NI REFERÈNDUM, NI FEDERALISME: Català no et federis mai amb els teus enemics, tu has nascut per a ésser plenament lliure!

1 PRECIPITEM_6149 estat

NO A CAP FEDERALISME AMB ESPANYA:

Catalunya va equivocar-se de parella, no tornem a caure en el pitjor error de la nostra història.

Català no et federis mai amb els teus enemics, tu has nascut per a ésser plenament lliure! 

La relació amb Espanya que vàrem començar fa 500 anys ens ha costat milers de milions de pèrdues econòmiques i la pèrdua de moltíssimes oportunitats per al nostre reeiximent com a Poble, ens ha costat milers i milers de vides, tortures, judicis sumaríssims a carretades, honor, dignitat, supeditació, submissió i vergonya … no tornem a repetir aquest terrible error i horror.

Catalunya no et federis mai amb Espanya, tu has de ser independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, membres actius i amb cadira a l’ONU i amb opció al Consell de Seguretat.

Sempre ho hem volgut així i així serà.

—————

Catalunya va equivocar-se de parella,
amb Castella potser voluntàriament i amb Espanya a la força.

No tornem a caure en el pitjor error de la nostra història.

————————–

Catalunya, Poble Català!

No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà !

Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.

A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i sobretot amb Espanya no t’hi assocïis, no t’hi federis i per mica que puguis no t’hi relacionis.

Ves amb compte, no et federis mai amb un pinxo! i menys amb 14 pinxos!

No et federis mai amb un estrany.

No et federis mai amb un dictador.

No et federis mai amb qui es pensi que és el centre del món, o amb qui es pensi que al cel es parli la seva llengua, o amb qui pretengui que la seva nació estigui per sobre de les altres i gosi dir que la seva nació és una Nació de Nacions amb l’excusa de sempre sortir-se amb la seva aixafant als altres.

No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)

No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)

No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres.

No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.

No et federis mai amb amb un colonitzador.

No et federis mai amb un imperialista.

No et federis mai amb ningú que no respecti i que sota qualsevol concepte posi pals a les rodes al ple desenvolupament de la llengua catalana.

No et federis mai amb ningú que t’imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves. 

No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució i les seves lleis.

No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.

No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.

No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.

No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.

No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment i que pugui competir i derrotar a les seves.

No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.

No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.

No et fedris mai amb qui sempre vol interferir i condicionar les teus negocis i les teves relacions comercials.

No et federis mai amb aquells que permetin que les empreses que operen en el teu territori paguin els seus impostos en territoris i països aliens

No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.

No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.

No et federis mai amb qui t’ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.

No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, inclosa Euskadi, ni amb els seus governs.

No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!

Catalunya no et federis mai ni amb Espanya, ni amb Euskadi ni amb Europa.

Tu has nascut per a ésser plenament lliure com Noruega, Suïssa o Israel.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, català pro DUI, membre de la pàgina de facebook “Compromesos amb la DUI”, simpatitzant de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

Quin model territorial volem? pel nou estat català independent.

Quin model territorial volem?

Per Pep Puig i Boix –
22 de març de 2016

Ancestralment, les zones urbanes van establir relacions simbiòtiques amb els seus entorns per disposar d’energia. Això va ser així fins que el desenvolupament de l’industrialisme va fer créixer les grans urbs i la seva necessitat creixent d’energia i mà d’obra, fet que va fomentar l’èxode rural cap a les grans ciutats, despoblant el camp i descapitalitzant-lo, i, com a conseqüència, les ciutats van augmentar de població i van acumular riquesa.

Les grans urbs, per proveïr-se d’energia, van deixar enrere les relacions de simbiosi i van començar a establir relacions de domini sobre les zones rurals: grans embassaments (en zones muntanyoses i grans rius), macrocentrals tèrmiques de combustibles fòssils (en zones mineres) i nuclears (en zones marginals rurals), totes aquestes instal·lacions allunyades dels centres urbans, però que generaven energia per alimentar les energívores urbs.

Fins i tot s’havia arribat a produir el cas paradoxal que zones rurals no disposaven d’electricitat però sí que tenien grans embassaments amb centrals hidroelèctriques que s’havien construït expropiant terres i expulsant-ne els habitants. Ara bé, l’electricitat que es generava a les zones rurals es transportava amb línies d’alta tensió cap a les ciutats. Les relacions simbiòtiques s’havien transformat en relacions de bescanvi desigual, empobrint les zones rurals i enriquint les urbanes.

