enbapa59 |
dimecres, 9 de novembre de 2011 | 16:57h
S'ha inaugurat una exposició, amb una taula redona, sobre la revista Canigó, a la Universitat d'Alacant. El fet ha donat pas a les intervencions de Xavier Dalfó i Isabel-Clara Simó, com a representants de la revista; Josep Massot i Muntaner que ha comentat la vida de les publicacions periòdiques durant la postguerra; Francesc Pérez Moragón s'ha encarregat de fer una aproximació al cas valencià. Faust Ripoll ha moderat la taula i Carles Cortes ha presentat l'acte. Les exposicions dels participants han estat força interessants. Recordar iniciatives heroiques, plenes de dificultats (de multes, de prohibicions..) és --o hauria de ser-- un exercici encoratjador per a tots, però especialment per a les noves generacions. També hauria de ser un gest d'agraïment a tantes i tantes persones pel seu esforç gegantí. (n'hi ha més)
enbapa59 |
dissabte, 5 de novembre de 2011 | 06:13h
Hui, al simposi sobre Enric Valor, http://web.ua.es/va/actualidad-universitaria/documentos/novembre2011/triptic-simposi-enricvalor.pdf parlaré sobre la literaturització d'Aitana. Enric Valor ho va fer, sobretot, a les novel·les L'ambició d'Aleix (1960) i La idea de l'emigrant (1982). Des de l’inici de l’obra del de Castalla hom copsa un interés determinant pel paisatge. El trobem en la seua obra rondallística i també en la seua obra filològica. Sobre aquesta darrera cal pensar, a tall d’exemple, com al segon volum de Millorem el llenguatge es dedica més d’una quarta part a comentar el lèxic de la muntanya, dels fenòmens meteorològics, de la flora, dels cicles del blat i del raïm, de la fruita, etc. La manera coml’autor comenta les designacions connectant-les amb els orígens etimològics i, sobretot, amb la morfologia de la terra valenciana i amb les èpoques de l’any, depassa la simple professionalitat i és a tocar de la curiositat passional. Comptat i debatut, l’autor dóna mostres de posseir un gran coneixement i, sens dubte, de ser també objecte d’interés evident, com aquells homes l’ofici dels quals els fa arribar a la seua ànima. (n'hi ha més)
enbapa59 |
dimecres, 2 de novembre de 2011 | 17:48h
La fascinació que em provoca Van Gogh suporta el pas del temps. De tant en tant, ix algun quadre nou o hi ha alguna novetat sobre la seua vida i m'interessa. No fa massa varen eixir, en català, Les cartes a Theo i va ser un motiu per a revisitar-lo.(n'hi ha més)
Hui comença una vaga de fam arreu del món per denunciar l'opressió del poble del Dalai-lama. A Barcelona es fa a la Plaça de la Universitat. http://www.vilaweb.cat/noticia/3944227/20111031/vaga-fam-48-hores-pau-llibertat-tibet.html La resistència a l'ocupació i la destrucció del Tibet és un fet que xoca amb les magnituds de dos països diferents: un David, de sis milions de persones, i un Goliat amb més de mil milions i una estructura d'estat poderosa (mescla de capitalisme i dictadura feudal rebatejada de comunisme). Valenta broma! (n'hi ha més)
enbapa59 |
dimecres, 26 d'octubre de 2011 | 19:13h
Fa falta un llibre per a defensar les humanitats en l'educació? Cal un assaig, ple de raonaments i d'exemples, que mostre el paper que les matèries d'humanitats exerceixen en el desenvolupament de la personalitat? A mi, sens dubte, que no. Però a molta gent sí. La nord-americana Martha C. Nussbaum, coneixedora dels sistemes educatius d'USA i de l'Índia, fa un recorregut interessant sobre el tema al llibre Sense ànim de lucre. Potser l'element peculiar del seus discurs, reiterat ara i adés, és la importància de les humanitats en relació a la democràcia. (n'hi ha més)
enbapa59 |
diumenge, 23 d'octubre de 2011 | 17:02h
El context: la guerra d’Alger; els personatges: oficials de l’exèrcit francés; els escenaris: Alger, París, Tànger, Frankfurt... El protagonista: un oficial rossellonés, fill d’un militar mort durant la Segona Gran Guerra. El que en novel·les anteriors és una epopeia de sexe i passió, en aquesta esdevé una escampada de cossos mutilats, morts, degollats, assassinats, torturats... en el conjunt de les operacions de guerra, sobretot a la primera part de l’obra. Però hom podria dir que així va ser —que així és— la guerra. També, com dubtar-ho? El novel·lista deixa que els personatges, per molt criminals que siguen, visquen dues passions igualment arravatades: l’amor i la literatura. L’amor fa que un dels oficials encarregat d’acabar amb la vida d’un traficant d’armes, no puga fer-ho, impulsat pel que sent envers la seua filla. És més, algunes escenes, descrites amb economia expressiva i un llenguatge críptic, són d’una lubricitat antològica. (n' hi ha més)
Demà actuarà Raimon a la Universitat d'Alacant. Sobretot interpretarà poemes d'autors clàssics. Gràcies a les seues musicacions la comunitat catalanoparlant va conèixer els seus clàssics: Ausiàs March, Rois de Corella, Anselm Turmeda, Jordi de Sant Jordi o Joan de Timoneda i Valeri Fuster. Les excel·lents musicacions de Raimon han aconseguit que alguns poemes clàssics com ara “Veles e vents” d’Ausiàs March, un poeta molt modern per al seu temps, però molt complex, siguen conegudes i, fins i tot, populars. La composició “Deserts d’amor” de Jordi de Sant Jordi és una altra peça que cal destacar per tal com forma part del llegat clàssic i la musicació del cantant ens la fa moderna, atés el punt existencial pròxim i directe. I podem dir el mateix d’alguna de les composicions de l’esplendorosa València literària del segle XV i d’autors com Joan de Timoneda. Mai no s’havia pogut imaginar un programa tan eficaç de divulgació, fora d’escoles i d’universitats, d’un llegat cultural d’aquestes dimensions. (n'hi ha més)
enbapa59 |
divendres, 14 d'octubre de 2011 | 15:47h
Els jueus i Catalunya, 2005, és un preciós recorregut per la història dels jueus i la societat i cultura catalanes. Hom frueix llegint-lo perquè és àgil, sintètic, escrit amb una passió serena. Villatoro repassa la presència medieval, la convivència i la confrontació cultural fins l'expulsió. La informació que ofereix, per a un profà en la matèria com sóc jo, situa molt ràpidament el lector en els aspectes essencials de la matèria. Al conjunt d'observacions relacionades amb l'època medieval, cal afegir les contemporànies: el retorn de jueus a Catalunya després de la Gran Guerra. I la vida durant el franquisme i les darreres dècades del segle XX. (n'hi ha més)
