“Un adéu a la tribu” de Toni Mollà

Amb el títol Un adéu a la tribu. Dietari d’hivern a Nova Anglaterra, Toni Mollà acaba de publicar un nou diari (l’Eixam edicions). Abans ho havia fet amb Espill d’insolències (2001), Quadern d’entretemps (2007) i Més enllà de San Francisco. Viatge per Califòrnia tot esperant Obama (2010).  Ara, novament, torna al diari amb incursió viatgera i en terra americana. Li ho ha permés el fet d’impartir, durant els primers mesos del 2011, un curs a la Brown University, a Providence.
    El diari resta emmarcat per l’estada a la universitat i així té data d’inici i data d’acabament completament delimitades per la incursió; el contacte amb la societat americana durant aquest temps, amb els alumnes del curs, amb col·legues universitaris (com Enric Bou) formen bona part de les anotacions diarístiques. (n’hi ha més) 
     

Aquesta presa de contacte amb la vida americana s’acompanya de viatges (Boston, Nova York, Washington, Nova Orleans…), de lectures d’autors americans del present i del passat, del comentari sobre notícies d’actualitat (com ara la mort de Bin Laden), d’articles de premsa i d’altres fonts d’informació.
      El to directe, fresc de la prosa de Mollà, posseït d’agilitat periodística, s’acompanya d’un gruix de citacions producte d’una profusa activitat intel·lectual. De vegades, arriba a ser una mica carregat (hi ha pàgines amb una dotzena de citacions), però en tot cas són lluminoses i, algunes, ben pertinents. L’autor es mostra sensible a través de la crònica de fets personals, com el traspàs del seu pare, i d’altres aspectes de l’entorn familiar, però diríem que la intimitat resta en un segon lloc, l’autor hi dóna supremacia a tot allò que fa, al que pensa, siga bé a través d’un comentari sociològic o polític; també d’usos i costums socials (el menjars, la música), religiosos, fets de cultura…I sempre hi juga un paper destacat el cinema i la literatura. 
        Tot això en un català dúctil, amb eficàcia expressiva i amb sabor… Els comentaris sempre són documentats i entenimentats. Tenim un bon llibre per intercanviar opinions, lligar caps sobre alguns temes. I tenim una prosa ben vigorosa, sobretot, pel fet de narrar a la seua manera. El diari en això esdevé un mitjà d’una gran eficàcia: permet agafar perspectiva. Consta molt ser un mateix. Ben mirat necessitem tota una vida per esdevenir qui som. El diari ens ofereix, falsament o realment, la sensació d’aconseguir-ho.           
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*