I, en aquest marc, van arribar les tecnologies per a les energies renovables, o sigui, aquelles tecnologies que ens permeten captar, transformar i utilitzar l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics. Per tant, tenim que aquestes infraestructures energètiques estan molt distribuïdes pel territori i permeten una captació i un ús de l’energia de manera descentralitzada.

Aquest fet permet a les zones urbanes cobrir una part o totes les necessitats d’energia. I, per la seva banda, les zones rurals poden convertir-se en territoris autosuficients energèticament i, en molts casos, fins i tot, en exportadores d’energia. A Alemanya, hi ha una veritable competició per veure quins territoris arriben abans a un subministrament d’energia (elèctrica, tèrmica, motriu) 100 % renovable. Ja hi ha casos de petits municipis rurals que cobreixen amb escreix el 100 % de totes les seves necessitats d’energia mitjançant renovables locals. I, com a Alemanya, la població ha procedit a una apropiació social de les tecnologies renovables, la riquesa generada mitjançant les tecnologies renovables contribueix a enriquir aquests territoris i la gent que hi habita.

Perquè els projectes d’energies renovables siguin acceptats per les comunitats locals, s’ha de facilitar la seva participació en la presa de decisions; i no només això, sinó que s’han de legislar de manera que permetin a les comunitats locals participar en la propietat dels projectes, de manera que els ingressos generats beneficiïn les persones que resideixen a la comunitat.

A Dinamarca, persones i entitats pioneres en el desenvolupament tecnològic i social de l’energia eòlica promouen, des de fa un temps, la propietat comunitària per al bé comú, de manera que els ingressos que generen les energies renovables es reinverteixin localment per satisfer les necessitats de la comunitat on està ubicat el projecte. Les tecnologies renovables que tenim avui a disposició ens ofereixen una gran oportunitat per democratitzar el sistema d’energia heretat del segle XX, i no només això, sinó que ofereixen una inestimable oportunitat per refer, de manera justa i equitativa, les relacions de bescanvi desigual que es van establir entre la ciutat i el camp al llarg del segle passat. Sabrem aprofitar-la?

Article publicat a la revista La Terra, d’Unió de Pagesos, març 2016, amb el títol “L’energia, el camp i la ciutat”

—————————–

1 vertader procés

1 PRECIPITEM_6

Cada estelada i cada senyera són un motiu viu d’esperança i determinació. Acabem el Procés: DUI ja!

Cada estelada i cada senyera són un motiu viu d’esperança i determinació,
no els defraudem, no ens defraudem!

Bona Pasqua de Ressurrecció!

NACIO-K3

Bona Pasqua de l’esbarzer encès que mai s’apaga.

En una diada tan lluminosa com la que avui celebrem i en una nit d’esperança cosmològica feta realitat -com la nit “lluminosa i tranquil·la” del Pessebre de Joan Alavedra i Pau Casals-,
res s’adiu tant en una reflexió per als lluitadors per a la Recuperació de la secular Independència dels catalans i de tota la seva nació, com el poema “Les tombes flamejants” de Ventura i Gassol (1893-1980):

LES TOMBES FLAMEJANTS
 
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella
sota de cada estrella un català.
 
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
 
Un dia es féu una claror d’albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
 
– Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.
—————–
Cada estelada i cada senyera són un motiu viu d’esperança i de determinació, no els defraudem, no ens defraudem! Hem d’acabar el “Procés” ja que els enemics de Catalunya, uns per acció i els altres per omissió, fan tot el possible per anar-lo allargant sine-die, saben que el temps provoca el cansament i aquest provoca el defalliment, no permetem que aquest procés es torni inacabable com el dia de la marmota catalana, allargant-lo el podem perdre i ells uns de cara i els altres dissimuladament ho saben i per això ho fan._

Els que estimem Catalunya i la volem Lliure i Plena -no partida com l’infant de Salomó- siguem-ne conscients i responsables.
_
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció,
membre de Compromesos per la DUI, simpatitzant d’UPDIC,
soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.
“Foc he vingut a portar a la terra i com desitjo que cremi ja!”  
1 PRECIPITEM_61 vertader procés

No allarguem el Procés, no el posem en perill. Preparem la DUI, el punt i final d’aquest procés.

L’Alternativa als que no es veuen capaços de complir:
UPDIC (Units per la DUI) Programa Electoral.

