Sr. Puigdemont no ens enganyi amb la Comissió de Venècia.

“Sr. Puigdemont no ens enganyi amb la Comissió de Venècia”

No repetim la insensatesa.

FEM  LA  DUI  ABANS DE QUE L’ESTAT ENS COLPEGI  I  ENS  FEREIXI  DE MORT.

Però, ai las, la DUI, Puigdemont mai la farà!

No hi haurà Referèndum pactat. No es modificarà la Constitució Espanyola.

No s’ha d’anar a Madrid a fer res!  Totes les bones intencions són ajupir-se i tornar-se ajupir. Insensatesa rera insensatesa …

1a  Insensatesa, posar als peus de Rajoy (Espanya) la data, la pregunta, i més coses essencials que no vull pronunciar (escriure)

2a Insensatesa, anar a Madrid a fer res

3a Insensatesa, pensar-se que hi haurà pacte o voler fer creure que hi haurà Referèndum acordat o pactat

4a Insensatesa, haver deixat que l’enemic podés reorganitzar-se des del mateix any 2012, tan a Madrid com a Barcelona.

5a …. la llista és infinita, la llista de la debilitat mental, de concepte i de coratge dels nostres governants … “el país ens falla per dalt” sempre em diu Josep Castany, Director de Catalunya Acció.

6a Insensatesa, aquesta no la puc callar perquè és la darrera, de moment, anar a consultar a la Comissió de Venècia i donar més valor al seu codi de bones pràctiques en cas de Referèndum que no pas a la naturalesa de la DUI:

 (Resposta a un Editorial de Vicent Partal, Director de Vilaweb)

josepselva SELVA

03.06.2017  |  17:55

“Ningú havia sentit mai a parlar de la Comissió de Venècia.

Un dia en vaig sentir-ne a parlar a la Paluzzie en una xarrada d’aquelles eròtico-festives tipus santividal per animar al personal, i vàrem pensar: què s’empatolla ara aquesta?

És insensat introduir en un assumpte tan complicat com fer un referèndum “per pilotes” un element estrany que no controles i se’t pot girar en contra.

Doncs voilà, ara correm-hi tots a veure si li trobem un vuitè o desè sentit. Dobleguem-ho com si fos una branca de bonsai o una escultura abstracte que no es sap acabar, però es presenta com obra d’art.

Absurd, insensat i destrempant. Per molt bona voluntat en justificar-ho, Vicent, ha estat una gran cagada. Ara el mal ja està fet, no en parlem més!”

7a Insensatesa, he llegit que el mateix Puigdemont ha dit que aquesta missiva de la Comissió de Venècia certificava l’encert de la seva política de pactar el Referèndum amb l’estat espanyol, i ho ha dit amb aquell convenciment de que el que vol fer ell i el seu govern, i el que cal fer és seguir per aquest erroni camí.

ERRONI CAMÍ … per què?

1 – Espanya no vol pactar ni pot fer-ho. No tan sols Rajoy sinó Espanya! I no vulguem canviar això perquè això no es pot canviar. Algú encara ho dubta?

Espanya no vol pactar per orgull, molt orgull, allò que sembla que els catalans no en tenim gaire, d’altre manera actuaríem.

Espanya no vol pactar amb Catalunya perquè Catalunya és seva, és una possessió obsessiva, és per a ells un trofeu de caça que van conquerir a sang i fetge, i sols la perdran i deixaran anar a sang i fetge. Avui a Europa no poden fer-ho a sang i fetge però com molt bé es pot entendre no pactaran cap Referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

Espanya no pot pactar el Referèndum d’autodeterminació de Catalunya, perquè es posarà en perill de que els catalans guanyin aquest referèndum i aleshores la ruïna total els caurà a sobre.

Espanya sap perfectament la seva fal·làcia i sap perfectament que, quan Catalunya marxi, es desintegrarà com Iugoeslàvia.

Espanya està arruinada i sense el que roba de Catalunya s’enfonsarà econòmicament i no podrà pagar els seus multimilionaris deutes ni a Europa ni a l’OTAN, ni els préstecs contrets amb els EUA per la seva participació en la Guerra del Golf.

2. Espanya “la del donde dije digo, digo Diego” no canviarà la seva Constitució, mai per afavorir Catalunya, no ho farà ni de grat ni per força,

3. i si accedís fer-ho no ens n’hauríem de refiar de cap de les maneres. O és que no us recordeu del cas de l’estatut? Quan mitja Espanya accediria, al cap de 7 anys pel cap baix l’altre mitja Espanya es desdiria. No és possible i prou!

En definitiva, Sr.Puigdemont, no s’enganyi ni ens enganyi de nou amb noves pastanagues d’enteses o pressions internacionals per doblegar Espanya, només hi ha un camí i vostè ho hauria de saber: LA DUI homologada a Kosovo.

Deixeu de fer marrades, Puigdemont, Junqueras i Cup, i prepareu Catalunya i els catalans per a fer la DUI i per tot seguit començar el període de fermesa i resistència que ens permeti fer viable la nostra República Independent.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

 

UNIM-NOS PER A DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA (Jordi Fornas, Fundador de l’Updic, ex batlle de Gallifa)

