Hi ha un salt quàntic entre dos projectes: el demòcrata sobiranista i l’independentista, la DUI n’és l’esglaó.

El Poder democràtic de Catalunya sense cap permís d’Espanya es concreta en la DUI.

“Els catalans, el 27S, vam donar el poder democràtic, als diputats elegits per a ocupar els escons del Parlament Català, perquè d’acord amb el seu Programa Electoral declaressin la Independència”

“El camí que han de seguir el Parlament i el Govern de Catalunya és complir el mandat del Poble, que ja s’ha expressat manta vegades, i més concretament encara el 27S, i no pas desviar la qüestió tornant a demanar al Poble la mateixa pregunta, una i una altra vegada.

Els diputats i sobretot els capdavanters escollits i delegats aquell 27S han de saber i fer-se plenament responsables de la següent veritat històrica:

“Són els homes que lideren els que determinen el destí de les nacions, ara i fa 5.000 anys”

Dóna tota la impressió i en podem analitzar fredament la simptomatologia que els nostres capdavanters de Junts pel Sí i de la CUP, enlloc d’entomar la seva responsabilitat de lideratge, s’escapoleixen i no van més enllà de repetir de nou “que el Poble voti” i no se’n recorden o no se’n volen recordar de que el Poble ja va votar “el vot de la seva vida” i que els va donar un mandat clar i contundent, però, per por, per mandra, per poca lucidesa, o per la manca de l’ideal i de la voluntat de voler assolir la victòria -retornar la Independència als Catalans- ha fet que cada vegada que el Poble els ha donat un mandat, ells -capdavanters i diputats- el rebaixin i transformin en una altra cosa; el 2012 Independència en Dret a Decidir, el 9N Independència en Volem Votar, el 27S DUI en Referèndum … Què passarà l’1 d’octubre d’enguany? en que transformareu interessadament la voluntat veritable dels catalans?  com la devaluareu aquesta darrera vegada? tornant a dimitir de les vostres responsabilitats com a capdavanters i sobretot com a líders? allargant sine die la decisió final, la Proclamació de la República, després de l’1 d’octubre amb negociacions amb qui no vol negociar la llibertat dels seus esclaus?  o quina altra escapatòria us inventareu ara que ja goseu parlar altra vegada d’eleccions autonòmiques?

No podem ni podeu enganyar o trair el nostre Poble, no podem enganyar o trair als catalans una altra vegada, tots plegats no ens mereixem aquest engany i aquesta traïció, en definitiva no és Espanya qui ens impedeix votar, som nosaltres que hem de saber que sense la DUI i per tant sense la determinació absoluta de deixar de ser un afer intern espanyol estarem permanentment sotmesos a les seves arbitrarietats.

El que segueix ho he extret del Facebook de Josep Castany, Director de Catalunya Acció
Data i hora: 19 juliol 16:18:· 

Sentència de 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia:

“Declarem que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat del ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat.”

Dedicat al Govern, diputats del Parlament de Catalunya i polítics de Junts pel Sí i la CUP que no compleixen amb el seu compromís electoral de declarar la independència de Catalunya i que els catalans vam votar i guanyar democràticament per majoria absoluta de 72 diputats. …/…  (Josep Castany)

“… / … un poble, el Poble Català, en aquell 27S, que us va confiar el seu vot perquè en nom seu i exercint la vostra responsabilitat creéssiu el nou Estat Català independent. I a canvi, per comoditat, covardia i per a escaquejar-vos de la vostra responsabilitat com a representants del poble ens heu emmerdat novament en referèndums pactats i no pactats que ningú no va plantejar a les passades eleccions i encara menys ningú no va votar.”  (Josep Castany)


Què espereu a fer la DUI? és legal internacional, legítima i plenament democràtica, i ja ha sigut homologada a nivell internacional per l’esmentat Tribunal de la Haia.

La DUI, és una via ràpida com la llei que vol aprovar el Parlament Català abans de vacances, més ràpida encara, es pot fer en poques hores, les úniques necessàries per reunir els 72 diputats independentistes com a mínim.

La DUI és una via de Cost Zero, només l’import del trajecte necessari que cada diputat haurà de fer per anar a l’acte de Declaració Unilateral d’Independència “DUI”, un desplaçament que cada diputat es pot pagar de la seva pròpia butxaca.

Diem que no ens deixen votar, però el 27S amb una participació propera al 80% vam votar uns programes que contemplaven la DUI -la DUI sols necessita 68 diputats en el cas català- i en vam obtenir 72-

Què espereu ? Què esperem?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM, i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa, Batlle Honorari de Venècia, capital del Benetto.

El 27S vam votar uns Programes amb la DUI en el full de Ruta i vam guanyar. On és la DUI ?

CATALUNYA ACCIÓ (COMUNICAT DE PREMSA)

Unim-nos per a Declarar la Independència al Parlament de Catalunya com a representant legítim del poble català

COMUNICAT  DE PREMSA

21 de juliol del 2017

http://www.catalunyaaccio.cat/

 

Oriol Junqueras proposa que el poble pagui les possibles multes als organitzadors del 9N però ignora de forma oprobiosa les dels que signen un manifest independentista

El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha proposat la creació d’una caixa de resistència per pagar la possible reclamació de 5 milions d’euros per part del Tribunal de Cuentasespanyol cap als responsables polítics de l’organització del 9N (Mas, Rigau, Ortega i Homs).

