I perquè encara pactar? (I amb qui ni s'ho planteja?) O perquè només "fiscal"? Quan amb aquell amb qui es preten pactar ni entén ni vol entendre el que necessita la nostra nació en temes més importants que la pela? Oimés quan ni ha d'aquests i no pocs que s'estant a Catalunya i al propi Parlament, essent veus d'aquells que ni pensen en "Pacte Fiscal"? I que coi pactaran els qui al final pactin. Si no és que la totalitat dels impostos es recaptin i s'administrin a Catalunya amb la solidaritat europea que no només espanyola que lliurament es decideixi a Catalunya, ja s'ho poden posar on els hi càpiga, perquè no serà més que cntinuació d'autonomisme estèril i allò d'un nou pacte de finançament "sempre millor que l'anterior, que no arribarà ni per pagar el sou dels funcionaris ni per atendre als 700.000 aturats. A que no!? http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/543111-mas-rebutja-un-pacte-fiscal-diluit-en-el-cafe-per-a-tothom.html Independència d'una vegada, no hi ha pla B. Ja és pla A ara. O seguirem amb el cinisme o la ignorància de tots aquests espanyols invassors, (conscients o no), bilingües o monolíngüescastellans. I que bandejen en els seus discursos el que és propi de Catalunya, o clarament diuen que no tenen més nació que l'Espanyola. Uns conscients i d'altres amb ignorància culpable, de la dominació, fins violenta i de vegades assasina, que ha fet "su Nación" sobre Catalunya.
Pactar significa fer les paus. Amb qui? Des de quina base? Rendició continua, supeditació, subordinació, o voluntat de ser. Vetaquí.
I avuí vull posar una reflexió que bressola la mateixa paraula que fa temps ens brotlla: INDEPENDENCIA. i anem farcits d'arguments. Independència es no dependència, i direu "quina obvietat", oi? Però pensem un moment en aquella edat, adolescència, on comencem a independitzar-nos. Hi trobarem semblances.
L'adolescència cerca identitat, va camí de maduració...
Doncs certament, necessitem la independència: Per deixar de pidolar, deixar darrera ambivalències (allò que un dia ens menjariem el mon i l'altre no sabiem què fer de nosaltres mateixos).
Necessitem la independència per assolir l'administrar-nos nosaltres mateixos.
La necessitem per viure identitat pròpia i ànima nostra, per sentir-nos un país en el món, no subordinat a un altre (o pitjor sotmés, homogeneitzat... castellanitzat).
Necessitem la Independència per fer el que podem sense ser esclaus de reivindicacions o espontaneismes necessitats d'autenticitat.
La necessitem per viure vincles i comunitat amb els paísos amics i germans i per establir pau i comprensió i camí humà amb tots els pobles i nacions. ... Hi ha d'altres discursos aturats i ancorats en "adolescència" ciutadana o política" sense progrés (volgudament o no?, per part d'alguns cínicament?) :
I aquests van dient: Pacte fiscal? Es trenquen les costures? Sobiraniquè? Transició cap a on? Decidir, quan, què? Emancipació...? Desde quan algú s'ha sentit o és pot sentir "fill" d'Espanya? Divorci? Amab quí, quan? com casats? Cert que algú encara ens vol casar...? ....
DIGUEU INDEPENDÈNCIA !! NO MÉS EUFEMISMES, NO MÉS SUBORDINACIÓ, SOTMETIMENT, ESPOLI ! La llibertat és perd per la por i es guanya pel seu exercici responsable.
1.- Aquí ha guanyat algú? El que si apareix cert és que uns quants han aprofitat la devallada d'un altre. Quan a un pantà li falta aigüa, apareixen les runes.
2.- Quan era prou jove (I la macroeconomia segueix o empitjora el rumb), em deien que després de certs aconteixements, observés la "Borsa". L"Ibex ha baixat més de tres punts.
3.- I l' "autoenfortit" President ens anuncia que ens preparem per pagar més per l'aigua, els transports, els carburants, les matrícules d'estudiants, i que posarà fre als "abusos" de les receptes mèdiques. Senyor de Tipel no enfonsi l'empresa!
4.- Senyor si tant fort és troba, com és que diu que potser l'obligaran a caure en mans dels populars? Convoqui eleccions home! ja que pensa que el poble està amb vos! En lloc de fer prevaldre els que no creuen en Catalunya com a Nació i d'acord amb això es comporten.
5.- Encara s'atreveix a rerivindicar el "Pacte Fiscal", quan els de la majoria absuluta aquesta ja li han dit nanai? ("Pariran les muntanyes, naixerà un petit ratolí" !!).
