Ciència exacta
Que cadascú s’examini ell mateix
i es presenti:
a fe, tant tu com jo,
dúiem a sobre un immens desert
de set.
L’aigua que vam beure l’un de l’altre
es pot ben explicar amb l’enunciat
de la tercera llei de Newton:
“Sempre que un cos exerceix una força
sobre un altre, aquest segon cos
exerceix una força igual i de sentit contrari
sobre el primer”.
Us ho corroboro no de paraula
sinó amb fets:
el desig,
com la física,
és una ciència exacta.
És el poema que dóna nom al llibre de poesia de Manuel Forcano Ciència exacta, publicat l’any passat i que segueix la manera de poetitzar de l’autor: el món íntim, el del desig, transposat en imatges pròximes i directes. Es tracta d’una poesia senzilla i senzillista que juga amb el més inusual per escenificar l’esfera amorosa, el desig i el sexe. En quest poemari sense el component, paisatgístic i cultural, àrab tan habitual en els seus llibres. Ací parla de l’amor com una “ciència exacata”, però la poesia de Forcano és molt sovint recordar l’amor o el sexe perduts. I amb això, remarcar el que l’amor té de flor bella, fràgil i efímera. Es tracta d’un estat amarg i dolç alhora. Amarg per la pèrdua i dolç perquè a través de la memòria hom pot reviure’l de nou. I assaborir-lo en tots els seus components reals, inventats, reconstruïts, o una mica de tot plegat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!