El 27S va patir dues tupinades: L’estat contra el vot exterior i la falsa interpretació contra la DUI.

qaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad

27s

Tal com ho he escrit en el títol d’aquest post “El 27S va patir dues tupinades: L’estat contra el vot exterior i la falsa interpretació contra la DUI”, la primera tupinada contra el 27S va ser la del vot dels catalans residents a l’Exterior de Catalunya que la va protagonitzar l’estat espanyol posant molts i greus pals a les rodes del que anomenem vot exterior.

La segona pota d’aquesta primera tupinada va ser la debilitat congènita de molts catalans i concretament del govvern de la Generalitat aleshores en funcions que no va portar aquesta tupinada a les instàncies internacionals.

La segona tupinada contra el 27S del 2015 la varen protagonitzar els mateixos catalans independentistes, concretament per veu del candidat de la CUP, Sr. Baños, la nit del recompte electoral quan entrevistat pel Sr. Cuní va manifestar que s’havia perdut “el Plebiscit” i que per tant no es podia fer la DUI que defensaven al seu programa. Va ser un engany i un autoengany també de perdedors congènits o de gent dèbil i mancada del caràcter que  s’ha de tenir per alliberar un Poble, gent que no sap o no valora el que promet en campanya electoral i que no compleix els compromisos que ha prés amb el seu Poble. El que va dir en Baños eren dues mentides perquè el 27S no es tractava de cap Plebiscit sinó d’unes eleccions segons la llei actual que es van guanyar per majoria absoluta de 72 diputats i una participació molt alta que superava el 70% de la població de Catalunya amb dret a vot.

Srs. Junqueras, Sr. Baños i Srs. de la CUP i Sr. Puigdemont, amb 72 diputats al Parlament Regional de Catalunya -majoria absoluta dels diputats elegits democràticament es pot fer una DUI i és legítima i legal internacional com ja ho fou a Kosovo.

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

1 PRECIPITEM_6

———————————————-

Unim-nos i preparem-nos per a fer la DUI, homologada en el cas Kosovo.

 Amb la DUI i en el cas Kosovo, el Tribunal Internacional de la Haia va dictaminar  Jurisprudència:

El dictamen emès pel tribunal de l’Haia sobre el dret a la independència i la legalitat de la declaració unilateral de Kosovo el 2008:

“El dret internacional general no conté cap prohibició aplicable respecte de les declaracions d’independència. La declaració d’independència de 17 de febrer del 2008 [de Kosovo] no infringeix el dret internacional general”. Així ho dictaminava el Tribunal Internacional de Justícia, per 10 vots a 4, el 22 de juliol del 2010, en la resposta al requeriment d’opinió consultiva fet per l’Assemblea General de l’ONU sobre si “s’ajusta al dret internacional la declaració unilateral d’independència formulada per les institucions provisionals d’autogovern de Kosovo”.

free-kosova15170933_10209222417049958_5341885301271783710_n1 PRECIPITEM_6

La Unitat de l’Independentisme Català passa per saber entomar la Via Bàltica. 

Ens hem refiat dels partits polítics amb la falsa idea que la Independència de la Nació l’havien de fer ells com a partits -”partits”!?- – sempre partits! per pròpia naturalesa de partits- però això ha estat un error greu de l’independentisme català actual.

Els partits són per fer política però com a tals no serveixen per fer nació -o sigui, fer la independència-.

La Via Bàltica la va fer l’ANC d’aquells països veient que els seus partits -aliats de fet de l’URSS- no estaven per la feina.

Aquí passa el mateix, els partits pseudo autonomistes o pseudo independentistes digueu-li com vulgueu no estant per la feina o no hi estant plenament units, ni estant al cent per cent per la independència primant diàlegs amb Espanya i Referèndums de gran dificultat en tots sentits, primant, a més, pressupostos autonòmics i procediments lligats a la legislació de l’estat que ens sotmet, …

Si volem assolir la Independència ens cal un sol objectiu, una sola estratègia i un sol capdavanter que no essent líder de cap d’aquests partits capitanegi el Punt i Final que el Poble Català necessita i exigeix.

