Ara que he tornat a obrir el bloc i que se'm fa una mica una muntanya pensar que si no m'hi esforço tornarà a morir d'inanició, m'he dedicat a rellegir alguns dels posts antics, que tenen vora 4 anys ja. Algun dia potser faré algun comentari sobre què em du a escriure en cada moment, però ara no toca.

On ha anat a parar el bloc de Registres Particulars???? Calamitat!!! Ja no hi és!!!!

Em molesta profundament com es donen les nostícies sobre Israel a can Vilaweb i a la majoria de mitjans del país. Sempre són notícies parcials, una cara de la moneda i encara il·luminada amb un angle ben concret.

Tant hi fa que la missió declarada dels països que envolten Israel sigui l'extermini de l'estat més democràtic de la zona, tant hi fa que sense el famós mur els atemptats eren un no parar --i que ara hagin desaparegut--, tant hi fa que els terroristes islamistes bombardegin amb milers de coets els seus pobles. Tant és, Israel sempre són els dolents.

Jo no dic que Israel tingui raó en tot el que fa o que tot el que fa estigui ben fet. Segur que no, i segur que en la darrera guerra s'hagués pogut ser menys indiscriminat, però mai es demana als terroristes que en siguin menys d'indiscriminats. La qüestió dels colons jueus clama al cel, és cert, però les teocràcies de Hamàs i Hezbollah, no? Per algun motiu obscur, en els nostres mitjans no es compara mai la situació de la dona a banda i banda de la les fronteres --tan donats que són a fer-ho a qualsevol altre lloc--, també es passa de puntetes sobre el fet que a Israel hi hagi un tribunal suprem que quan convé invalidi les accions del seu exèrcit i que a la resta de països no; perquè per això primer cal una democràcia, és clar.  

Aquest país, el nostre, segueix sent tant antisemita com sempre i no ens fa vergonya anar de la mà de terroristes per fotre els israelians. Terroristes per als quals nosaltres som gairebé tant assassinables com els propis jueus.

Bé, em poso darrera la barra i serveixo el primer combinat després d'un parell d'anys de tancar la paradeta.  Buf, els glaçons van per terra, els gots no brillen gens: estic rovellat. Ja anirem fent pràctica.

Apa doncs: Darrerament m'he escoltat força el disc dels Manel --no sóc massa original, ho fa tothom. Estan bé, afinen, tenen bona veu i són originals, tot això ja s’ha dit i escrit. Però hi ha una cosa que no he trobat destacada enlloc i que literalment m'emociona: i és com de bé parlen i pronuncien el català. No se salten ni un pronom feble i ¡oh meravella! fan sonar les esses sonores de forma clara i vibrant, fins i tot aquelles que no s'escriuen (les que en francès en diuen "liaisons"). Per exemple: "…de vegades ens Zen sortim…" que bonic! però que bonic!! Jo també les faig aquestes esses sonores, les fan els meus pares i les feien els meus avis, i les hauria de fer tothom, però ja no les fa ningú, si més no aquí a Barcelona, d'on són aquesta gent. Què voleu que us digui, a mi això em crea un lligam practicament familiar, com si fossin els meus cosins els Manel. No poden no agradar-me, si són de la família!

Si pares a pensar-hi, és ben trist alegrar-se d'aquestes coses, vull dir que el normal seria que ens en fotéssim bojament de gent que digués "s'han vingut abaix" o coses per l'estil però passa tot el contrari. Aquesta alegria que sento amb el "Zen sortim" és de súbdit de país decadent, ho accepto. Són més feliços els nostres locutors que en tenen prou de fer forat al català normatiu encabint-hi animalades preses -sempre- directament del castellà, per sentir-se plenament realitzats. Després se'ns diu que si l'evolució de l'idioma i ves a saber quantes coses, i jo responc que no, que això és la substitució d'un idioma per l'altre i que la culpa és de la desídia oceànica de molts catalanoparlants. I bé, és curiós que els Manel, modernets com són no parlin catanyol, i que sense fer-ne bandera aixequin el to i la tensió de la llengua més que moltes campanyes de milions d'euros pagades entre tots.

Potser es podria encarregar un estudi de 19.999€ per estudiar la qüestió.

