A tall d'invocació

Divendres, a les set i mitja, vaig presentar Constel·lacions postmodernes  en la Fira del Llibre de València. El director de publicacions, Josep Lluís Canet, va presidir l’acte, on també es presentava un altre llibre de Publicacions de la Universitat de València d’Antoni Martí.

En la meua intervenció, vaig destacar que es tracta d’onze assajos independents i que poden llegir-se, per tant, de manera autònoma, tot i que tenen un fons que remet al perfil d’un arquetipus present a la nostra societat en les darreres dècades. El primer assaig:  “Narcisos i Dionisos” és el que dóna la pauta del conjunt de trets que ha marcat aquest segona gran revolució individualista que hem viscut i encara vivim. Sobre aquesta realitat graviten les constel·lacions.

    Vaig explicar el títol i la història dels títols successius perquè amb ells es dóna compte del caràcter de la publicació. Per cert,  Constel·lacions… és el que fa quatre; primer vaig titular el llibre: “Un present prim”, un vers de Raimon que encapçala el llibre; després: “Narcisos i Dionisos”, però l’editor em va dir que aqueix títol no…I així, fins a l’actual. També ho explique en una entrevista que Daniel Betoret  em va fer L’individualisme postmodern a examen  a El Punt-Avui.

En la meua intervenció vaig abordar la dificultat del gènere, pel que fa a l’escàs nombre de lectors i la poca tradició que ha tingut en la nostra societat, a despit d’Eugenis d’Ors i Joan Fusters. I així mateix de la literatura com a observatori de la societat, dels seus valors, inquietuds, incoherències, dubtes…

En la fira vaig saludar a un bon grapat d’amics: Laia, Gonçal, Lluís, Emili… i molta gent del gremi de la ploma. També em vaig comprar llibres, com l’extraordinari Estellés, de mà en mà de Francesc Anyó i Borja Penalba.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!