Fins que no tinguem o construïm això no ens mourem de lloc, i això no ens ho podem permetre, ni el Poble català ni els partits polítics catalans que creguin en la llibertat plena de Catalunya.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex Batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

149 estat

 

La Nació sencera, la Llengua catalana, l’Estat independent i la Constitució com la de l’Havana, breu, clara i urgent.

L'esperit "Macià" creix! "Guanyar en tot i per tot la Independència de Catalunya"
La restitució de Catalunya. La darrera cruïlla del poble Català:
Restituïm la nostra universalitat. Llibertat plena i responsabilitat històrica. No volem sotmetre ningú, sols volem assolir la nostra plenitud com a Nació i constituir-nos de nou com estat català independent.
L’acció treu les cabòries, però si l’acció no és l’adequada la causa que provocava les cabòries persisteix. Per tant ens cal afinar l’acció convenient per a bé del nostre poble. Sabeu ben bé que Catalunya és el que més ens obsessiona als independentistes. No és res per a profit personal ni egoista sinó tot al contrari.
Al nostre torn, nosaltres, els independentistes, tenim ben clar que l’acció obligada per quelcom extern a la pròpia determinació és una cosa que els catalans no acceptem ni podem acceptar de cap manera; des dels temps de la Confederació sempre ha estat així.
Volem excel·lir en el servei a Catalunya i la seva gent i per això el nostre objectiu principal és l’assoliment de la llibertat nacional, res possible o impossible sinó just i necessari, o sigui … un dret de les catalanes i catalans, un deure de Catalunya a exercir!
Quatre són els pilars sobre els que hem de fonamentar la nostra acció:
El primer és la llengua.
El segon és la història.
El tercer és el Poble i el seu anhel de llibertat.
El quart és l’Estat català.
Aquests quatre pilars són veritables columnes catalanes sobre les que se sustenta el futur de la nostra Nació.
La gent de Catalunya Acció, la gent de l’UPDIC i tants i tants patriotes d’arreu volem aixecar de nou les bastides per tal de, un dia molt proper, començar a fer pujar de nou aquestes velles i belles columnes!
Com catalans incansables i agosarats, reivindicarem la llengua! explicarem la història donant-la a conèixer insistentment als quatre vents! alimentarem l’ànima del nostre Poble i aprendrem i ens entrenarem per tenir ben madur el nostre sentit d’Estat català!
Així prepararem la nostra independència, així ens prepararem per l’exercici del nostre dret a la llibertat nacional!.
Salvador Molins
Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.
La carta definitiva, la resposta a la resposta:
1 PRECIPITEM_6

No fotem el ruc que l’Instituto Cervantes treballa dia i nit. Prou de diàlegs: DUI ja !

Quatre vies ràpides per a la Independència. Preferentment La DUI o la VIA BÀLTICA.

qaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad576_1373636362via-baltica-mar 0-baltica
Ens imputen, nosaltres fem tot el possible passant d’ells, però ens plantegem si la nostra tàctica i la nostra estrratègia són les adeqüades?
Tenim, pel cap baix, tres camins possibles per assolir el nostre objectiu de recuperar la Independència de la nostra nació:
1a Via – DUI, Declaració Unilateral d’Independència de 50+1 diputats d’un Parlament Regional, la DUI no és obligat fer-la dins l’edifici parlamentari. Requisits: Declaració per sorpresa, 68 diputats, convenciment i fermesa -ja fa 1 any que disposem de 72 diputats, més que de sobres-. Èxits: 1 Total a Kossovo i 1 en tràmit a Crimea. Legalitat Internacional acceptada i confirmada pel Tribunal de Dret Internacional de la Haia.
2a Via – Referèndum previ a la Proclamació. Requisits: Cens, No tupinades, Urnes, Discusions prèvies amb l’Estat Espanyol, Prohibicions legals espanyoles, necessitat d’observadors internacionals, organització complexa, Tants per cent de Participació … Fracassos 2 (Quèbec i Escòcia). Legalitat Internacional se li suposa, però no està escrita.
3a Via – La Via Bàltica (Lituània, Estònia, Letònia). En unes eleccions com les del 27S es presentaren tots els Independentistes units en una sola sigla, amb un sol candidat de la seva Assemblea Nacional i amb un sol objectiu: Declarar i Proclamar la Independència tan bon punt es guanyessin les eleccions, i així es va fer. Condicions o Requisits, les mateixes del 27S. Èxits: 3 (Lituània, Estònia, Letònia). Legalitat Internacional: El món ho va reconèixer perquè foren unes eleccions democràtiques com les del 27S i els esmentats països estaven disposats a tirar endavant sense dubtes ni fisures.
4a – La Via d’un Referèndum de Ratificació uns mesos o 1 any després d’haver fet la DUI. Avantatges derivades de que en la seva preparació no hi concorren ni gent, ni poders, ni traves alienes com l’anterior metròpoli. Èxits: 1 Montenegro. Legalitat la pròpia del nou estat que ja fa mesos està en funcions.
——————————
Segons la meva opinió i la visió de Catalunya Acció,  el Referèndum previ millor no fer-el perquè, com es diu popularment, als Referèndums els passa com a les pistoles “les carrega el dimoni”. I més quan des de fa temps “el Instituto Cervantes” treballa incansablement a Catalunya promovent la”nacionalidad espanyola” amb els immigrants que no paren d’arribar i fer reunificacions familiars. La mà negre del nacionalisme espanyol no s’atura ni un segon mentre Puigdemont i companyia s’entretenen amb voler dialogar i pactar amb un mentider compulsiu i enemic acèrrim de tot el que es refereix a Catalunya, sobretot la nostra llibertat i plemitud nacional, la nostra plena Independència i la nostra existència com a Poble quer no els pertany.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- Soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.
————————————–
Jordi Fornas Prat No és la democràcia el que hem de defensar perquè ja la defensa el món sencer i l’espanyola no té remei.
El que cal és defensar l’Estat català, però primer cal que els polítics facin la DUI cosa de la que no volen ni sentir a parlar, els és més còmode continuar amb el victimisme de sempre.
1 PRECIPITEM_6

DAVANT ELS PERILLS DELS GRANS DE LA UE: No caiguem en la trampa del dialeg amb els enemics de la nostra Independència

149 estat

DAVANT ELS PERILLS DELS GRANS DE LA UE

(No caiguem en la trampa del diàleg amb els enemics de la nostra Independència siguin d’Espanya o de la mateixa UE)

Hem dse procurar que no ens passi el que li ha passat a Egipte, a Grècia i encara els hi està passant als Kurds.
Espanya i els països grans de la UE faran tot el possible per desactivar l’independentisme català i amb trampes portar-nos a un terreny que hem d’evitar de totes totes.
No podem caure en les trampes que els grans interessos de la UE ens voldran entrebancar i fer servir de moneda de canvi.
Per als catalans primer de tot ha de ser Catalunya lliure, plenament independent com tots els Pobles que es preuen de ser-ho.
No podem acceptar de cap manera que els interessos dels grans ens aixafin el nostre anhel.
A banda, tractant-se d’Espanya:Intentar dialogar amb Espanya ni que sigui per un referèndum és una trampa, un perill, un parany propi i aliè que hem de desestimar pel risc que comporta.

No es pot dialogar amb un mentider compulsiu.

No es pot dialogar  amb qui et vol destruir

No es pot dialogar amb qui sotmet al teu Poble.

No és convenient i prou, sobren les raons.

El peix mort per la boca, les teves paraules i els teus compromisos les giren contra tu.

Mai compleixen.

Et disparen les teves mitges tintes per enfonsar-te i destruir-te.

No et refiïs dels espanyols com a poble, et fotran sempre!

Només la Declaració Unilateral, plenament legal i legítima internacional, ens portarà a la Independència i ens protegirà de totes les trampes que vulguin aturar el Procés de Recuperació de la nostra plena Independència, vinguin d’Espanya, d’Europa o de qualsevol altre lloc.

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa, Soci de l’ANC, Soci de l’ÒMNIUM.

1 PRECIPITEM_6

 

 

NECESSITEM PUNTES DE LLANÇA QUE ESQUERDIN EL MUR I PREPARIN LA RUPTURA. DUI JA!

Quan molts se sumin i segueixin l’exemple d’aquests pioners de la desobediència l’enemic no tindrà prou presons. Estiguem apunt.

