Reposso i axalto la meva ànima,
M’inclino i reposo amb llibertat, i contemplo un bri d’herba d’estiul.
La meva llengua, tots els àtoms de la meva sang, nascutsd’aquesta
terra, d’aquest aire,
Nascut aquí de pares que també hi varen néixer,
i els seus pares també,
Jo, ara, als meus trenta-set anys i amb una salut perfecta, començo
I desitjo no aturar-me fins a la mort.
Credos i escoles en suspens,
Me n’allunyo una estona, satisfet del que respresenten, però no no els oblido mai,
M’apodero del bé i del mal, i deixo que tots els perills parlin,
sense importa-me el risc,
Natura sense conencions, amb tota la seva energia primordial.
Em celebre i em cante
i allò que faig meu també és teu,
perquè cada àtom meu et pertany.
Vagabundege i també convide la meua ànima que ho faça,
Vagabundege i m’incline observant una tija d’herba estival.
La meua llengua, tots els àtoms de la meua sang, s’han format
d’aquesta terra, d’aquest aire,
nascut aquí, de pares que també hi varen nàixer,
igual que els seus pares,
jo, als meus trenta-set anys, amb una salut perfecta,
he començat a viure, i espere no deixar de fer-ho fins a la mort.
Que callen escoles i credos,
m’han servit i mai no els oblidaré,
faig meu el bé i el mal, i deixe parlar,
sense importa-me el risc,
la Natura, sense fre, amb tota la força primigènia.
(versió lliure que vaig fer des del castellà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!