LA DUI, ABANS O DESPRÉS S’HAURÀ DE FER, MILLOR ABANS.
(Salvador Molins, CA-UPDIC)
UNIM-NOS PER A DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA
(Jordi Fornas, Fundador de l’Updic, ex batlle de Gallifa)
————-
SENSACIÓ D’INDEPENDÈNCIA: (Vilaweb)
DARRERA FASE DEL “PROCÉS DE RECUPERACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA DELS CATALANS”
PRIMER LA DUI: Per això, tenint 72 diputats independentistes, la primera obligació democràtica d’obediència al Poble Català que ja s’ha expressat a les Consultes, a les Manifestacions massives, al 9N i sobretot al 27S, i la primera obligació assenyada (Els Referèndums es perden al Quèbec, a Escòcia i també molt probablement a Catalunya, nosaltres ni som més llestos, ni millors, ni més afortunats …) la primera obligació assenyada és la DUI, guanyadora ara mateix pels 72 diputats, majoria absoluta al Parlament de Catalunya, i guanyadora per legal i homologada internacionalment pel Tribunal de Dret Internacional de La Haia. (Salvador Molins, Updic)
“Falta el 5% per culminar la Ruptura” “2,5% la DUI i 2,5% la fermesa dels Catalans -com la fermesa dels cubans-. (Salvador Molins, CA-UPDIC)
“Només falta el RUI i, si no és possible, per força major, proclamar la DUI” (Ramon Cotarelo)
“Amb la data i la pregunta estarem al 95% de la ruptura” (Salvador Cardús)
“I per als catalans de Mallorca i de València? L’esperança de la doble nacionalitat, ara com ara.» (Rosa Calafat)
PERILL: com més va, més probable és una oferta filibustera d’últim minut per part de l’estat.
TENIM LES EINES APUNT? ON TENIM LA DUI? SABEU QUE ELS REFERÊNDUMS ES PERDEN? SABEU QUE TENIU/TENIM 72 DIPUTATS PER A FER LA DUI ABANS DEL REFERÈNDUM?
COMPATRIOTES, LA UNITAT PER A LA DUI !
Salvador Molins, CA-UPDIC.

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-sensacio-de-la-independencia-frega-el-80-pocs-abans-de-lanunci-de-la-data-i-la-pregunta-termometre-referendum/

Que tots els catalans despertem del llarg son i ens fem partidaris de la DUI, compromesos amb la DUI.

Segons l’ONU,
1- Tot territori té dret a la seua autodeterminació,
2- Tot aquell territori conquerit té absolut dret a la seua autodeterminació.
3- Tot aquell territori que tingués una constitucio té dret a tornar a ser lliure.
Jo en pregunto, a que tanta “xominada” de referèndum si tan sols mostrant el decret de nova planta que ens varen imposar els “cagastellanos” amb el seu dret de conquesta tenim dret d’autodeterminació?  
A que sant ve això de donar vot a rant i tant inmigrant i/o anormal (comuns, etc) si tan sols mostrant al públic allò que “reggssspagnistàn” tant ens nega tenim tot el dret del món??

A què esperem??
De que ens serveix un Govern, si no en fa ús de les lleis que farien callar al nostre enemic?

A què esperen??

És tan fàcil com mostrar-li a l’ONU aquest decret, fet per “cagacastella”, com per assolir la tan ansiada fita i a més à més recolzada per l’ONU.

Que més garant que això?

A que esperen????

 

UNITS PER DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA PROJECTE POLÍTIC

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya (DUI) el més aviat possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que la DUI s’ha de fer al Parlament Català, representant de la voluntat popular manifestada a les urnes i després de la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. Tractant-se d’una situació d’emergència, els terminis i protocols no necessàriament han de ser els que descriu l’actual legalitat vigent, que considerem il·legítima per haver estat imposada fraudulentament.

La Declaració la farà en seu parlamentària la majoria política dels representants electes, de manera unilateral i sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol i el seu Govern. La Constitució espanyola es considerarà derogada.

Si per motius de la mena que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no és pogués fer en aquest lloc emblemàtic, se’n escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió dels càrrecs electes que representin la majoria política.

Tot seguit que s’hagi produït l’acte de Declaració de la independència i Proclamació de la República, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los l’immediat reconeixement de l’Estat Català i l’ingrés a cada un d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal de què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol: hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit, en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el seu control o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força si no és de manera simbòlica i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou Govern Sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada.

En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb l’Estat català es buscarà la mediació de tercers països i dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

——————-   Seguirà …

La DUI primer! Abans de que Espanya amb un colp ens fereixi de mort.

La DUI terme encunyat a Kosovo s’ha de fer, millor abans que el Referèndum perquè en completaria la legalitat.

Que voleu que us hi digui no és culpa meva sinó que són coses del Tribunal de Dret Internacional de la Haia i de la Comissió de Venècia.

El Conseller Romeva ho ha dit amb una frase que val per a moltes coses que són certes i que a voltes algunes semblen contradictòries: “Tot és impossible fins que passa, i llavors és irreversible”

Però per fer la DUI als catalans ens cal voluntat de voler recuperar la nostra independència, ens cal la lucidesa de tenir-ho clar, el coratge per fer-ho i la fermesa per resistir les primeres envestides de l’enemic, dels nostres dubtes i de la pròpia por.

Ara mateix hi ha una alternativa a aquells que de moment només són capaços de visualitzar el final de la “pre independència” i són la gent de l’UPDIC i demés partidaris de la DUI, els catalans que estan compromesos a fer la DUI que ja vàrem guanyar-ne el Dret el 27S, malgrat que els polítics que van ser elegits en aquelles eleccions Plebiscitàries “les eleccions o el vot de la teva vida” no va entendre o no van voler-ne entendre el mandat del Poble Català i encara no l’han complert.

_________________

UNITS PER DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA PROJECTE POLÍTIC

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya (DUI) el més aviat possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que la DUI s’ha de fer al Parlament Català, representant de la voluntat popular manifestada a les urnes i després de la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. Tractant-se d’una situació d’emergència, els terminis i protocols no necessàriament han de ser els que descriu l’actual legalitat vigent, que considerem il·legítima per haver estat imposada fraudulentament.

La Declaració la farà en seu parlamentària la majoria política dels representants electes, de manera unilateral i sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol i el seu Govern. La Constitució espanyola es considerarà derogada.

Si per motius de la mena que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no és pogués fer en aquest lloc emblemàtic, se’n escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió dels càrrecs electes que representin la majoria política.

Tot seguit que s’hagi produït l’acte de Declaració de la independència i Proclamació de la República, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los l’immediat reconeixement de l’Estat Català i l’ingrés a cada un d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal de què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol: hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit, en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el seu control o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força si no és de manera simbòlica i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou Govern Sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada.

