Pau Comes

Independència és llibertat

4 de desembre de 2005
Sense categoria
6 comentaris

Ser espanyola a Barcelona com a Sòria?

Abans d’ahir, 24 hores abans de la mani anticatalana del PP,
Catalunya Ràdio va oferir les opinions d’algunes persones que pensaven
participar a l’acte. De totes elles, em vaig quedar amb la intervenció d’una
dona que deia ser de Sòria i que vivia a Barcelona. Aquesta dona, amb una
franquesa i naturalitat que posarien histèrics els assessors del muntatge de la Plaza del Sol madrilenya, va
dir que ella se sentia de Barcelona i de Sòria, però que es manifestaria contra
l’Estatut -ella sí que ho tenia clar- perquè volia que Barcelona -i tot Catalunya,
de fet- fossin com Sòria. Ja que hi som, si no n’hi hagués cap, d’Estatut, ella
encara seria més feliç. (continua…)

Aquest, en el fons, és el drama de les relacions entre
Catalunya i Espanya. Si ens hi fixem, hi ha diverses maneres de viure com a
espanyol: no és el mateix viure a Sòria que a Barcelona -com molt bé sap
aquesta dona- o que viure a Manchester. A Sòria, la seva ciutadania espanyola
se suma a la presència de l’Estat Espanyol -amb tot el seu aparell de lleis, i
de funcionaris amatents a aplicar-lo- i a un entorn nacionalment espanyol (tot
i que, essent rigorosos, n’hauríem de dir castellà; en fi, ells sabran). A Barcelona,
hi seguiria tenint l’aparell de l’Estat, però potser menys present, perquè una
altra administració, la
Generalitat, aplica un altre aparell legal, i perquè l’entorn
nacional no és el de Sòria. A Manchester no gaudiria d’una legislació que li
asseguri, entre altres coses, l’obligatorietat de la seva llengua -el castellà-,
ni de tota la resta d’accions dels poders públics destinades a assegurar-li una
còmoda nacionalitat espanyola, sense que ella hagi de moure un dit. Ni, per
descomptat, tindria l’entorn nacional espanyol. No obstant, aquesta dona encara
tindria a la seva disposició l’aparell diplomàtic i d’afers exteriors espanyol,
sempre preparat per auxiliar l’espanyolitat en general, i els ciutadans
espanyols expatriats en particular, com molt bé hem pogut comprovar recentment
a l’assemblea de la FIRS,
a Roma.

Suposo que aquesta dona deu arribar a comprendre que
Manchester no és Sòria, i que no pot obligar, per exemple, a milions de
britànics a parlar espanyol, simplement perquè ella hi vagi de visita. En
canvi, és incapaç de comprendre que a Catalunya no pot viure (exactament) com a
Sòria. I no s’adona que la seva obstinació en què sigui així -precedida per la
dels governants espanyols des de mitjans del s. XVII fins avui- ens impedeix
als catalans de viure com a catalans ni a casa nostra ni enlloc del món. Ni
tenim un Estat que defensi els nostres interessos de manera prioritària -per no
dir única-, com sí que ho fa l’Estat Espanyol amb la dona de Sòria, ni quan
sortim a l’estranger tenim un Estat que vetlli per nosaltres com a catalans. I
si el que li cal a ella per entendre-ho és que tinguem un passaport diferent
del que exhibia fatxendament un individu anomenat Paniagua, doncs per mi, que
no quedi.

  1.   Mira, jo no tinc tant clar que entenguin allò de Manchester. Més aviat crec que veuen clar que a Manchester no tenen capacitat per imposar-s’hi i per això no ho proven. En canvi aquí sí i per això mateix ho volen fer. Ni estamos en España, ni Cataluña no es una nación, ni Constitució, ni punyetes…em sembla que és el fet de tenir la possiblitat de fer-ho allò que els encén el desig.

       Pitjor encara, aquí tenen la capacitat teòrica d’imposar-se totalment però a la pràctica la veuen limitada i això sí que ho entenen i també és el que els fa sentir aquella ràbia.

      Per això mateix crec que tens raó al final: l’única manera que ho entendran serà que tinguem un estat que faci impossible les seves demandes. Llavors ni se’ls acudirà de fer-les.

     

     

  2. Hola Pau:
    Veig que també parles de la mateixa entrevista que jo vaig serntir i referenciar en el meu bloc.
    No t’hi escalfis el cap, no vulguis raonar el perquè, no vulgis racionalitzar el que és perqué sí, per pebrots. Pensa que aquesta gent tenen el cervell petit, però molt concentrat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!