Diumenge de Patum, el Telenotícies Vespre de TV3 es va fer ressò del projecte d'enregistrament del Paisatge sonor de la Patum. Podeu veure el vídeo en aquest enllaç.
Al bloc, podeu seguir totes les aparicions a la premsa que inclouen també una entrevista al programa Els Matins de TV3 i diverses aparicions a Catalunya Ràdio. Igualment, s'han fet ressò de la iniciativa RAC1, la Cadena Ser, Vilaweb, l'Avui, Regió 7 o Ràdio Berga.
Durant la Patum d'enguany, set persones hem treballat en l’enregistrament del Paisatge sonor de la Patum. El projecte supera les 200 hores de gravació.
En total hem utilitzat 19 micròfons de diverses tipologies:
hiperdireccionals per captar sons molt llunyans com els Plens des de
Queralt o fenòmens concrets, per exemple, l’arrossegament de les potes
dels gegants. Sets stereo, un portat amb una perxa i l’altre situat al
segon pis de l’Ajuntament per agafar els ambients. Els micròfons
inalàmbrics de dimensions mínimes s’han utilitzat pels enregistraments
interiors de les comparses. I els micròfons de contacte els hem
col.locats a llocs tan diversos com un arbre del passeig, una bóta de
barreja o el terra de la plaça. Tampoc no han faltat micròfons
incorporats a petites gravadores portàtils endinsant-nos a la saltar
amb relativa naturalitat.
Els enregistraments inclouen els ambients sonors relacionats amb els
diferents moments i llocs de la festa. Es tracta de sons relacionats
amb les comparses, que capten els matisos acústics de diferents indrets de
la ciutat o obren curiositats com els
Tabals que, tocats per la quitxalla, se senten als carrers de Berga els
dies previs a la festa.
Part del material servirà per a recuperar sons que han format
part del Corpus berguedà, per exemple el dels telers al pas de Patum. En aquest mateix sentit
s’inclouran relats sonors encaminats a recuperar fragments de la
memòria patumaire.
Finalment hem treballat també amb sons de caràcter experimental com
el del batec del cor d’un ple durant el salt o el primer enregistrament de música xiulada.
De la bateria inicial de sons que superava els 150 podem dir que els tenim pràcticament tots.
El projecte serà presentat al mes de novembre. El resultat final es publicarà en format web en un espai específic dins del portal escoltar.cat. Inclourà tots els sons acompanyats d’una fotografia i un text explicatiu. Els sons es podran reproduir directament, però també es podran descarregar per ser escoltats en altres suports. A més, els internautes tindran l’opció d’enviar “postals sonores” de Patum amb un senzill sistema de correu electrònic.
Al final una de les majors satisfaccions ha estat la bona rebuda del
projecte per part de tots els patumaires. Temíem l’entrada de
l’instrumental a plaça, però tothom ha facilitat una iniciativa que
cerca documentar la dimensió sonora d’aquesta festa declarada Patrimoni
Immaterial de la Humanitat, contribuint així a la seva salvaguarda i
divulgació.
Al bloc del projecte podeu veure resumits els dies d'enregistrament.
Ahir vam presentar a Berga el Paisatge sonor de la Patum. Com expliquem en el bloc del projecte, es tracta d'un recull dels ambients sonors d'aquesta Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
La
iniciativa neix amb dos objectius. El primer és preservar i documentar
lel patrimoni sonor de la festa. El segon té caràcter divulgatiu. A
tots els berguedans ens agradaria tenir una capseta amb la olor de
Patum, que la poguéssim obrir i la poguéssim sentir des de qualsevol
lloc. Amb les olors, la tecnologia encara no ho permet. Però en canvi
sí que és possible fer-ho amb els sons, publicant a Internet un mapa
sonor.
El
projecte aplega els investigadors més destacats de la festa: Sergi
Cuenca, Ramon Felipó, Josep Noguera, Dorothy Noyes, Albert Rumbo,
Dolors Santandreu. També l'equip de Paisatge sonor de la Universitat de
Barcelona, amb el professor Josep Cerdà al capdavant, Martí Ruiz
Carulla i Vicent Matamoros.
Avui comença la fase de participació del projecte en què per mitjà
del bloc tothom podrà fer propostes de sons a enregistrar. Així doncs
esperem les vostres aportacions.
Les pudes són fonts d'aigües sulfuroses. La Vall de Lord, a la Coma, té
la seva. D'aquesta font situada ben a prop del naixement del Cardener
on vessa les seves aigües un dels pioners de l'excursionisme a
Catalunya, Cèsar August Torras, en va dir:
"Les aigües són sulfuroses i molt estimades per llurs qualitats
medicinals, tan per la gent de la comarca com per nombrosos forasters
de distints indrets que concorren a Sant Llorenç i al poblet de la Coma
atrets per llur nomenada, justificada per les moltes curacions
atribuïdes".