En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb l’Estat català es buscarà la mediació de tercers països i dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que, per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya torna a ser un Estat Independent.

Proclamem constituïda la República Catalana, alliberada de qualsevol lligam polític i econòmic envers el Regne d’Espanya que fins ara tenia sotmesa Catalunya per la força des de fa més de 300 anys.

Anunciem que, provisionalment, tornen a ser vigents les Constitucions de Catalunya del 1714, mentre el Parlament no elabori una nova Constitució o les modifiqui.

A través d’aquestes Constitucions, l’Estat Català es reclama hereu del que durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la monarquia borbònica per ocupació militar i amb els Decrets de Nova Planta, que queden derogats.

Denunciem aquell acte de guerra, posteriorment reiterat, i la repressió indiscriminada cap als nostres ciutadans, dirigents i institucions. Ens declarem alliberats de qualsevol compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i de l’Estat que llavors i actualment la representa.

Reclamem les compensacions econòmiques i materials que es deriven dels segles d’ocupació i espoliació als Estat que les hagin perpetrat, així com les pertinents reparacions de guerra.

Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia.

Reclamem a les nacions que van signar compromisos amb l’Estat Català, quan encara era independent, el seu compliment.

Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

3 – PROCÉS CONSTITUENT

Mentre es consolida l’Estat independent, amb la construcció i el control efectiu de totes les estructures inherents a un Estat independent, i el reconeixement d’un nombre suficient de països, les lleis actuals (excepte la Constitució espanyola) continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueixi o modifiqui.

Finalitzada aquesta part del procés d’independència, es convocaran eleccions constituents al Parlament perquè els ciutadans puguin escollir el model d’Estat en funció de les opcions que proposin els diferents partits polítics.

UPDIC participarà en el procés constituent proposant i defensant el model d’Estat que es descriu en aquest programa i que pretén que Catalunya sigui un Estat Democràtic i de Dret, laic i amb separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

El procés d’independència finalitzarà quan s’aprovi la Constitució (o Constitucions) de Catalunya, que hauran debatut i acordat els partits presents al Parlament.

MODEL PARLAMENTARI

Proposem el sistema parlamentari de cambra única amb presidència doble, del Govern i de la República, a més de la figura del President de la cambra.

El Parlament tindrà funcions legislatives i elegirà el President del Govern i del Parlament.

A la futura nació unificada federal, el President ho serà de tots els Països que formen la Nació mentre cada Estat tindrà el seu propi President del Govern i del Parlament.

Caldran unes Corts Federals on, representants dels tres Estats, debatin i acordin el que sigui d’interès general o de la seva competència.

Aquests representants seran nomenats pels respectius Parlaments i es constituirà un Govern Federal escollit pel President.

El President de la República serà elegit per sufragi universal dels ciutadans de tots els Estats de la Nació.

El President de la República tindrà les funcions de representació internacional, de mediació entre les forces polítiques i, per esgotament del mandat o a petició de la respectiva cambra, convocarà eleccions legislatives, mentre que els Presidents dels Governs, les tindran de tipus executiu en els respectius territoris.

Amb això pretenem recuperar el tradicional sistema de contrapoders que de sempre ens ha caracteritzat, substituint l’antiga figura del Comte Rei per la del President de la República, que ho serà en representació de tots els Estats que la composin.

MODEL DE SOCIETAT

L’Estat català es regirà per normes similars a les que regeixen en l’entorn de la majoria d’Estats democràtics d’Europa i del Món amb les particularitats que nosaltres mateixos decidim adoptar per tal de fer-lo més eficient, assegurar el benestar dels ciutadans i l’eradicació de la pobresa, amb un sistema de repartiment equitatiu que impedeixi l’exclusió social.

IDIOMA

La llengua catalana serà l’única oficial.

A la Val D’Aran també ho serà l’aranès.

MODEL D’ESTAT

Volem un Estat aconfessional, lleuger de burocràcia i poc intervencionista en l’actuació privada dels ciutadans, que garanteixi una sanitat i un ensenyament de qualitat, públics i gratuïts, s’ocupi d’equipar el país de les estructures necessàries, però sense sobrecarregar el territori duplicant-les innecessàriament.

Volem un Estat que no carregui el pes de la recaptació tributària sobre els treballadors autònoms i la petita i mitjana empresa que, en gaudir d’una tributació molt lleugera, contribuiran al creixement econòmic i a la desaparició de l’economia submergida.

Les càrregues impositives es distribuiran en funció dels beneficis, proporcionalment a la grandària de les empreses que les han de suportar i en funció de la mida i el volum de negoci, adaptant-se en tot moment a les circumstàncies canviants de l’economia.

Proposem un sistema afavoridor de la iniciativa privada dels ciutadans, compromès amb la millora de la qualitat de vida de tota la societat, que permeti llibertat d’acció als emprenedors, garanteixi els drets dels treballadors, la igualtat salarial de gènere i d’oportunitats i la llibertat sexual.

Total garantia per a la llibertat d’informació, pública o privada.

La Val D’Aran, tindrà el seu sistema autonòmic, amb oficialitat de la llengua occitana i reconeixement del dret a l’autodeterminació.

MEDI, SANITAT I CULTURA

L’Estat s’ocuparà, a més de la sanitat, l’educació i les infraestructures, de promoure les energies netes i renovables, invertint en el reciclatge per contribuir a la millora medi ambiental. També invertirà en recerca, desenvolupament i cultura.

S’ocuparà de facilitar l’accés a l’esport, potenciar les seleccions esportives i ajudar els esportistes de totes les especialitats quan participin a nivell internacional.

En l’aspecte cultural tindrà cura de la recuperació de la memòria històrica, amb especial atenció a les falsedats introduïdes en els cinc darrers segles i la recuperació dels personatges i patriotes que han estat ocultats o esborrats pels ocupants.

Permetrem l’accés a les plantes medicinals, impedirem el maltractament animal i afavorirem la protecció de la fauna autòctona.

