La veritat és que m'ha sorprès força, l'article que ha publicat avui el president d'Apple, Steve Jobs. I més després de l'iPhone, que es distribuirà en un model tancat de pactes i convenis amb operadores de telefonia mòbil concretes. M'ha sorprès per la lucidesa de l'anàlisi que hi fa el president d'Apple. Des d'un punt de vista purament empresarial, arriba a la conclusió que el millor que poden fer les botigues de venda de música en línia és vendre-la sense restriccions anti-còpia, sense les implicacions de les tecnologies DRM. És clar que això és obvi, les úniques que es beneficien d'aquestes tecnologies són les grans distribuïdores de música que copen el 70% del mercat (Universal, Sony, Warner i EMI). Ni els usuaris, ni els fabricants d'MP3, les botigues de venda en línia o la majoria de grups en treuen cap profit. Perquè haig de comprar les cançons en línia si m'acaben sortint al mateix preu que comprar el disc compacte en una botiga, i a sobre tenen limitacions de còpia? Les del disc no en tenen, puc comprar-lo i copiar-les tant com vulgui...
Però la lucidesa d'Steve Jobs no és tant dir el que tothom sap, que seria millor que la música venuda a internet no tingués restriccions, sinó fer una crida a les distribuïdores perquè abandonin la seva aposta per les tecnologies DRM. Perquè deixin d'imposar la seva voluntat als usuaris. Ha posat en evidència el model de negoci de les distribuïdores en un text clar, fàcil d'entendre i que sacsejarà la indústria musical a internet. Tot i això, és difícil que les distribuïdores deixin de banda el seu model de negoci caduc i cada vegada més car: implica renovacions periòdiques dels sistemes DRM a mesura que els hackers i crackers aconsegueixen desxifrar-les i fer-les inútils. Les grans distribuïdores, si venguessin la música sense DRM i més barata (cal tenir en compte que s'estalvien els costos de fabricació dels discs, la imatge gràfica...), farien més negoci. I és que la major part de la gent preferiria pagar vint cèntims per una cançó sense restriccions que arriscar-se a ser acusat de 'pirateria' fent servir els programes P2P com l'e-Mule.
enric.b |
Jocs |
dimecres, 17 de gener de 2007 | 16:06h
Recordeu la matança de l'escola de Columbine que va inspirar el documental de Michael Moore Bowling for Columbine? Segur, la notícia va donar la volta al món, tothom la recorda. Doncs fa poc més d'un any, un estudiant nord-americà de poc més de vint anys anomenat Danny Ledonne va posar a disposició de tothom el videojoc gratuït Super Columbine Masacre RPG!. Bé, tot plegat fa pudor d'oportunisme i de sensacionalisme, segur que més d'un dels qui llegeixi això s'escandalitza... i més ara que la UE enceta la croada contra els videojocs violents. De fet fins i tot l'organització del festival Slamdance de videojocs independents va prohibir-hi la participació del Super Columbine Massacre RPG! Però abans de deixar comentaris dient-me de tot, acabeu de llegir l'apunt.
Danny Ledonne –com els responsables de Manifesto Games– creu que els videojocs poden ser art. Segons diu, Super Columbine Massacre RPG! és una manera diferent de relatar els fets de la matança de Columbine, però que no serveix per enaltir els dos adolescents que van matar els seus companys d'institut, ni per fer apologia de la violència. De fet, el joc recrea amb molt de detall tot el que va passar aquells dies, les causes que van dur als nois a actuar així, els escenaris on va passar tot... i el final, és clar, quan van acabar morts a mans de la policia.
A través del joc, es poden veure fotografies de les armes que van fer servir els assassins i escoltar la música que els agradava, però també llegir les transcripcions de les converses telefòniques dels dos nois o del vídeo que van enregistrar per dir adéu als seus pares. S'hi veu que no estan bé, que no hi són tots, i que a l'escola i amb els companys tampoc s'hi troben bé. Cal afegir que en alguns moments sembla que se'ls intenti disculpar, en certa manera, però s'hi explica tot el que va passar, sense trivialitzar-ho.
Ah, sí, però és un joc... i els jocs són fets per a entretenir. Molt bé, i les pel·lícules, no? I les pel·lícules de tragèdies, sobre l'11-S, per exemple, són criticades de la mateixa manera? En aquest cas s'explica el que va passar a través d'un joc que no es centra en matar tanta gent com sigui possible, que va més enllà i es recolza en una tasca de documentació força exhaustiva.