Davant d’aquest atac sobtat de solidaritat del vicepresident, cal recordar que el 27 de juliol del 2015 el Comité Nacional Antiviolencia espanyol va proposar multar dotze entitats independentistes i el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, per un valor total de 960.000 euros per haver impulsat i signat el “Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i a Felip de Borbó” amb motiu de la final de copa del Camp Nou del 30 de maig del 2015. La relació d’afectats era aquesta:

Sobirania i Progrés (de la qual el vicepresident Junqueras sorprenentment en fou un dels fundadors),  CADCI, la Plataforma pel Dret a Decidir, la International Comission of European Citizens, Fundació President Macià, Ara o Mai! Catalunya diu Prou, el Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya, la Societat Catalana de Lliure Opinió, el Moviment de Cultura Popular “El Sotrac” i Units per Declarar la Independència de Catalunya (UPDIC): 70.000€ cadascun. Catalunya Acció: 100.000 €. Santiago Espot: 90.000 €

No cal dir que unes  sancions d’aquesta magnitud  arruïnarien la majoria d’economies familiars de Catalunya. Però després d’aquests fets cap, absolutament cap dels partits polítics anomenats independentistes amb representació en el Parlament de Catalunya (ERC, PDECAT o la CUP) va mostrar el més mínim interès per la sort d’aquestes entitats i d’en Santiago Espot en referència a les sancions proposades per Espanya.  Ni un missatge, ni una trucada, ni un sol gest de suport.

Ara, en canvi, en un exercici de cinisme polític com pocs hem vist en els darrers anys, Junqueras corre a protegir els seus companys de professió, no fos cas que ell es trobés en la mateixa situació d’aqui poc i sempre podrà reclamar una reciprocitat. Són els codis que utilitza la partitocràcia catalana per perpetuar-se.  Conformen un selecte club on només s’ajuden entre ells.

Amb tot, aquest rosari de multes, sancions, judicis i inhabilitacions que viu la política catalana podria haver-se evitat si els diputats independentistes haguessin complert el mandat democràtic que el poble els va donar a les eleccions del 27S del 2015. La seva majoria absoluta parlamentària (72 diputats) feia possible una declaració d’independència legítima i democràtica al Parlament de Catalunya d’acord amb el Dret Internacional, tal com havien promès en el seu full de ruta als electors i tal com recomanaven experts internacionals de diversos àmbits. Ens haguéssim estalviat aquest espectacle grotesc i humiliant de demanar que els catalans paguem les multes espanyoles dels qui durant anys i panys han estat visquent plàcidament de la rifeta autonòmica i ara es neguen a portar a terme el que els catalans van votar per majoria absoluta: la proclamació de la independència de Catalunya.

 

Catalunya Acció: “El català única llengua oficial en el proper Estat Català independent, com a llengua pròpia i nacional que és dels catalans”

Aportacions econòmiques: http://catalunyaaccio.cat/aportacio.html

Membre/simpatitzant: http://catalunyaaccio.cat/membre.html

Facebook: https://www.facebook.com/cataccio

Web: http://www.catalunyaaccio.cat/

Youtube: http://www.youtube.com/user/catalunyaaccio

Twitter: http://twitter.com/catalunyaaccio


Només el líder o líders veritables es comprometran i faran la DUI.

El Poder democràtic de Catalunya sense cap permís d’Espanya
es concreta en la DUI.

“Els catalans, el 27S, vam donar el poder democràtic, als diputats elegits per a ocupar els escons del Parlament Català, perquè d’acord amb el seu Programa Electoral declaressin la Independència”

“El camí que han de seguir el Parlament i el Govern de Catalunya és complir el mandat del Poble, que ja s’ha expressat manta vegades, i més concretament encara el 27S, i no pas desviar la qüestió tornant a demanar al Poble la mateixa pregunta, una i una altra vegada.

Els diputats i sobretot els capdavanters escollits i delegats aquell 27S han de saber i fer-se plenament responsables de la següent veritat històrica:

“Són els homes que lideren els que determinen el destí de les nacions, ara i fa 5.000 anys”

Dóna tota la impressió i en podem analitzar fredament la simptomatologia que els nostres capdavanters de Junts pel Sí i de la CUP, enlloc d’entomar la seva responsabilitat de lideratge, s’escapoleixen i no van més enllà de repetir de nou “que el Poble voti” i no se’n recorden o no se’n volen recordar que el Poble ja va votar “el vot de la seva vida” i que els va donar un mandat clar i contundent.

Però,  per por, per mandra, per poca lucidesa, o per la manca de l’ideal i de la tossuderia i la voluntat de voler assolir la victòria -retornar la Independència als Catalans- ha fet que cada vegada que el Poble els ha donat un mandat, ells -capdavanters i diputats- el rebaixin i transformin en una altra cosa; el 2012 Independència en Dret a Decidir, el 9N  Independència en Volem Votar, el 27S  DUI en Referèndum Unilateral –RUI- pactat o sense pacta…

Què passarà l’1 d’octubre d’enguany? en que transformareu interessadament la voluntat veritable dels catalans?  com la devaluareu aquesta darrera vegada? Com  tornareu a dimitirde les vostres responsabilitats, com a capdavanters i sobretot com a líders?

… allargant sine die la decisió final amb negociacions amb qui no vol negociar la llibertat dels seus esclaus?  o quina altra escapatòria us inventareu ara que ja goseu parlar altra vegada d’eleccions autonòmiques?

