“Cap proposta del Govern de Madrid ha de ser considerada” DUI ja !

“No avalarem cap succedani ni cap alternativa, ni tampoc cap embolcall de tercera via”  (Anna Gabriel, la CUP)

Els Pressupostos del 2017 contenen “un compromís de ruptura amb l’Estat espanyol”. “Res pot substituir un referèndum, és un compromís ineludible, res pot aturar la celebració, les inhabilitacions són un preu molt assumible que hem de pagar. No estem per a bromes, hem assumit donar suport als pressupostos per aquest compromís”, ha recalcat.)

 

“Cap proposta del Govern de Madrid ha de ser considerada. Cap”  (llamp).  Ni cap proposta d’aquestes del Mas que fan pudor d’esclavisme vergonyant, com moltes expressions, simbologies i comparacions de Puigdemont.

Com deia John Adams: s’arrosseguen i llepen a terra com cucs i el pitjor és que ho volen fer fer a Catalunya i als catalans per sempre.

Mas segueix espanyolitzant amb propostes de tercera via i Puigdemont gosa parlar de les Bases de Manresa, és que vol esperar 100 anys?

Tots dos sembla que es fotin de Catalunya, dels catalans i del seu futur en llibertat. Aturem-els-hi els peus o ens donaran una altra vegada garsa per perdiu. Prou d’aquestes maneres! prou d’aquesta gent!”

Restituirem la llibertat de Catalunya. “De cap manera arrossegar-nos per terra com els cucs” (John Adams a les 13 Colònies, EUA)

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

 

Llum verda als pressupostos en un tens i polèmic debat al Parlament (Racó Català)

Llum verda als pressupostos en un tens i polèmic debat al Parlament

El Parlament aprova els pressupostos per al referèndum malgrat els advertiments dels lletrats i de l’oposició

Redacció 22 Mar 2017 – 14.26
Llum verda als pressupostosLlum verda als pressupostos

Quatre mesos després de la presentació al Parlament, finalment s’han aprovat definitivament els pressupostos de la Generalitat per a aquest 2017, inclosa la disposició que preveu un referèndum, i malgrat les advertències jurídiques dels lletrats de la cambra. En un dels debats més tensos de la legislatura, la majoria independentista ha fet valer la seva majoria per aprovar els comptes amb 64 vots a favor -la CUP ha cedit el vot de dos diputats que s’han sumat als 62 de JxSí – i 61 en contra -de Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PPC- i set abstencions, de la CUP.

Junts pel Sí i la CUP han mantingut el gruix del text tombat pel Consell de Garanties i han inclòs, a proposta de Catalunya Sí que es Pot, una referència al referèndum acordat.

La polèmica esmena sobre la disposició addicional, per la seva banda, s’ha aprovat amb 72 vots a favor, 9 en contra i cap abstenció. Durant la seva votació, els diputats del PP i Cs no han votat i han aixecat les mans en senyal de protesta. Abans, en la votació de l’esmena 39, Ciutadans ha al·legat que s’ha equivocat quan volia votar que “no”.

Votació tensa i polèmica

La votació, que s’ha dilatat per la intervenció dels diputats que demanaven la lectura de diverses esmenes, ha estat precedida de polèmica i tensió. El ple s’ha aturat 5 minuts per una nota dels lletrats a la mesa que alertaven els diputats que si es mantenien les esmenes amb el compromís del referèndum es contradeia el Tribunal Constitucional. Amb el manteniment de la votació, són els grups polítics i no directament la mesa els que n’assumeixen les conseqüències.

Els lletrats del Parlament adverteixen que es pot vulnerar el dictamen del TC

El secretari general i el lletrat major han advertit que la disposició del referèndum està afectada per la nul·litat del Tribunal Constitucional i que incomplir-ho seria vulnerar el dictamen del TC i es pot incórrer amb responsabilitats. Després de l’avís que mantenir el text de la disposició del referèndum representarà ignorar el TC, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha donat cinc minuts als grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP perquè poguessin analitzar la nota i si tiraven endavant la votació dels pressupostos.

Després del recés, Ciutadans, el PP i el PSC han demanat que es reunís la mesa, però Forcadell també ho ha rebutjat recordant que estaven en el ple i que la nota ha arribat quan el ple ja estava reunit. En aquest sentit, ha al·legat que la mesa només es reuniria per “reinterpretar el reglament” o per reorganitzar el debat.

Ciutadans i el PSC, però, han registrat la petició perquè es reuneixi la mesa del Parlament.

Davant de l’advertiment dels lletrats, Anna Gabriel, de la CUP, que ha lamentat un “Tribunal Constitucional que fa política”, ha dit que queden “advertides, són coneixedores i els suposa un repte”. Joan Coscubela, Catalunya Sí que es Pot, ha manifestat que mantenen l’esmena i ha demanat respectar el dictament del consell de garanties estatutàries. També han assegurat que necessiten “la presidenta, de presidenta, no de màrtir”.

Jordi Turull, de Junts pel Sí, ha assegurat que entén que el Parlament és òrgan sobirà per prendre les seves decisions i ha defensat el dret dels diputats a la llibertat d’expressió i de representar la ciutadania. Ha reiterat que el mandat del govern recull referèndum sí o sí i, en aquest sentit, ha anunciat que “votarem a favor de l’esmena CSQEP i de la CUP”: “Som junts pel sí, no junts perquè sí i reclamem defensar els nostres compromisos amb els ciutadans de Catalunya”.

El vicepresident Oriol Junqueras ha dit, per la seva banda, que manté el projecte de llei sense tocar la disposició adiccional del dictamen per celebrar el referèndum.

L’oposició avisa que es vulnera la prohibició del TC

L’oposició, que no han presentat esmenes, assegura que aquests pressupostos són insuficients per cobrir totes les necessitats socials, i que són il·legals, i avisa que els impugnarà al Tribunal Constitucional. Carlos Carrizosa, de Ciutadans, ha dit que la disposició adiccional del dictamen poden incórrer la prohibició del TC. També els ha acusat de carregar contra els funcionaris jurídics que els “diuen el que no volen sentir”. “Això és el cant dels signes del procés”, ha etzibat el portaveu de Cs.

Santi Rodríguez, del PP, ha manifestat que s’han vulnerat els drets dels diputats i ha demanat respecte. Considera “intolerable” que s’utilitzin escons per “menysprear la tasca dels lletrats del Parlament”.

Miquel Iceta, del PSC, ha dit que volen mantenir el dictamen del consell d’estat de garanties estatutàries i que no el poden desatendre. Ha reclamat, a més, que es facin les coses bé i l’auxili del lletrats de la cambra.