De fet, el joc és capaç de crear emocions que molts artistes lluiten per aconseguir amb la mateixa intensitat, des de la compassió per les víctimes a la ràbia contra el creador del joc, l'horror de la situació, etc. I s'aconsegueix de la manera que ho fan els jocs: involucrant-hi l'espectador. És evident que el joc conté un alt grau de provocació i de crítica a la gran indústria dels jocs, ja es veu en el Super i l'admiració final del títol, és ironia que apunta de ple als mètodes que fan servir la majoria d'empreses per exaltar els seus propis jocs. Així doncs, s'entén que l'existència d'aquest joc fereixi a més d'una persona, però cal dir que les coses no són tan senzilles com semblen... i que és massa fàcil desqualificar-lo d'entrada, sense ni mirar-se'l.
Si voleu saber-ne més coses podeu mirar el tràiler en vídeo que us ofereixo a continuació o llegir aquestes crítiques:
enric.b |
Internet |
dijous, 28 de desembre de 2006 | 10:36h
Janus Friis i Niklas Zennstrom, els autors de
Kazaa i d'Skype, aquesta vegada s'hi han lluït de veritat, s'han superat. No
m'ho esperava… ja feia temps que havia llegit coses sobre The Venice
Project, però ja l'he provat i no em puc estar de parlar-ne al bloc.
És brutal. Per mi, un molt bon exemple de fusió d'allò que fins ara s'entenia
com a televisió i les possibilitats que ofereix la xarxa, tot a la pantalla de
l'ordinador de casa. No és un servei de vídeo per internet com Google Video o
YouTube, la qualitat d'imatge s'acosta molt més a la d'un televisor
tradicional, i a pantalla completa. Però alhora va molt més enllà que el televisor tradicional…
Em
sap greu si us faig venir enveja, però per ara el Projecte Venècia
encara no és obert a tothom, només uns sis mil beta-testers de tot el
món en poden gaudir. De totes maneres, suposo que aviat s'anirà
ampliant aquesta xifra i, sinó, és previst que s'obri al públic en
general a principis de l'any vinent. Però, ben bé, què és? Doncs no és
tan fàcil d'explicar... tot i que en aquest vídeo es veu força bé i en aquesta notícia
de VilaWeb on ja se'n parlava fa uns mesos hi podeu trobar una
explicació extensa. Es tracta d'un servei de televisió per internet que
combina característiques de les xarxes socials i la web 2.0 amb la
tecnologia P2P i el respecte més escrupulós als drets d'autor.
enric.b |
Blocs |
diumenge, 24 de desembre de 2006 | 16:12h
Si encara no sabeu què regalar per Reis, el nou disc de l'Estanislau Verdet és una bona opció per no quedar bé. La majoria dels vostres parents no l'entendran, no hi trobaran cap gràcia i s'ho prendran com una broma de mal gust. I els que ho entenguin, més val que no sigui usuaris habituals d'ulleres de pasta. Jo el vaig descobrir per casualitat, investigant sobre la blocosfera musical catalana, i encara ric. Mireu el seu bloc, anomenat Yamshes en escabetx, en teniu per una estona rient i sorprenent-vos de les animalades que aquest boig militant del lletgisme és capaç de generar.
A l'hora de la veritat, en Verdet és l'alter ego d'en Pau Vallvé, que encara té un altre bloc a nom de Pau Vodaixa (realment, té un problema de múltiples personalitats). I una de les coses que se'n pot destacar més és l'ús intensiu que fa d'internet: dos blocs, dues pàgines a MySpace, vídeos publicats a YouTube, cançons que podeu escoltar des de la xarxa… Utilitza internet per donar-se a conèixer i la veritat és que crida força l'atenció, perquè la majoria de grups i músics del país no tenen una visió com aquesta de la xarxa: es limiten a tenir-hi una web amb una o dues cançons de mostra, fotografies i poca cosa més. Sí, alguns tenen bloc, però encara en són pocs. En canvi, en Pau Vallvé aprofita molt més el potencial de la xarxa, i s'acosta a l'ús que en fan grups anglosaxons i de països amb una cultura internauta més desenvolupada. Crearà escola? Espero que sí, i que s'enriqueixi més la xarxa en català.