I s'ho creu que, com diu, amb el Pacte Fiscal Espanya anirà millor?. ho he senti bé? No només Catalunya anirà millor, clar per al President de Catalunya. Diuen que d'adolescent va suspendre una vegada en matemàtiques. No s'oblidi que en Mariano anava de registrador de la propietat... I a cada "registre" ens roben .... quantitat de milions per anar tirant, ells. Ho van aprendre a o de l'època franquista?. Era llavors quan festejava, Sr. Artur, una filla del Valdecasas aquell? Quan els seus companys d'estudis no el van veure en cap "cosa" anti-dictadura?
Paga la pena llegir-los, a banda del personatge del que parlen i de dos actuacions seves contradictòries, anant més enllà de la persona concreta. Crec que aquesta persona amb les seves llums i les seves ombres representa actituts de bona part de la gent d'aquesta... pobra, bruta, trista i dissortada pàtria... Tant de bo poguem anar-nos fent càrrec de la nostra ombra...
Em sembla que "projecte propi", "el propi camí", "el propi futur", no
deixen encara de ser ambigüitats, o fins itot eufemismes, o res més que
obvietats indefinides, si mai s'esmenten els termes "independència" o
"estat propi. Oimés si es practica sovint l'invent justificador de tantes coses anomenat "geometria
variable":
Tant hem vist a municipi gran permetre l'accés al poder d'un... feixista, com amb un de petit fer fora el guanyador, re-instaurant l'estil
"tripartit", tant blasmat abans, en contra de la llista més votada. geometria variable
plena de justificacions, que no pas, veritalement de raons, per part de CiU. D'això que n'hem de
dir? Geometria variable? Ambigüitat necessària? Fer la Puta i la
Ramoneta?
Diuen que allò que succeí d'important fou "el dia següent a la derrota. 11 de setembre. "El dia de la marmota" em fa un amic. Independència o socialdemocràcia. Independents o experència emfatitzen alguns. Com si sense independència, sense la llibertat, es puguin resoldre bé els problemes del viure. Farem més maca la presó però no en sortirem. (Experiència... de "daltabaix" el que tenen alguns enfront de renovació, penso). Així un amic que diu que milita a Esquerra. Dinar? Un restaurant xilé (que conmemora altra derrota).
Manifestació a la tarda: un xic mercat de Calaf, comencem amb una pancarta, dividida en dos però que avancen unides al uníson per els que les portem i del mateix format. Alguna patum s'hi posa, després amb una altra que provoca una discusió de capçalera amb redactat 10-J. Aquesta es desfà al final, mentre al voltant de la primera es llegeixen manifestos. Al mateix temps SI ha montat paradeta i reuneix també manifestants. Discursos alhora amb el so de l'un damunt l'altre... Mercat de Calaf.
Pensaments: Cal fer consciència: Revisar els ninots del dibuixant (Nogués) que va fer gargots sobre l'ombra dels catalans a "La Catalunya Pintoresca". Consciència de que,
Això del Tribubal Superior de Justícia de Catalunya (de Catalunya!?), va en la mateixa línia que l'atemptat constitucional perpetrat per ZP i MR al país d'ells dos.
S'han adonat, més aviat que molts catalans. que a Catalunya li escau la Independència. I el seu memorial històric, que el tenen, a la seva manera mes clar que nosaltres, els diu que això s'ha d'impedir.
La frontera primera és l'idioma, i l'espoli és confirmació de conquesta per part dels imperis...
"Oh poder"!, l'aconseguit per CiU... particularment després de les Municipals... Poder per a què? La Sra. Núria de Gispert (CiU i més aviat U) Ens acaba de dir que el Dit "Pacte Fiscal" és un nou projecte de país (sic).
Segur que al Francesc Homs li ha sabut greu no poder controlar els maquiavelismes semàntics que promou.Ell i els controladors de CDC. Per exemple qwuan deixa anar allò de "Pacte Fiscal es estaciò, no final, del trajecte vers la sobirania..." (Mai diran vers l'Estat Propi o la Independència) De tant en tant a alguns que ronden el poder o aspiren a ocupar-lo des de dintre o fora, però no entren, perquè no poden o no en saben d'aquests maquiavelismes, se'ls escapa el que realment mouen tots plegats C, U, i CiU.
Així ara ja sabem quin és el seu projecte de País. Ai Senyor, que em venen al cap altres dites. L'Oriol Pujol, exemplar de dit-nepotisme fefaent, quan deia "Tot convergent te una neurona independentsta", com a Veterinari deu saber bé que només una entre tants millions de neurones no te massa color..." O recentment quan l'Alicia, la de les meravelles del flirteig amb els que ara remenen cireres, ha dit que ella donarà supot a "Un millor model de finançament"
Així li ha anat al PNB per allà dalt. Així ens anirà si badem tots plegats. De la mà de CiU anirem al govern de PSC-PSOE-PP. Cons allà dalt.