L’oposició en bloc reclama la convocatòria urgent de la junta de portaveus i Forcadell ho ajorna

Després d’una picabaralla entre els grups parlamentaris, i un cop s’havia cridat a la votació dels pressupostos, el PP, el PSC i Cs han recalamt la convocatòria urgent de la junta de portaveus. Forcadell ha assegurat que la convocaran després de la votació ja que s’havia cridat a votació.

Els tres grups parlamentaris ho han rebutjat. i el portaveu del PP, Santi Rodríguez, ha dit que reclamava la convocatòria, precisament, per analitzar la votació.

En una entrevista a “El Matí de Catalunya Ràdio”, la representant cupaire, Eulàlia Reguant, ha reclamat que es fixin la data i la pregunta del referèndum. Segons la CUP, la data: al setembre. I la pregunta: “Vols que Catalunya esdevingui una república independent?” Sí o no. Pregunta clara, resposta binària i formulada en català i aranès, ha dut. Per Junts pel Sí, el referèndum està previst doblement en aquests pressupostos.

Finalment, per JxSí Jordi Turull s’ha mostrat sorprès pel canvi de posició dels lletrats, que la setmana passada van dir que les esmenes presentades per CSQP i JxSí “superen el test de congruència, en el sentit que no s’aprecia mala fe o abús, i que per tant, es poden tramitar”. En aquest sentit, Turull ha dit que “hem vingut aquí amb un mandat molt clar, abans que es produís això ja havíem retirat la nostra esmena, i anunciem que votarem a favor de l’esmena de CSQP i també la de la CUP”. De fet, hores abans que comencés el debat dimarts a la tarda, es donava per fet que JxSí retirava la seva esmena per tal de facilitar l’aprovació de la de la CUP, que retira la referència a “la legalitat vigent”, i alhora votaria la de CSQP per evidenciar el seu compromís també amb la via pactada.

…..

El moment clau de les votacions ha estat l’esmena 95, de la CUP, que suprimeix la referència de la diposició original en què es donava compliment a l’organització del referèndum “en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria”. L’esmena ha prosperat amb els vots de JxSí i CUP (72 vots), 9 en contra de diputats de CSQP -no s’ha computat el vot de Marta Ribas, i tampoc el de Nuet, que és de viatge a Mèxic-, i cap abstenció. Això vol dir que el PP, el PSC i C’s no han participat de la votació. C’s i el PP, mentre es produia la votació, han alçat les mans per assenyalar que es tractava “d’un atracament”, una pràctica que ja han fet en altres ocasions. En aprovar-se l’esmena, hi ha hagut aplaudiments dels diputats independentistes. 

L’altre punt calent de la votació ha estat l’esmena de modificació de la disposició 31 de Catalunya Sí que Es Pot, que ha prosperat amb els vots de JxSí. L’esmena ha estat aprovada per 71 vots a favor i 13 en contra, sense cap abstenció, i per tant, tampoc no han participat en la votació els partits unionistes. Ara els juristes del Parlament hauran de veure com encaixen  les dues esmenes a una mateixa disposició.

http://elmon.cat/noticia/192607/llum-verda-als-pressupostos-del-referendum-tot-i-lintent-de-boicot-unionista

 

 

COMENTARIS:

henke 52.431 9 8 👍 6.548

Estatpropi escrigué:

En una entrevista a “El Matí de Catalunya Ràdio”, la representant cupaire, Eulàlia Reguant, ha reclamat que es fixin la data i la pregunta del referèndum. Segons la CUP, la data: al setembre. I la pregunta: “Vols que Catalunya esdevingui una república independent?” Sí o no. Pregunta clara, resposta binària i formulada en català i aranès, ha dit.

Foll Usuari sumador 72.060 10 4 👍 28.054

“La lluita pel relat quan s’acosti el referèndum serà els unionistes dient que és un “referèndum secessionista” com si només poguessin votar els independentistes. En canvi la nostra lluita consistirà en legitimar el referèndum i fer que voti tothom (encara que ja sabem que una part radical de l’unionisme no participarà). …/…”
  • bifurca 1.147 1 👍 2.483

    Albiol amenaça tots els diputats independentistes

    http://www.vilaweb.cat/noticies/albiol-amenaca-tots-els-diputats-independentistes/

    Una diputada de Podem trenca la disciplina de vot de CSQP i vota a favor del referèndum unilateral

    http://www.vilaweb.cat/noticies/una-diputada-de-podem-trenca-la-disciplina-de-vot-de-csqp-i-vota-a-favor-del-referendum-unilateral/

    maori 5.857 1 359 👍 2.313

    . En un dels debats més tensos de la legislatura, la majoria independentista ha fet valer la seva majoria per aprovar els comptes amb 64 vots a favor -la CUP ha cedit el vot de dos diputats que s’han sumat als 62 de JxSí – i 61 en contra -de Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PPC- i set abstencions, de la CUP.

    •  
      Foll Usuari sumador 72.060 10 4 👍 28.054

      Els lletrats interpreten les lleis autonòmiques, ja ho sabem que les lleis que fan i desfan els espanyols no permetran un referèndum.

    —————

    La diputada en concret:

    En acabar la votació, Àngels Martínez ha volgut deixar clar que ha estat un vot “a consciència”, perquè considera que aquest referèndum s’ha de celebrar de totes totes. Per altra banda, el diputat Joan Josep Nuet no ha estat present a la votació, perquè es troba de viatge a Mèxic.

    La decisió de la diputada ha generat malestar al grup parlamentari de CSQP, que no ha volgut comentar la situació, si bé ha dit que aquesta diputada no va assistir a reunions de grup on es va decidir l’estratègia.

    http://elmon.cat/noticia/192676/una-diputada-de-csqp-vota-a-favor-del-referendum-unilateral

    Aquesta senyora té els dies comptats, s’ha saltat les super reunions podemites on cada setmana inventen nous eufemismes per putaramonejar.

    Com està d’esvalotat el galliner de “l’unionam”

      • henke 52.431 9 8 👍 6.548

        Estatpropi escrigué:

        En una entrevista a “El Matí de Catalunya Ràdio”, la representant cupaire, Eulàlia Reguant, ha reclamat que es fixin la data i la pregunta del referèndum. Segons la CUP, la data: al setembre. I la pregunta: “Vols que Catalunya esdevingui una república independent?” Sí o no. Pregunta clara, resposta binària i formulada en català i aranès, ha dit.

         

        Encara estem així. Tot en ordre!

        • Estatpropi Usuari sumador 128.967 9 1 👍 11.035

          Ja cansa tanta pregunteta, certament.
          • Foll Usuari sumador 72.060 10 4 👍 28.054

            Sí, la manera més intel·ligent de procurar que hi hagi participació és excloure l’idioma d’un 40% de la població (i potser em quedo curt).
            • henke 52.431 9 8 👍 6.548

              És una manera de boicotejar-lo des de dins. Igual que van fer amb el 9N, decafeinant-lo al màxim.
              • Foll Usuari sumador 72.060 10 4 👍 28.054

                La lluita pel relat quan s’acosti el referèndum serà els unionistes dient que és un “referèndum secessionista” com si només poguessin votar els independentistes. En canvi la nostra lluita consistirà en legitimar el referèndum i fer que voti tothom (encara que ja sabem que una part radical de l’unionisme no participarà).

