A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

23 de març de 2015
0 comentaris

“Ciència exacta” de Manuel Forcano

Ciència exacta

Que cadascú s’examini ell mateix

i es presenti:

a fe, tant tu com jo,

dúiem a sobre un immens desert

de set.

 

L’aigua que vam beure l’un de l’altre

es pot ben explicar amb l’enunciat

de la tercera llei de Newton:

“Sempre que un cos exerceix una força

sobre un altre, aquest  segon cos

exerceix una força igual i de sentit contrari

sobre el primer”.

 

Us ho corroboro no de paraula

sinó amb fets:

el desig,

com la física,

és una ciència exacta.

 

És el poema que dóna nom al llibre de poesia de Manuel Forcano Ciència exacta, publicat l’any passat i que segueix la manera de poetitzar de l’autor: el món íntim, el del desig, transposat en imatges pròximes i directes. Es tracta d’una poesia senzilla i senzillista que juga amb el més inusual per escenificar l’esfera amorosa, el desig i el sexe. En quest poemari sense el component, paisatgístic i cultural, àrab tan habitual en els seus llibres.  Ací parla de l’amor com una “ciència exacata”, però la poesia de Forcano és molt sovint recordar l’amor o el sexe perduts. I amb això, remarcar el que l’amor té de flor bella, fràgil i efímera.  Es tracta d’un estat amarg i dolç alhora. Amarg per la pèrdua i dolç perquè a través de la memòria hom pot  reviure’l de nou. I assaborir-lo en tots els seus components reals, inventats, reconstruïts, o una mica de tot plegat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!