Espot rient

Ens acusen i ataquen no pas per la democràcia que practiquem sinó que ho fan perquè ja hem començat a ser conseqüents i responsables defensors de la Independència de la Nació Catalana.
.
Que ho diguin ells -aquests pioners- i també diguem-ho nosaltres, tu i jo:
Jo sóc culpable de fer el que crec que haig de fer,
sóc culpable de fer tot el possible per a INDEPENDITZAR CATALUNYA !!!
.
Quan molts se sumin i segueixin l’exemple d’aquests pioners de la desobediència, de l’atac, de la fermesa, els enemics no tindran prou presons i nosaltres imparables…  precipitarem la Independència.
.
Preparem-nos! estiguem apunt.
.
Per què critiquem (critiquen alguns) als pioners d’aquesta ruptura? Sembla que s’hagi posat de moda. Ben al revés, quan molts se sumin i segueixin l’exemple d’aquests pioners de la desobediència, esdevindrem Poble Organitzat, esdevindrem nació veritable i valenta i no pas individus aïllats i dèbils -homus autonomicus-, tal com ens explicava Xirinacs, aleshores l’enemic ja no tindrà prou presons ni podrà exercir prou fetxigues sobre nosaltres i havent superat la seva altivesa tombarem l’estaca i assolirem la plena llibertat nacional.
.

0 - 11s2016

.
Sense trencament no hi haurà independència. Per què critiquem, doncs, als pioners d’aquesta ruptura? La Presidenta del Parlament, l’alcaldessa de Berga, els regidors, els diputats, l’ex President de la Generalitat de Catalunya, Consellers que ja ha començat a trencar, patriotes defensors de la Independència com Santiago Espot, primer imputat desaforat, …  veritables puntes de llança que han desobeït (i atacat) per fidelitat a la sobirania del nostre Poble.
.
Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa, Soci de l’ANC, Soci de l’ÒMNIUM.

No fem Ratafia sinó que estem alliberant el nostre Poble. Fem la DUI de pressa, si no volem fracassar!

15055842_10209584630070362_8155355216848434611_n15078555_10209584626190265_590428753089232560_nxinet

Vull deixar constància del meu agraïment al meu amic Salvador Molins Escudé. Malgrat no apareix a les fotos i videos, és un gran amic, i sense la seva inestimable col·laboració i recolzament en tantes i tantes manis per la què, jo tan sols, a la fi, sóc un granet de sorra que surt per televisió, ràdios i diaris com l’article d’aquestes imatges. Assumeixo si m’ho permeteu, un rol de ” Showman “. Sempre intentant, amb humiltat, transmetre a tothom un esperit alegre, entusiasta i esperançador.

Cridant amb els que hi són, però també, pels que no hi poden ser.  Cridant per aquells que ens han anat deixant pel camí. Com l’estimada i sempre recordada, Muriel Casals EPD. Aquest agraïment el faig extens a tots vosaltres que cada dia compartiu en les xarxes aquest camí de lluita per la llibertat de Catalunya. És un plaer immens tenir-vos com amics, malgrat que molts no ens coneguem en persona, us sento ben a prop en cada mani a les que assisteixo. Gràcies a tots per ser-hi i no defallir,  i com va dir la nostra alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ” Hem d’anar-hi, anar-hi i anar-hi “. I també recordaré les paraules de la nostra Muriel Casals,
” Nosaltres, no som aqui, per buscar un somni, Nosaltres som el somni “.

Gracies Salvador, Sara Tadeo Paez, Virginia Alguacil Mata, Maite Navarro Asturiano, Esther Ardanuy…….

I tanta i tanta gent, com tots aquells que comparteixen foto amb mi a totes les manis, amb els seus somnis i esperances, seguint aquest camí cap a la llibertat.
Persistirem, persistirem, persistirem.

Fins assolir la llibertat de tots els catalans i catalanes.

VISCA LA TERRA LLIURE
VISCA CATALUNYA LLIURE.

Gracies a tots i totes.
Una forta abraçada des de Berga.