                Per tant és començar amb mal peu si ja li donem a l’unionisme un argument per escampar “marginen el castellà a la papereta, és un referèndum només per nacionalistes catalans” i és el que volem evitar.

                Per tant: pregunta neutral, a l’escocesa “vol que Catalunya esdevingui un país independent?” i en català i en castellà.

                Que li volen posar aranès també, per ser respectuosos amb les llengües? Fantàstic, però no posar-hi el castellà és donar arguments a l’unionisme.

                Jo vull fer una Catalunya només en català o on el català sigui la llengua utilitzada per tot malgrat que hi hagi part de la població castellanoparlant. Però sé que és una batalla que començaré a lliurar a partir del dia 1 de la independència, fer-ho abans és comprometre la possibilitat d’independència.

                Vindran uns mesos en els que tot ha de sortir al 110% perfecte perquè tinguem possibilitats de guanyar, per tant més ens val no començar a fer tonteries que no anem sobrats.

                Una diferència de participació entre el 46 i el 54% és rellevant. Per tant un 6-8% de l’electorat s’ha de lluitar, per tant els detalls importen.

        • GatNegre 19.723 6 70 👍 4.471

          És a dir que l’aranés (parlat per unes 1.000 persones a Catalunya) té més rellevància política i administrativa que el castellà (parlat per 6.000.000 de manera habitual).

          Quins polítics lumbreres que tenim tu, uns genis!

        • Xantal 1.539 8 955 👍 215

          Hem tingut un bon exemple al llarg dels segles… així ho han fet els espanyols amb Catalunya, fins i tot quan el castellà era només parlat per funcionaris castellans.

          Cada terra fa sa guerra i cada poblat sa manera de parlar, així que a Catalunya en català i a la Vall en aranès.

  • maori 5.857 1 359 👍 2.313

    . En un dels debats més tensos de la legislatura, la majoria independentista ha fet valer la seva majoria per aprovar els comptes amb 64 vots a favor -la CUP ha cedit el vot de dos diputats que s’han sumat als 62 de JxSí – i 61 en contra -de Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PPC- i set abstencions, de la CUP.

  • Isma_catala 167 👍 62

    Home, mel, que els lletrats del Parlament, nomenats per la majoria independentista i indepenentistes coneguts, et diguin que ho tens fotut per tirar endavant el què acabes d’aprovar… doncs qui no es consola es per què no vol…
  • Iffy 827 4 👍 800

    A veure si algú m’aclara aquest punt:

    Finalment, per JxSí Jordi Turull s’ha mostrat sorprès pel canvi de posició dels lletrats, que la setmana passada van dir que les esmenes presentades per CSQP i JxSí “superen el test de congruència, en el sentit que no s’aprecia mala fe o abús, i que per tant, es poden tramitar”. En aquest sentit, Turull ha dit que “hem vingut aquí amb un mandat molt clar, abans que es produís això ja havíem retirat la nostra esmena, i anunciem que votarem a favor de l’esmena de CSQP i també la de la CUP”. De fet, hores abans que comencés el debat dimarts a la tarda, es donava per fet que JxSí retirava la seva esmena per tal de facilitar l’aprovació de la de la CUP, que retira la referència a “la legalitat vigent”, i alhora votaria la de CSQP per evidenciar el seu compromís també amb la via pactada.

    …..

    El moment clau de les votacions ha estat l’esmena 95, de la CUP, que suprimeix la referència de la diposició original en què es donava compliment a l’organització del referèndum “en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria”. L’esmena ha prosperat amb els vots de JxSí i CUP (72 vots), 9 en contra de diputats de CSQP -no s’ha computat el vot de Marta Ribas, i tampoc el de Nuet, que és de viatge a Mèxic-, i cap abstenció. Això vol dir que el PP, el PSC i C’s no han participat de la votació. C’s i el PP, mentre es produia la votació, han alçat les mans per assenyalar que es tractava “d’un atracament”, una pràctica que ja han fet en altres ocasions. En aprovar-se l’esmena, hi ha hagut aplaudiments dels diputats independentistes. 

     

    L’altre punt calent de la votació ha estat l’esmena de modificació de la disposició 31 de Catalunya Sí que Es Pot, que ha prosperat amb els vots de JxSí. L’esmena ha estat aprovada per 71 vots a favor i 13 en contra, sense cap abstenció, i per tant, tampoc no han participat en la votació els partits unionistes. Ara els juristes del Parlament hauran de veure com encaixen  les dues esmenes a una mateixa disposició.

    http://elmon.cat/noticia/192607/llum-verda-als-pressupostos-del-referendum-tot-i-lintent-de-boicot-unionista

    No sé si ho entenc correctament, però el primer paràgraf va lligat amb el tercer? És a dir, després de presentar una esmena per putaramonejar i reduïr l’esmena original de la 31 que no ha estat la que estava pensada inicialment per JxSi, CSQP hi ha votat en contra excepte una diputada?

  • Brioix 3.844 4 537 👍 563

    Endavant que cada cop queda menys!
  • Foll Usuari sumador 72.060 10 4 👍 28.054

    Amb els pressupostos aprovats avui al Parlament podrem complir els compromisos socials i nacionals a què es va comprometre aquest @govern

  • grava 136 👍 166

    Per tots els que han de venir i per aquells que ja no hi són, VINGA!!!!!!

Només signaré per la DUI. Ha arribat l’hora de dir PROU !

Només signaré per la DUI. L’espoliació mata i la submissió també mata. Espanya malda per destruir i anular la nostra nació, i la nostra actitud fins ara, per activa o per passiva, els dona suport.
 
