A LA MEMÒRIA D’EN JOAN CREXELL

Emocionat
record

Era de nit del dia de Nadal del 1994 quan, al carrer de Muntaner junt a la seva
dona Assumpció i llurs dos fills esperant un taxi, un sobtat
atac de cor s’endugué l’amic Joan Crexell. Onze anys (farà demà passat no l’altre) que el
seu cos és al Cementiri de Montjuïc de Barcelona, a poca
distància, pràcticament al peu, de la tomba del seu
admirat Francesc Macià qui, luctuosa coincidència,
moriria el Nadal de fa setanta-dos anys.

[La fotografia la vaig fer aleshores, quan acabàvem d’enterrar a en Joan.]

En
Joan Crexell Playà va nàixer a Barcelona el 31 de
juliol del 1946; el seu primer cognom era Crexells, però aviat
prengué la decisió de signar Crexell, sense la ‘s’, atès
que no volia ser confós amb el seu oncle, el filòsof i
escriptor Joan Crexells, mort als trenta anys i de qui, ben segur malgrat no haver-lo conegut en vida, li venia l’amor a la
catalana llengua i la dèria d’investigar, de furgar en la
història del catalanisme i del pensament català.

Al
moment de trobar-se amb la gran desconeguda, en Joan Crexell posseïa,
després d’anys de recerca i d’infatigable treball –i
d’abocar-hi una quantitat de diners incalculable– la Biblioteca
independentista més important que mai s’haja reunit, no sols
en llibres, sinó també en publicacions periòdiques
en català (fossin fetes a Catalunya o a la resta del món),
de les quals sobretot n’era cofoi de la seva col·lecció de núms. u.

[ ! ] Se’m
fa costa amunt fins i tot de posar una lletra rere l’altra d’aquest
post. El record emocionat i sobretot el buit, la companyonia mancada,
les converses perdudes, els projectes estroncats… Ho sento, no puc
seguir. Demà
intentaré de reprendre el fil del degut homenatge al patriota,
a l’amic.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*