I acastellanats autonòmics, per secula seculorum. Sotmesos , Subordinats i explotats.
... Si el TC fes el que va fer va fer: fi de l'estat autonòmic i sobirania i (deien els convergents)... de
sobirania a concet econòmic, de concert a pacte fiscal, de pacte fiscal (per quantes llenties vendreu el país?), de pacte fiscal a anar de bracet amb el PP, si el donen, ... Si no ens el donen... ja no anem enlloc, simplement "no donarem suport"... Però aquest senyor caciq autàrquic d'Unió (quants anys porta de "President del Comité de Govern"?) romandrà en la seva "suit" madrilenya remenant les cireres que pugui. Factotum antiindependent ista de les relacions del govern de CiU a la Generalitat. Mentre aquesta CiU "no vol majoria de PP, però li avalaria moció de censura", si PP la presenta, els que recorreren l'Estatut, i dona cancha a l'Alicia que nega la nació catalana.
Societat Catalana, desperta! que aquests polítics no estan per altra cosa que per les seves ambicions! "Poble que vol ser lliure si no li'n donen la pren!"
l'Artur Mas serà coherent amb el vot al parlament dimecres?
El seu partit va votar a favor de la independència en el seu darrer Congrés. El seu programa electoral no va ser coherent amb el mandat del Congrés que declarava exhaurida la etapa autonòmica, davant la possible sentència, convertida en realitat, del Tribunal Conbstitucional.
Si no vol la independència ara. que digui clarament quin CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA vol!. En tot cas que pactin honestament aquest camí. No el rebuig total a obrir aquest camí.
Tot això fa olor de justificacions. O d'anar postergant mirar de cara ... la questió. D'una banda s'excusa en programa electoral, i per l'altra diu que potser farà un referendum per allò del pacte fiscal, que ja consta en el programa electoral. ( ai no! que era el Concert, i ara la rebaixa que no arribara ni a la meitat de l'espoli que patim)
La història del Quebec no és la de Catalunya, ni de bon troç. Sigui dit de pas que als quebequesos els van tapar la boca amb diners, mentre que aquí l'Espanya ens continua escanyant.
Tot això no és més que tapadora per no saber perdre la por de no obtenir vots si es separa d'Unió. I el pitjor que des d'el govern ens allunya de la Independència que vota "SI" en les consultes. Ens allunya nomenant Vicepresidenta i nomenant representant dels interessos dels Govern davant de l'Estat Espanyol a dos reconeguts espanyolistes i mandamasos a Unió.
Per cert ara Unió ens surt que és federalista: El model Federal te un poder central que pot manar sobre els federats. No se si ho s'ho pensen bé això els federalistes. Tal vegada ho haurien de distingir millor de les confederacions. Ep! I suposo que per ambdues opcions s'ha de reconèixer sobirania d'Estat als qui es federen.
No cal parlar de coherència en els polítics actuals. No tenen més coherència que la que els porta a exercir poder. O encara pitjor coherència amb les seves pors al respecte. Però s'ho creuen. I tant, I no és que acabin pensant segons el que fan. Ja podem dubtar si és que mai s'ho han pensat de debò, fills dels àmbits on han crescut i depenents totalment d'ells.
-No m'explico les tres pàgines del Sr. Duran... El seu relativitzar el que digui l'expresident de la Generalitat i president de CDC, Sr. Jordi Pujol és vergonyós. Em sona a ridícul agafar-se a'n Mas per tal que ...
Agustí Colomines afirma a l'Avuí: "... el desvetllament nacional català cada vegada és més sòlid" I en fa tot seguit un argument més aviat quantitatiu i de supervivència, ("que el país no s'enfonsi"), en tot cas necessitem...:
1.- Potser ha guanyat el partit menys “ideologitzat”. Això no vol dir, necessàriament, el més tonto, com tampoc no vol dir el més intel·ligent, simplement el més llestot del pati del col·legi aquest …
2.- El Congrés de Convergència va acordar que si el Tribunal Constitucional Espanyol deia el que ha dit, es donava per acabada la via autonòmica i estatutària. Ara el seu programa diu que desplegaran l’estatut. En Felip Puig li assenyalava a’n Jordi Guillot en les valoracions post resultats, que mol bé podia ser que hagués guanyat l’autonomisme. Quina pena.
