A tall d'invocació

Setanta-cinc anys després que l’Stanbrook salpara del port d’Alacant amb tres mil republicans cap a Orà, el 2014 es va voler  recordar el viatge i homenatjar els seus passatgers. Des del moll 5 del port d’Alacant vàrem  eixir amb el  ferri cap Orà una expedició d’un centenat de persones. En la foto, davant del monolit d’homenatge als refugiats, estem Joan Garí i jo.

      L’operació tractava de recordar el viatge que va permetre fugir de la repressió franquista els 3000 republicans que varen poder accedir-hi. Molt poques hores després entraven les tropes feixistes italianes i ocupaven la ciutat. Al port, varen quedar unes dotze mil persones que serien portades a camps de concentració (els Ametlers, la plaça de Bous…). Una cinquantena de persones s’hi varen suïcidar.

      “L’operació Stanbrook” pretenia  recordar la petjada de l’exili al nord d’Àfrica i mantenir viu el record de tots aquells que varen ser perseguits i assassinats en la defensa de nobles ideals. Gràcies a ells hui tenim el grau de llibertat que tenim. Recorreguérem les presons i visitàrem els camps de concentració on varen ser internats. També vàrem visitar  un cementiri  i al barri on la majorai s’intal·laren.

En arribar a Orà, els passatgers de l’Stranbrook varen estar vint-i-nou dies sense poder baixar del vaixell i després la majoria foren reclosos en camps de concentració. Alguns varen poder incorporar-se, juntament amb combatents francesos, en la lluita antifeixista. Hi formaren la divisió Leclerc que entraria, el 1945, a París. La novel·la gràfica de Paco Roca Los surcos del azar tracta la peripècia d’alguns participants.