EL LLAMP

al servei de la nació catalana

22 de setembre de 2005
Sense categoria
1 comentari

FRANKFURT BOOK FAIR

El cas de Catalunya (proposta sobre criteris de selecció)

La Fira del Llibre de Frankfurt l’organitza l’Ausstellungs-und Messe-GmbH, empresa vinculada
a l’Associació Alemanya de Llibreters i Editors. O sia, qui mana són
els editors, que a la fira hi presenten llurs novetats, autors, etc. A
la fira hi van editors de tot el món, a comprar i a vendre, principalment, llibres i
drets d’autor. La fira –és una obvietat però cal remarcar-ho– se sotmet a les lleis capitalistes de mercat (les quals poden ser atenuades o contrariades per la voluntat expressa dels qui tenen poder per a fer-ho: els governs).


Els editors espanyols també hi van. Les editorials més importants de
llibres en espanyol són a Catalunya i pertanyen a catalans (o a
suposats "catalans" d’aquells que "viuen i bla bla bla") o a grups on
hi ha catalans (o suposats); uns i altres són membres de la
Cambra del Llibre de Catalunya i del Gremi d’Editors de
Catalunya
(GEC) –que en ambdues associacions no vol dir "en català"!– i són els qui
decideixen quins llibres i quins autors presenten a la fira i,
naturalment, en quina llengua.

L’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELC) agrupa alguns dels editors
que publiquen –no exclusivament– en català. Són una minoria del total
d’editors que hi ha a Catalunya (de tota Catalunya); incidència: molt
poca, una bona colla són també del GEC, que és el pes pesant. Alguns de
l’AELC des de fa una pila d’anys van a la Fira del Llibre de Frankfurt
subvencionats…
[Per a entendre una mica la complexitat del món editorial català faré servir un cas paradigmàtic. La coproductora del film Tirant lo Blanc és DeAPlaneta,
és a dir Grup Planeta i D’Agostini. El Grup Planeta, que ha comprat moltes
editorials catalanes, és un dels editors més importants del món de
llibres en espanyol. L’origen del grup és en el pare de l’actual
propietari (Lara Bosch, l’amo, entre d’altres petiteses, d’un equip "català" de futbol de 1a divisió, d’un diari en català, d’una aerolínia, etc.). El vell Lara, que fou condecorat per Pujol amb la medalla d’Or de la
Generalitat (no la té qui vol aquesta medalla, no és com la devaluada Creu
de Sant Jordi) arribà a Catalunya com a teniente legionario franquista
el 1939, un conqueridor i usuari avantatjat del dret de conquesta. Es
féu quefe del Sindicato Vertical de Artes Gráficas en la immediata
postguerra, la qual cosa li serví per –me n’estalvio detalls de com i
de quina manera, no puc permetre’m d’anar a juí–, fent ús del poder
que dit càrrec li atorgava i del seu ridículum militar, començar a
acumular el capital (i sobretot el crèdit) necessari per endegar
l’Editorial Planeta, després d’usar d’altres marques editorials.]
Què farà el Govern de la Generalitat de Dalt respecte a ser convidada
d’honor Catalunya? caldria veure què han fet i què faran, per exemple, els coreans,
que són els convidats d’enguany, a menys d’un mes de la fira 2005, per
a tenir una idea del que el tristpartit –si encara existeix al seu moment– podria
fer…
Què faria jo? Enviar-hi autors i més autors en català visquin on visquin i siguin d’on siguin. Naturalment el gruix d’autors el trobarem en els territoris on la llengua catalana encara és viva, és a dir, de la Fenolleda (i passant per Andorra) a Oriola i de Calaceit a l’Alguer, però no podem oblidar, per exemple, els catalans d’Alemanya, de Mèxic o d’Austràlia.
És molt important no deixar-se cap gènere ni cap autor, malgrat que siguin els anomenats "autors-editors" (autors, que són molts més dels que hom imagina, que trien pagar-se de la seva butxaca l’edició de llurs llibres); molta literatura? d’acord, però també història, ciència, historieta gràfica ("còmics" o "tebeius"), etc. I no oblidaria de cap de les maneres els autors editats en d’altres suports que el paper (CDs, blocs, webs, …).
També triaria aquelles editorials –des de la més petita i modesta a la més important i, també, des de la més especialitzada a la més generalista– radicades on sigui i que llur catàleg de títols en català superi el 75 per cent del total del fons i, a causa de raons econòmiques, haguéssin de menester d’ajuts per anar a la fira (es podria abaratir aquesta presència fent expositors col·lectius organitzats per temes o per gèneres i a càrrec de professionals de l’edició i de la propietat intel·lectual). En aquest punt faria només una excepció pel que fa al percentatge del fons en català: seria el cas d’aquelles editorials "de frontera" on la llengua és greument amenaçada i que per raons d’estricta supervivència es veuen obligades a publicar massa títols en la llengua dominant (com és el cas de Catalunya del Nord).
Les institucions, les que editen amb diner públic (ajuntaments, diputacions, consells, departaments, governs autònoms, etc. i que fan la competència desvergonyida als editors en català) sí que les limitaria en el que poden presentar, millor dit, haurien d’incloure en els seus expositors allò que els autors i editors abans mencionats no puguin representar: diaris, revistes, jocs, músiques i cançons, documentals, films i arts escèniques, dibuixos, pintures i escultures, i tota manifestació de l’enginy o del pensament catalans susceptible d’ésser editada en qualsevol format.
  1. La Fira del Llibre de Frankfurt és una fira de negocis privada. O sigui, s’hi va a comprar i a vendre. Jo he treballat anys en el sector turístic i en les fires de FITUR (Madrid) i SITC (Barcelona) s’hi fan negocis per a la següent temporada i conèixer nous productes (destins) i proveïdors (empreses) -Tot i la diferència en les infrastructures i l’aportació pública en la Fira de Madrid (!!?)-. En el cas dels llibres, no té perquè ser diferent.

    Com tu dius, s’hi haurien d’enviar tots els escriptors en català possibles per a promocionar-los internacionalment, sense oblidar un percentatge d’aquests catalans i empreses que escriuen en castellà degut a la situació particular del nostre país.

    Evidentment, institucions públiques i empreses amb subvencions hi han d’assistir. És el seu deure, per això disposen d’aquests diners!

    Pel que fa a l’Administració pública, no és qui per decidir qui hi va i qui no. El que pot fer és el paper d’amfitrió (deixem-los que surtin a la foto!) i aportar ajudes econòmiques (viatges, estades, instal·lació d’stands, temes logístics, etc.) -participar en una fira no és barat, a curt termini-.

    Per cert, molt interessant la teva aportació sobre el senyor Lara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!