A tall d'invocació

Després de l’immens Som com moros dins la boira?, s’ha traduït al català Jo no sóc d’aquí, de Joseba Sarrionandia. L’autor, implicat en la lluita de País Basc, va estar en la presó de Martutene a Donostia des d’on va eixir amagat dins d’un altaveu després d’un concert. Des de llavors ha viscut en llocs desconeguts i no ha tornat a Euskal Herria, a pesar de no tenir cap causa judicial pendent.

Les proses recollides a Ni ex naizhemengoa (Jo no sóc d’aquí) són anotacions breus de temàtica diversa escrites a la presó i publicades el 1985. Moltes, la majoria, són sobre literatura; també n’hi ha de pensament, i, per descomptat, de tant en tant, apareix la crònica personal marcada per la duresa carcerària:

Són les tres de la tarda, estem tancats a les cel·les, i es veu alguna figura fosca en algunes finestres de l’altra banda del pati. Els vidres no s’entelen, ja que a dins, hi fa tant de fred com a fora.

   M’ha arribat la carta d’un refugiat. M’explica que és a la catedral de Baiona, de vaga de fam. Me l’imagino amb la pell adherida als ossos i no sé com ajudar el meu amic.

   Els pardals s’aixopluguen entre les teules, tremolant de fred. Neguitosos, tornen a alçar el vol fent volades breus per por a perdre les plomes.

        Al patí no hi ha res. El vent pertorba l’aigua dels bassals. Res no es mou a terra.

La vida del pres, humiliat pels guàrdies (“Vaya desnudándose”), limitada físicament a l’espai de les cel·les i amb un contacte mínim amb altres presos bascos és de tot punt angoixant. No obstant aquesta circumstància, no impedeix que Sarrionandia porte una vida intel·lectual molt activa, fruit d’una curiositat potent i per temes molt diversos. Hi destaca l’interés pel món cultural anglosaxó. Autors com ara T. S. Eliot, per exemple. Però el punt central és la cultura i la literatura basques. I així trobem  observacions com ara sobre els colors, sobre algunes paraules (“ugatz”, etc.), sobre qüestions antropològiques i de molta altra índole.

S’imposa, però, en badalls sobre la reflexió cultural, la crua realitat basca. En questa anotació en tenim un bon exemple:

Aquesta nit, la policia ha matat un jove en un pis de Barakaldo, n’ha ferit dos i n’ha detingut dos més, que no han resultat ferits però que han hagut de ser traslladats a l’hospital des de comissaria.

        Al jove mort, a l’Iñaki Ojeda, li deien Txapel. Ens vam conèixer a Carabanchel i, posteriorment, vam coincidir a Puerto de Santa María durant molt de temps, fins que l’any passat va quedar en llibertat.

        Escrivia poemes i va passar-se gairebé tres mesos en cel·les de càstig a Puerto després que els funcionaris li trobessin uns poemes que arremetien contra la presó.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!