Perquè acabeu de veure de què va, us deixo una cançó i un vídeo. Des d'aquí podeu escoltar 'M'agradaria ser un lemür', una cançó que m'encanta. I aquí sota teniu un vídeo de YouTube del programa Loops del canal 33 on s'explica qui és en Pau Vallvé i qui és l'Estanislau Verdet…
enric.b |
Blocs |
dimarts, 19 de desembre de 2006 | 15:31h
El nombre de blocs en llengua catalana continua creixent malgrat que no hi ha un eix dinàmic que els vertebri i faci de punt central; Bitàcoles.net i Catapings.cat són els directoris que haurien de fer aquesta funció, però han quedat desfasats per la gran quantitat de blocs que hi ha en funcionament i per falta de manteniment i actualització. Ja no n’hi ha prou amb un simple directori per vertebrar la blocosfera catalana. En canvi, ha sorgit un altre portal gratuït per obrir blocs en català, es tracta de Cat.Bloctum.com, que ha començat com un projecte personal de Sergi Azloa i ja té més de cent cinquanta blocs en funcionament. Un portal més, molt senzill de fer servir però amb moltes funcionalitats i uns dissenys disponibles molt cuidats. De fet, Bloctum aprofita la tecnologia de WordPress i el que ha fet en Sergi és traduir-la al català, però amb això ja n’hi ha prou per oferir una alternativa de qualitat comparable a la de Bloc.cat o fins i tot de Blogger.
Però tot i que és un bon servei, no deixa de ser això: tan sols, un servei més. Aviat se n’hi afegiran més encara, com si no n'hi hagués prou... D’espais per a fer un bloc en català, no en falten, ja sigui utilitzant plataformes estrangeres o les pròpies del país, n’hi ha de sobra: LaComunitat.net, MÉSVilaWeb, Bloc.cat, els blocs de BalearWeb, diverses experiències locals... Allò que falta és un portal que funcioni bé, un lloc que serveixi de guia per una blocosfera cada dia més complexa i que sigui capaç de relacionar-la amb les d’altres comunitats lingüístiques.
enric.b |
Blocs |
dimarts, 12 de desembre de 2006 | 18:53h
En Toni Ibáñez ha guanyat el premi Nadal Batle de la UIB amb l'obra 'Catosfera (Ciberdietaris 04 05 06)'. Quan he llegit la nota de premsa, d'entrada, m'he sorprès. No m'imaginava en TdQ fent un assaig sobre la blocosfera catalana comparable amb l'últim llibre publicat que va guanyar el mateix premi, 'L'art en pantalla' de Joan Campàs, una obra rigorosa i exhaustiva de molta qualitat. I no m'imaginava en Toni Ibáñez escrivint un llibre així, no perquè cregui que no és prou intel·ligent, sinó perquè no és el seu estil.
I tenia raó, de no imaginar-m'ho. L'obra guanyadora del Nadal Batle no és un anàlisi dels blocs, encara que al Diario de Mallorca afirmin el contrari... és tan sols un recull de textos dels dos últims blocs públics d'en Toni Ibáñez: TdQ i Entrellum. O sigui que hi haurà allò que ja coneixem els que hem llegit alguna vegada el seu bloc: poesia, política i actualitat, crítica, ironia, provocació... i sí, algun apunt sobre la blocosfera catalana, la crítica d'un o altre bloc o les reflexions en veu alta de l'Ibáñez en aquest sentit. Decepció. Jo m'esperava un estudi, un assaig acadèmic estructurat, un anàlisi digne de ser el successor del mateix premi que va guanyar Joan Campàs. No és que menyspreï l'obra d'en Toni Ibáñez, és que són dues coses molt diferents i trobo a faltar un anàlisi acadèmic seriós i rigorós de la blocosfera catalana. També em pregunto si com d'altres llibres que ha publicat, aquest també s'envoltarà de polèmica.
Esteu farts d'apostar diners a la borsa o en competicions esportives? Doncs ara teniu una bona alternativa: aposteu a Where-Next.com sobre on serà el proper atemptat terrorista! Els qui indiquin la situació més propera del proper atemptat en un mapa, rebran, com a premi, una samarreta.
