Caminant cap a l'autèntica "Devolution"

[You will find the english version of the interview below]

En Chris Newlove és del nord-est d’Anglaterra, actualment viu a Edimburg (Escòcia) i és membre del Socialist Workers Party (SWP) -un dels partits que dóna suport a la plataforma Radical Independence Campaign (RIC). En conseqüència, ha estat fent campanya activa pel ‘sí’ dins la plataforma RIC.

Bon dia Chris, moltes gràcies per haver acceptat de fer aquesta petita entrevista. Per començar, ens agradaria saber què creus que passarà el proper 18 de Setembre a Escòcia.

És difícil de predir. Els sondejos demostren que la intenció de vot del ‘sí’ està augmentant però encara no s’ha superat la intenció de vot del ‘no’. Els sondejos han demostrat ser erronis en el passat i encara hi ha molta gent indecisa. Espero que celebrem la victòria el proper 19 de setembre, però, si no guanyem, almenys haurem aconseguit transmetre les nostres polítiques a la classe obrera i crear el debat de com de diferent podria ser una Escòcia més ‘radical’ . Ja no hi ha marxa enrere.

Com valores l’evolució de les campanyes del ‘sí’ i del ‘no’?

La campanya del ‘no’, coneguda com ‘el projecte de la por’, s’ha basat en la negativitat. Com que no han trobat cap motiu raonable per defensar la idea que Escòcia hauria de continuar dins del Regne Unit, han basat la seva estratègia en provocar por. Personatges cèlebres i líders mundials s’han afegit a la causa de l’estat del Regne Unit. Els mitjans de comunicació han centrat el debat de la campanya en la viabilitat del capitalisme a Escòcia i en la figura d’Alex Salmond. Però els dos últims anys han perdut terreny.

La campanya del ‘Yes Scotland’ ha dedicat tot el seu temps a refusar les històries catastrofistes del ‘no’ i a presentar la independència d’Escòcia com ‘l’evolució de la devolució’, on el país continuaria sent membre de les Nacions Unides, estaria sota el paraigües de la corona d’Anglaterra , tindria la lliure esterlina com a moneda i es mantindria sota el control del Banc d’Anglaterra. Això contrasta amb la gent de classe obrera, els quals donem suport al ‘sí’ perquè l’entenem com una manera de trencar amb els problemes de l’austeritat, la guerra i el racisme vinculats al model del Regne Unit.

El debat s’ha centrat principalment en el fet de si una Escòcia independent crearia riquesa. Evidentment que ho faria. Però la pregunta que ens hem de fer és com es distribuiria aquesta riquesa: si se la quedarien els rics o aniria cap als treballadors i la classe mitjana.

Quins són els objectius de la plataforma RIC? Creus que els assolirà?

Crec que la Radical Independence Campaign (RIC) es va crear per donar espai a l’esquerra dins del moviment independentista. Per això intenta enfocar el debat cap a un model oposat al de l’austeritat, tot allunyant-se del projecte polític basat en la baixada d’impostos i salaris -tan propi de l’SNP. La RIC ha realitzat dues conferències, a cadascuna de les quals hi han assistit més de 1000 persones, i té grups organitzats arreu d’Escòcia. Ja ha causat un gran impacte.

Però per continuar així crec que la plataforma hauria d’adoptar demandes més concretes per a les quals lluitar i donar resposta. Nosaltres parlem d’una Escòcia radical. Què vol dir, això? Hi ha el perill que la plataforma perdi la seva identitat radical i es converteixi simplement en la branca roja de la campanya del ‘sí’. Hem de donar veu a aquells que pretenen capgirar la realitat i la societat.

Creus que el nivell de participació de la classe social treballadora pot afectar el resultat final del referèndum?

Avui dia hi ha la creença que el decantament del vot depèn de la classe treballadora, la qual tradicionalment ha votat el partit laborista. Això significa dues coses: la primera, que hem de mantenir la distància amb el partit d’Alex Salmond, l’SNP, i el nacionalisme escocès en general. I la segona, que molta gent de la classe obrera no vota perquè creu que les coses no canvien sigui quin sigui el resultat. Part de la nostra campanya del ‘sí’ se centra en el registre de votants i tracta de convèncer l’electorat que aquest cop serà diferent.

Ara, situem-nos en l’escenari de després del referèndum. Quin seria el futur del RIC si el ‘sí’ guanyés la votació? I si guanyés el ‘no’?

Si guanya el ‘sí’, el RIC esdevindrà encara més important. Es parla d’organitzar assemblees multitudinàries on la gent podria venir i plantejar idees. S’haurà de lluitar per dur-ho a terme. La independència no és una alternativa a manifestacions, vagues i protestes. Tothom haurà de participar i impulsar el model d’estat que estem promulgant.

Si guanya el ‘no’ hi haurà una desmoralització generalitzada i caldrà una reflexió profunda. Tot i així, el moviment per la independència haurà portat a treballar conjuntament gent nova en la militància i una gran majoria procedent de l’esquerra. Aquesta unió aconseguida fa que el temps dedicat no hagi estat perdut.

Tant si guanya el ‘sí’ com si ho fa el ‘no’, la gent ja està cercant la creació d’una coalició unitària per participar a les eleccions i que sigui la veu de les classes populars.

És molt sorprenent pels catalans trobar un partit polític d’àmbit britànic que doni suport a la campanya del ‘sí’ al referèndum sobre la independència d’Escòcia. Quins són els motius que condueixen l’SWP a fer-ho?