Quan Puigdemont i Junqueras van explicar i es van comprometre en que  el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017 seria vinculant, i també es van comprometre en Declarar la Independència encara no passades 48 hores de la confirmació dels resultats per un Consell de Garanties jo ja em vaig adonar, gat escaldat amb aigua tèbia en té prou, d’una escletxa d’escapatòria segons el que tardi aquest Consell a certificar els resultats o qualsevulla altre excusa.

No! no podem ni podeu enganyar o trair el nostre Poble, no podem enganyar o trair als catalans una altra vegada, tots plegats no ens mereixem aquest engany i aquesta traïció, en definitiva no és Espanya qui ens impedeix votar, som nosaltres que hem de saber que sense la DUI i per tant sense la determinació absoluta de deixar de ser un afer intern espanyol estarem permanentment sotmesos a les seves arbitrarietats.

El que segueix ho he extret del Facebook de Josep Castany, Director de Catalunya Acció
Data i hora: 19 juliol 16:18:·

Sentència de 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia:

“Declarem que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat del ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat.”

Dedicat al Govern, diputats del Parlament de Catalunya i polítics de Junts pel Sí i la CUP que no compleixen amb el seu compromís electoral de declarar la independència de Catalunya i que els catalans vam votar i guanyar democràticament per majoria absoluta de 72 diputats el 27S  …/… ” (Josep Castany)

“… / … un poble, el Poble Català, en aquell 27S, que us va confiar el seu vot perquè en nom seu i exercint la vostra responsabilitat creéssiu el nou Estat Català independent. I a canvi, per comoditat, covardia i per a escaquejar-vos de la vostra responsabilitat com a representants del poble ens heu emmerdat novament en referèndums pactats i no pactats que ningú no va plantejar a les passades eleccions i encara menys ningú no va votar.”  (Josep Castany)

—————————————————–

Així, doncs, què espereu a fer la DUI?
és legal internacional, legítima i plenament democràtica, i ja ha sigut homologada a nivell internacional per l’esmentat Tribunal de la Haia.

La DUI, és una via ràpida com la llei que vol aprovar el Parlament Català abans de vacances, més ràpida encara, es pot fer en poques hores, les úniques necessàries per reunir els 72 diputats independentistes com a mínim.

La DUI és una via de Cost Zero, només l’import del trajecte necessari que cada diputat haurà de fer per anar a l’acte de Declaració Unilateral d’Independència “DUI”, un desplaçament que cada diputat es pot pagar de la seva pròpia butxaca.

Diem que no ens deixen votar, però el 27S amb una participació propera al 80% vam votar uns programes que contemplaven la DUI -la DUI sols necessita 68 diputats en el cas català- i en vam obtenir 72-

Què espereu ? Què esperem?

Només el líder o líders veritables es comprometran i faran la DUI.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM, i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa, Batlle Honorari de Venècia, capital del Benetto.


Voldrà o podrà, França, donar un cop de mà al Regne d’Espanya?

No pagarem multes ni impostos aliens.
DUI urgent en favor de la gent.


Voldrà França donar un cop de mà al Regne d’Espanya?

Potser sí, però si les coses es giren en favor de Catalunya no podrà.

Dependrà dels seguit de reconeixements que aniran caient l’un darrere l’altre, aleshores vergonya a perdre França es tirarà enrere o farà la “puta i la ramoneta” de cara a Espanya a la qual al final deixarà abandonada.

Si això passa Espanya es desfarà com un castell d’un joc de cartes. Els primers a marxar després de Catalunya seran el País Valencià i les illes Balears.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM, i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa, Batlle Honorari de Venècia, capital del Benetto.

——————————-

Jaume Renyer per l’esquerra de la llibertat

23 de juliol de 2017 Cròniques d’una ocupació

” França observa amb inquietud l’evolució del conflicte al sud dels Pirineus, aqueixa és la conclusió que hom pot deduïr llegint la premsa francesa i prepara el terreny per si cal donar un cop de mà al Regne d’Espanya per evitar la seva disgregació.”


NO PAGAREM MULTES INJUSTES PROVINENTS DE L’INVASOR. DUI … cost zero ! JA !

NO PAGAREM NI HEM DE PAGAR MULTES INJUSTES

I ENCARA MENYS PROVINENTS DE L’INVASOR.

ESPANYA ENS ROBA I ESPOLIA, ENS OFEN I INSULTA, ENS MALMET TAN COM POT …

 

HA ARRIBAT L’HORA DE DIR PROU:
NO PAGAREM NI ACATAREM LLEIS, IMPUTACIONS I DECISIONS ALIENES I
INJUSTES CONTRA CATALUNYA I CONTRA LA NOSTRA GENT.

ELS DINERS DELS CATALANS SEGONS L’ENEMIC NO HA DE SER PER FER-NOS MÉS LLIURES I COMPETITIUS SINÓ SOLS PER ENGREIXAR ESPANYA.NO ENS PODEM DEIXAR TREPITJAR MÉS, ÉS L’HORA DE DIR PROU.
ÉS L’HORA DE LA DUI :
TRENQUEM AMB ESPANYA, NO PAGUEM, DUI JA!

————————————-
Shark

Per a xulos nosaltres. Per cada multa imposada a partir de.. demà, una setmana que postposarem pagar deute espanyol. 16 multes? = 4 mesos sense pagar deute. Ni cinc. Ni un euro. Caigui qui caigui. Ferm compromís del govern en un protocol semblant i a veure qui pot més.

