La Confederació Catalana reneix!
«Que això no s’acabi amb un foc d’encenalls»
Heribert Barrera (declaració al peu
de la manifestació, 10 de juny del 2010)
Dissabte el sofert poble
català tornà a sortir al carrer. Aquesta volta no ha estat per cridar
contra guerres en llunyans països (2003) ni tan sols per pidolar
estatutets (1977). A la fi hem sortit per allò que ens convé: la
Independència de Catalunya sense embuts ni subterfugis, malgrat la
interessada presència a la manifestació dels mateixos polítics que ens
van enganyar fa trenta anys, ens han enganyat durant tot aquest temps de
transfranquisme i voldrien, des d’avui mateix, cobrar per al seus
vergonyants interessos el clam del poble
català, amb la intenció de què res no canviï i perpetuar així la
submissió de Catalunya a Espanya (i a França) i continuar escalfant
cadira.
Els Pujol, els Maragall, els Putosaure, els Duran Lleida, els Ridao, els
Obiols, els Mas, els Puigcercós, els Romeva i tota la corrua aquesta de
liquidadors de somnis, són agents —molt ben pagats— de l’Espanya imperial al servei dels més grans
enemics que mai no ha tingut Catalunya: els Borbó i els seus sequaços
del Vaticà. Si hi afegim la presència i interessada participació dels
nou-rics sorgits del lumpen espanyol, dels vers depredadors com els
Monty Putin, les Sanchez-Camacho, els Alvarez, les Chacon, els Herrera,
els Garcia-Bragado, les De Madre, el panorama polític ofert a la
ciutadania és d’allò més depriment. I no dubteu que tots aquests enemics
del poble no s’estaran pas d’aprofitar —una altra vegada, ara per a la campanya electoral de
la contesa a Catalunya— del riu de la nostra Independència per a nodrir
amb aigua clara i neta les putrefactes corts espanyoles.