Això s’ha d’acabar: Ha arribat l’hora del Punt i Final,
ha arribat l’hora de dir PROU !
No signaré per un Referèndum pactat, de cap manera!
Referèndum unilateral després de la DUI naturalment unilateral. Referèndum de ratificació amb totes les garanties només catalanes mesos després d’haver proclamat la DUI, referèndum per tal d’aprovar la nova Constitució Catalana.
Vull guanyar la Independència, no pas perdre-la com al Quebec i Escòcia. Ja hem votat  i guanyat tres vegades. Consultes, 9N i 27S, no perdem ara la quarta!
A més, “gat escaldat amb aigua tèbia en té prou”, coneix-ho la fusta de que estant fets els governants actuals de Catalunya, autonomistes reciclats a Independentistes, segurament de bona fe, també dèbils i amb grans mancances de lucidesa i coratge, i determinació escassa, però que encara mengen de la mà de l’amo espanyol amb diners dels catalans.
S’han fet retallades a dojo, s’ha seguit pagant religiosament els 16.000 milions d’euros d’espoliació anual, s’ha tret una sola paga dels funcionaris, s’han retardat algunes pagues als farmacèutics, l’espoliació per càpita no ha deixat de créixer amb la reducció de les pensions, etc. però hi ha una cosa que no ha rebut retallades ni endarreriments, es tracta del pagament de ses senyories “tot sembla lligat i ben lligat” “atado y bién atado, o puede que hasta engrasado”
Sé la fusta de que estant fets els partits i les coalicions que ara mateix governen Catalunya i no vull de cap manera que em diguin: “Vostè, català, va votar pel Referèndum acordat i pactat, per tant aquest és el mandat, el referèndum pactat, i per això ho anirem intentant fins que Espanya pacti o Europa s’impliqui … som així fidels al mandat dels catalans que ens han signat, siguin pocs o molts com quan a l’ANC una minoria va votar la RUI improvisada per aprovar uns miserables pressupostos autonòmics que només serviran per seguir apuntalant la inamovible espoliació que ens ofega dia a dia, mes a mes, any rere any, però mentre nosaltres cobrem i puguem acabar legislatures … anar fent que qui dia passa, any empeny” De moment així això ja dura des del 2012, cinc llargs anys, 80.000 milions d’euros llençats de nou a la claveguera, metre hi ha catalans que s’empobreixen dia a dia, avis que moren per falta d’atenció o avaries indesitjables a les ambulàncies i als quiròfans, manca de vacunes recordatòries pels infants, morts innecessàries a les carreters catalanes, i un llarg etcètera que no veiem … !
Si algú dubta del que dic que recordi tres jugades enganyoses com aquesta de signar el Referèndum pactat.
La primera quan el 2012 el Poble Català va demanar la Independència en la més gran manifestació de la història de Catalunya i una de les més grans d’Europa, els nostres polítics encapaçalats pel Sr. Mas ens van oferir un fals succedani “el dret a decidir” que el té tothom menys nosaltres els catalans.
La segona, tot seguit, tan havíem de decidir que el 9N Mas ja havia decidit des del primer moment que no seria vinculant, sols una opinió que podríem anomenar el “Dret a opinar”
La tercera, quan ja volíem fer les Plebiscitàries del 27S per a votar ‘Estat Català Independent” o sigui la Independència, se les van empescar per transformar-ho en un altre succedani “Volem Votar” i encara hi ha polítics d’aquestes coalicions que ens volen fer beure a galet i ens volen fer combregar amb rodes de molí amb que aquelles plebiscitàries del 27S eren per a poder votar intentant apuntalar aquest Referèndum inpactable que volen pactar, sí o sí -parlem o parlem, digué Puigdemont- com intentant la quadratura del cercle.
No signaré per a un Referèndum pactat impossible, ni per cap pacte amb Espanya. Només signaré per la DUI que amb 72 diputats -4 més dels necessaris- ja l’haurien d’haver tal com prometien en el full de Ruta de l’ANC del 27S i en el Programa electoral de Junts pel Sí i en les intencions expressades per la CUP, dic intencions perquè la CUP en boca del seu candidat Sr. Baños va ser la primera de deslegitimar falsament la DUI la mateixa nit del 27S,  perquè ni la DUI ni aquelles Plebiscitàries no es basaven en tants per cents de vots sinó en nombre de Diputats, també així es va validar a Kosovo “la DUI feta a Kosovo en un teatre per majoria de diputats no és contrària a la legislació internacional”.
Tampoc signaré per a una implicació Europea que no hi serà fins que ja haguem fet la DUI .
Per tant sí que signaré i lluitaré per a fer la DUI ja homologada en el cas Kosovo pel Tribunal de Dret Internacional de la Haia, i per tant signaré per aquesta DUI, plenament democràtica, legal i legítima internacionalment parlant.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

La Independència és el primer valor de tota nació i la DUI n’és la porta. No li girem l’esquena!


La DUI és la porta de la nostra Independència i només fent la DUI, abans o després, millor abans! demostrarem que som un Poble madur i podrem formar part, si volem, del projecte europeu.

Ells, els diferents estats europeus, només hauran de donar-nos la benvinguda i acceptar-nos amb pla d’igualtat i amb les portes obertes per entrar o sortir, aquest és l’esperit confederal: “sobirania plena, llibertat i respecte”.

Només de nosaltres depèn, dels catalans, és clar!

Els catalans tampoc podem ignorar el que ara escriuré:

Catalunya, Poble Català, no et federis mai, tu has nascut per a ésser plenament lliure i sobirà, tu has de ser independent com Suïssa o Israel, membres actius i amb cadira a l’ONU i amb opció al Consell de Seguretat.

Sempre ho hem volgut així i així serà.

Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la teva parla. A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i sobretot amb Espanya no t’hi assocïis, no t’hi federis i per mica que puguis no t’hi relacionis.

No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, inclosa Euskadi, ni amb els seus governs, ni amb Europa, no ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, català pro DUI, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

—————–

Fragments estrets del “NACIONAL.CAT

http://www.elnacional.cat/ca/politica/romeva-westminster-proces-catalunya_144609_102.html
Romeva a Westminster: Carlota Camps
Foto: ANC / ACN

Pel que fa als suports internacionals d’una Catalunya independent, el conseller Romeva a Westminstercha reconegut que hi haurà estats reticents si s’assoleix, tot i que ha emplaçat el debat a quan tinguin lloc aquests fets, ja que ha assegurat que fins llavors hi haurà estats que no adoptaran cap posició.

“Europa haurà de prendre posició”

En aquest sentit, Romeva ha apel·lat a “l’excel·lència democràtica” del Parlament britànics “des de temps remots”, i ha assegurat que “cal establir nous lligams per defensar plegats els valors de la democràcia, allà on siguin posats en qüestió”. Romeva ha manifestat que, en algun moment, “els països d’Europa hauran de prendre una posició” sobre Catalunya: “o bé posar-se al costat de la democràcia o bé al costat d’aquells que neguen el diàleg”. 

Romeva ha celebrat que “s’hagi tornat a obrir el debat” a Escòcia i ha assegurat que “això demostra que estem vivint moments determinants arreu d’Europa”.

Romeva ha aprofitat la ponència per destacar també les qualitats de Catalunya.

El conseller l’ha definida com una “terra de pas i d’acollida” i també com “un espai generador de prosperitat i atractiu per a la inversió estrangera”, i que “inspira confiança”. A més, també ha valorat els vincles entre Catalunya i el Regne Unit. En aquest sentit ha recordat que actualment hi ha “més de 200 empreses catalanes presents al Regne Unit i més de 400 britàniques a Catalunya” o que “19 universitats, entre les que hi ha Oxford o Cambridge, ofereixen estudis de català”.