—————

Jordi Estelada
Si multen 1 individu, malament rai per ell; si en multen 10, malament rai per aquests 10; si multen 100, malament rai per aquests 100; si multem 1.000, la cosa ja no està tan malament; si n’han de multar 10.000 i ningú paga, el problema comença a ser per als que multen; si n’han de multar 100.000 i ningú paga res, el problema serà d’ells, no dels que hagin estat multats.
————–
Raimon

Als qui els tremolin les cames que facin un pàs al costat.!!  Vol dir que no estàn convençuts del triomf independent !!   No tinc cap dubte de que la futura república catalana restituirà tota pèrdua de patrimoni!   “L’ Ejpaña” feixista i socialista se’ls hi haurà de restar tot lo robat i expoliat .!!!!

Aquestes són la nostra debilitat. I la nostra fortalesa, quina és la nostra fortalesa? Espot ens avisa i ens increpa. Responguem!

Pagar un preu

Els polítics catalans no acaben de saber reaccionar davant les emvestides de l’estat en forma d’inhabilitacions, processos judicials o sancions econòmiques. Volien creure que la resposta espanyola havia de ser a còpia de repressió física, com si encara Franco presidís els consells de ministres. No han entès la subtil i calculada evolució repressiva dels estats, els quals hi han substituït la policia o l’exèrcit per la informació que tenen sobre nosaltres a partir del moment que ens inscriuen en el registre civil. Per un empresonament pot haver-hi indignació i mobilització popular, però per una multa ningú convoca una manifestació. No és per casualitat que l’exconseller Baiget afirmés que suportaria la presó però no pas perdre el patrimoni.

 

Els dirigents anomenats “sobiranistes” han estat presoners d’un concepte erroni de la història pel qual creien que els governs de Madrid combatrien l’independentisme català actual com ho feien amb la gent d’Estat Català de primers del s. XX. Quan, ben mirat, una de les diferències entre la gent que seguia Francesc Macià en els anys vint del segle passat i la que surt al carrer els darrers 11 de setembre, és que dels seguidors de l’avi segurament pocs tenien un compte corrent per embargar i no existia l’ull omnipresent de l’Agencia Tributaria.

De fet, durant els cinc anys de “procés” no ha existit ni una sola detenció o ni un sol escorcoll per ser independentista. No els cal. La piconadora judicial intimida molt més, i és més efectiva, que qualsevol companyia d’antiavalots. Per molt que creiem que els dirigents de l’estat són primaris i amb un discurs cavernari, dominen els ressorts d’un poder fet a la seva mida. Sense oblidar que no suposen cap anomalia en la mentalitat espanyola, car la seva concepció sobre Catalunya és compartida pel setanta per cent dels espanyols que, sumats, són els que voten PP, PSOE i C’s.

El partit que està jugant l’independentisme és aquest. En una banda, la maquinària judicial estatal preparada per arruïnar a tot aquell que vulgui perjudicar Espanya (ho estic constatant personalment, en el meu cas) i a l’altra uns dirigents catalans que fa anys i panys que viuen còmodament de la rifeta autonòmica en forma de sous oficials. Tanta seguretat econòmica durant tant de temps (n’hi ha que en porten vint-i-cinc cobrant d’un erari públic que mai de la vida falla a final de mes) els ha permès fer-se un patrimoni més gran o més petit. Qui està disposat a jugar-se’l?

Veure Francesc Homs acceptant que el poble li pagui una multa de 30.000 euros perquè es veu que no ha pogut estalviar després d’ocupar càrrecs públics des del 1996 (té 47 anys), o assistir a l’espectable de la consellera Borràs implorant que li retirin la querella per la fallida compra d’urnes, no inspira cap confiança a l’hora de pensar en un encarament amb els poders de l’estat per part dels diputats catalans. La caseta a la Cerdanya o les classes particulars d’anglès de la nena no es poden posar en perill. I a Madrid ja han vist el farol.

Davant aquests capteniments em venen a la memòria aquells que ens han precedit en aquesta lluita i que s’ho van jugar tot per l’ideal de Catalunya. Llavors em cau l’ànima als peus, i penso com en som de candits els catalans per dipositar la confiança del destí de la pàtria en aquells que els espanta signar un paper.

Santiago Espot, President de Catalunya Acció.