Empenyo la porta, grinyola, es trenquen teranyines velles, faig un pas cap dins, em cau alguna cosa al cap, ecs, encenc la lot, tot sembla al seu lloc però cobert de pols. Fa temps que no hi ha passat ningú per aquí. Em recorda un llibre de fotografies sobre Txernobil 20 anys després de l'accident: tot abandonat, però intacte, tal com ho van deixar en ser evacuats. D'aquí no me'n va evacuar ningú. Només que, poc a poc vaig deixar d'obrir el local. Ja passen aquestes coses. Això sí, com que tenia contractada l'empresa de manteniment, el bar s'ha mantingut dempeus. Ja no hi ha clientela, evidentment, però encara hi ha les ampolles als prestatges i fins i tot algun got amb restes de beuratges, gintònics deshidratats per entendre'ns. Bé, el local tenia potencial, no és que hi haguessin cues de clients, i per un bon motiu: el bàrman -un servidor- no ha fet cap curs de còctels ni ha estudiat hosteleria ni res d'útil per a mantenir un bar atractiu, però mira, a vegades hi entrava algun client i amb això ja feiem. De fet, tot plegat era una excusa per beure de franc i posar música al jukebox.
I avui m'he dit: ja que encara pago el lloguer i que encara hi ha tot el mam i cançons que hi vaig acumular en l'any llarg que va ser obert, perquè no el torno a obrir, ni que sigui de tant en tant?
Doncs això, em poso a passar el drap per treure la pols, i Can Condemna torna a ser oficialment obert. No espereu (aquí faig servir una segona persona del plural entre retòrica i majestàtica) res de fulgurant, però sí que mirarem d'obrir de tant en tant. The first drink is on us. Que paga la casa, vaia. 

Aquest 60% de gent que ha volgut fer fora el Laporta, de fet han volgut fer fora algú que creien que era més brillant que no pas ells. Jo no sé si el Laporta val la pena o no com a persona, molt em temo que gens ni mica. Però posat al costat del Núñez i el Gaspart, el paio destaca, no ho negarem. El Barça en aquests 5 anys ha passat de la progressiva grisor al relatiu estrellat, s'han fet calers, s'han fet reformes de tot tipus i el club ha recuperat  un nosequè nacionalment correcte. Un nosequè no gaire cridaner, però un nosequè. I a aquest 60% això els ha molestat.

Són la mateixa majoria que no podia veure el Guardiola de jugador. Qualsevol que hagi anat al camp amb assiduitat, sabrà que el soci del Barça no podia veure el Guardiola: "xerra massa, es fica en política, és un cregut i a més no corre". Traduït vol dir: "pensa massa i sobre coses que no toquen, és més llest que nosaltres i a sobre juga sense fer 300 cops el camp amunt i avall com un energumen: per tant no el volem: direm que es gai, que és un gandul, un drogaadicte..." (tot això un servidor ho ha sentit al camp). 

Som un poble que detesta la gent brillant. El propi Laporta es va beneficiar d’aquest fet per guanyar el Bassat, algú òbviament molt més brillant que ell, i que proposava una junta directiva trencadora, amb gent del món de la cultura –i amb el Guardiola en el pack. Al seu costat, el Laporta només era un advocadet arribista, i molt em temo que per això va guanyar.

Per anar enllestint, feu la comparació entre el PSC de fa uns quants anys amb el d’ara: Maragall, Raventós, Obiols, Lluch vs. Montilla, Zaragoza, Iceta, de Madre. O sinó, feu la comparació amb CiU: Pujol, Macià, Laporte vs. Mas, Madí, Pujol Jr. Accepteu-me les simplificacions grolleres, si us plau, però vull dir que em fa l'efecte que el catalans fem la selecció natural a l'inrevés del que tocaria: sempre trobem una nova generació pitjor que l'anterior. Per cert, no he dit res d’ERC perquè entre l’Hortalà i el Puigcercós, passant per tots els del mig, què voleu que us digui...?

I en fi, amb aquestes estranyes adaptacions al medi que fem els habitants d'aquest incert país, es fa realment difícil avançar...

 PS: 

No me'n sé estar. Ja que avui -tonight més exactament- m'he posat a escriure. Deixeu-me dir 2 paraules sobra la moció de censura contra el Laporta.

1. El Laporta, sens dubte, és un capullo. Es veu d'una hora lluny.
2. El Laporta, sens dubte, és el miilor president que li conec al Barça. Es veu d'una hora lluny.

I un corolari del resultat de les eleccions: som un país de perdedors: som uns loosers, no tenim remei. Tota la barcelonada a votar en contra de qui? D'un paio que va de vàlid, de que en sap, de que ho fa de bona fe, sense una hidden agenda, sense voler-se fer ric a costa del càrrec (si més no de forma descarada). Els catalans no suportem la gent (aproximadament) brillant si no és del tot excèntrica (el Dalí o el Russiñol per citar algú). Som uns lamentables senyors Esteve i d'aquí no passem; i això ens està matant.