Salvador Molins Escudé
Salvador Molins Escudé Gràcies a tu i a tots vosaltres.
Hem d’acabar el “Procés de Recuperació de la Independència dels catalans” i ho hem de fer de pressa.
Els retardataris de sempre diuen que no s’ha de córrer, que s’ha de tenir seny, que ens hem d’entretenir a fer Ratafia que és molt bona i molt pacient i que si en veus gaire et quedes adormit i aleshores el gerro de la Independència es trenca, però no passa res, amb 300 anys més o 3000 anys més la Ratafia dels retardataris encara té més gust d’espanya. No us els cregueu, anem de pressa que ja és tard i que encara que ho sembli no depèn del Trump sinó de la força dels catalans si assoleix la fusta de la força que han demostrat tenir els Cubans que al seu moment van parar els peus al Gegant Americà durant prop de 40 anys.
Així, doncs, ataquem, trenquem, desobeïm, manifestem-nos, riem, plorem, pintem-nos … fina a la Victòria Final i de Victòria pels catalans només n’hi ha una: Assolir recuperar la plenitud de tota Nació:LA TOTAL INDEPENDÈNCIA.Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa, Soci de l’ANC, Soci de l’ÒMNIUM.

1 PRECIPITEM_61-VICTO22

Quatre vies ràpides per a la Independència. Preferentment La DUI o la VIA BÀLTICA.

qaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad
Ens imputen, nosaltres fem tot el possible passant d’ells, però ens plantegem si la nostra tàctica i la nostra estrratègia són les adeqüades?
Tenim, pel cap baix, tres camins possibles per assolir el nostre objectiu de recuperar la Independència de la nostra nació:
1a Via – DUI, Declaració Unilateral d’Independència de 50+1 diputats d’un Parlament Regional, la DUI no és obligat fer-la dins l’edifici parlamentari. Requisits: Declaració per sorpresa, 68 diputats, convenciment i fermesa -ja fa 1 any que disposem de 72 diputats, més que de sobres-. Èxits: 1 Total a Kossovo i 1 en tràmit a Crimea. Legalitat Internacional acceptada i confirmada pel Tribunal de Dret Internacional de la Haia.
2a Via – Referèndum previ a la Proclamació. Requisits: Cens, No tupinades, Urnes, Discusions prèvies amb l’Estat Espanyol, Prohibicions legals espanyoles, necessitat d’observadors internacionals, organització complexa, Tants per cent de Participació … Fracassos 2 (Quèbec i Escòcia). Legalitat Internacional se li suposa, però no està escrita.
3a Via – La Via Bàltica (Lituània, Estònia, Letònia). En unes eleccions com les del 27S es presentaren tots els Independentistes units en una sola sigla, amb un sol candidat de la seva Assemblea Nacional i amb un sol objectiu: Declarar i Proclamar la Independència tan bon punt es guanyessin les eleccions, i així es va fer. Condicions o Requisits, les mateixes del 27S. Èxits: 3 (Lituània, Estònia, Letònia). Legalitat Internacional: El món ho va reconèixer perquè foren unes eleccions democràtiques com les del 27S i els esmentats països estaven disposats a tirar endavant sense dubtes ni fisures.
4a – La Via d’un Referèndum de Ratificació uns mesos o 1 any després d’haver fet la DUI. Avantatges derivades de que en la seva preparació no hi concorren ni gent, ni poders, ni traves alienes com l’anterior metròpoli. Èxits: 1 Montenegro. Legalitat la pròpia del nou estat que ja fa mesos està en funcions.
——————————
Segons la meva opinió i la visió de Catalunya Acció,  el Referèndum previ millor no fer-el perquè, com es diu popularment, als Referèndums els passa com a les pistoles “les carrega el dimoni”.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- Soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.
————————————–
Jordi Fornas Prat No és la democràcia el que hem de defensar perquè ja la defensa el món sencer i l’espanyola no té remei.
El que cal és defensar l’Estat català, però primer cal que els polítics facin la DUI cosa de la que no volen ni sentir a parlar, els és més còmode continuar amb el victimisme de sempre.
TOTS DUI HAIA

Catalans, exigim la DUI o continuem fent el ruc? (Jordi Fornas, UPDIC)

01-IELTSIN-CATqaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad

Unim-nos per a Declarar la Independència al Parlament de Catalunya com a representant legítim del poble català”

———————–

EL RUC CATALÀ (Jordi Fornas Prat  –  Data i hora: 29 octubre 11:58 · Gallifa)

Quan els catalans vem triar el ruc català com a rèplica al toro dels espanyols ho vem fer pensant que així demostràvem lo bona gent que som, sense adonar-nos que reflectíem la mida de les nostres febleses i del nostre estat mental com a societat, tant treballadora com poruga, pacient, sotmesa i decidida… a aguantar totes les bastonades que ens vagi donant l’amo. És això el que en realitat representa l’ase.
Els nostres dirigents, els que actuen procurant no fer enfadar els ocupants de la finca, se’n aprofiten i d’aquí que hagin explotat una altra de les virtuts de l’ase, donar voltes a la sínia seguint la pastanaga.