L’SWP ha organitzat 48 actes per la independència arreu del Regne Unit i ha iniciat un registre d’activistes i treballadors d’Anglaterra i Gal·les que donen suport al referèndum. Organitzarem delegacions des d’Anglaterra i Gal·les per ajudar a la campanya de la independència d’Escòcia. Continuarem lluitant pels drets dels treballadors més enllà de les fronteres.

Nosaltres donem suport a la independència per acabar amb l’imperi britànic; per acabar amb l’armament nuclear ‘Trident’ i per reduir el poder del Regne Unit al món. La història del Regne Unit està tacada de sang, també recentment amb la seva implicació en guerres com les d’Iraq o l’Afganistan. La independència seria un regal per a les classes populars de tot el món.

No donem suport al nacionalisme escocès, però el nacionalisme britànic és molt més perillós. És reaccionari fins a la medul·la i volem debilitar-ne el seu control.

El que no sabíem era com es concretaria el moviment independentista. Ha estat una campanya d’esquerres centrada en el rebuig a l’austeritat, al racisme i a les guerres, amb el suport de milers de persones. Crec que estem al bàndol correcte.

Moltes gràcies pel temps que ens has dedicat, Chris. Desitgem poder celebrar la victòria del ‘sí’ el proper 18 de setembre!

[English version]

Chris Newlove is from the North East of England, lives in Edinburgh and is member of the Socialist Workers Party (SWP) -one of the parties that supports the RIC platform. In consequence, he has been canvassing for the Yes campaign inside the RIC platform.

Hi Chris. We really thank you for having accepted to do this little interview. First of all, we would like to know your opinion about what do you think it is going to happen on 18th September in Scotland?

It’s a difficult one to predict. Most polls show Yes gaining but we haven’t overtaken the No vote yet. The polls have been wrong in the past and there is a large amount of people who haven’t decided yet. I hope we will be celebrating on the 19th of September. If we lose, the Independence movement has brought working class people into political activity and raised expectations about what a different, Radical Scotland would look like. This won’t be reversed.

How do you assess the evolution of both the Yes and the No campaigns?

The No campaign or project fear has been consistent in its negativity. The No campaign can’t present a positive case for staying part of the UK so they rely on scare tactics. Celebrities and the world’s most powerful leaders have been wheeled out to support the UK state. Large sections of the media have allowed the No campaign to focus the mainstream debate on the viability of capitalism in Scotland and to focus on Alex Salmond as a personality. They have lost ground during the last two years.

Yes Scotland have spent a lot of time refuting the scare stories of the No campaign and have presented independence as the “evolution of devolution” in which Scotland will retain NATO, the Monarchy, the Pound and the Bank of England. This contrasts with the working class people who support Independence as way to break with the UK states austerity, wars and racism. As people say on the door they can’t afford to vote for the “status quo”.

The debate in general has focused around whether an Independent Scotland can create wealth. Which of course it can. But the debate should be about how that wealth is going to be distributed? To the rich in Scotland or to working class people.

What are the main objectives of the RIC platform? Do you think the organization is achieving them?

I believe the Radical Independence Campaign was set up to create a left wing space within the Independence movement. RIC attempts to shape the debate towards opposing austerity and away from the SNPs model of a low tax, low wage economy. It has had two conferences with around 1,000 people attending, has organized mass canvasses and has groups across Scotland. It has already had a major impact.

However to maintain this momentum I think RIC needs to adopt concrete demands to fight for now. We talk about a Radical Scotland, what do we mean by this? There is a danger that RIC could lose its radical Identity and become red decoration for Yes Scotland. We need to give a voice to those who want to turn society upside down.

Do you think that the voter turnout among the working-class people will affect the general result of the referendum?

There is now a general acceptance that the vote hangs on working class people who traditionally look to the Labour party. This means two things. One is that we must maintain our distance from Alex Salmond, the SNP and Scottish Nationalism in general. Secondly many working class people do not vote as they feel things don’t change whatever the result. Part of the Yes campaign will be about voter registration and convincing people that this vote is different.

Now, place ourselves to the post-referendum scenario. What is the future of the RIC platform in the case of a ‘Yes’ victory? And in the case of a ‘No’ victory?

If the vote is a Yes RIC will become even more important as there will be a fight over what an Independent Scotland will be like. There is a talk of organizing mass assemblies so that people can come together and discuss demands. These will have to be fought for. Independence isn’t an alternative to protests, strikes and occupations. All of these will be required to push for the radical Scotland we have campaigned for.

If there is a No vote I believe there will be a level of demoralization and soul searching. The Independence movement has brought together those new to campaigning and most of the left. This unity should not be wasted.

With a Yes or No vote people will be looking to the creation of a united coalition to stand in elections to be a voice for ordinary people.

For us, the Catalans, is very surprising to find a British political party which supports and campaigns for the Yes vote in the Scotland’s independence referendum. What are the reasons for the SWP to do that?

The SWP has organized 48 Independence meetings across the UK, has initiated a petition of activists and workers based in England and Wales in support of Scottish Independence. We will be organizing delegations from England and Wales to help campaign for Scottish Independence. We will continue to fight for the unity of workers across borders.

We support independence to break up the British Imperialist state. We want to get rid of Trident nuclear weapons and reduce the UKs power in the world. The UK has a bloody history and bloody present, recently fighting wars in Iraq and Afghanistan. Independence would be a gift to ordinary people across the world.

We do not support Scottish Nationalism but British Nationalism remains the greater danger. It is reactionary to the core and we want to weaken its hold.

What we didn’t know was how the Independence movement would take shape. It has been a left wing campaign largely based on the rejection of austerity, wars and racism with the active involvement of thousands and thousands of working class. We are on the right side.

Many thanks for your time, Chris. We strongly wish to celebrate the Yes victory on the 18th September!