3.- Ara es parla de transversalitat. Potser si que ha guanyat aquell que ha sabut dir i encabir en el seu “marketing” les coses de tothom, (fins i tot contradictòries entre elles). Fins i tot en generalitzacions recomfortables per el populatxo. Qui no vol... "un país… “millor”!? L’home de poder, necessita vots per governar… encotillat en les seves necessitats, mai es definirà, trobant-se diluit en pura practicitat d’aquesta política a l’ús.
4.- Jo em dic que els parlamentaris de la tot just passada legisltura, no representen altra Catalunya-Poma que la que té el cuc de l’espanyolisme més o menys dissimulat. Aquest cuc té diversos noms: Es diu “encaix”,”federació”, “servilisme”, ”constitución”, “bilingüe”, “inventordetripartits”, etc. Representen el país “madur-corcat”?. Caldrà que el nou sigui a prova de “cucs”?
5.- Va bé saber que estudiar té arrel llatina que significa afecció. Un país desafecte necessita estudiar. Jo no oblido el principi de Peter. M’he d’estudiar i veure si algú ja ha arribat al seu lloc d’incompetència, incapaç de lliurar-nos de sotmetiment, subordinació i espoli.
6.- Si es confirma el que he llegit als diaris que la prmera conselleria que desapareixerà serà la de medi ambient, rebrem les felicitacions d’Al Gore, Grenpeace, els de Kioto. Etc. Caldran molts diners per convèncer a tots plegats de que, un cop diluït el Gran Avís de destrucció vida en el planeta, entre totes les conselleries, serà més eficaç.
7.- El manteniment d’aquells” que es diuen “ciutadans” però parlen en “ciudadano”, i encara més l’augment considerable d’escons d’aquella del país de les meravelles que entrarà en el parlament dient que no té nació catalana, ens pot demostrar que guanyar vots i tenir la raó en aquest país es contradictori, quan no contrari.
8.- Reagrupament no ha tret vots suficients.... Tothom parla d’humilitat... , o amb humilitat, com en Carretero. Però, gràcies a això, ell ens demostra, que ara cal que es reagrupin els parlamentaris que vulguin decidir independència, o la pàtria se'n va en orris. Gràcies Joan. molts s'han quedat a les portes. I servirien millor a la pàtria que determinat nombre dels que hi son dins. Ja veus: No es tractava de qualitat, més aviat de quantitat, números i lleis d'Hont.
9.- Alegria: uns, que esperem fidels a la pàtria, han sortit de les catacombes. En tenim quatre atrevits a donar testimoni en aquest circ. Ajudem-los a que no se’ls mengin els lleons. Ajudem-los civilment. “Tot per la pàtria!”. (Perdò, es que als carrosses ens ho varen infiltrar, com la llista de “Los reyes godos” o los “cabos de España”)
I 10.- Si hi ha passió per la referència autoritaria acrítica i sense pensament personal lliure, si ens trobem amb rituals excessius, conductes esteriotipades, exaltació emocional perpètua que defuig raonabilitat, etc. ben segur que el sectarisme s’ha apoderat d’un partit, guanyador o perdedor. Fins el guanyador, no només el perdedor, han d’apuntar-se a l'autocrítica, a l’autenticitat, al sentit ètic, al servei a la riquesa personal i col·lectiva dels ciutadans, i al questionament de no poques indefinicions o decisions preses, a la regeneració democràtica. No es tracta tant de guanyar o perdre sinò de la llibertat de la pàtria. Que els partits ajudin, però que no destorbin. I tots guanyarem.
Llegeixo al diari: que els diputats de CiU al Congrés donaran suport fix i acord d'estabilitat, a canvi del concert. O sigui que, "la pela és la pela, que en la resta ja ens avindrem". Déu ser deformació professional de qui ja es veu president, i que deu datar de quan va ser Conseller d'Economia.
Li recomano llegir en Desclot (Vicent Sanchís) a l' Avuí d'avuí 15 d'octubre: "Crear riquesa és fer país? Arreu sí. Però a Catalunya i en altres llocs anòmals "fer pais" és sobretot, una altra cosa. És pagar allò que un Estat advers ha negligit o ha atacat. Per exemple, la llengua i la cultura... " http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/316393-fer-pais-crear-riquesa.html
I aquests van dient:
Paga la pena llegir-los, a banda del personatge del que parlen i de dos actuacions seves contradictòries, anant més enllà de la persona concreta. 
Diuen que allò que succeí d'important fou "el dia següent a la derrota.
u partit va votar a favor de la independència en el seu darrer Congrés.
Una imatge val més que mil paraules
Li recomano llegir en 