L'enregistrament està realitzat amb un micròfon unidireccional a uns 10 centímetres de la sortida de l'aigua.
Des de la font del claustre de la catedral de Girona sentim com l’aigua
es combina amb el perrupejar dels coloms; el batec de les ales quan
prenen terra; els passos dels visitants; i les campanades que toquen
les dues.
Els ponts sobre el riu Onyar dibuixen una de les imatges urbanes més
emblemàtiques de Girona. El pont fou construït el 1877 per la companyia
Eiffel et Cie. de París i va costar a la ciutat 22.500 pessetes. Podem
sentir la gent com passa però sobretot les aus de ribera. De cop, els
gavians s’esveren i al mateix temps passa el tren. Després, torna la
calma.
Durada: 1'08'' Data d'enregistrament: 19-10-2008 Categoria: Sons industrials i d'oficis
El fregament entre la pedra dura i el metall produeix el so antigament
quotidià, però ara en desaparició. L'enregistrament deixa detalls de la
complexitat de tractar el tall i dels dies que, abans de la matança del porc,
tots els gavinets de la casa eren passats per la mola.
Diu la llegenda que a Solsona van enviar un ruc a menjar-se les herbes
que creixien al campanar de la Seu. En ser l’escala tan estreta, els
encarregats varen decidir fer pujar el pollí penjat… del coll.
Rememorant la llegenda, durant el Carnaval es penja un ruc que sempre
ha estat de peluix i que sempre ha pixat aigua. El so és enregistrat
des de peu de plaça i recull el moment de la despenjada de dimecres. Un
dels punts àlgids de la festa.
El mercat d’Arenys, com altres, és un gran contenidor de sons. Lloc de
compra, però sobretot de trobada, un dissabte al matí sentirem les
tisores de tallar pollastre, els moviments de caixes i les màquines de
tallar carn. Com passa un carret de compra i juguets de nens. Els
primers refredats quan la tardor ja és avançada. I converses còmplices
entre cantó i cantó dels taulells.
escoltar |
dimecres, 18 de febrer de 2009 | 18:34h
Durada: 1'07''
Data d'enregistrament: 11-09-2008
Categoria: Els parlars
El parlar d'Algemesí en un fragment de "Quan anàvem a l'estraperlo" de
Víctor Labrado. So enregistrat durant la Mostra d'Entitats de l'11 de
setembre a Barcelona.
Podeu publicar els vostres parlars a www.escoltar.cat, contribuint així a ampliar aquest projecte de conservació i divulgació dels patrimoni immaterial dels Països Catalans.
El 7 de febrer de 2009 Berga va ser l'escenari de la manifestació per
la cultura del foc convocada arran de la Directiva del Parlament
Europeu que regula el mercat dels materials pirotècnics. Escoltareu el
final d'un salt de maces de lluïment de la Patum Infantil excepcional.
El so és enregistrat des del balcó de l'Ajuntament on s'hi diu: "Això
no els pot fer cap mal a la canalla. És que ja es veu". Doncs això.
El monestir va ser fundat pel Comte Guifré el Pilós, l’any 879. Va
arribar a la màxima esplendor a principis del segle XI en mans de
l’Abat Oliva. Aquest va impulsar la construcció de dos campanars
simètrics, però el terratrèmol de 1428 només en va deixar dempeus un.
Des de la plaça que porta el nom de l’abat sentirem les campanades de
les 4 de la tarda.
El Paisatge sonor de la Fia-faia és un recull dels ambients sonors d'aquesta festa ancestral que té lloc a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola coincidint amb el solstici d'hivern.
La Fia-faia és el que queda d'un antic ritual de culte el sol que amb la cristianització s'integrà a la festa de Nadal. Avui és una festa en plena recuperació que guanya cada any intensitat i dinamisme.
El foc és l'element més característic. Però les seves sonoritats no acaben amb el crepitar de les faies (falles). El Paisatge ens ofereix també el repic de campanes del Toc d'oració, el so del corn des del Siti, el fregar de l'herba seca en el sòcol de pedres, diversos passejos sonors al ritme dels faiaires, les músiques o els balls.
El Paisatge està format per un total de 30 sons enregistrats el 24 de desembre de 2008. Amb el recull dels diversos moments de la celebració, ens obre una nova manera de percebre el patrimoni.
Des de dins el tren farem parada a Montgat i a Montgat nord. Podem
sentir els anuncis de cada parada, com s’obren i es tanquen les portes
amb el corresponent avís acústic o com el tren s’atura i accelera. Se
sent gent parlant pel mòbil i converses entre viatgers. El soroll de
fons canvia quan entrem, passem i sortim del túnel.
El Mercat de la Independència és l’estructura metàl.lica més gran de
l’arquitectura modernista de Terrassa. Sentirem la baixada de les
persianes metàl.liques d’una de les parades.