SEGURETAT I DEFENSA

Proposem unes forces armades professionals que cobreixin terra, mar i aire, de la mida raonable i proporcional que correspon al nostre territori.

S’ocuparan de la vigilància de costes, del control de l’espai aeri i estaran adaptades al terreny en tasques defensives. Ben instruïdes i equipades amb els millors mitjans, adequadament actualitzats.

Inclouran una força especialitzada d’intervenció en crisis internacionals, si la situació política i els compromisos i aliances ho requereixen.

S’organitzarà un cos de reserva voluntari i/o de lleva, perquè la defensa de la pàtria és deure de tots els ciutadans.

En cas de catàstrofe natural, les forces armades tindran també funcions socials per complementar el servei al país.

L’actual Companyia dels Mossos d’Esquadra veurà ampliades les seves funcions per tal de cobrir tots els camps que s’escauen a un cos integral de policia que canviarà de nom en funció del servei a desenvolupar, com el control de fronteres i duanes.

ECONOMIA

Defensem l’economia de lliure mercat i considerem que l’Estat ha d’ajudar els emprenedors a exportar els seus productes i potenciar els sectors primaris (agrícola, ramader, pesquer) per tal de tenir un comerç de productes de la terra de qualitat i de proximitat.

Fomentarem el cooperativisme.

Cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, fent que les seves decisions siguin vinculants i només es puguin recórrer judicialment.

Dotarem l’Oficina Antifrau dels mitjans necessaris per tenir plena capacitat operativa i garantir-ne la imparcialitat.

Volem que l’Estat es posicioni enfront d’especulacions de tota mena, siguin bancàries, urbanístiques, energètiques o d’altre mena, impedint els abusos que es pugui intentar perpetrar, sempre en benefici de la majoria dels ciutadans.

Creiem que cal potenciar els municipis, millorar-ne el finançament i ampliar-ne les funcions que els corresponen. Que puguin fer plans per la recuperació de monuments històrics i per mantenir el país net i endreçat, mesures que ens faran estimar i admirar més la nostra terra i afavoreixen el turisme, important font de riquesa.

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

Substituirem les províncies per una divisió en vegueries i comarques.

Les actuals diputacions provincials desapareixeran i les seves funcions i funcionaris s’incorporaran al nou sistema administratiu de l’ Estat català.

Volem una llei electoral, amb llistes de partits obertes a la possibilitat de l’elector de triar entre els candidats i que s’adapti a la nova distribució territorial.

Les eleccions legislatives es faran a cada Estat quan correspongui, en períodes màxims de quatre anys i conjuntament (cada cinc anys) a tots els Estats quan es tracti d’eleccions a la presidència de la República.

Proposem que tots els Presidents tinguin una limitació màxima de tres mandats.

Els Estats dels antics regnes de València, Mallorca i del Principat de Catalunya, conformaran la República Federal Catalana.

La Federació restarà oberta a la possible adhesió d’altres Estats que sol·licitessin voler formar-ne part, fins i tot en règim confederal.

Considerem que, les comarques que la monarquia hispànica va cedir, perquè fossin annexionades al Regne de França pel Tractat dels Pirineus (1659), anomenades Catalunya del Nord, i les comarques que han estat afegides a les províncies de l’Aragó, anomenades Franja de Ponent, són part integrant del Principat de Catalunya.

En reclamarem la devolució, als Estats francès i espanyol.

NACIONALITAT

Considerem que la nacionalitat catalana ha de ser per als nascuts a Catalunya i els no nascuts aquí que acreditin 30 anys de residència, tots ells actualment amb nacionalitat espanyola.

Els nascuts al País Valencià, les Illes mallorquines i els territoris catalans annexats a altres Estats, amb nacionalitat espanyola o francesa, actualment residents en territori del Principat de Catalunya.

Per obtenir la nacionalitat catalana caldrà inscriure’s al registre que es crearà a tal efecte.

Els nascuts a l’estranger, fills o nets de pares catalans que van haver d’emigrar per motius econòmics o es van haver d’exiliar per motius de persecució política, tindran dret a la nacionalitat catalana si ho sol·liciten.

Els que quedin fora d’aquests supòsits podran demanar permís de residència temporal i sol·licitar la nacionalitat quan entrin dins dels paràmetres descrits, si així ho desitgen.

En aquest cas, caldrà demostrar coneixement de la llengua (oral i escrit) i integració a la cultura catalana.

Es faran excepcions amb els que, estant en aquesta situació, hagin demostrat el seu compromís amb l’alliberament nacional.

Aquests casos seran objecte d’especial atenció a l’hora de rebre la ciutadania.

Els estrangers/eres casats amb catalans/nes, la podran sol·licitar al cap de cinc anys de matrimoni.

SIMBOLS

Proposem que, la bandera quadribarrada amb l’estel blanc sobre fons blau, actualment símbol popularment majoritari de la lluita independentista, representi el futur Estat del Principat de Catalunya.

Els nous Estats Valencià i Insular, decidiran en el seu moment si també la volen fer seva o quina és la bandera que millor els representa. No excloem la possibilitat d’adoptar les històriques banderes de València i Mallorca, quadribarrades i amb franges blaves, de les que actualment s’han apoderat els regionalistes, els assimilats i els ocupants.

La bandera tradicional quadribarrada roja sobre fons d’or, històricament pertanyent a la casa comtal de Barcelona, sense més símbols addicionals, representarà el conjunt dels Estats de la República Federal Catalana.

MODEL DE POLÍTICA INTERNACIONAL

UPDIC considera que no ens cal pertànyer a la Unió Europea i és suficient la pertinença a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) de la que ja en són membres Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein, permet la lliure circulació de persones i mercaderies i una independència més àmplia.

Això ens serà concedit (prèvia petició) perquè ja formem part d’aquest espai europeu en l’actualitat i hem adquirit aquest dret.

Fent ús del nostre dret a triar la moneda, proposem continuar amb l’euro, però sense descartar encunyar la nostra pròpia moneda si ens resulta convenient.