————————————

COMENTARIS
Ei, tranqui… de moment han sortit uns quants caguetes, però veig gent disposada a tirar endavant a qualsevol preu a dins el govern. No els posem tots al mateix sac. Hi ha gent que veu la oportunitat històrica que estem vivint. Nosaltres a donar suport als que s’ho juguen tot. I potser menys derrotisme, articulista. A no ser que Madrid et sedueixi, molt lícit per altra part.
Ara i aquí
Som molts els catalans que no tenim res a perdre, fen una petita convocatòria ens hi presentarem tots voluntaris per fer de consellers i signar el que calgui, siguent molt conscient que no puc fer de conseller, les decisions importants les han de prendre persones capacitades, per tant un govern a l’ombra i qui signi siguem i siguin persones sense res a perdre.
Joan
Sr. Espot, és molt fàcil fer un article criticant “a toro pasado”. Molt valents veig jo els nostres governants després de les constants amenaces. En comptes de crítica necessiten ànims per aconseguir arribar a l’1 d’octubre, guanyar i oblidar-nos per sempre més de les ameneces i amenaçadors…
Shark
Per a xulos nosaltres. Per cada multa imposada a partir de.. demà, una setmana que postposarem pagar deute espanyol. 16 multes? = 4 mesos sense pagar deute. Ni cinc. Ni un euro. Caigui qui caigui. Ferm compromís del govern en un protocol semblant i a veure qui pot més.
 1
terrassenc
Algu dubta que la República Catalana desfarà les injustícies del govern espanyol?
 1
Si les multes sòn totes les armes de destrucció masiva que te l’estat
em ric jo de la terrible capacitat represiva de l’estat de la que tant es parla en la premsa cavernaria. Precisament ès tot el contrari, que hagin de recòrrer a l’embargament de bens, a les inhabilitacions polítiques i a enviar guardias civils als teatres vol dir que poca cosa mes poden fer, perqué si poguesim emprar la cabra que tant els hi agrada no farien el ridicul que estan fent. Ens aturaran 10 m d’euros de multes? 2.5 milions d’ indepes a 6 euros i encara ens sobra per un tallat.
 1
Toni
Acusar n’Espot de “seduit per Madrid” per ser crític amb el Govern és la tonteria més gran que he llegit avui. La teva manera de pensar es comunitarista i falta d’autocrítica. Amb aquesta mentalitat perdrem com sempre.
 5
Josep Bruch
Benvolguts tots, llegiu l’article de’n Salvadot Cot sobre les represions -vigents- de l’estat franquista, l’actual. El meu pare sempre em dèia que estar a la presó per motius polítics no era cap deshonra. Això es pot superar, peró que t’enfonsin la familia mitjançant robatoris/atracament polítics és una altra qüestió. Que el signi ell, aquest paper que diu. si té el que cal.
expat
Dir avans de tot que estic en contra de l independencia, però que alguns dels que comenten aquí critiquin al Santiago, que porta anys treballant sense demanar res a canvi, en fa pensar que no tot esta perdut pels que creiem que tot ha de seguir igual.
 19
Ararepública
En èpoques de guerra el derrotisme ha estat motiu d’execució sumaríssima, donat l’impacte negatiu sobre les tropes o la població. Els temps han canviat, afortunadament, però la fragilitat de la ment humana no. Quan algú, amb abast suficient per arribar a molta gent, com ara qui escriu en un diari, manifesta inquietuds derrotistes, es corre el perill de desmoralitzar a la població. Ens calen encoratjadors, no covards!
 0
SI Washington, Jefferson, etc    hagesen fet el mateix….. en fi
 0
Vedella amb bolets
Molt bon article. Justa la fusta diu veritats com a temples. Ara no és moment de tacticismes i de perepunyetes. Es l’hora de patriotisme. I necessitem en el Govern patriotes, no a qui es pixa davant del repte de conduir la nació vers la independència. Macià, Daniel Cardona, Gonzalez Alba i tants d’altres en la nostra memòria en aquests moments.
Jordi Estelada
Si multen 1 individu, malament rai per ell; si en multen 10, malament rai per aquests 10; si multen 100, malament rai per aquests 100; si multem 1.000, la cosa ja no està tan malament; si n’han de multar 10.000 i ningú paga, el problema comença a ser per als que multen; si n’han de multar 100.000 i ningú paga res, el problema serà d’ells, no dels que hagin estat multats.
 0
Estar preocupat dels que estàn preocupats
“com en som de candits els catalans per dipositar la confiança del destí de la pàtria en aquells que els espanta signar un paper” Em d’estar preocupats per gent com vostè, doncs? l’article del gos que es mossega la cua.
 1
Prou derrotisme, Sr. Espot
Sembla mentida que vosté critiqui als repressaliats (i els seus temors), en lloc de als repressors! Per a què creu vostè que existeix la repressió? Falta per part seva una crida a la solidaritat per defensar els nostres representants i organitzar el suport cap a ells. Potser cal la creació d’una gran caixa de resistència popular gestionada per les organitzacions unitàries populars del país (ANC, Òmnium, etc.), com es fan (o es feien) en les lluites obreres (que també coneixien la por).
 1
Prou derrotisme i més acció
Referent a l’estat español ok. Però possar a tots els nostres representants en el mateix sac és fomentar la potveritat. Tenim representants que s’ho estan jugant tot. Valdria més la pena escriure un article demanant d’organitzar accions de solidaritat civil per neutralitzar les amenaces al patrimoni, com les caixes de resistència de les lluites obreres. Vostè diu que els catalans som càndits. És bo ser autocrítics, però és més que bo ser creatiu, constructiu .. i d’això els catalans també en sabem molt.
 0
Mestretites
càndids, envestides, els quals han substituït, setembre és (sense coma)… de res
 0
De pedra picada
Amb discursos catastrofistes no anirem enlloc. Si alguns que van al davant fallen ja n’hi ha d’altres que agafaran el relleu. Aquest país existeix perquè n’hi ha hagut molts, de pedra picada, que mai s’han rendit. Deixem doncs de tirar-nos pedres a la nostra teulada, anem tots junts cap a la plena llibertat. Senyor Espot tot el meu respecte però no comparteixo el seu neguit. Ja sap que de savis és rectificar.
 0
Raimon
Als qui els tremolin les cames que facin un pàs al costat.!!  Vol dir que no estàn convençuts del triomf independent !!   No tinc cap dubte de que la futura república catalana restituirà tota pèrdua de patrimoni!   “L’ Ejpaña” feixista i socialista se’ls hi haurà de restar tot lo robat i expoliat .!!!!

