A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

15 de juny de 2018
0 comentaris

La prostituta que estimava Estellés

El darrer assaig dels premis d’Alzira, que organitza l’editorial Bromera, ha estat per al dietari Llum a l’atzucac del poeta Ramon Ramon. L’autor reincideix en el gènere perquè va publicar, ara fa un temps, Dins el camp d’herba, un prodigiós especiem del gènere de Montaigne on ens acostava el seu món. Ara, simplement, el continua i ho fa de manera excelsa, amb una prosa gustosa, plena de belles imatges i amb uns pensaments molt ben elaborats.

El dietari comença amb la crònica d’una crisi d’ansietat que va viure l’autor i segueix amb la de l’assistència a obres de teatre, el relat d’algun episodi familiar, com la portada de flors a la tomba d’un besoncle afusellat a Paterna. Un dels plats forts són els viatges: un a Manchester i diversos a Itàlia. L’autor s’hi mostra desimbolt, sensitiu i digressiu —sense cansar—, i sempre a punt doferir-nos, a través d’una prosa robusta, un grapat d’observacions pròpies i potents.

                                                           

El comentari sobre les obres d’escriptors és fabulós: des de Virgínia Woolf a Manuel Baixauli, així com les observacions sobre artistes: Leonardo da Vinci i Miguel Angel. Hi ha també comentaris sucosos sobre peces de música. Parle de l’obra que siga, Ramon Ramon en fa una aproximació amb una riquesa enlluernadora. Una anècdota curiosa és l’encontre en un club amb una prostituta que estimava la cultura catalana i era una lectora entusiasta de Vicent Andrés Estellés. “Situacions de meravella que de tant en tant regala la vida” —diu l’autor. Del poeta de Burjassot, per cert, Ramon Ramon en fa també la crònica d’una trobada embadalida, on dóna compte de les marcades característiques personals.

Tot açò fa del dietari una joia literària; Ei! per a lectors formats i voluptuosos. S’ha de fer aquesta apreciació perquè estem, dissortadament, davant d’una prosa minoritària, que es conforma en l’alta cultura. Una literatura per a literats. És curiós que el millor dietarisme en les nostres lletres vinga de la mà de poetes: Enric Sòria, Vicent Alonso, Feliu Formosa, Pere Rovira… Algú m’ho podria explicar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!