El Laporta ha portat una mica de claror a dins del Barça, una mica de claror en general i una mica de llum nacionalment com cal en particular. Però no, ens pot més que ensenyés els calçotets a l'aeroport i que sigui un cregut i un (probablement) imbècil. Ens pot més l'aparença que el fons, els mitjans que l'objectiu final. Preferim un Gaspart o un Núñez o el més mediocre de tots. Som un poble mesell, avergonyit de nosaltres mateixos i així només ens queda un lloc per trepitjar: el cementiri etnològic. Risciescat in pace.

Laporta: NO DIMITEIXIS!!!!!

Avui m'han vingut a cobrar la factura del xiringuito aquest de Can Partal. Som de bon rollo, nacionalment correctes i tal, però et cobrem.

Avui fa 2 anys que vaig començar el blog, i, malauradament, es troba en un estat d'absolut abandó. Probablement definitiu. Hi escrivia quan les circumstàncies m'hi empenyien, però ara que les coses estan més estables, si més no les coses que compten de debò, ja no hi escric.

Però bé, per fer-vos/me un update de la l'assunto: tinc a la meva arqueòloga preferida picant pedra pel Montsant, mentres jo sóc al cap i casal gestant, cada cop menys en secret, el meu pas al reverso oscuro de la fuersa, aquell lloc on només els cràpules hi van a parar, a punt de fer un pacte amb el diable que ha de marcar la resta dels meus dies. Ja els hi dic a les meves companyes de despatx: sóc un Judes, o pitjor, un Figo. Sí, em sento com un Figo, a punt de vendre'm a l'Indústria, aquell pou d'infinita maldat on la Ciència es transforma en alquímia malèfica i on la integritat va a preu de saldo... Però cony, paguen, redéu, paguen un sou decent, i amb 36 anys a sobre i una carrera, una especialitat i un doctorat carregats al damunt, no puc més. Com el pobre iaio que a Amacord reclamava una dona, jo reclamo un sou decent. Voglio 3000€! Voglio 3000€! I si no, no baixo de l'arbre, i a prendre pel cul.

He triat be el cap de setmana per quedar-me a casa treballant. On s'és vist 2 dies seguits plovent? I encara dura.

Ahir els diaris d'internet duien la notícia dels problemes de salut del Pepe Rubianes. A La Vanguardia, que permet comentaris sense moderació efectiva, s'hi van acumular una quantitat de missatges carregats de bilis negra negríssima que desitjaven la mort de l'actor perquè va dir allò de que es cagava en Espanya. Déu n'hi do... feia entre pena, por, fàstic i riure... Pena pel pobre Rubianes que amb un càncer de pulmó, no ens enganyem, les passarà ben magres, por perquè els comentaris demostraven un odi sense límits propi de fanàtics de les SS -i por també perquè la gent que has vit tota la vida a la TV, ara va i es posa molt malalta... ens fem vells- (osti, que per cert, s'ha mort el Danny Federici...), en fi. Aviam, per on anàvem...? Ah sí, fàstic... fàstic perquè aquesta colla de feixistes espanyols, és el que fan: fàstic. I riure, perquè a més de feixistes són tan tontos... se senten realment amenaçats perquè un actor de teatre humorístic digui que es caga en Espanya? De debò que això els hi fa por? Si que es veuen apurats, no? Si guanyen per golejada i s'acaba la segona part del partit... Res, que com deia aquell senyor tan simpàtic: "Ho haveu vist?!? Ho haveu vist?!? La mare que els va pariiiir!!!!"

Sempre fem malament les coses. Vam muntar una campanya molt estupenda amb samarretes quasi-fashion per evitar d'enviar l'aigua de l'Ebre cap al sud. Anava a regar golfs, promoure Marines d'Or i coses semblants, i a fer més regadiu en terra de secà. Una mica a empentes i rodolons la cosa es va aturar. Però ves per on, que poc després ens trobem que a Barcelona ens cal més aigua de la que els migradíssims cursos del Llobregat i el Besòs, pobrets, no poden aportar. Des del nord ja fa temps que ve aigua, però el Ter tampoc no dóna per tant. Així les coses, 2 reflexions i una intuïció em venen al cap:

Reflexió núm. 1: si tingéssim un país nostre, on hi manéssim de debò, podríem fer el que ens rotés, encara que fos una animalada, sense donar gaires explicacions a ningú. Ara, qualsevol ministrota espanyola pot desautoritzar aquest president tant àdhuc que tenim. Bé. És un motiu més per ser independents; i això, fins i tot el més talòs se'n pot adonar. És a dir: QUE ALGÚ FACI EL FAVOR DE FER-NE DEMAGÒGIA INDEPENDENTISTA!! 

