Què ha canviat dins l’Assemblea perquè en poc menys de dos mesos haguem passat de la gran manifestació de la Meridiana a només concentrar 4000 persones a la Ciutadella? Penso que no ho podem atribuir solament al desencant dels catalans amb els seus polítics electes. Precisament si fora això aquest hauria de ser el motiu per mobilitzar-nos. Som, o érem, 40.000 socis. Com és possible que només es desplacessin fins el passeig dels Til·lers un 10% en el millor dels recomptes? Quina força podem esperar en cas de necessitar una mobilització per algun dels molts atacs que encara ens té preparat el govern central? Serem capaços de moure als ciutadans pacíficament en cas que el país ho necessiti? Desprès de la concentració de diumenge haig de dir que malauradament tinc els meus dubtes.
La no modificació d’uns estatuts que forçaren el canvi del secretariat és possiblement la causa de l’actual davallada de militància activa. A les Assemblees Territorials ha baixat visiblement el nombre de persones implicades. No sorgeixen iniciatives. Tothom és a l’aguait i res es mou. Res. Tothom espera indicacions d’un Secretariat Nacional que a ulls de la persona associada sembla adormit. Tots aquells fulls de ruta, plans A,B,C i D, plans d’actuació, objectius, Signa un vot, Megaenquesta, País Groc, Ara és l’hora, etc, sembla hores d’ara que hagin esdevingut paper mullat. S’han fet campanyes costosíssimes en diners i esforços personals que no ens han dut enlloc. Els resultats electorals són clars en aquest aspecte. El nombre d’independentistes s’ha mantingut estable i s’han guanyat potser unes desenes de milers. Lluny, molt lluny d’aquell mig milió que tant es demanava.
On és el nostre president? Com arribem a enyorar la Carme Forcadell, que malgrat conservar la seva feina, feia escoltar la seva veu omnipresent a Catalunya Ràdio o Rac1. En una tasca d’engrescar als ciutadans, de respondre als atacs, d’explicar un nou país. Que en Jordi Sánchez no és un gran orador sembla que ho tenim clar. La seva incapacitat manifesta per disparar l’adrenalina d’aquells que l’escolten es fa patent quan has tingut ocasió d’escoltar-lo més d’un cop en directe. He escoltat discursos complets sense una sola interrupció per aplaudiments. El seu discurs de vegades sembla fins i tot equívoc. Com si no es volgués acabar de creure el moment que estem vivint. Expressant dubtes que cap dels associats volem escoltar en la veu del seu president. Què potser ha acabat la feina de l’Assemblea? És cert que la pilota és a la teulada dels partits polítics, però, deixarem que aquesta es desinfli i no puguem jugar el partit, perquè no es posen d’acord a veure qui s’enfila a buscar-la? Fem un pilar, una torre o un castell amb una bona pinya i enfilem-nos a agafar-la. Nosaltres ho podem fer. Quan l’hagem recuperat ambdós equips la voldran tornar a tenir i podrem fer d’àrbitres.
S’ha acusat l’ANC d’actuar com a loby. Potser és cert, acceptem-ho. I continuem fent-ho fins aconseguir la proclamació d’una República Catalana i la votació d’una constitució moderna, social, equitativa i justa. Desprès, quan tinguem tot això. Fem una gran festa, en som especialistes, pleguem i gaudim del nou país.
Soci de l’ANC número 8017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!