A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

25 de febrer de 2015
0 comentaris

“Maillol, l’escultor carnal” de Xavier Febrés

Llig el llibre de Xavier Febrés Maillol, l’escultor carnal, després d’haver vist la pel·lícula de Fernando Trueba El artista y la modelo, inspirada en la vida de l’escultor de Banyuls. Tant el llibre com la pel·lícula deixen, com ocorre en repassar la vida de grans artistes, un rastre de fulgor creatiu que s’encomana. La pel·lícula em va parèixer, en molts punts, inversemblant; amb el llibre de Febrés que explica la relació entre l’escultor i la model Dina Vierny, la situació canvia. Dina Vierny no sols va ser una dona que va captivar Arístides Maillol físicament, sinó que li va provocar quelcom més intens. Per exemple, Dina va mantenir una activitat en defensa dels refugiats que volien passar de França a Espanya durant la Segona Guerra Mundial, motiu pel qual va ser empresonada; Maillol va intervindre per alliberar-la i també ho faria una segona vegada a París. Després, Dina va seguir la seua vida i se’n va anar a París. La model va deixar en l’escultor una petjada tan forta com per nomenar-la marmessora dels seus béns.

Però tornem a llibre. A Maillol, l’escultor carnal Febrés tracta d’explicar la relació entre el medi i l’obra de l’artista. “Sense la sensualitat d’aquesta vall viscuda a través d’una mirada còmplice tampoc no s’entendria Maillol”. Pretendre creure que de la terra emana una energia creativa és potser ingenu, però tal com explica l’autor els ingredients dionisíacs de la comarca, dedicada a la vinya i abocada a la mar, sumat al tarannà de l’escultor, un ésser d’una naturalitat pagana, fa versemblant la seua tesi. La bellesa del cos és la bellesa del cos i l’escultor la va viure amb una senzillesa fresca i natural i la va fruir sense sentir-se’n culpable.

Ben significatives resulten les personalitats que l’escultor va concitar al seu voltant, a més de la model, com ara el comte Harry Kessler, un alemany que va actuar de mecenes exemplar, fins i tot regalant-li un viatge a Grècia. I Arno Breker, convertit en l’escultor i arquitecte preferit de Hitler. Si la tendència ideològica d’aquest darrer era nazi, la del comte era un home progressista, amb amors homosexualsque va ser víctima del III Reig: varen subhastar les seues obres d’art i varen apropiar-se de la seua casa. Maillol concita l’estima de Dina Vierny, capaç de jugar-se la vida passant refugiats cap a la Península Ibèrica i també va rebre l’acusació –si no ell, la seua família– de col·laborar amb el règim de Vichy (el seu fill va estar empresonat a Perpinyà sota l’acusació de col·laboracionisme).

Maillol traspua la personalitat d’un ésser auster, de naturalitat camperola i, alhora, un home refinat, epicuri, ço és, capaç d’atendre la voluptuositat i de retenir-la. ”Contràriament al que es pensa, no hi va haver res de carnal entre Maillol i jo. Es tractava d’una admiració recíproca i així es va mantenir durant els deu anys de la nostra feina” –confessava Dina Vierny. La voluptuositat, l’escultor la trasllada a través de les seues mans als cossos que cisella. I la manté fresca i suggeridora. Si es pot fer aquesta distinció, diria que es tracta d’una bellesa –la que desprenen les seues escultures– sense lascívia. Tanmateix és ben sensual: proclama que no hem d’oposar-nos al cos, sinó escoltar-lo, estimar-lo. Navegar-hi…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!