Reflexió núm. 2: Val. Dit això, una crítica cap a casa. Som imbècils, o què? Que no veiem que si hem basat (els catalans) campanyes electorals en evitar el TRANSVASAMENT de l'EBRE cap al sud, no podem ara fer un (mini)TRANSVASAMENT de l'EBRE cap al nord? Però que no podem predir la clatellada mediàtica que ens caurà a sobre? Que som del tot imbècils? (repeteixo) Per molt raonable que sigui i fins i tot sostenible i reversible i per casos d'emergència nacional, etc etc... que no veiem que el NOM (transvasament) fa la COSA (crim horrorós)? Evitant el transvasament cap al sud, hem cremat la carta transvasament cap on sigui. Ens hem d'apanyar amb les opcions que queden, i no hi ha més. I sinó, haver fet el transvasament cap al sud i ara podríem recollir el que ens petés per dur-ho cap al nord. Ja sé que aquí pequen propostes raonables per pecadores... però això ja ho té la política: cada decisió que prens condiciona les que podràs prendre en el futur.

Intuició copsada al vol: Ben pensat, però, és ben probable que jo estigui del tot equivocat, i que el cinisme de la política permeti perfectament assumir els (probablement petits) costos de tot aquest sarau.

Hola, què tal. Sóc l'amo d'aquest blog, per si no em recordàveu... i és que si no passes per casa, els veïns t'obliden, i és normal. Bé, doncs això: hola, vinc a veure que tot s'aguanti, que les aixetes no perdin, que no hi hagi goteres i que els coloms no facin niu a la terrassa. Tot en ordre. Tinc, com si diguéssim, una pila de correu estrany: moltes visites al post sobre l'Eto'o que vaig penjar fa una pila de temps, de quan li va agafar aquell pasmo la temporada passada. Bé... qui sap perquè...

També informar que de he obert un altre blog... un fotoblog de fet, per no donar la tabarra aquí amb posts que només són per ensenyar una foto. L'adreça és http://fortuny.aminus3.com, visiteu-lo si voleu i deixeu els comentaris que vulgueu, si voleu. Hi ha blogs amb fotos bastant xules a can aminus3.  

D'altra banda, informar que avui en Jose "qué merendilla" Montilla ha vingut a visitar-nos al bellíssim hospital oncològic del Baix Llobregat. Nou cotxes de comitiva i un de la poli. Han retirat totes les tanques d'obres que hi havia -fins al punt que han hagut de posar "homes-tanca" on les tanques protegien d'algun perill obvi de descalabramenta. Bé, suposo que a la foto quedarà millor l'"home-tanca" que la tanca en sí. També han estat pintat portes i parets del recorregut que havia de fer el nostre president de tots nosaltres ensems per dins de l'edifici. Ta bé, si ens visita molts cops i fa recorreguts diversos, ho acabaran de pintar tot. En tot cas, he aprofitat per anar a dinar amb mon pare, no fos cas que me'l trobés i davant de la tele em preguntés què em semblava el lloc aquest on treballo. 

Aquí us deixo la segona foto de la sèrie que m'ha de fer ric. Aviam si feu el favor de gastar-vos-els... que 200€ tampoc són tants diners... si us els deixeu en qualsevol rucada, home...

Bé, ja tenim ADSL a casa. És de Telefònica, i no ha calgut tocar la maleïda caixeta aquella que ens deien els de Ya.com que estava espatllada. No sé si la culpa era dels de Telefònica o de Ya.com o de la portera que ens mira amb mala cara. No ho sé. El cas és que els del Ya aquest es van negar a venir a arreglar res. Jo que els havia defensat perquè eren part de la Deutsche Telekom i per tant representants de la cultura de l'"Arbeit". Però no, resulta que quan creuen els Pirineus agafen els pitjors vicis de la Península. Els de Telefònica, com que de fet mantenen el monopoli, els hi és més fàcil -suposo- de mantenir un sistema que funciona; això sí, és car amb avarícia. Així les coses, aviat podré remprendre la penjamenta de les meves fotos que espero que em permetin retirar-me. Així em podré dedicar a l'art i a la contemplació, que això de coordinadar estudis internacionals és esgotador i està molt mal remunerat. De tant en tant alguna feineta del ram per guanyar algun caleró extra i veure passar el temps, sobretot veure passar el temps, fer fotos de pedres i portes, pujar muntanyes, fer arrossos a la llar de foc, i veure passar el temps.

Pobre noi el Ridao... estava a punt de fer el salt a ERC, ja ho vaig dir fa uns quants posts. Però després de tants anys de votar aquesta colla, deixar de fer-ho amb el pobre Ridao... que no en té cap culpa i que és més aviat simpàtic... em sembla injust. Si no sembla d'ERC, el xicot! Sembla un noi seriós! No se'l veu un histrió insuportable! Un prec: si-us-plau, si-us-plau, si-us-plau, que no la caguin més, que facin les coses bé, que siguin seriosos, que vagin per feina i no em facin avergonyir. Amén.