Publicat el 18 de març de 2016

UNIM-NOS PER A DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA”

1 vertader procés

LA DUI ES FONAMENTA EN EL DRET INTERNACIONAL, SEGONS EL TRIBUNAL DE LA HAIA “La DUI no és contrària al Dret Internacional” i els EEUU ho saben i ho respecten.

PER A FER LA DUI SOLS ENS CAL LUCIDESA, DETERMINACIÓ i 68 DIPUTATS.

TENIM 72 DIPUTATS però vam votar uns capadavanters que no tenen ni lucidesa ni estant determinats a alliberar Catalunya.

——————————-

PROGRAMA ELECTORAL D’UPDIC

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya el més aviat possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que això s’ha de fer després de la constitució del nou Parlament català sorgit de la voluntat popular manifestada a les urnes i la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. Tractant-se d’una situació d’emergència, els terminis i protocols no cal que siguin els que descriu l’actual legalitat vigent.

La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes, sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol i el seu Govern. La Constitució espanyola es considerarà derogada.

La Declaració es farà des del Parlament de Catalunya, per ser la seu de la voluntat democràtica del Poble Català i per la majoria política dels seus representants electes.

Si per motius de la mena que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no és pogués fer en aquest lloc emblemàtic de la voluntat democràtica dels catalans, se’n escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió dels càrrecs electes que formen aquesta majoria política.

Tot seguit que s’hagi produït l’acte de Declaració de la independència, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los l’immediat reconeixement del nou Estat Català i l’ingrés a cada un d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal de què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol: hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit, en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el seu control o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força si no és de manera simbòlica i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou Govern Sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada.

En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb el nou Estat català es buscarà la mediació dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya es constitueix en Estat Independent.

Proclamem constituïda la República Catalana, deslligada de qualsevol lligam polític i econòmic envers l’Estat que fins ara tenia sotmesa Catalunya per la força de les armes, des de fa més de 300 anys.

Anunciem que aquest nou Estat català es considera hereu del què durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment, concretament fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la corona espanyola borbònica per la força de les armes.

Denunciem aquest acte de guerra, ocupació militar i posterior i reiterada repressió indiscriminada cap als nostres ciutadans, dirigents i institucions i ens declarem deslligats de tot compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i l’Estat que llavors i actualment la representa.

Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia.

Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

3 – PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

UPDIC participarà en el procés constituent consegüent a la Declaració d’Independència proposant la fórmula republicana com a base del nou Estat.

Declararem Catalunya com Estat Democràtic i de Dret amb separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

Totes les lleis actuals (excepte la Constitució espanyola) continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueixi o modifiqui.

El procés d’independència finalitzarà amb un referèndum d’aprovació de la nova Constitució de Catalunya, elaborada entre tots els partits presents al Parlament.

MODEL D’ESTAT

– Proposem el sistema parlamentari de cambra única amb presidència doble, del Govern i de la República, a més de la figura del President de la cambra.

– Proposem que el President de la República sigui escollit per sufragi universal, en comicis separats dels que se celebrin per escollir els representants del Parlament, que al seu torn escolliran el President del Govern i del Parlament.

– Proposem que el President de la República tingui funcions de representació, de mediació entre les forces polítiques i de dissolució de la cambra i convocatòria electoral legislativa, mentre que el President del Govern, que es pot continuar denominant de la Generalitat, les tindrà de tipus executiu. Amb això pretenem recuperar el tradicional sistema de contrapoders que de sempre ens ha caracteritzat, substituint l’antiga figura del Comte Rei per la del President de la República.

– En uns futurs Països Catalans unificats, proposem la fórmula federal o confederal, on el President ho seria de tots els PP.CC. mentre cada Estat tindria el seu propi President del Govern i del respectiu Parlament.

MODEL DE SOCIETAT

– L’Estat català es regirà per normes similars a les que regeixen en l’entorn de la majoria d’estats democràtics d’Europa i del Món amb les particularitats que nosaltres mateixos decidim adoptar per tal de fer-lo més eficient i assegurar el benestar dels ciutadans i l’eradicació de la pobresa extrema.

– La llengua catalana serà l’única oficial.

– Volem un Estat aconfessional, lleuger de burocràcia i poc intervencionista en l’actuació privada dels ciutadans, que garanteixi una sanitat i un ensenyament de qualitat, públics i gratuïts, s’ocupi d’equipar el país de les estructures necessàries, però sense sobrecarregar el territori duplicant-les innecessàriament.