Sembla mentida que els catalans no s’adonin de coses tant evidents i segueixin amb fe cega aquests farsants que els fan creure que, a base d’anar donant voltes pacientment, arribaran a algun lloc.

Es delaten com a perdedors quan ni tant sols s’atreveixen a dir les coses pel seu nom, d’aquí que els termes més usats siguin: desconnexió, desobediència, marxem… i defensin la democràcia per reclamar justícia i clemència a l’amo i poder tornar a votar el mateix una altra vegada.

Només es pot caminar per la via de l’alliberament si s’anomenen les coses pel seu nom, sense por, abans d’això sen deia “parlar clar i català”.

És diu independència (i no desconnexió), és diu declaració d’independència (i no desobediència), es diu fer fora l’ocupant (i no marxar) i pel que fa a la democràcia ja la defensa el món sencer, nosaltres el que hem de defensar són les nostres llibertats nacionals que no vem perdre en cap procés democràtic i això ja ens legitima per recuperar-les.

Per moltes vegades que votem, mentre continuem fent-ho als actuals polítics porucs, que no saben fer altra cosa que queixar-se de la prepotència dels espanyols i de les seves arbitrarietats, com a bons representants del victimisme que fa anys que arrosseguem, anirem donant voltes a la sínia.

Sembla que aquesta mena de pastanaga agrada a una majoria de catalans que aplaudeixen els nostre polítics, tant pacients i carregats de raons… com vertaders rucs catalans!

Catalans, exigim la DUI o continuem fent el ruc?

Jordi Fornas
President d’UPDIC
14670606_1156929004354214_5789994203074001634_n (1)

 

 

Entrevista a Santiago Espot: “Si ets patriota, el primer és la pàtria i, per tant, la independència”

Santiago Espot, entrevistat a NacióDigital | Isaac Meler

ENTREVISTA

Santiago Espot:
Defensa que a l’Estat se l’ha de “combatre”
i no desobeir

«No guanya qui té la raó, guanya qui té el poder»

 El president de Catalunya Acció presenta el seu nou llibre en un moment en què ha de declarar a l’Audiència Nacional per la xiulada a l’himne espanyol a la Copa del Rei

——————–

Santiago Espot, entrevistat a NacióDigital | Isaac Meler

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, va anar dilluns a declarar a l’Audiència Nacional espanyola i hi tornarà dilluns vinent. El presumpte delicte: haver promogut la xiulada a l’himne espanyol durant l’última final de la Copa del Rei, el maig de l’any passat. Aquest episodi judicial coincideix amb la publicació del seu nou llibre O processisme o independència. Volem un estat català o és només un desig? (Edicions Saldonar), que es presenta aquest dijous a les 19.30 hores al Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.

– Podria haver decidit que no es presentava a declarar davant de l’Audiència Nacional, però sí que ha volgut fer-ho. Per què?

– Sempre he estat partidari de no desobeir l’Estat sinó de combatre’l. La desobediència, que respecto, comporta una obediència preestablerta. Respecto, però, l’actitud de Joan Coma i de Montse Venturós. És una línia de lluita independentista, però la meva estratègia és una altra.

– I l’estratègia del Govern és encertada?

– El 27 de setembre del 2015 ens demanaven el vot de la nostra vida. Es va dir, a més, que allò eren unes eleccions plebiscitàries i que, si hi havia una majoria independentista, Junts pel Sí faria una declaració d’independència. Després, però, uns van dir que havíem guanyat i uns altres van dir que havíem perdut. És normal que quan tu fas invents polítics com unes plebiscitàries hi hagi unes lectures esbiaixades i contradictòries. Tot plegat ens ha instal·lat en una cerimònia de la confusió. Les independències sempre han estat una declaració i una presa de poder polític del territori.

– Com va ser la trobada amb el jutge de l’Audiència Nacional?