Ni podem ni volem negociar de res més que no sigui d’actius i passius. DUI ja!

Ara ja, ni podem ni volem negociar de res més que no sigui d’actius i passius.

El “Procés d’Independència” ha superat i desplaçat de llarg aquella històrica “Declaració de Barcelona”, la que va promoure i defensar amb molta dignitat l’apreciat i ja fa anys traspassat Pere Esteve. Aquella “Declaració” era un dels passos ferms i contundents que com tants altres ens han portat al tan esperat moment del referèndum d’autodeterminació català. Carles Muñoz Espinalt i molts altres catalans il·lustres ho han certificat amb la seva acció, els seus pensaments i els seus escrits.

Srs. espanyolistes de tots graus i totes latituds, els catalans que volem recuperar de bell nou la Llibertat i la Independència plenes de Catalunya no podem ni volem parlar, dialogar i negociar, ara ja de res més que d’actius i passius, i prou!

La Vanguardia avui escrivia ampulosament “Declaració de Barcelona” quan la veritable “Declaració de Barcleona” del Pere Esteve, del Benegas i de l’Arzallus ja és una tema de la prehistòria, un primer pas de bona voluntat -que Catalunya, Galícia i Euskadi són nacions i que espanya no, …- però això ja ha estat superat de llarg pel Procés d’Independència de Catalunya.

Els socialistes del PSC sotmés en tot al PSOE, espanyolistes fins al moll de l’os, mancats de l’ideal català i només pendents de recuperar les minses i ridícules qüotes de poder que havien tocat quan controlaven la batllia de Barcelona i quan controlaven la perenne oposició a Pujol -res més- i desitjosos d’oferir més glòries a Espanya a costa de la ruïna moral i de l’espoliació total de Catalunya, ja poden anar fent declaracions de “pacotilla” que no els serviran de res.

Si el Sánchez Psoïsta vol dialogar i negociar, ha de saber que, a hores d’ara, en el moment actual del “Procés” de Recuperació de la Independència dels catalans ja només estem disposats a dialogar i negociar d’actius i passius, del que ens deuen els espanyols als catalans, i si fan el ruc deixem-ho, que es facin càrrec ells sols del pagament del 100 per cent del deute de les seves fastuoses despeses.

De la Independència d’una nació, de totes com també de la catalana, no se’n dialoga ni es negocia. La llibertat i la Independència no admeten dubtes, ni concessions ni mitges tintes. Ets lliure i ets independent, i prou!

El pobre senyor Iceta no sap emprar la paraula “prou”. Aprenguin Sr. Iceta, es diu:
” Ets lliure i ets independent, i prou!”


Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM, i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa, Batlle Honorari de Venècia, capital del Benetto.

Fotografies adjuntes del polític Pere Esteve i del pensador i activista Carles Muñoz Espinalt.

Han creat l’antídot: “Ens mantindrem ferms” Però no siguem irresponsables: Tinguem apunt la DUI.

La repressió d’un estat pot tenir moltes cares i moltes formes.

 <“em mantindrë ferm”  ENS MANTINDREM FERMS !  >

1 – La més sorollosa és la que recorre a la violència i la força física. 

2 – La més habitual és l’amenaça i la por generalitzada. 

3 – Una altra és la propagació de rumors, la desinformació i la publicació d’informacions falses o falsificades. 

Però encara n’hi ha una altra, que és la que el govern espanyol aplica ara, sense deixar de banda les anteriors, i que comença a fer efecte en les files de l’independentisme institucional. 

4 – <“em mantindrë ferm”>  DAVANT una repressió més sofisticada: la individualització de l’amenaça. Arran d’aquesta mena de repressió, les escletxes al govern s’han expressat en dubtes i en temors pel risc que corre el patrimoni dels consellers.

El primer cas públic i amb resposta exemplar fou el de Jordi Baiget, que la setmana passada va ser destituït per haver expressat dubtes sobre el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. En aquesta mena de repressió, el govern espanyol ha assenyalat directament quina era l’anella de la cadena que calia atacar 

i, mentre la Guàrdia Civil citava a declarar selectivament alguns membres del govern, els mitjans de comunicació obedients han fet la resta. 

No fa ni una setmana que El Periódico passava llista del patrimoni que els consellers arriscaven si es feia el referèndum. 

És una informació pública i publicada des del moment que es va constituir el govern, però que ara esdevenia una arma de repressió selectiva i individualitzada en els esforços d’un sector per a frenar l’autodeterminació de Catalunya.

‘L’estratègia d’Espanya és privatitzar el dolor’
Aquesta forma de repressió era analitzada la setmana passada per Carles Boix, catedràtic de política i afers públics de la Universitat de Princeton, en un dinar (relatat en aquesta crònica de Josep Casulleras). Boix deia: ‘L’estratègia d’Espanya és privatitzar el dolor: la pressió es fa persona a persona, conseller a conseller, funcionari a funcionari, orador a orador. I això destrueix una xarxa de persones que semblen d’entrada totes disposades a anar fins al final, però que pot tenir forats. Aquesta és l’estratègia de l’estat, utilitzant el poder judicial, però també la Guàrdia Civil, citant funcionaris a declarar…’ Per a Boix la solució per a encarar aquesta mena de repressió és reforçar la xarxa. I afegeix: ‘Triturar deu mil persones és difícil, però triturar-ne una és possible. És el que fan les dictadures.’