També ha destacat les llargues tradicions democràtiques dels Parlaments de Catalunya i de Westminster, lloc on es feia la conferència, recordant que són dels parlaments més antics d’Europa i del món. 

Pel que fa al país que hauria de ser una Catalunya independent, el conseller ha assegurat que hi ha “diferents tipus de països i opcions”, però que hi ha una cosa comuna, i és “la necessitat de ser un país”. 

Romeva considera una “gran oportunitat per les generacions poder construir una generació des de zero” i que cal coincidir en les coses bàsiques, com “crear una constitució catalana”.

Sobre un possible veto d’Espanya o d’altres països a una Catalunya independent a la Unió Europea, Romeva ha defensat que cada cas s’ha d’interpretar de manera individual, i que el cas català serà acordat en funció dels interessos d’altres països amb Catalunya. 

Pel que fa als suports internacionals d’una Catalunya independent, el conseller ha reconegut que hi haurà estats reticents si s’assoleix, tot i que ha emplaçat el debat a quan tinguin lloc aquests fets, ja que ha assegurat que fins llavors hi haurà estats que no adoptaran cap posició.


El conseller ha defensat també que “votar és la millor solució” i ha recordat que el Govern català manté el seu compromís de celebrar el referèndum aquest 2017.

“Ens agradaria que fos acordat”, ha reiterat, recordant davant els diputats britànics que el Govern del Regne Unit va acordar amb Escòcia un referèndum l’any 2014.

——————————————————–

Fragments estrets del “NACIONAL.CAT

http://www.elnacional.cat/ca/politica/romeva-westminster-proces-catalunya_144609_102.html
Romeva a Westminster: Carlota Camps
Foto: ANC / ACN 

 

Obrim els ulls i no perdem el temps: DUI ja!

A mi em resulta tragicòmic veure un expresident als jutjats per posar unes urnes que no decidien res, que va fer una doble pregunta condicionada perquè no es trenqués CiU, que va renunciar a fer el referèndum a canvi d’un “procés participatiu” per complir amb la legalitat espanyola i que a sobre deia que les coses s’havien de fer amb “astúcia”.

És clar que dels autonomistes te’n pots esperar qualsevol collonada, però cal reconèixer que són uns autèntics mags convertint collonades en fets solemnes i trascendents per a què el poble català mantingui la il·lusió en una futura i llunyana independència mentre ells utilitzen aquest noble sentiment per a forçar que Espanya canviï de plantejament i s’assegui a “dialogar”

i (el més greu …)

a la vegada ho aprofiten per desligitimar la DUI al Parlament, l’única manera que existeix al món per a assolir la independència quan no es pot fer un referèndum pactat entre les parts en conflicte i tens una majoria absoluta de diputats democràtica i legítima.

 

Això és el “procés pel dret a decidir” que hi ha en marxa des de l’endemà de la gran manifestació per un Estat Català independent del setembre del 2012 i per això mateix s’han passat pel folre dels collons el mandat del poble de proclamar la independència que va sorgir de les passades eleccions del 27S amb majoria absoluta de diputats.

Declaracions d’en Puigdemont ahir comentant la sentència del TSJC:

“”Ens agradaria que hi hagués diàleg. No li posarem cap condició al Govern espanyol. O parlem, o parlem.”

Ha, ha, ha ! “O parlem o parlem” Au, catalans, a seguir bevent a galet que encara queda molt processisme al porró !



Hem arribat a l’hora de la Voluntat i hem de preparar-nos pel trencament i la fermesa: DUI Ja!

Ells o nosaltres. Arribem a l’HORA FINAL. La guerra, entre Espanya i Catalunya a hores d’ara sembla incruenta, però hi han víctimes innocents i silencioses.

Baixaven el Patriota Josep, ja molt atrapat, amb una enfermetat neuronal respiratòria en estat molt avançat a un hospital de Barcelona per fer-li uns necessaris controls, a mig viatge i en un dia molt fred i sense sol l’ambulància es va espatllar a mitja carretera, van haver d’esperar-se un temps preciós abrigant-lo amb escasses mantes i va haver de fer trasbàs. Aquella nit, una altre cop ja a la seva habitació de l’Hospital de Berga, tot i que naturalment portava oxigen l’ofeg no el deixava viure i dos dies després moria.

El Josep era una gran persona i un patriota de tota la vida que es delia per veure recuperada la Independència de Catalunya i el Reeiximent de la seva llengua a la qual no va renunciar mai, mai! ni un bri, el parlava fins i tot irrenunciable amb tots els soldats i caps militars, fossin quins fossin els seu galons, de la Caserna de Berga, davant la qual ell hi havia regentat un Bar Restaurant anomenat “Flor de Neu”. Tan li feia que li diguessin “hable en castellano”, “hable en espanyol”, “hable en castellano”, “hable la lengua de l’imperio” …. quan li deien “no lo entiendo” els responia “quan rtemps fa que estàs a Catalunya”

Ells o nosaltres. Arribem a l’HORA FINAL. La guerra, entre Espanya i Catalunya a hores d’ara sembla incruenta, però hi han víctimes innocents i silencioses.

L’Espoliació i el saqueig que el Josep sempre denunciava, que no s’ha aturat ni un moment, i que els nostres polítics capdavanters han premés i encara segueixen permeten impassibles -espoli de 16.000 milions anuals, 40 milions d’euros diaris,i de com ell deia i detectava cada cop que anaven APRETANT UNA MICA MÉS EL GARROT “VIL” escanyant Catalunya i els catalans, robant diners i competències, fent marranades de tota mena … aquest espoli que sembla incruent permet cada dia morts a les carreteres catalanes i ara per més INRI encara sostrau als nostres infants, que viuen i respire a Catalunya, els recordatoris de vacunes de greus malalties que creiem haver vençut. Darrerament hem sentit les tràgiques notícies massa sovintejades de la mort d’infants … i sembla una batalla incruenta que permetem que sigui massa llarga per la nostra falta de determinació i de dignitat.

Arribem a l’hora final: és la batalla de les voluntats i de més coses.
Catalunya per alliberar-nos, Espanya per sotmetre’ns.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

NINGÚ SAP EL FUTUR, PERÒ SI ALGÚ POT GARANTIR LES PENSIONS ÉS CATALUNYA.

Jordi Fornas, un nou Discurs per enriquir i donar força “al procés” de Recuperació de la Independència dels Catalans.

Publicat el 21 de gener de 2015

PROGRAMA ELECTORAL D’UPDIC

2014

Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.”