– L’expedient el vam esperar fins divendres, però no va arribar. Amb la traductora de català al costat l’únic que li vaig dir al jutge era que no calia que la traductora m’anés repetint en català allò que ell deia en espanyol. A partir d’aquí, el jutge va fer l’exposició i l’advocat li va respondre que no teníem la causa. Amb un jutge de l’Audiència Nacional i davant d’uns delictes per injúries i ultratge als símbols d’Espanya, que porten penes de presó de 6 mesos a 2 anys, el tracte pot ser de tot menys cordial. Va ser fred absolutament per part d’ell i també per part meva.

– Quan va promoure la xiulada s’esperava que s’arribaria fins a aquest punt?

– Sí. Perquè van haver-hi dues coses que els van ferir. Primer, que va ser retransmès a tot el món. I segon, que feia només un any que havia abdicat Joan Carles I i estaven en ple procés de lifting de la monarquia borbònica, però resulta que aquell 30 de maig van ser més escridassats que el pare. Els borbons són molt rancuniosos i no obliden.

– Era necessari promoure la xiulada quan ja es produïa de forma espontània?

– Amb el manifest vam aconseguir que es fes una lectura política detallada de la xiulada. Aquest era l’objectiu del manifest. Sabíem que hi hagués hagut xiulada igualment i amb una intensitat que probablement hagués estat la mateixa, però li vam donar el raonament polític.

– Fins a quin punt està disposat a arribar? Ho tornaria a fer?

– Sóc un investigat de l’Audiència Nacional en aquests moments i, com que no pot investigar sobre intencions, aquesta pregunta queda sense resposta a l’espera de si es torna a produir una situació semblant.

– Es pot eixamplar la base del procés sobiranista amb accions com la seva?

– Els catalans serem independents el dia que no vulguem ser espanyols. Intentem justificar coses que enlloc del món s’intenten justificar, com ara frases com “sóc independentista però em sento espanyol”. Això és una cosa que qualsevol letó, lituà o eslovè no els haureu sentit dir mai. Hem arribat a un moment que hi ha uns missatges d’una absurditat tan sideral que els entomem, els processem i els incorporem al nostre discurs i no veiem que són un contrasentit. Amb això només produïm més indecisos. Si hem d’eixamplar la base siguem clars. En tot cas, ja està prou eixamplada, són 72 diputats independentistes, ja hi ha una majoria. La independència de Catalunya no serà una cosa unitària i absoluta. No podem esperar que els set milions i mig de ciutadans de Catalunya siguin independentistes. Les coses a la història les canvien aquells que tenen més capacitat promotora, minories.

– És incompatible sentir-se català i espanyol a la vegada?

– No m’estranya que hi hagi molts que diguin això després de tants anys de discurs equívoc. Allò que seria més lògic és que n’hi haguessin menys que se sentissin amb aquesta esquizofrènia nacional. Hi ha una paraula en el procés independentista que està proscrita, que és patriotisme. En el discurs independentista oficial no surt. L’altre dia el messies de les esquerres espanyoles, Pablo Iglesias, li va dir a la presidenta del Congrés que es devia a la seva pàtria. Utilitza la paraula patriotisme amb normalitat. Aquí no, perquè pensen que seran percebuts o massa de dretes o massa radicals.

– Per què creu que reobren la seva causa si ja s’havia arxivat?

– Els ha agafat un atac de simbolisme com qui té un atac de grip. També han citat ara cinc catalans per la crema de banderes. El govern del PP s’ha reeditat, la fiscalia se sent reforçada i pretenen escarmentar, un càstig exemplar perquè no torni a passar.

– El seu llibre es titula O processisme o independència. El processisme és una batalla per l’hegemonia entre CDC i ERC?

– El processisme és una actitud impulsada fonamentalment per una classe política que jo no dic que no sigui independentista. Però el meu dubte és si la independència de Catalunya és la prioritat o bé una prioritat només, com acabar amb la fam al món o aturar els desnonaments o intentar baixar els impostos als empresaris.

Santiago Espot presenta el seu nou llibre Foto: Isaac Meler

– Vostè que creu?

– Que la Independència de Catalunya no és la seva prioritat.

– I ho hauria de ser la primera prioritat de la classe política independentista?

