Ànima de Wajdi Mouawad: “la violència no té límits”

En els dies de Pasqua, a diferència del que llig habitualment, vaig començar la lectura d’Ànima de Wajdi Mouawad, una novel·la que s’inicia amb un assassinat. A més a més, molt violent —extremadament violent. Amb tot, vaig continuar llegit pàgines i pàgines fins arribar a les més de quatre-centes que té. Hi ha una història molt ben contada i un marc (Canadà, EUA, reserves d’indis) que també ofereix el seu punt d’interés.

L’autor de la novel·la, Wajdi Mouawad,  és libanés i quebequés, nascut a Beirut el 1968. La seua persona —com la d’Amin Maalouf— és la d’un escriptor profundament marcat per l’experiència, primer, de la violència dels diversos grups socials: cristians, islàmics, palestins… del Líban i després per l’exili. La seua infantesa va transcórrer al si d’una comunitat cristiana maronita, talment l’escriptor Amin Maalouf. I en una entrevista remarcava com havia tingut una educació on se l’entrenava per odiar els altres. Sí, els jueus, els palestins, els islàmics…  La violència del Líban va portar Mouawad, com a tants altres compatriotes, a França i després al Quebec.

Potser el tema central del llibre cal buscar-lo precisament ací: en el reflex d’allò viscut d’infant que el portarà a una repulsió de la violència. El protagonista d’Ànima és Wahhch Debch: Wahhch vol dir monstruós i Debch brutal. En tornar del supermercat es trobarà la seua dona violada i assassinada d’una manera horripilant. De resultes de l’assassinat també mor el fetus, perquè estava embarassada. La policia informa a Debch que l’assassí és d’una minoria indígena i segurament és a una reserva on no poden entrar els agents. El protagonista, llavors, inicia un peregrinatge a la recerca de l’assassí que el portarà a diferents reserves índies i a travessar la frontera per moure’s entre els EUA i el Canadà. Després de múltiples peripècies, acabarà amb la vida del criminal, però en el transcurs del periple, realitzarà un descobriment decisiu que inculpa el seu pare amb els crims de Sabra i Xatila.

 

Wajdi Mouawad ha estat deu anys per escriure Ànima i la veritat és que som al davant d’una obra densa, estudiada amb deteniment i escrita amb molta cura.  El fet més destacable és que cada capítol del llibre està narrat per un animal diferent. Com a recurs literari és una sorpresa i una de les grans virtuts del llibre. Es tracta d’incorporar la visió de la resta d’éssers vius de l’univers que perceben la realitat d’una manera pròpia. Hi ha una nòmina molt llarga d’animals (el gos, el gat, el ximpanzé, la serp, l’aranya, diversos ocells…) que aporten a la narració una mirada peculiar des de la seua privilegiada ubicació en el lloc dels fets. El soterrament, narrat per un corb, té una potència cinematogràfica formidable. Els noms dels animals estan en llatí i a la fi del llibre hi ha un glossari. Wajdi Mouawad utilitza les capacitats dels animals per fer-nos veure que en aquest món no som els únics habitants, i és més, que ignorem i rebutgem la nostra essència animal. Les fronteres entre la resta d’animals i nosaltres sovint roman difusa com diu un dels personatges: “Sóc home i ja no sé que vol dir”.  En un altre moment un personatge afirma: “Sols els animals saben de debò què necessiten per viure”.  Aquesta peculiar veu narrativa que incorpora els animals, no és l’únic encert d’Ànima, que es llig amb fruïció perquè és plena de poesia i de misteri. Hi ha presència dels cinc sentits: olfacte, gust, oïda…, una escriptura de cos sencer.

El centre temàtic d’Ànima és, sens dubte, la violència. Entre els animals, la violència és un fet natural i quotidià, entre els éssers humans és una altra cosa. O potser no tant? En un moment donat, un personatge observa sobre l’assassí: “No té cap respecte per la vida perquè odia la seva”. I aquesta és una de les múltiples reflexions sobre la violència que destil·la l’obra.

Per acabar el nostre comentari: Ànima és una novel·la més amb la qualitat del segell Edicions del Periscopi, una editorial cada cop més imprescindible. La traducció és d’Anna Casassas, un altre dels valors literaris que cal elogiar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*