Amb posterioritat, es podrà decidir en referèndum si volem ser a la Unió Europea, un cop s’hagin analitzat en profunditat els avantatges i els inconvenients.

Pel que fa a pertànyer a l’OTAN o qualsevol altra organització militar, el Govern decidirà amb quines interessa més bastir acords bilaterals o integrar-s’hi en funció dels interessos nacionals i estratègics. Es posarà a referèndum si es considera necessari.

Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.

Estendrem una xarxa de consolats amb ambaixadors a tots els països del món, per tal de facilitar els intercanvis comercials i personals, participar en programes d’ajuda allà on sigui necessari, i donar suport als nostres compatriotes instal·lats o de trànsit en aquests països.

Potenciarem els Casals Catalans allà on siguin i els vincles culturals i comercials amb Andorra (serem garants de la seva sobirania a través del bisbe de La Seu), amb la ciutat de l’Alguer a l’illa de Sardenya i amb Occitània i Provença.

També amb les mateixes illes de Sicília, Sardenya i Malta que, durant segles, van formar part de la confederació catalana.

Darrera revisió de febrer del 2017 aprovada per la Comissió Executiva d’UPDIC

Fem la DUI i així deixem de ser un afer domèstic espanyol … deixem de ser com un nen malcriat.

La unilateralitat et defineix com Estat. El “PUNT I FINAL”: Aquesta és l’essència de la DUI: Plantar-se i dir “PROU”

El que defineix als estats és la seva unilateralitat.

El “PUNT I FINAL”: Aquesta és l’essència de la DUI: Plantar-se i dir “PROU”.

Els catalans sempre hem volgut un món millor, i la nostra llibertat i una Catalunya plena en tots sentits, però sense la unilateralitat ens quedem en les intencions i només amb les intencions esdevenim esclaus d’altri. Des del Compromís de Casp això ens està passant en progressió creixent, i així ja fa temps que ajupits davant de l’amo llepem a terra.

Arribem a l’hora del “PUNT i FINAL” que no vindrà sol per generació espontània, ha de ser fruit d’una ferma actitud de determinació -l’aplicació pràctica del dret a l’autodeterminació-.

Tot està fet, tot està apunt, milers de raons ens avalen, però falta el gest concret de trencament. 

Reconstruirem el millor país del món i ho farem sols amb la col·laboració de tots els catalans, sense ingerències alienes, i per això diem PROU a aquesta relació amb Espanya.

A partir d’ara serem Independents ho vulguin o no altres estats, alguns d’ells ens faran costat, altres tardaran una mica més, però nosaltres ja ara endeguem el nostre camí.

Fins ara hem patit i encara patim el gran handicap de la mesella actitud catalana: pensar o dir que facis el que facis “sense valor jurídic” t’ajuda en el Procés de Recuperació de la nostra secular independència, i això es fals.

Abans i després l’enemic sempre executa … ” van inhabilitar el magistrat de l’Audiència Provincial, Santiago Vidal, després d’haver redactat una constitució catalana, “sense valor jurídic”, durant el seu temps lliure.” El que et sembla que t’hauria d’alliberar de culpa no ho fa i en canvi sí que coarta la teva pròpia acció i la transforma en inútil, superficial i incongruent. I enlloc de sumar indecisos escampes i debilites els convençuts.

Els nostres capdavanters “els dels somriures i els del WIN-WIN” es pensen que fent la “puta i la ramoneta” “jo no he fet res, això no té valor jurídic, només era una consulta no vinculant …” es pensen que així enganyaran al nostre gran maltractador, espoliador i saquejador permanent.

Es pensen que ser i actuar unilateralment en les coses de la política entre nacions -la Realpolitik de veritat- no és prou democràtic, no és prou fi, no és prou políticament correcte, no és prou honorable … i així capen la seva i la nostra pròpia expressió efectiva de la seva i la nostra llibertat.

Podrien, els nostres capdavanters, ser unilaterals però no ho són, podríem, tots nosaltres els catalans, que volem Catalunya lliure i plena, ser unilaterals però encara no ho som prou.

Potser aquesta necessària unilateralitat, i el convenciment absolut d’exercir-la, és l’últim esglaó que ens cal pujar per ser una nació madura de veritat, digne del primer valor de tota nació que es valori de veritat com a nació, digne de la seva pròpia Independència.

Tot el que fa el nostre enemic primer, Espanya, sí que és unilateral i amb valor jurídic. Ells sí que ja fa temps són un estat convençut dels seus propis interessos xafin a qui xafin- 

Espanya fa milers de coses malament, però tan s’hi val, alguns capdavanters europeus i mundials fan i faran els ulls grossos per interessos evidents, ja ho van fer el 1945 per altres interessos d’aquells moments i també ho van fer el 1714.

Catalunya, la honorable, ho fa tot bé menys una cosa: plantar-se i dir “PROU !” Aquesta és l’essència de la DUI: Plantar-se i dir “PROU”.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

——————————-

FEM CRÉIXER EL SUPORT A LA DUI. Plantem cara als invasors!

Què faríeu davant la negativa de Rajoy a negociar el referèndum?

http://www.elpuntavui.cat/serveis/enquestes/1/3311:
que-farieu-davant-la-negativa-de-rajoy-a-negociar-el-referendum.html

 

Espanya farà el ridícul i quedarà amputada i reduïda com mai ningú hauria pogut imaginar. Apa, a fer punyetes!

Ens ataquen!

Volen fer-nos ajupir, volen espantar-nos perquè renunciem  a l’ingent tasca de recuperar de nou la nostra set vegades centenària Independència que ja tenim a tocar.

Ataquen les urnes, els llibres, la història, les lleis i decrets, els batlles, els diputats i governants … en resum: ataquen Catalunya.

Volen destruir Catalunya, sotmetre-la de nou, xuclar-li la sang, l’energia, la creativitat.

Però no se’n sortiran!

