguin seriosos, que vagin per feina i no em facin avergonyir. Amén.
Teòricament demà tornem a tenir ADSL. S'ha acabat robar del pobre veí... Gràcies, nano!
Prepareu-vos, un Epson V700 nou de trinca em permetrà escanejar les diapositives i fotos fetes amb la Hasselblad, i aleshores sí, em treureu les fotos de les mans. Serà un no parar, una bogeria. L'avaria de l'ADSL a casa em donarà temps per anar escanejant els 20 i tants carrets que tinc fets amb la màquina de format mig i quedareu espatarrats, bocabadats, i perquè no dir-ho, escurats.
Per cert, ahir ni pensaments de mirar el "debat" aquest dels dos paios que es presenten a les eleccions que diu que fan Monegros enllà. El Roger de Gràcia parlant de vestimentes i fent cara de circumstàncies amb la model amb el cul a la fresca va ser -segur- bastant més entretingut i educatiu.
Sobre com hem viatjat -com aquell que diu- de Friederichshafen a Amposta, rodolant, de males maneres, i a falta de saber com s'acabarà tot, estem com estem.
Jo tenia un iMac de 24 polzades, blanc i lluent en un escriptori de fusta antic molt bonic; tenia un ADSL de 20 Mb amb Wifi i llumets verds, amb antena i tot. I ara estic aquí, amorrat a la paret, mig doblegat que em sento el sopar que malda per passar el pílor i no el deixo, robant ADSL d'un pobre veí desprevingut per poder connectar-me a internet... Quin desastre... La meva arqueòloga preferida ha amenaçat avui a l'enèssim operador que ha obert una incidència per certificar que no, que l'ADSL no va... jo he mirat els de Tele 2, que sembla que tenen una oferta més o menys decent. No sé, això és lamentable i a mi em fa mal l'esquena de picar el teclat de cara a la paret en el precís angle aquest que ens dóna un pelet de connexió. En fi, sort que no em veu ningú... Au, fins aviat.
Segueixo amb l'ADSL espatllat... el meu pla de negoci fulminant es veu deturat pels elements (vegis: incompetència del servei tècnic de Ya.com). A tot arreu del món les coses funcionen igual de malament? Quan vaig ser als USA, el cable va funcionar tot un any sense cap problema, ni un que jo recordi. No sé què hagués passat si s'hagués espatllat... potser també m'hagués trobat amb un paio amb veu de nas dient "Don Condemna, paso parte de la incidencia" "Don Condemna, resetee el router" "Don Condemna, es usted cliente preferente y ponemos a su disposición un equipo especializado de técnicos" Osti tu, n'estic fins als pebrots... acabaré trucant a telefònica i tenint línia i ADSL amb els mateixos lladres, que com a mínim no sabotejaran la línia dels altres xoriços.
Tinc l'ADSL de casa avariat. Tant bé que anava, pobret, i els de la telèfonica han potinejat la línia i han fulminat l'ADSL i l'alarma de casa. Són molt agradables aquests nois de Telefonica. Com que l'ADSL és de Ya.com (és a dir Deutsche Telekom: una cosa sèria, com cal) els amos de la línia (Telefonica: una cosa espanyola, un desastre) fan els possibles per sabotejar-los. En fi, aquesta desgraciada situació fa que el meu pla d'enriquiment sobtat gràcies a la fotografia es vegi retrassat fins que m'hagin restablert el servei. Des de la feina no puc dedicar-me a penjar fotos a la web. En tot cas, podeu anar comprant la que us vaig penjar l'altre dia, que la idea és que m'enriquiu: és a dir, que els calerons passin del vostre compte al meu, i que les meves fotografies passin del meu disc dur al vostre menjador. Mireu-vos-ho, perquè fiscalment això de fer de mecenes potser desgrava i encara us faig un favor i tot...
He decidit que em vull fer ric. Ja n'estic tip de tant treballar. A més, em vull fer ric fent poca feina. Tinc el pla: vendré fotografies que es cotitzaran moltíssim, i em faré riquíssim. Si us sembla podem començar aquí: jo penjo una foto al blog, vosaltres quedeu embadalits i me les treieu de les mans. Us faré preu d'amics perquè ja fa temps que tots plegats correm per aquí, i si paguem al senyor Partal per una cosa que qui la vol la té de franc, és perquè ens ho creiem de debò, i això mereix un descompte. Ei, res de l'altre món, que la qüestió és fer-se ric, recordem-ho. Us exposo les condicions: de cada foto en faré un màxim de 100 còpies. Quan -ràpidament espero- se n'hagin venut 100 còpies, jo dono la meva paraula d'honor que no en posaré cap més a la venda, mai més. Fini. Totes aniran signades (per mi!) i numerades. Duran també el títol i potser un petit comentari tècnic o artístic de gran qualitat al darrera. Les còpies es faran sobre paper de qualitat, amb mètodes d'impressió de primer nivell. Tot el tema transacció econòmica, ja el trobarem.
Per cert, les fotos les he fet jo, òbviament. Aquesta us la venc a 250 € (ei, ja us ho he dit, em vull fer ric), la mida 40cm x 26,6cm. I la versió de venda no serà aquesta bírria de jpg, sinó una de bona, bona. Apa, a l'atac.
Aquí us deixo la segona foto de la sèrie que m'ha de fer ric. Aviam si feu el favor de gastar-vos-els... que 200€ tampoc són tants diners... si us els deixeu en qualsevol rucada, home...
He decidit que em vull fer ric. Ja n'estic tip de tant treballar. A més, em vull fer ric fent poca feina. Tinc el pla: vendré fotografies que es cotitzaran moltíssim, i em faré riquíssim. Si us sembla podem començar aquí: jo penjo una foto al blog, vosaltres quedeu embadalits i me les treieu de les mans. Us faré preu d'amics perquè ja fa temps que tots plegats correm per aquí, i si paguem al senyor Partal per una cosa que qui la vol la té de franc, és perquè ens ho creiem de debò, i això mereix un descompte. Ei, res de l'altre món, que la qüestió és fer-se ric, recordem-ho. Us exposo les condicions: de cada foto en faré un màxim de 100 còpies. Quan -ràpidament espero- se n'hagin venut 100 còpies, jo dono la meva paraula d'honor que no en posaré cap més a la venda, mai més. Fini. Totes aniran signades (per mi!) i numerades. Duran també el títol i potser un petit comentari tècnic o artístic de gran qualitat al darrera. Les còpies es faran sobre paper de qualitat, amb mètodes d'impressió de primer nivell. Tot el tema transacció econòmica, ja el trobarem. 