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya tan aviat com sigui possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que això s’ha de fer després de la constitució del nou Parlament Català sorgit de la voluntat popular manifestada a les urnes i la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes

La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes, sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol, els seus polítics i el seu Govern. La Declaració es farà des del Parlament de Catalunya, per ser la seu de la voluntat democràtica del Poble Català, i per descomptat, per la majoria política dels seus representants electes.

Si per motius que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no es pogués fer en aquest lloc emblemàtic de la voluntat democràtica dels catalans, se n’escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió de tots els càrrecs electes que formen aquesta majoria política. Un cop s’hagi produït l’acte de Declaració de la Independència, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los el reconeixement immediat del nou Estat Català i l’ingrés a cadascun d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol –hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit– en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el control del Govern Català o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana (Mossos d’Esquadra) en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou govern sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada. En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb el nou Estat Català, es buscarà la mediació dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya es constitueix en Estat Independent. Proclamem constituïda la República Catalana, deslligada de qualsevol lligam polític i econòmic de l’Estat que ha tingut sotmesa Catalunya per la força de les armes des de fa més de 300 anys. Anunciem que aquest nou Estat Català es considera hereu del que durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment, concretament fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la corona espanyola borbònica per la força de les armes.

Denunciem aquest acte de guerra, ocupació militar i posterior i reiterada repressió indiscriminada dels nostres ciutadans, dirigents i institucions i ens declarem deslligats de tot compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i l’Estat que llavors i actualment la representa. Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia. Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

3 – PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

UPDIC participarà en el procés constituent consegüent a la Declaració d’Independència proposant la fórmula republicana com a base del nou estat. Declararem Catalunya com Estat democràtic i de dret amb separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. Totes les lleis actuals continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueix-hi o modifiqui. El procés constituent finalitzarà amb un referèndum d’aprovació de la nova Constitució de Catalunya, elaborada pel Parlament Constituent que alhora servirà de ratificació del procés d’independència.

MODEL D’ESTAT:

Proposem el sistema parlamentari de cambra única amb presidència doble, del govern i de la república, a més de la figura del president de la cambra. Proposem que el President de la República sigui escollit per sufragi universal, en comicis separats dels que se celebrin per escollir els representants del Parlament, que al seu torn escolliran el President del Govern i del Parlament.

Proposem que el President de la República tingui funcions de representació, de mediació entre les forces polítiques i de dissolució de la cambra i convocatòria electoral legislativa, mentre que el President del Govern, que es pot continuar denominant de la Generalitat, les tindrà de tipus executiu. Amb això pretenem recuperar el tradicional sistema de contrapoders que de sempre ens ha caracteritzat, substituint l’antiga figura del Comte Rei per la del President de la República.

En uns futurs Països Catalans unificats, proposem la fórmula federal o confederal, on el president ho seria de tots els Països Catalans mentre cada Estat tindria el seu propi President del Govern i del respectiu Parlament.

MODEL DE SOCIETAT:

L’Estat català es regirà per normes similars a les que regeixen a la majoria d’estats democràtics d’Europa i del món amb les particularitats que nosaltres mateixos decidim adoptar per tal de fer-lo més eficient i assegurar el benestar dels ciutadans i l’erradicació de la pobresa.

La llengua catalana serà l’única llengua oficial.

Volem un Estat aconfessional, lleuger de burocràcia i poc intervencionista en l’actuació privada dels ciutadans, que garanteix-hi una sanitat i un ensenyament de qualitat, públics i gratuïts, s’ocupi d’equipar el país de les estructures necessàries, però sense sobrecarregar el territori duplicant-les innecessàriament.

Volem un Estat que no carregui el pes de la recaptació tributària sobre els treballadors i els assalariats. Els autònoms i la petita i mitjana empresa, en gaudir d’una tributació molt lleugera, contribuiran al creixement econòmic i a la desaparició de l’economia submergida.

Les càrregues impositives es distribuiran, de manera justa i equitativa, en funció dels beneficis i proporcionalment a la grandària de les empreses que les han de suportar i en funció de la mida i el volum de negoci, adaptant-se en tot moment a les circumstàncies canviants de l’economia.

Proposem un sistema, que anomenem lliberal positiu, afavoridor de la iniciativa privada dels ciutadans, compromès amb la millora de la qualitat de vida de tota la societat, protector dels més vulnerables i desfavorits, amb reciprocitat concreta de l’ajuda rebuda, que permeti llibertat d’acció als emprenedors, garanteix-hi els drets dels treballadors i respecti el medi ambient.

L’Estat s’ocuparà, a més de la sanitat i de l’educació, de les infraestructures, de promoure les energies netes i renovables (que representen estalvi i contribució a la millora medi ambiental) i invertirà en desenvolupament, investigació i cultura.

Proposem unes forces armades professionals i de mida raonable, que s’ocupin de la vigilància de costes i del control de l’espai aeri, adaptades al terreny en tasques defensives, ben instruïdes, i equipades amb els mitjans necessaris. En casos de catàstrofes naturals, també tindran funcions socials per complementar el seu servei al país.  L’actual cos dels Mossos d’Esquadra veurà ampliades les seves funcions per tal de cobrir tots els camps que corresponen a un cos integral de policia.

Considerem que l’Estat ha d’ajudar els emprenedors a exportar els seus productes i als pagesos i ramaders a gaudir de més facilitats per tal de tenir un comerç de productes de la terra de qualitat i de proximitat. Creiem que cal potenciar els municipis, perquè a més de poder fer les funcions que els correspon, es facin plans per la recuperació dels monuments històrics i per mantenir el país net i endreçat, mesures que afavoreixen el turisme, important font de riquesa addicional.

Cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, fent que les seves decisions siguin vinculants i només es puguin recórrer judicialment. L’Oficina Anticorrupció haurà d’estar dotada dels mitjans necessaris per tenir plena capacitat operativa.

Volem que l’Estat es posicioni enfront d’especulacions de tota mena, siguin bancàries, urbanístiques, energètiques o d’altre mena, impedint els abusos que es pugui intentar perpetrar, sempre en benefici de la majoria dels ciutadans.

MODEL DE POLÍTICA INTERNACIONAL:

UPDIC considera que no és imprescindible pertànyer a la Unió Europea i és suficient la pertinença a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) de la que ja en són membres Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein. Això ens serà concedit (prèvia petició) perquè ja formem part d’aquest espai europeu en l’actualitat i hem adquirit aquest dret. Fent ús del nostre dret a triar la moneda, es continuarà amb l’euro, almenys de moment.

Amb posterioritat, s’haurà de decidir en un referèndum, si volem ser a la Unió Europea, un cop s’hagin analitzat en profunditat els avantatges i els inconvenients. El mateix pel que fa a pertànyer a l’OTAN o qualsevol altra organització de defensa militar. Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.

