Els serveis d'anonimització per navegar a internet són bàsics, necessaris per garantir la intimitat en un moment en què cada vegada s'intenta controlar més la xarxa. I Tor n'és l'exemple més conegut, fiable i fàcil de fer servir a través de Torpark. Sembla però, que a partir d'ara no serà anònim per a tothom, HD Moore ha creat un paquet de programari que permet als propietaris de servidors de la xarxa Onion d'intentar seguir la font de les dades que circulen per la xarxa. En principi, es va fer per blocar els qui feien servir Tor per compartir arxius, de manera que col·lapsaven massa el servei, però sembla que també es podria activar en els casos de pedòfils que facin servir Tor per amagar la difusió o recerca de pornografia infantil. De fet, fa poc a Alemanya la policia es va endur alguns servidors Tor per intentar localitzar uns pedòfils que se n'havien aprofitat.
Això però, posa en perill l'anonimat de tots els qui fan servir la xarxa Tor de manera legítima, si es poden seguir les dades d'alguns, es poden seguir les de tots... i Tor és el sistema més senzill i segur per navegar sense por a molts països on es censura o on es vol informar amb llibertat. No s'hauria de lluitar contra la pornografia infantil més aviat a l'origen del problema?
Esteu farts d'apostar diners a la borsa o en competicions esportives? Doncs ara teniu una bona alternativa: aposteu a Where-Next.com sobre on serà el proper atemptat terrorista! Els qui indiquin la situació més propera del proper atemptat en un mapa, rebran, com a premi, una samarreta.
Where-Next.com ja fa una bona temporada que existeix, i malgrat les crítiques que ha rebut de diversos mitjans internacionals, aquí ha tingut ben poc ressò. El diari The Sun ha titllat la pàgina de 'malalta' i La Repubblica ha publicat que és un joc per a fer 'previsions macabres'. De fet, la web és força completa... i provocadora. Una aplicació basada en la tecnologia de Google Maps permet escollir el lloc exacte on es creu que hi haurà el proper atemptat. El sistema, a més, permet triar la modalitat de l'atemptat: Pot ser una bomba sola? El segrest d'un avió? Un cotxe bomba? Un atac biològic? O un terrorista suïcida? Les possibilitats no són gaire engrescadores...
De moment, a part de les típiques bombes als EUA o a Israel per exemple, he vist que algú ha apostat per un atemptat biològic a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona... Potser és més un desig que no pas una previsió, tal com van les coses per aquí...
Where-Next.com és una crítica dura, cínica i políticament poc correcta... però una crítica a l'actual situació internacional i el paper que hi juguen els EUA. De fet, s'hi defineix 'atemptat terrorista' com una acció de guerra contra civils en una població no involucrada en una guerra, ja sigui oficialment declarada o iniciada per l'administració dels Estats Units. A més, perquè l'atemptat sigui vàlid, ha de matar com a mínim deu civils en quaranta-vuit hores. Es tracta d'una pàgina creada pels col·lectius italians Molleindustria.it i Guerrigliamarketing.it, dels quals ben aviat en tornaré a parlar.
Ho he trobat gràcies al bloc d'en Xavi Caballé. Dura una hora i no està malament, tot i que en alguns trossos es fa força lent i que el marc de referència és el de l'estat espanyol.
Quan es diu la paraula hacker, d’entrada, la majoria de la població pensa en gent solitària i amb la cara plena de grans que es dedica a entrar als ordinadors dels altres per treure’n profit, als de la universitat o institut per canviar-se les notes, etc. Això és a causa de l’estereotip que ha popularitzat Hollywood i que s’ha estès a través de la majoria de mitjans de comunicació. Entre els experts en informàtica, en canvi, el terme hacker fuig d’aquest punt de vista simplista.
Una de les explicacions més acceptades de l’origen de la paraula hacker diu que ve del mot hack (retall en anglès), que s’usava a un dels centres pioners en l’ús de la informàtica als Estats Units, el Massachusetts Institute of Technology (MIT), per definir petites modificacions de programes informàtics per millorar-los. Solien ser solucions enginyoses que els feien més eficaços i permetien que els programes fessin coses que no podien fer abans, els autors d’aquestes solucions doncs, van passar a ser anomenats hackers.
Un dels problemes més usuals perquè s'escampi l'ús de la criptografia és que la majoria d'internautes ni tan sols utilitza un client de correu electrònic, fan servir sistemes de correu web com Hotmail i,
amb sort, Gmail. Bé, això si deixem de banda que molta gent no li troba utilitat i d'altres pensen que és massa complicat...