Where-Next.com ja fa una bona temporada que existeix, i malgrat les crítiques que ha rebut de diversos mitjans internacionals, aquí ha tingut ben poc ressò. El diari The Sun ha titllat la pàgina de 'malalta' i La Repubblica ha publicat que és un joc per a fer 'previsions macabres'. De fet, la web és força completa... i provocadora. Una aplicació basada en la tecnologia de Google Maps permet escollir el lloc exacte on es creu que hi haurà el proper atemptat. El sistema, a més, permet triar la modalitat de l'atemptat: Pot ser una bomba sola? El segrest d'un avió? Un cotxe bomba? Un atac biològic? O un terrorista suïcida? Les possibilitats no són gaire engrescadores...
De moment, a part de les típiques bombes als EUA o a Israel per exemple, he vist que algú ha apostat per un atemptat biològic a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona... Potser és més un desig que no pas una previsió, tal com van les coses per aquí...
Where-Next.com és una crítica dura, cínica i políticament poc correcta... però una crítica a l'actual situació internacional i el paper que hi juguen els EUA. De fet, s'hi defineix 'atemptat terrorista' com una acció de guerra contra civils en una població no involucrada en una guerra, ja sigui oficialment declarada o iniciada per l'administració dels Estats Units. A més, perquè l'atemptat sigui vàlid, ha de matar com a mínim deu civils en quaranta-vuit hores. Es tracta d'una pàgina creada pels col·lectius italians Molleindustria.it i Guerrigliamarketing.it, dels quals ben aviat en tornaré a parlar.
Ho he trobat gràcies al bloc d'en Xavi Caballé. Dura una hora i no està malament, tot i que en alguns trossos es fa força lent i que el marc de referència és el de l'estat espanyol.
enric.b |
Blocs |
dimarts, 14 de novembre de 2006 | 18:18h
Catapings ja és .cat i és a punt de canviar el disseny i Bloc.cat ha canviat de servidors i incorpora noves funcionalitats. Però Bitàcoles.net continua tant mort i estàtic com sempre i el canvi que es prepara per Catapings es limita a l'aspecte i a una simplificació del seu ús. La blocosfera catalana, ara mateix, continua funcionant amb les mateixes eines de fa dos anys, resta estancada. A part de les diverses plataformes de blocs polítics (des de la sobiranista a les dels partits) que han sortit com bolets en una tardor d'eleccions, no hi ha eines transversals realment útils per a tota la blocosfera catalana. Catapings i Bitàcoles són, tan sols, llistes dels últims blocs actualitzats i malgrat que al seu moment van revolucionar el món dels blocs en català perquè feien de pont entre les diferents comunitats, ara es queden curtes.
Pel que puc saber ara hi ha, pel cap baix, quatre o cinc projectes en preparació sobre blocs en català. No en sé els detalls, però ja hi ha dominis reservats. Un exemple és el de Blogosfera.cat on fa temps que hi ha escrita una sola frase: El punt de trobada dels blogs catalans. I un altre pot ser el servei de blocs que preparen a Atzavara.net. Però n'hi ha més. La pregunta és, més enllà dels proveïdors de blocs, algun d'aquests projectes sabrà crear la plataforma que necessiten els blocs en català per a créixer coordinats?
Molts blocaires nous de plataformes clàssiques com Blogger ni tan sols fan ping a Catapings o Bitàcoles perquè no coneixen cap dels dos directoris. I això sense comptar la legió de fotologs en català que hi ha a Fotolog.com, els blocs del Windows Live Spaces (abans MSN Spaces) o de MySpaces... hi ha moltes més comunitats que viuen aïllades de la blocosfera general perquè els que la formen no han sabut o no han volgut obrir-los les portes. No hi ha contacte entre els usuaris de fotologs, per exemple, i els dels blocs convencionals excepte en alguns casos aïllats. Hi ha qui pot pensar que pot ser una qüestió generacional, perquè els usuaris de fotologs o de serveis com MSN Spaces són més joves que els de Bloc.cat o Blogger, però és una afirmació sense gaire sentit, sobretot si tenim en compte que la mitjana d'edat dels que escriuen als blocs de LaComunitat.net, per exemple, no deu ser gaire llunyana a la dels usuaris dels fotologs...