“Catalunya sobreviurà als seus il·lusos enterradors” (Francesc Pujols)

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM. Membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

————————

Perquè el govern espanyol ‘convidés’ un president català a ser escoltat al congrés han hagut de passar, com a mínim, cinc anys de manifestacions massives al carrer; una majoria ‘indepe’ al Parlament; tres etapes gandhianes del ‘primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen…’, i, potser més que tot això, una trucada en conferència d’algú amb prou poder per a fer-los desdir, en vint-i-quatre hores, d’un lustre de ‘no vull ni puc’. De la mateixa manera, perquè el govern espanyol investigués els llibres de text catalans ‘per adoctrinament’ només ha calgut, com a màxim, un ‘informe’ d’un ‘sindicat’ sense seu física coneguda, sense representació a les juntes, sense delegats entre el professorat i que ni tan sols es presenta a les eleccions. Un ‘sindicat’ que, com a tal, la USTEC l’ha definit de ‘gairebé inexistent’. Enhorabona als premiats.

D’aquest ens fantasmagòric hi ha un detall casual, que no sé ni per què l’hauria d’esmentar, i és que el seu president ha estat assistent, i fins i tot ponent, en seminaris sobre educació de l’Institut Catalunya Futur de la FAES (2004, 2007 i 2010, que figuri al Google). Però hi ha un altre detall que sí que no és casual, i és que l’informe academiquíssim capaç d’activar tot un govern d’estat compta amb el suport de C’s i SCC, sigles visibles del lobby anticatalanista català, sempre amatent al nostre sistema educatiu: no en va ha estat creat per a dinamitar els grans consensos del nostre país pel que fa a la llengua i l’escola. Com piulava Jordi Graupera, i que em perdoni per citar-lo del Twitter: ‘Com que a Catalunya no tenen força, fins i tot amb l’ajuda dels Àngels Ros de torn […] se’n van a Madrid, a emprar la força central, l’única que realment és efectiva.’ Dit en números: set milions sempre seran menys que quaranta-set, perquè Espanya és una i no cinquanta-una.

Així ens van les matemàtiques mentre no arriba l’estat fraternal que un dia ha d’escoltar-se els súbdits dissidents, aquells que als gràfics d’intenció de vot estatals queden diluïts en una porció incolora dita ‘Otros’. En aquest context d’espera per als fraternalistes i de desesperació per als independentistes, la piconadora de consensos històrics catalans va fent i no para, ta-ta-ta-ta-ta, amb l’objectiu de fer forat en l’equilibri delicadíssim, gairebé miraculós, de l’ecosistema educatiu català, que ja té prou problemes on n’hi ha. Piconar amb la maquinària pesada de l’estat encara té un avantatge afegit: el de la llei natural de la desproporció, que fa que construir costi temps i feina i esforç i sacrifici i etcètera, mentre que per a destruir només et cal això tan brutal i testosterònic de ser el més fort.

Els mites sobre l’adoctrinament de nens i televidents a Catalunya s’han difós a l’ample, impunement, temeràriament, a l’estat espanyol. Temeràriament perquè quan crees un monstre d’aquesta envergadura és fàcil que se t’escapi de la corretja. Els apologetes d’aquests mites no poden assumir de cap manera que l’independentisme pugui ser fruit d’un procés de raonament conscient per part d’individus adults; només se l’expliquen –i l’expliquen per mitjans d’abast lingüístic mundial– com un deliri col·lectiu i patològic, conseqüència d’un rentat de cervell sistemàtic que els ha transformat la ment neutra, naturalment castellanoparlant i espanyola, en forçadament catalanista, això és: catalanoparlant i hispanòfoba. I tot els quadra en el monstre que han creat: hi poses trenta anys del pla adoctrinador de Pujol-Andorra-Mas-convergència –l’escola de la immersió–, hi afegeixes el bombardeig adoctrinador dels mitjans  –TV3 i Catalunya Ràdio–, i ja tens el monstre instal·lat en els cervellets d’esponja dels xiquets i els cervells esponjats dels pares. Pel que fa a les generacions d”indepes’ que van créixer sota l’adoctrinament franquista, l’explicació deu ser que repapiegen, jo què sé.

Per a aniquilar el monstre cal anar als òrgans vitals, si no a l’ànima: l’idioma, la cultura, la transmissió de la pròpia història. Cal intervenir tot allò que explica una nació, perquè no sigui explicada: i amb el silenci, l’aniquilació. Que els seus habitants dubtin de la pròpia capacitat per a gestionar-se, per a educar les seues criatures, per a explicar-se a ells mateixos amb els seus mitjans, que no són tan vàlids com qualsevol altre, menystenint alhora els seus professionals. Despullar-los de la pròpia dignitat tractant-los d’adoctrinats, de sectaris, d’incapaços de tenir sentit crític sobre la realitat que veuen i viuen de primera mà. Perquè tothom sap, fins i tot els catalans, que Catalunya és un país on no arriba ni l’internet ni cap mitjà que els catalanoparlants, atrapats en el seu dialecte, puguin desxifrar per a contrastar les pròpies adoctrinacions.

A força que et tractin com a menor d’edat, pot passar que t’ho creguis. En un entorn d’inseguretat i submissió, és més difícil de prendre consciència de la indignitat que vinguin a fotre el nas en els llibres dels teus fills, en la feina dels seus educadors, en la llengua vehicular que han de tenir les escoles catalanes. No vull deixar de dir, encara que sembli que me’n vaig del tema, que es comença per aquí i s’acaba fent creure a tota una població que, a partir de tal dia, la llengua pròpia del seu país ja no és apta per a comunicar, per ella mateixa, ni als senyals de trànsit del seu país. Tan pervers com dir que ja no garanteix la seguretat dels seus ciutadans. Pretendre la inutilitat de la llengua catalana per motius de ‘seguretat pública’, no sé si coincidireu amb mi, és l’últim esglaó d’aquesta ignomínia. Només hi ha una manera que no hi arribem:

LA INDEPENDÈNCIA i enviar a la “presó espanyola” als criminals d’aquest crim.