Una possible solució per als que usen correu web, no hi volen renunciar i creuen que la criptografia és complicada, pot ser Freenigma. Es tracta d'un servei que, a través d'una extensió per al navegador Firefox, permet encriptar i desencriptar correus electrònics directament des de la interfície del correu web. Ja es pot fer servir en serveis tan populars com Yahoo! Mail, Hotmail o Gmail, entre d'altres, i és realment senzill d'usar. A més, es pot fer servir en sistemes operatius MacOS, Windows i GNU/Linux.
Segons els promotors del projecte (que encara és en fase beta, cal demanar una invitació per provar-lo), es basa en la tecnologia de GPG, i és gratuït.
Jo ja l'he provat, i funciona, però té un problema: com
és lògic, qui rep el missatge també ha de tenir instal·lada l'extensió i cal que tingui un compte obert a Freenigma. Tot i que sembla una bona idea, veig força difícil que els meus contactes s'instal·lin una extensió així. D'entrada, ja puc dir que no tots usen el Firefox, però és que a més, la majoria ni tan sols saben què és la criptografia! Alhora, la poca gent que conec que és capaç d'usar criptografia de clau pública i ho fa, mai faria servir correu web per a informació sensible, i encara menys una aplicació basada en una extensió del navegador...
Fa pocs dies els membres del col·lectiu Hacktivismo van posar a disposició de tothom Torpark, un navegador basat en el conegut Firefox que permet navegar a través d'internet de manera anònima, segura i sense deixar rastre a l'ordinador des d'on es fa. Així, utilitzant Torpark sota la xarxa de proxys TOR, la IP de l'ordinador queda encoberta per una de falsa que, a més, va variant. Quan ho he provat per primera vegada, des de la pàgina de detecció i localització d'IP de l'Associació d'Internautes, primer m'ha dit que el meu ordinador era a San Francisco i al cap de poca estona que era a Alemanya… Les dues vegades, les IP obtingudes eren força diferents a la meva.
Fàcil d'instal·lar Funciona realment bé. És molt fàcil de fer servir, només cal descarregar-lo i executar-lo. I es pot usar des d'una memòria USB, de manera que el podem dur a qualsevol ordinador. A més, en tancar-lo s'esborren les cookies, la memòria cau i l'historial que s'hagi pogut guardar; no queda cap rastre del que hem vist a l'ordinador que hem fet servir. Només té un parell d'inconvenients: la navegació es fa lenta (les dades han de passar per molts servidors intermediaris) i de moment només n'hi ha una versió per a Windows. Tot i així, cal dir que és una tecnologia realment avançada a l'abast de tothom.
Torpark Vs Browzar Torpark és molt més útil del que ho pugui ser Browzar, un navegador que va sorgir també no fa gaire i que es venia com una eina capaç de no deixar rastre a l'ordinador on es feia servir (d'anonimat en la navegació, res de res). Poc després que Browzar es posés a disposició de tothom, ja van començar a sortir veus que deien que no eliminava tots els rastres de la navegació i que era una eina de publicitat… A més, es basa en l'internet explorer, que no és conegut precisament per la seguretat que ofereix als usuaris.
Els pares de la criatura Però qui ha creat Torpark? Hacktivismo és un grup creat per membres d'un dels col·lectius de hackers més importants del món, el Cult of the Dead Cow (cDc). Defensen la lluita contra la censura a la xarxa i la llibertat d'accés a tota mena d'informació. De fet, han creat Torpark pensant en països com la Xina, on es censura l'accés a segons quines pàgines que pot ser delicte. Tot i així, és una eina a l'abast de qualsevol persona moviment social d'arreu del món que vulgui protegir la seva privacitat. Els membres del grup Hacktivismo ja havien fet productes semblants, entre els quals destaca ScatterChat, un client de missatgeria instantània compatible amb el Messenger de Microsoft, el de Yahoo i molts més que permet encriptar els missatges: si s'intercepten, no es poden llegir.
Esteu farts d'apostar diners a la borsa o en competicions esportives? Doncs ara teniu una bona alternativa: aposteu a 
Quan es diu la paraula 
Un dels problemes més usuals perquè s'escampi l'ús de la criptografia és que la majoria d'internautes ni tan sols utilitza un client de correu electrònic, fan servir sistemes de correu web com Hotmail i,
amb sort, Gmail. Bé, això si deixem de banda que molta gent no li troba utilitat i d'altres pensen que és massa complicat...
Una possible solució per als que usen correu web, no hi volen renunciar i creuen que la criptografia és complicada, pot ser 
Fa pocs dies els membres del col·lectiu 