Estendrem una xarxa de consolats amb ambaixadors a tots els països del món, per tal de facilitar els intercanvis comercials i personals, participar en programes d’ajuda allà on sigui necessari, i donar suport als nostres compatriotes instal·lats o de trànsit en aquests països. Potenciarem els Casals Catalans allà on siguin.

Catalunya, novembre del 2014

 

Anar al grup UPDIC de facebook: https://www.facebook.com/groups/307871362703415/

La Unitat de l’Independentisme Català passa per saber entomar la Via Bàltica.

Endavant vers el Punt i Final:

La Unitat de l’Independentisme Català passa per saber entomar la Via Bàltica.

Ens hem refiat dels partits polítics amb la falsa idea que la Independència de la Nació l’havien de fer ells com a partits -”partits”!?- – sempre partits! per pròpia naturalesa de partits- però això ha estat un error greu de l’independentisme català actual.

Els partits són per fer política però com a tals no serveixen per fer nació -o sigui, fer la independència-.

La Via Bàltica la va fer l’ANC d’aquells països veient que els seus partits -aliats de fet de l’URSS- no estaven per la feina.

Aquí passa el mateix, els partits pseudo autonomistes o pseudo independentistes digueu-li com vulgueu no estant per la feina o no hi estant plenament units, ni estant al cent per cent per la independència primant diàlegs amb Espanya i Referèndums de gran dificultat en tots sentits, primant, a més, pressupostos autonòmics i procediments lligats a la legislació de l’estat que ens sotmet, …

Si volem assolir la Independència ens cal un sol objectiu, una sola estratègia i un sol capdavanter que no essent líder de cap d’aquests partits capitanegi el Punt i Final que el Poble Català necessita i exigeix.

Fins que no tinguem o construïm això no ens mourem de lloc, i això no ens ho podem permetre, ni el Poble català ni els partits polítics catalans que creguin en la llibertat plena de Catalunya.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex Batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

Carta oberta a en Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya (Daniela Grau, Catalunya del Nord)

Benvolguts catalans del Principat de Catalunya, trobaràs adjunta la carta oberta  a Carles Puigdemont  escrita des de la Catalunya del Nord. M’ha semblat el millor mitjà per tal que  es conegui arreu dels Països Catalans  el que vivim,  el que  patim, quines són les nostres esperances i necessitats al marge d’interpretacions partidistes o de la Realpolitik. Si penseu que el tema interessa   gent que coneixeu reenvieu-la…Penso personalment que la nostra força rau en la diversitat i peculiaritat dels nostres territoris, els Països Catalans, que tenim reptes propers  –que es poden perfectament conciliar amb els que poden semblar a alguns  més llunyans– per la supervivència de la nostra nació i el respecte dels seus drets arreu…no sols  ara i al Principat de Catalunya.

 Ben cordialment

daniela

Carta oberta a en Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya

 

Molt honorable president

Prenc la llibertat de dirigir-vos una carta en aquest moment històric transcendental per a Catalunya, com és la consecució de nou de l’Estat català, perquè molts de nosaltres en tots els territoris catalans pensem que s’està determinant, al cap de tres segles i mig, no sols l’esdevenir del Principat de Catalunya, sinó també el de la nació sencera.

Al nostre entendre les vostres fonts d’informació sobre la situació de cada un dels nostres països han de ser les més extenses i a l’encop les més matisades possibles, per tal que la política que definireu s’ajusti a les necessitats en cap cas contradictòries, sinó complementàries, de la nació en el seu conjunt.

Pel que fa a la Catalunya del Nord us haurà arribat ressò de les frustracions i incomprensions generades per les retransmissions televises i l’entrevista publicada al diari L’Indépendant amb motiu del vostre encontre amb Carola Delga, la presidenta de la nova macroregió administrativa Occitanie (que no s’ha de confondre amb el somni pancatalà d’una mítica Occitània).

L’absència de referència vostra a la problemàtica generada per la creació de la dita nova regió –la denominació de la qual exclou, després d’un simulacre de consulta vergonyosament antidemocràtic, l’evocació de la catalanitat mil·lenària del territori definit per nombrosos historiadors catalans com a «bressol de la nació»–, ens sembla la conseqüència d’una deficiència greu dels vostres serveis d’informació.

Estem convençuts que no menyspreeu l’afany de dignitat que compartim amb vosaltres, els qui al Nord a cada generació des de fa 358 anys resisitim a l’assimilació forçada, és a dir al genocidi i a l’espoliació econòmica i cultural francesa.

També estem convençuts que l’ideari que defenseu, per tal que Europa i el món avalin la lluita democràtica i pacífica d’una nació sense estat i doncs privada de drets legítims, no s’atura a la frontera franco-espanyola: si fos així justificaríeu el pensament, prou difòs dins les instàncies europees, que la problemàtica catalana és un «fenomen regional» d’exclusiva resolució «interior» espanyola.

No al·ludir a aquests drets de la nació trepitjats a França, que ni tan sols aplica la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, és doncs, a més a més de sorprenent, il·lògic: està en contradicció amb l’argumentari ostentat de defensa i promoció dels valors democràtics.

Pensem així que persisteix al Principat de Catalunya, i fins a les més altes instàncies de govern, si no un desconeixement del que passa realment a la Catalunya del Nord, com a mínim una visió esbiaixada marcada pels prejudicis ideològics dels qui analitzen la situació en funció de criteris partidistes.

Alguns es focalitzen en contra del moviment Oui au Pays Catalan [OPC], nascut arran de l’eliminació per Carola Delga de les denominacions «Catalogne» i més tard «Pays Catalan», i de la manifestació de deu mil persones –entre les quals centenars de càrrecs municipals electes– al setembre del 2016 a Perpinyà. Per desgràcia, als detractors els mou més el desig de desacreditar ideològicament el moviment OPC, que l’interès de fonamentar a la resta dels Països Catalans el coneixement de la lluita pel respecte de la nostra identitat mil·lenària. Se silencia el contingut de les reunions setmanals públiques arreu del territori del moviment OPC que desmitifica els partits jacobins francesos de dreta i d’esquerra, desemmascara el d’extrema dreta i intenta conscienciar la població sobre l’espoliació fiscal imposada pel Consell regional i la necessitat d’obtenir un poder administratiu territorial propi en el marc de la República francesa.

Molts connacionals a la resta dels Països Catalans necessitarien saber que França, mitificada com a “país dels drets de l’home”, intenta esborrar definitivament la catalanitat imposant-nos la denominació del nostre territori com a «occitan» i un nou logotip regional que falseja vergonyosament la nostra bandera mil·lenària. Del dia a l’endemà ens hem d’empassar una nova «identitat»: Cotlliure, Occitanie; vin de Banyuls, Occitanie; Elne, Occitanie; Saint Michel de Cuxa, Occitanie etc… sense que hi hagi cap moviment de protesta ni intent d’ajuda dels representants del govern català.