Sr. Puigdemont, prou de plorar, prou de pidolar … DUI ja!

El vell autonomisme malparit que encara ho intenta dia a dia, avui mateix dia de la resposta de Rajoy, tres dies després de l’enèsima proposta de Puigdemont, i una altra carta encara  … i sempre, els diuen una i una altra vegada “no venç” el plaç per que feu una proposta espanyola …. malparits els d’aprop, mentre l’enemic fica el nas als llibres dels nostres fills i la mà a la butxaca dels seus pares -els pares dels fills petits, naturalment- amb el consentiment de la nostra covarda i còmplice classe política encara “l’actual” classe política …

Prou ja! Sr. Puigdemont de fer favors a Espanya. Prou ja! Sra. Munté de llançar globus sonda. Prou ja Sr. Junqueras de fer l’esmaperdut. Prou ja senyor Romeva de no dir-los prou als tres anteriors.

Prou! tots! de girar la cara a la DUI jugant-vos el futur de Catalunya i la dignitat dels catalans. Prou ja!

Sr. Puigdemont, dixi de pidolar a Espanya que ens ofereixi un pla que doni via a una tercera via, qualsevol joc nou de tornar a apedaçar Espanya a costa de la vida de Catalunya! Prou ja!

72 i els vostres capdavanters feu el favor de complir el mandat que vàreu rebre el 9N i el 27S, feu el favor de preparar amb diligència la DUI i no perdeu més el temps enganyant i traint per omissió el Poble Català.

Sabeu ben bé que amb Espanya no hi ha vida per Catalunya, ni estatuts, ni pactes fiscals, ni respecte, ni referèndums pactats, ni referèndums pactats de forma sincera, Espanya mai compleix, sempre hi ha la supeditació i la sempre present lletra menuda en totes les lleis i contractes. Prou ja!

DUI ja! D’una punyetera vegada.

La alternativa independentista (L’UPDIC de Jordi Fornas)

EL TERCER CERCLE

El procés navega en cercles, ja ha donat dues voltes i prepara la tercera.

El primer cercle va anar de les eleccions del 2012 a la consulta del 9N i el segon des d’allà fins a les plebiscitàries del 27S.

L’obstacle del 9N el van superar negant-li la legitimitat al vot favorable de més del 80% dels catalans.

En el cas del 27S van tergiversar els resultats per negar que el Sí hagués obtingut el 55% del vots favorables, i això que es diuen Junts pel Sí!

Els de la CUP no van voler ser menys i van aprofitar per renunciar a la declaració d’independència “formal” que duien al programa.

Ja preparen el tercer cercle, el del referèndum unilateral (RUI) el darrer gran invent.

Vistos els precedents pot tornar a ser un doble bucle: un altre “procés participatiu” i unes noves “plebiscitàries”.

Ara tornen al Parlament espanyol a intentar canviar Espanya un cop més, s’ofereixen per apuntalar l’Estat i a veure si els deixen fer el tercer cercle.

Posen en evidència el seu autonomisme però, mentre els seus electors es continuïn empassant el discurs “sobiranista” ells seguiran igual, es troben còmodes i ben servits en aquest sistema.

Si fossin independentistes ja haurien declarat la independència perquè fa temps que tenen la majoria necessària per fer-ho.

La sèrie inacabable d’excuses els delata i, si una gran majoria dels electors no se’n adona és perquè controlen tots els mitjans de comunicació i els tenen presa la mida, com els espanyols els tenen presa la mida a ells.

Els catalans estan evidenciant molta ingenuïtat, no s’adonen que no es tracta de “fer-ho bé” sinó de fer-ho i no serveix “estar units” si no és per declarar la independència amb totes les conseqüències: això vol dir prendre el control del territori i proclamar la república, és a dir, un enfrontament frontal i un trencament total amb l’Estat ocupant.

La gent de UPDIC no veiem altra sortida que la DUI i per això hi som, per oferir una opció nova i directa, res ens condiciona i el repte no ens fa por.
Haig de dir que encara som pocs per les dimensions de l’objectiu i faig una crida als qui voleu la independència perquè us afegiu sense més dilacions.

No espereu que es faci més evident l’engany autonomista, cal avançar-se als esdeveniments, un projecte així no es pot muntar al darrer moment.
La prudència fa traïdors, acuso els partits “sobiranistes” de traïció i si em volen desmentir que ho facin amb fets: una DUI en tota regla.

Jordi Fornas
President de UPDIC
Units per Declarar la Independència Catalana

Posar “Pregunta i Data” i encara més coses essencials en mans de l’enemic és de folls i insensats.

Vosaltres 72 i els vostres capdavanters, que la covardia i la niciesa vergonyants que us incapaciten per fer la vostra responsabilitat que és preparar i fer la DUI no us faci traïdors.

_____  UNIM_NOS PER A DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA !

Sense DUI no hi pot haver independència (Jordi Fornas, UPDIC)

REFERÈNDUM O REFERÈNDUM.

Aquesta cosa.-

Tot i la seva complexitat vaig a fer una reflexió, que no lliçó.

Fins on l’encerto o vaig errat que cadascú ho miri segons la seva òptica.

Actualment Catalunya és una part de l’Estat anomenat Reino de España. Oficialment constitueix una de les 17 autonomies que l’integren. Com autonomia té un cert marge d’autogovern, cada dia més minso per cert, però en qualsevol cas, sobretot de certa importància i/o rellevància, ha d’estar a lo que digui l’Estat.

Un referèndum, d’autodeterminació, gaire res, sembla, tot indica, que no té competències per fer-lo. Així doncs si es vol realitzar, cal demanar permís a l’Estat que és qui en té les competències. I és que dins d’un Estat les parts, si no en tenen la competència explícita, no poden fer allò que vulguin quan vulguin, es deuen a les directrius que marqui el govern central, subjecte a les lleis corresponents, per les bones o per les altres.