– Naturalment. Si ets patriota, el primer és la pàtria i, per tant, la independència. Jo veig molts equilibris i molta especulació.

– L’emancipació nacional i l’emancipació social no poden anar de la mà?

– Això ho fan els pobles càndids del món. No et pots emancipar socialment si no t’emancipes nacionalment. L’esclau primer s’ha d’alliberar de l’amo i després millorarà les condicions dels altres esclaus. Les esquerres catalanes haurien de fer aquest raonament. Però clar, dius això i automàticament ja ets neoliberal i de dretes quan en realitat l’esquerra més representativa a Catalunya, la que venia del PSC, és un gran lobby que viu d’una o altra manera de la subvenció.

– Quina és la tesi principal del llibre?

– Que estem instal·lats en una cerimònia de la confusió en la qual el ciutadà de peu que és independentista i va a les manifestacions de la Diada ha arribat un moment en què no entén res. Un referèndum ha de ser acordat i vinculant però saps que Espanya diu que no. Fa quatre dies es parlava d’una declaració d’independència que s’havia de fer el 2017. Estem instal·lats aquí i per trobar el desllorigador cal fer diverses coses. Una d’elles és parlar clar. Entomar Espanya tal i com és perquè farà tot allò que calgui per intentar que una part del seu territori no es desmembri. I els catalans també hem d’entomar que fer la independència és trencar l’statu quo i que això no ho podem fer de la mateixa manera que abans amb l’Estatut, el pacte fiscal o el dret a decidir.

– Com s’ha de fer, doncs? 

– Requereix una fermesa, una contundència i uns sacrificis. Fins on estem disposats a arribar els catalans? El nostre sacrifici no pot ser sortir un cop a l’any al carrer. La qüestió és si estem disposats a fer costat al nostre Govern si hi ha una declaració d’independència que vagi més enllà del simbolisme i hi ha una presa de control del territori. Si estem disposats a estar tres o quatre dies si cal a l’aeroport de Barcelona, al port o a l’agència tributària. No dic que s’hagi de fer, però hi estem disposats?

– Creu que la majoria de catalans hi estan disposats?

– A dia d’avui, no.

– Què caldria perquè es donés aquest escenari?

 – Uns models de lideratges clars que estiguin disposats a jugar-s’hi la pell.

– No n’hi ha cap?

– Jo així ho espero, però ara personalment no veig una disposició de jugar fort realment. I aplaudeixo l’actitud dels encausats com l’expresident Mas. Respecto la seva actitud i el que va fer amb el 9-N.  Ells, però, són aforats. Un servidor no i això et situa en un plànol diferent. Al president Mas el van acompanyar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 400 alcaldes. A mi set persones a l’Audiència Nacional de Madrid. I és normal, però hem de veure quan el poble se la juga i quan se la juguen ells. El poble per fer coses també s’ha de sentir protegit, ha de veure que els de dalt també estan disposats a fer passes endavant.

– I els Mossos?

– A qui se li ha de demanar que desobeeixi, en tot cas, és al conseller Jordi Jané i que se la jugui ell. Aleshores el mosso, amb la força de l’exemple, pot seguir el mateix camí.

– El seu llibre és una invitació a jugar-se-la?

– És una reflexió d’on estem i de dir cap a on jo crec que s’ha d’anar. Jo hi he anat, ningú em pot dir que jo no hi he anat. El nostre parlament té 72 diputats independentistes que podrien crear una legalitat catalana declarant la independència. Ho podrien fer demà. Em queixo en el llibre que tot el que no sigui això a mi em sona a porta d’escapatòria.

– Confia que hi haurà un referèndum l’any vinent?

– M’agradaria confiar-hi, però crec que aquest referèndum unilateral no es produirà. Però es poden produir canvis. Ens van dir 18 mesos i serem aplicats. Però jo el que faig és fiscalitzar, la societat ho ha de fer. Els catalans de vegades cometem un error: creiem que ens hem de carregar de raons. No guanya qui té la raó, guanya qui té el poder. Sempre. Tenir la raó és el consol dels que perden. Als catalans sovint ens ha passat que sempre hem tingut raó i sempre hem perdut. Per tant, prenguem el poder.

Santiago Espot, entrevistat a NacióDigital | Isaac Meler