A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

17 de març de 2019
0 comentaris

Ni fanàtics del Tibet, ni fanàtics del budisme

El monjo, fundador de la casa del Tibet a Barcelona, Thubten Wangchen, és entrevistat per Maria Teresa Pous Mas en el llibre Lluny del Tibet (Viena edicions). Es tracta d’un repàs deliciós per la vida del monjo i activista des de la seua infantesa, al poble de Kyirong en la significativa “Vall de la felicitat”, fins l’actualitat. L’ocupació del xinesos, que varen matar la seua mare, va fer que el pare i els tres fills fugiren del Tibet i es refugiaren al Nepal. A Katmandú, durant dos anys, la família hi va viure pidolant. Posteriorment, el govern tibetà de l’exili els va acollir a Dharamsala i el jove Wangchen estudià en el monestir del Dalai Lama. En acabar, volia perfeccionar el seu anglés i anar a EUA, però uns obstacles fortuïts varen fer que vinguera a l’Estat espanyol. Primer va viatjar a Alacant i, després, s’instal·là a Barcelona, on passat un temps, fundà la casa del Tibet.

La darrera part del llibre-entrevista, ”El govern tibetà a l’exili”, ens descriu el procés que dugué a terme la comunitat budista exiliada, dirigida pel Dalai, per tal de democratitzar l’estructura de l’estat. Així, es creà un parlament, un govern i un poder judicial independents. El Dalai Lama va deixar les seues funcions polítiques assumides pel govern elegit democràticament entre els tibetans exiliats. S’hi va elaborar una nova constitució, sense cap religió d’estat, defensant la no-violència, la política lliure i democràtica, l’esforç per fer un estat lliure, el benestar social guiat pel Dharma (entés com un codi ètic), el respecte pels drets humans i la promoció dels valors morals.  El Dalai va deixar totalment la política el 2011, i en les eleccions va sorgir elegit Lobsang Sangay —un advocat format a la universitat de Harvard— com el nou primer ministre.

Una consciència tenaç guia l’impuls de bona part dels exiliats tibetans per restituir en el País de les Neus el seu estatus cultural i la seua llibertat. Ara hi viuen uns sis milions de tibetants i uns vuit de xinesos. Davant de l’ocupació i de la repressió: un total de 152 joves s’han autoimmolat en els darrers anys. Amb tot, Thubten Wangchen aposta, admirablement, per la no violència: “no volem fanàtics del Tibet, no necessitem fanàtics del budisme”.

El llibre-entrevista de Thubten Wangchen, Lluny del Tibet, és un testimoni punyent de l’ heroïcitat que acompanya el País de les Neus, més encara, després de l’ocupació xinesa. També és un exponent de la robusta espiritualitat budista. Una espiritualitat que és filosofia, psicologia i ètica alhora. La diàspora tibetana, després de l’ocupació, ha fet conèixer al món un saber ancestral, encaminat a millorar la vida. Un antídot al credo utilitarista i al materialisme que ens envolta. L’altra cada del hollywood frívol, curt de gambals que ens incita diàriament a un hedonisme buit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!