Sí que és cert però, que molts blocaires clàssics miren amb menyspreu els espais virtuals que no responen al format que han triat ells, veuen els fotologs o els MSN Spaces com pseudoblocs o espais de poc interès. El que és clar és que aquests prejudicis no afavoriran la transversalitat i el contacte entre comunitats. Hi haurà algú amb un projecte capaç de vertebrar la blocosfera catalana sencera, sense prejudicis? I que pugui connectar la blocosfera catalana amb les d'altres comunitats lingüístiques? Caldrà veure-ho, qui sap si algun dels projectes que es coven ara serà capaç de respondre a aquesta situació.
enric.b |
Jocs |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 19:06h
Ahir em vaig passar tres horetes navegant per Second Life... vaig crear-m'hi un personatge anomenat Euric Basalt. És un univers virtual complet; un milió tres-cents mil habitants, capacitat per modelar el propi personatge a tots els nivells, per crear objectes i edificis de tota mena... un univers sencer per explorar i que creix cada dia. Però sobretot, també és un negoci: té una moneda pròpia que es pot canviar per moneda real i cada dia milers de dòlars hi canvien de mans. La gent compra roba virtual, cossos nous, ulls més bonics o, fins i tot, sexe fictici. Sí, hi ha prostitució (usuaris que cobren perquè els seus avatars cardin amb els dels altres), estafes perquè els nous es gastin els diners, consumisme per tot arreu i, fins i tot, especulació immobiliària. En un món que no existeix!
I és que a Second Life el que hi ha és, sobretot, capitalisme sense límits, sense regulació. És el paradís del neoliberalisme. Sí, la gent hi parla, s'hi pot jugar i s'hi poden fer amics, però el que té un 'avatar' acabat de sortir de fàbrica sense res que el diferenciï és un penjat. Com el nen que no duu bambes de marca en una escola de la part alta. Tot, els jocs, les relacions, les sales de festa virtuals... tot és per a fer-hi negoci, perquè la gent es gasti diners de veritat en un món que ni tan sols existeix... Aquí encara no s'ha estès gaire –tot és en anglès–, però no dubto gaire que ho farà. Reconec que pot ser divertit... però qui hi entri, més val que ho faci conscient d'allò que hi pot trobar, i del que representa. Sí, és un lloc on es pot construir i vendre sense límits... però més val que els usuaris recordin que el món real no és així.
La veritat és que m'ha sorprès força, l'article que ha publicat avui el president d'Apple, Steve Jobs. I més després de l'iPhone, que es distribuirà en un model tancat de pactes i convenis amb operadores de telefonia mòbil concretes. M'ha sorprès per la lucidesa de l'anàlisi que hi fa el president d'Apple. Des d'un punt de vista purament empresarial, arriba a la conclusió que el millor que poden fer les botigues de venda de música en línia és vendre-la sense restriccions anti-còpia, sense les implicacions de les tecnologies DRM. És clar que això és obvi, les úniques que es beneficien d'aquestes tecnologies són les grans distribuïdores de música que copen el 70% del mercat (Universal, Sony, Warner i EMI). Ni els usuaris, ni els fabricants d'MP3, les botigues de venda en línia o la majoria de grups en treuen cap profit. Perquè haig de comprar les cançons en línia si m'acaben sortint al mateix preu que comprar el disc compacte en una botiga, i a sobre tenen limitacions de còpia? Les del disc no en tenen, puc comprar-lo i copiar-les tant com vulgui...
Recordeu la matança de l'escola de Columbine que va inspirar el documental de Michael Moore 
Si encara no sabeu què regalar per Reis, el nou disc de l'Estanislau Verdet és una bona opció per no quedar bé. La majoria dels vostres parents no l'entendran, no hi trobaran cap gràcia i s'ho prendran com una broma de mal gust. I els que ho entenguin, més val que no sigui usuaris habituals d'ulleres de pasta. Jo el vaig descobrir per casualitat, investigant sobre la blocosfera musical catalana, i encara ric. Mireu el seu bloc, anomenat 
El nombre de blocs en llengua catalana continua creixent malgrat que no hi ha un eix dinàmic que els vertebri i faci de punt central; Bitàcoles.net i Catapings.cat són els directoris que haurien de fer aquesta funció, però han quedat desfasats per la gran quantitat de blocs que hi ha en funcionament i per falta de manteniment i actualització. Ja no n’hi ha prou amb un simple directori per vertebrar la blocosfera catalana. En canvi, ha sorgit un altre portal gratuït per obrir blocs en català, es tracta de 
En Toni Ibáñez 
Esteu farts d'apostar diners a la borsa o en competicions esportives? Doncs ara teniu una bona alternativa: aposteu a 
Ahir em vaig passar tres horetes navegant per 