 <“em mantindrë ferm”  ENS MANTINDREM FERMS !>

<L’ESPOT (Santiago Espot President de Catalunya Acció), EXEMPLE I ANTÍDOT. SENSE SABER-HO HAN CREAT L’ANTÍDOT I EL MANTENEN ACTIU I VISIBLE.>

Situats en aquest punt, el govern espanyol ha començat a situar al centre de la diana els màxims responsables del govern.

Tot fa pensar que el pas següent pot ser apuntar de manera també selectiva els funcionaris per qui poden passar els tràmits relacionats amb la convocatòria, la preparació i l’execució del referèndum. El govern ha mirat d’aixoplugar els funcionaris amb una capa protectora i ha establert un mecanisme pel qual els membres polítics del govern assumeixin tota la responsabilitat sobre les actuacions del referèndum. Caldrà veure fins on arriba la repressió individualitzada de l’estat espanyol.

Ara com ara, sembla que s’ha abandonat aquell camí de la delegació del govern espanyol a Catalunya de denunciar sistemàticament ajuntaments, regidors i batlles que expressessin suport al procés d’autodeterminació. Alguns d’aquells processos encara resten oberts i caldrà veure com es tanquen. Però tot fa pensar que l’estat espanyol s’ha adonat que la repressió en massa pot ser contraproduent per als seus propòsits.

El nou camí és la individualització de la repressió.

El dret i el deure dels catalans de Recuperar la seva Independència.

Que no ens neguin el dret i el deure a l’autodeterminació

Assemblea.cat
Assemblea.cat

Els atemptats més greus als drets fonamentals dels pobles, sobretot al seu dret a l’existència, constitueixen crims internacionals que comporten la responsabilitat penal individual dels seus autors. El restabliment dels drets fonamentals d’un poble, quan són greument ignorats, és un deure que s’imposa a tots els membres de la comunitat internacional.”  (Sergi Castañé)

PP, PSOE, C’s i Podemos no és que qüestionin el dret a l’autodeterminació de Catalunya, és que directament el neguen, de fet, neguen que el poble de Catalunya existeixi i que el Parlament de Catalunya tingui legitimitat per convocar un referèndum sense l’acord de l’Estat espanyol. Si Podemos diu que aquest referèndum no té garanties i crida al boicot, el que realment està dient és que el Parlament de Catalunya no té dret a sobirania i que queda supeditat a l’arbitrarietat d’un Estat post-franquista.

Malgrat el que puguin dir els partits que viuen del règim espanyol, la llei no és el fonament de la democràcia, és un mecanisme que té la democràcia per regular la societat, i aquesta només és democràtica quan té el consentiment dels governats.

La llibertat és, de fet, el fonament de tota democràcia, és la base sobre la qual s’assenta tota arquitectura democràtica, sense ella, la democràcia no és possible.

Quan la llei no s’adapta a la voluntat popular deixa de ser democràtica. Per això, quan el poble de Catalunya, a través del seu Parlament democràtic, demanda, any rere any al govern d’Espanya les seves aspiracions polítiques i el govern d’Espanya no fa cas, ignora, no recull i no canvia la llei; el govern d’Espanya està trencant el principi de representativitat i causant que els governats catalans no vegin com a legítim al govern d’Espanya per governar-los.

Quan aquest utilitza la força demogràfica de la resta de les parts d’Espanya per imposar el criteri de la majoria dels espanyols sobre el criteri de la majoria dels catalans està violant els drets de les minories mitjançant una majoria nacional espanyola tirana que pretén perpetuar-se i hegemonitzar-se al seu territori agredint a les minories.

Quan el govern d’Espanya decideix unilateralment no ser representant dels catalans per no fer cas i no recollir les seves demandes polítiques majoritàries en llei, està trencant el principi de la lliure associació política i de la llibertat individual, fonament de tot sistema democràtic liberal.

Quan el govern d’Espanya utilitza la llei com a tap per no recollir les demandes catalanes està buidant la llei espanyola de tota legitimitat per ser vàlida a Catalunya, en no representar-los, aquesta perd el consentiment dels catalans.


Si anem als fonaments de la legalitat, podem trobar que existeixen tres conjunts de teories que justifiquen el dret a l’autodeterminació: el primer grup són les teories relacionades amb una justificació secessionista de caràcter associativa, basades en el principi de la voluntat dels ciutadans; el segon grup són les teories relacionades amb una justificació secessionista de caràcter nacional, basades en el principi de nació o poble; i finalment, el tercer grup són les teories basades en les reparacions d’injustícies.

La primera teoria de caràcter més liberal és fonament del liberalisme democràtic. Aquesta intenta posar solució a través d’una concepció liberal a la qüestió de la secessió i a l’accés a l’autonomia política. Per aquest corrent, la sobirania no és un atribut col·lectiu de tots els ciutadans d’un estat existent, ja que una part d’ells la pot exercir per constituir-se com un Estat independent. Per això, el poder de la majoria no és moralment legítim si una minoria concentrada territorialment no reconeix la unitat de l’Estat. La teoria liberal es fonamenta en la voluntat dels ciutadans. Així doncs, la unitat com a principi d’indissolubilitat d’un Estat no pot basar-se en la força, sinó en el consens i la lliure voluntat de romandre units ja que, en les societats democràtiques, les relacions són voluntàries. Per tant, el contracte social no pot condemnar generacions futures al dret de poder reorganitzar-se políticament.

