EL LLAMP
al servei de la nació catalana
GONÇAL CASTELLÓ AL PENSAMENT
Final de viatge
Ahir a les vuit de la vesprada, fent part de la VII Setmana Cultural, El País Valencià a Barcelona, presentàrem a Can VilaWeb l’esperat llibre de memòries d’en Gonçal Castelló (Gandia,
1912 – Barcelona, 2003). Un ple a vessar a la Sala Espai VilaWeb,
calgué afegir-hi cadires per a molts dels amics d’en Gonçal presents:
Robert Surroca, Teresa Clota, Joaquim Auladell, Imma Albó, Albert
Bertrana, Rosa Calafat, Jordi Domènech, Montserrat Manent, Josep Ferrer,
Anna Arqué, Ramon Sanglas, Enric Fontanals —i excuseu-me als quins no us nomeno per no conèixer-vos o per la meua pobre memòria—.
El discurs del curador del llibre, el filòleg de Carlet n’Àngel
Velasco, fou excessiu en el temps però entenc no hi ha gaire
oportunitats d’explicar sobre en Gonçal i hom aprofita… El parlament
del magnífic jurista n’August Gil Matamala m’interessà especialment doncs confirmà una faceta de Castelló practicant la solidaritat activa als perseguits pel Tribunal de Orden Público
[TOP] espanyol en els anys foscos de la dictadura franquista,
solidaritat i bona praxis professional d’en Gonçal Castelló com a
procurador als tribunals que continuaria amb el nou nom —encara vigent
avui— donat al TOP des del 4 de gener del 1977: Audiencia Nazional.
A mi em tocà parlar —davall us copio el què vaig dir— de la faceta d’en
Gonçal com a escriptor i, concretament, de la seua important
col·laboració periodística a la nostra revista bimensual El Llamp. Abans de començar l’acte VilaWeb TV ens entrevistà als tres ponents, vegeu-ne el vídeo ací.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Va ser molt interessant repassar els articles que va escriure Gonçal Castelló a la revista El Llamp, i comprovar, tristament, que avui es podrien tornar a publicar i encara estarien vigents. S’hauria de fer alguna cosa per recuperar i donar a conèixer aquests articles periodístics del català de Gandia.
També em va agradar molt el reconeixement que vas fer ahir a Elisabet Orri, la companya inseparable de Gonçal Castelló.
Gràcies Enric, per la teua aportació interessantíssima a l’acte d’ahir.