Tan greu sembla el fet que sigui silenciada pels mitjans de comunicació catalans (TV3, Catalunya Ràdio…) l’amplitud de la presa de consciència individual al Nord que es manifesta en les xarxes i en el diari local amb correus electrònics, sms, tuits de milers de persones que no estan afiliats en cap partit català.

Volem creure que no desconsidereu tota aquesta gent, ni tampoc partits i entitats mobilitzats. A tall d’exemple, perquè d’ençà de fa mesos la llista en seria massa llarga, em limitaré a al·ludir a reivindicacions expressades al diari L’Indépendant, poc abans o el dia mateix del vostre encontre amb les autoritats regionals de Tolosa de Llenguadoc.

Una setmana abans (13 de febrer) el partit Unitat Catalana va presentar un recurs pel no-respecte de l’heràldica catalana en el logotip. El 19 de febrer l’OPC en un article detallat va denunciar la situació de l’ensenyament del català contràriament a les afirmacions de la senyora Delga: reducció d’hores d’ensenyament i supressió del català en l’ensenyament de diferents assignatures (matemàtiques etc…), sense que l’executiu regional hagi reaccionat a prop de les instàncies estatals concernides; el 17 de febrer «l’Association Citoyenne» demana el «respecte de la nostra bandera catalana»: la presidenta de l’associació, Renée Soum, política socialista molt coneguda al Nord, recorda en un article precisament el 21 de febrer, el dia mateix de la vostra trobada amb la senyora Delga, haver endegat un recurs a prop del Consell d’Estat en contra del nom de la regió i apel·la a cada d’un dels candidats a les eleccions: «Candidats, esteu d’acord perquè aquesta injustícia sigui reparada? Els catalans no són pas i no seran mai occitans! Candidats: posicioneu-vos!».

En aquest mateix article la senyora Soum recapitula les institucions que es van oposar a la denominació Occitanie per designar el nostre territori: «l’Assemblea Departamental dels Pirineus Orientals amb unanimitat, la Comunitat Urbana Perpignan Méditerranée Métropole, 223 municipis dels 226 que suma el departament, 13 de les 14 comunitats de comunes, el Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana (Sioccat) desitgen que el decret del senyor Valls (que va consagrar el nom «Occitanie» com a nom de la nova regió) sigui anul·lat».

Senyor president, no podeu ignorar el clam d’afirmació identitària des de fa mesos «sem catalans, sem pas occitans», no podeu defraudar els batlles i consells municipals que van afegir sota el rètol del nom del poble, un segon rètol «Pays Catalan» o alguns «País Català». No podeu desestimar l’esperança de veure els nostres drets legítims deliberadament silenciats, doncs escarnits pel Govern català, quan molts de nosaltres ens mobilitzem solidàriament amb cotxes i autocars des de fa anys  per a fer costat i participar a les manifestacions multitudinàries al Principat de Catalunya en les quals no hem fallat mai, per internacionalitzar la lluita per la llibertat de la nostra nació.

Imagineu la decepció, per no dir la humiliació de tota aquesta gent, milers de catalans que al cap de més de tres segles d’opressió reivindiquen la seva catalanitat, quan van llegir la vostra entrevista a L’Indépendant (21.02.2017). Si com vàreu afirmar al final de l’entrevista «la Generalitat respecta el que el Govern francès fa de la seva organització territorial» què n’hem de deduir? Que de retruc nosaltres, així com la resta d’europeus, hem de respectar el que el Govern espanyol fa de la seva organització territorial? Hem de callar fent l’orni, prevalent-nos també de la «neutralitat» de què vàreu vanagloriejar-vos a Tolosa de Llenguadoc?

Tanta desconsideració ens sembla a més a més contraproduent: pel fet de la situació geopolítica dels antics comtats del Nord el que s’hi juga ara no és sols l’esdevenir d’unes quantes comarques; s’hi juga la projecció europea del futur mateix de l’Estat català. Les estratègies de la Generalitat, tan polítiques com econòmiques, no es poden permetre excloure la defensa o legitimització dels drets dels nord-catalans, no sols per raons ètiques, o nacionals, sinó senzillament per mer pragmatisme: si al Nord tenim un poder polític propi, català, el Govern de la Generalitat podrà comptar amb la complicitat activa de les institutions per obtenir les infrastructures necessàries per els nostres territoris (corredor mediterrani, TGV amb Montpeller, etc…).

Benvolgut president, us agraïm per endavant la defensa també a l’Estat francès de l’interès comú. Esperem que provocareu l’oportunitat d’argüir la cooficalitat de l’occità (aranès) en l’Estatut de Catalunya per a  exigir com a mínima contrapartida el respecte que ens mereixem. Sabem que compartiu la convicció d’Enric Prat de la Riba (17.X.1906): «després de segles d’allunyament només hem vist que ens diferencia l’obra artificiosa dels homes, no res, una crosta sobreposada».

Atentament,

Daniela Grau i Humbert

A Elna, Catalunya del Nord, el 3 de març de 2017

QUO VADIS EUROPA ? -Amb Catalunya seràs la UE confederal dels 28.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha inclòs la possibilitat de reduir la UE a un simple mercat únic

 entre els cinc escenaris possibles després del Brexit. En un discurs al Parlament Europeu per presentar el ‘Llibre Blanc’ sobre el futur de la UE, Juncker ha dit que

“Cal obrir un debat “difícil i “real” sobre la UE dels 27″ <que amb Catalunya podria esdevenir la UE dels 28. SME, CA-UPDIC>

“Quo Vadis, Europa? Cap on vas, Europa?”, s’ha preguntat el luxemburguès, que també contempla com a 5 possibles escenaris <i amb Catalunya,. 6 possibles escenaris>:

1 – reduir la UE a un simple mercat únic

2 – continuar com fins ara,

3 – impulsar una UE a dues velocitats en què només s’integrin més els que realment ho volen,

4 –  crear una UE amb menys poders però més eficient o

5 – apostar per l’Europa federal.

———————————

<6 – o potser crear l’Europa Confederal de les Nacions …. ?>

Serà el problema que en el fons dins la UE hi ha grans i petits, o de fet així alguns se’n consideren amos i senyors?

Què farem els catalans? quedar-nos de braços plegats com fem sempre?

On som? és que estem adormits?

Només la Catalunya Independent pot tenir veu i vot efectiu a Europa.

Només fent la DUI Catalunya demostrarà que està a punt de relacionar-se de tu a tu amb Europa i de ser protagonista i responsable d’aquella realitat expressada per Clinton, ex President dels EEUU, al Fòrum de les Cultures de Barcelona: “El món serà Talibà o Català!”.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, català pro DUI, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.