Segons la segona teoria, de caràcter nacionalista, considera que el dret a l’autodeterminació correspon a pobles que (1) tinguin una cultura, llengua i tradicions comunes, (2) que a més s’identifiquin amb aquesta cultura comuna i comparteixin la història comuna, (3) els membres han de reconèixer-se mútuament com a nació i (4) han de compartir una identitat col·lectiva.

Finalment, el corrent més estatista i conservador diu que l’autodeterminació està justificada sota clares violacions dels drets humans i de les llibertats individuals.

En el cas de Catalunya, podríem dir que compleix ja tots els requisits de les tres teories que fonamenten el dret:

  1. Hi ha una voluntat clara per l’autodeterminació que vol decidir el seu estatus polític.
  2. Hi ha una realitat nacional amb cultura, llengua, historia i institucions comunes.
  3. Hi ha una vulneració clara de les llibertat individuals al negar el dret a vot, manifestació, opinió i afiliació política al perseguir i criminalitzar als polítics independentistes.

Davant d’aquesta realitat, els catalans, no només tenen dret sinó el deure moral davant la democràcia d’exercir el seu dret a l’autodeterminació. De fet, és l’Estat espanyol qui està violant la legalitat i la democràcia al impedir aquest dret. Sota el seu ordenament jurídic hi ha la signatura d’Espanya als tractats internacionals sobre els drets dels pobles (Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides)

Els  tractats internacionals tenen rang Constitucional, i fins i tot, se situen per sobre mateix de la Constitució en el seu compliment d’acord amb la norma general del dret internacional i el mateix ordenament Constitucional espanyol recollit en el capítol III.

Aquests estableixen que:

“Considerant que la Carta de les Nacions Unides imposa als Estats l’obligació de promoure el respecte universal i efectiu dels drets i llibertats humans” i que “tots els POBLES tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural.”

A més a més, afegeix que “res en aquest Pacte no pot ser interpretat en el sentit de reconèixer cap dret a un Estat, grup o individu per emprendre activitats o realitzar actes encaminats a la destrucció de qualsevol dels drets o llibertats reconeguts en el Pacte, o al seva limitació. No es pot admetre restriccions a cap dels drets humans fonamentals reconeguts o vigents en un país en virtut de lleis, convencions, reglaments o costums, a pretext que aquest Pacte no els reconeix o els reconeix en menor mesura.”

Els atemptats més greus als drets fonamentals dels pobles, sobretot al seu dret a l’existència, constitueixen crims internacionals que comporten la responsabilitat penal individual dels seus autors. El restabliment dels drets fonamentals d’un poble, quan són greument ignorats, és un deure que s’imposa a tots els membres de la comunitat internacional. És a dir, que Espanya per haver signat i ratificat aquest dret a l’autodeterminació dels pobles queda exhortada al seu compliment i garantia democràtica.

Aquells, PP, PSOE, C’s i Podemos, que neguen el dret a la autodeterminació, no només són còmplices d’un Estat autoritari, també estan cometent un crim internacional contra els drets fonamentals dels catalans, en virtut d’un dret de conquesta i de domini territorial que, segons diuen, té l’Estat espanyol.

La llibertat, la democràcia, el drets i els fonaments del dret estan del costat dels que estan impulsant el referèndum de l’1 d’octubre. Qui ho nega o crida al boicot està impulsant l’inici de la negació de més drets caps als ciutadans, es comença negant l’autodeterminació i s’acaben destruint tots els drets socials.

Sergi Castañé


El Líder i capdavanter independentista: SANTIAGO ESPOT

El Líder i capdavanter independentista: SANTIAGO ESPOT. Per què?:

“Santiago Espot l’únic que no ha presentat recurs”

Santiago Espot l’únic capdavanter independentista encausat que no s’ha arrugat i acovardit davant de l’Estat Espanyol, que no ha fugit d’estudi ni ha fet la puta i la ramoneta.

Santiago Espot, planta cara i demana al seu advocat que no recorri a diferència de Mas, Ortega, Rigau, Homs, Forcadell, Barrufet, Simó i Nuet

L’únic que no ha presentat recurs, l’´unic que de moment i a la pràctica es manté ferm i planta cara a l’enemic espanyol, als seus fiscals i als seus jutges, als seus carros i als seus cavalls, com Moisés ho va fer enfront de les tropes del faraó.

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha estat l’únic (sobiranista és una parula falsa, srs. d’e-notícies) l’únic independentista (parula correcta) que ha optat per no presentar recurs contra el dictamen de l’Audiència Nacional, que ha decidit enviar-lo a judici per promoure el “Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i a Felip de Borbó” amb motiu de la final de copa del 30 de maig de 2015 al Camp Nou entre el FC Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao.

Espot, d’aquesta manera es diferència dels principals impulsors del procés sobiranista, que han hagut de passar per davant del jutge, com són Mas, Ortega, Rigau, Homs, Forcadell, Barrufet, Simó i Nuet. Tots ells van decidir recórrer la sentència. Joana Ortega, després, va demanar la seva aplicació immediata perquè li donés temps a presentar-se a alcaldessa de Barcelona.

El propi Santiago Espot explicava dies enrere a twitter que “he renunciat a presentar el recurs d’apel.lació contra opinió del meu advocat. El termini ja ha vençut”. Per tot plegat, el president de Catalunya Acció serà jutjat per “injúries contra el titular de la Corona i ultratges als símbols i emblemes d’Espanya”.

Extret d’e-notícies 10/07/2007

Reeditat i corregit per: Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa, Batlle Honorari de Venècia, capital del Benetto.