A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Aquest cap de setmana he recorregut algunes de les comarques catalanes més septentrionals: l’Alt Empurdà, La Garrotxa, Pla de l’Estany. Contemplar el mar des de Cadaqués és una estampa singular que fa pensar —supose que ho hauran dit molts altres abans que jo— en les illes gregues. Aquest contacte directe amb la mar, sentint el batec de les ones, les olors de peix i d’algues, els xicles sorollosos de les gavines… M’acompanyava el llibre d’Anise Koltz, La terra calla, (traduït per Anna Montero) i la joia ha estat doble.
No em busqueu
en els poemes
No faig més que travessar-los
Són la mar
sobre la qual camine
el tros de silenci
que embolcalle amb mots
Besalú, una ciutat de cinema —de cinema d’ambientació medieval— amb la pedra fortificant la població: les cases, places i carrers;el pont de molts segles sobre el riu, la molsa embolcallant el murs… Per arribar-hi, una terra quieta, lluminosa amb turons suaus que sembla deshabitada. O concentrada en poblacions que tenen una aire medieval. Llampegueix de verds! Copiositat forestal!
El meua poema està habitat
per forces tel·lúriques
La vareta del saurí
es trenca
quan s’hi acosta.
Anise Koltz
Escrivim
per recordar
el que hem perdut
Cada paraula
és pòstuma.
Anise Koltz
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!