Fet aquest primer aclariment, val a dir que un referèndum no es pot fer com es vulgui i cal que compleixi els paràmetres i requisits establerts per la Comissió de Venècia, que és l’òrgan de la UE que entèn i té les potestats en la qüestió dels referèndums, perquè sigui oficialment reconegut i validat el seu resultat.

Com he expressat d’entrada, cal que es compleixin els requisits entre els quals els més importants són: cens, pregunta, possibilitats de victòria de cada una de les respostes possibles, percentatge mínim de participació…, etc.

Bàsicament les recomanacions són: que el cens inclogui totes les persones que compleixen els requisits per poder votar en aquesta elecció, que la pregunta sigui única i i amb resposta binària, és a dir: SI o NO i recomanen explícitament l’absència de límit mínim de participació.

Res, bufar i fer ampolles tot això del referèndum, sobretot si es vol fer, com és el cas, dins d’un altre Estat i amb l’oposició d’aquest i sent, com és, que la part està supeditada al tot tant sí com no.

Així doncs, per fer aquest referèndum hi ha dues possibilitats:

-Amb acord i per tant autorització de l’Estat matriu.-

No sembla una opció gaire factible si ens atenim a la història i antecedents d’actuació de l’Estat espanyol des de la seva fundació, la qual cosa porta a pensar que si l’autoritzen serà perquè en tenen la certesa de mantenir la unitat de l’Estat, és a dir que la resposta serà NO. I, a més, s’apunten el tanto de la democràcia. Com podrien tenir aquesta certesa? hi ha medis.

-Sense acord, fent prèviament la declaració d’independència.

En aquest cas, des del moment que es fa la declaració s’està fora de l’Estat anterior i per tant fora de l’abast de les seves lleis.

Analitzat de manera simple, simplista si voleu, el tema va de fer un referèndum dins d’Espanya.

Dins d’un estat del que només s’és una part, no es pot fer res sense autorització expressa, et posis com et posis. I de cap manera avalat per la comunitat internacional, de cap manera. Cap estat avalarà res que vagi en contra d’un altre estat consolidat, més encara quan Catalunya i Espanya no tenen un conflicte reconegut i Espanya passa per ser un estat democràtic membre de l’ONU de l’OTAN i de la UE, entre altres institucions internacionals.

No s’albira doncs cap possibilitat que un referèndum vinculant, tant si com no, que alguns diuen, i en contra de la voluntat d’Espanya es faci.

No ens deixem de banda, a més, que es diu, molt seriosament sembla, que si el resultat del referèndum, si malgrat tot es fa, fos SI i Espanya no el reconegués es faria la declaració, ara sí.

Déu n’hi do!

Aquest és el merder en que ens tenen immersos i entretinguts.

Pensant per vosaltres mateixos, sense prendre’s res, fredament, “a palo seco”, algú s’ho pot creure?

Veient tot això, en la situació actual, la lògica diu que cal d’inici una declaració formal del Parlament, seguida immediatament de l’acció executiva de prendre el control de totes les institucions i ens corresponents, continuant per tots els passos encaminats al reconeixement i consolidació del nou Estat.

La comunitat internacional avalarà, o no, una independència de Catalunya que comenci per una declaració, fets consumats. Mai posaran en risc les relacions interestatals avalant una acció interna d’una part d’un estat consolidat que, a més, no té cap conflicte internacionalment reconegut.

Cap referèndum, cap llei de transitorietat jurídica ni d’altra mena, que es faci dins d’Espanya, pot ser vàlida ni tenir cap efecte real si no és que es fa prèviament una declaració d’independència.

Antoni Abat Ninet ens mostra el camí i ens diu com s’ha de recórrer en la seva declaració en seu parlamentària.

Algú pot trobar on diu que el referèndum previ a la declaració és un requisit indispensable pel reconeixement internacional?

Comentaris

Joel Serra

Joel Serra No el faran, i si el fan, faran tupinada, perquè els partits autonomistes no volen la independència. El que passa és que no poden dir-ho obertament perquè la gent se’ls tiraria a sobre

Oriol Espona Andreu

Oriol Espona Andreu PERE CARDÚS I EL SEU ARTICLE A VILAWEB
És curiós Cardús que en el teu article de Vilaweb http://www.vilaweb.cat/…/els-cinc-moments-de-mes-risc…/
ometis la paraula DUI, només estic d’acord amb tu quan dius que tenim una majoria parlamentària (que tMostra’n més…

Claudi Balmanya

Claudi Balmanya Cada un de nosaltres podriem fer una urna de cartró o paper, així com el vot seguint un model esplicitat, i podem posar unes dates per anar entregant aquestes urnes publicant per internet i demés per a potenciar l’interés dels ciutadans.
Durant 40 anysMostra’n més…

Jordi Fornas Prat

Jordi Fornas Prat Fa temps que ho estem dient i en Manel Serrano ens ho confirma. Sense DUI no hi pot haver independència.

Claudi Balmanya

Claudi Balmanya Cada un de nosaltres podriem fer una urna de cartró o paper, així com el vot seguint un model esplicitat, i podem posar unes dates per anar entregant aquestes urnes publicant per internet i demés per a potenciar l’interés dels ciutadans.
Durant 40 anysMostra’n més…

 


 

 

Espanya farà el ridícul i quedarà amputada i reduïda com mai ningú hauria pogut imaginar. Apa, a fer punyetes!

Ens ataquen!

Volen fer-nos ajupir, volen espantar-nos perquè renunciem  a l’ingent tasca de recuperar de nou la nostra set vegades centenària Independència que ja tenim a tocar.

Ataquen les urnes, els llibres, la història, les lleis i decrets, els batlles, els diputats i governants … en resum: ataquen Catalunya.

Volen destruir Catalunya, sotmetre-la de nou, xuclar-li la sang, l’energia, la creativitat.

Però no se’n sortiran!
“Catalunya sobreviurà als seus il·lusos enterradors” (Francesc Pujols)

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM. Membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.