– Volem un Estat que no carregui el pes de la recaptació tributària sobre els treballadors autònoms i la petita i mitjana empresa que, en gaudir d’una tributació molt lleugera, contribuiran al creixement econòmic i a la desaparició de l’economia submergida.

– Les càrregues impositives es distribuiran en funció dels beneficis i proporcionalment a la grandària de les empreses que les han de suportar i en funció de la mida i el volum de negoci, adaptant-se en tot moment a les circumstàncies canviants de l’economia.

– Proposem un sistema afavoridor de la iniciativa privada dels ciutadans, compromès amb la millora de la qualitat de vida de tota la societat, protector dels més vulnerables i desfavorits, que permeti llibertat d’acció als emprenedors, garanteixi els drets dels treballadors i la igualtat salarial de gènere i d’oportunitats i la llibertat sexual.

– Permetrem l’accés a les plantes medicinals, impedirem el maltractament animal i afavorirem la protecció de la fauna autòctona.

– L’Estat s’ocuparà, a més de la sanitat i l’educació, de les infraestructures i de promoure les energies netes i renovables. Contribuirà a la millora medi ambiental i invertirà en desenvolupament, investigació i cultura.

– En l’aspecte cultural tindrem cura de la recuperació de la memòria històrica, amb especial atenció a les falsedats introduïdes en els cinc darrers segles i la recuperació dels personatges i patriotes que han estat ocultats o esborrats pels ocupants.

– Proposem unes forces armades professionals i de mida raonable, que s’ocupin de la vigilància de costes i del control de l’espai aeri, adaptades al terreny en tasques defensives, ben instruïdes i equipades amb els mitjans necessaris que, en casos de catàstrofes naturals, tindran també funcions socials per complementar el servei al país.

– L’actual companyia dels Mossos d’Esquadra veurà ampliades les seves funcions per tal de cobrir tots els camps que s’escauen a un cos integral de policia que canviarà de nom en funció del servei a desenvolupar.

– Considerem que l’Estat ha d’ajudar els emprenedors a exportar els seus productes i potenciar els sectors primaris (agrícola, ramader, pesquer) per tal de tenir un comerç de productes de la terra de qualitat i de proximitat.

– Fomentarem el cooperativisme.

– Cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, fent que les seves decisions siguin vinculants i només es puguin recórrer judicialment.

– Dotarem l’Oficina Antifrau dels mitjans necessaris per tenir plena capacitat operativa i garantir-ne la imparcialitat.

– Volem que l’Estat es posicioni enfront d’especulacions de tota mena, siguin bancàries, urbanístiques, energètiques o d’altre mena, impedint els abusos que es pugui intentar perpetrar, sempre en benefici de la majoria dels ciutadans.

 

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

– Volem substituir les províncies per una divisió en vegueries i comarques.

– Les actuals diputacions provincials desapareixeran i les seves funcions i funcionaris s’incorporaran al nou sistema administratiu de l’ Estat català.

– Creiem que cal potenciar els municipis, ampliant-ne les funcions que els corresponen, que puguin fer plans per la recuperació dels monuments històrics i mantenir el país net i endreçat, mesures que afavoreixen el turisme, important font de riquesa addicional.

– La Val D’Aran, tindrà el seu sistema autonòmic, amb oficialitat de la llengua occitana.

 

MODEL DE POLÍTICA INTERNACIONAL

– UPDIC considera que no és imprescindible pertànyer a la Unió Europea i és suficient la pertinença a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) de la que ja en són membres Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein. Això ens serà concedit (prèvia petició) perquè ja formem part d’aquest espai europeu en l’actualitat i hem adquirit aquest dret. Fent ús del nostre dret a triar la moneda, es continuarà amb l’euro, almenys de moment.

– Amb posterioritat, s’haurà de decidir en un referèndum, si volem ser a la Unió Europea, un cop s’hagin analitzat en profunditat els avantatges i els inconvenients.

– El mateix pel que fa a pertànyer a l’OTAN o qualsevol altra organització militar.

– Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.

– Estendrem una xarxa de consolats amb ambaixadors a tots els països del món, per tal de facilitar els intercanvis comercials i personals, participar en programes d’ajuda allà on sigui necessari, i donar suport als nostres compatriotes instal·lats o de trànsit en aquests països.

– Potenciarem els Casals Catalans allà on siguin.

Anar al grup UPDIC de facebook:https://www.facebook.com/groups/307871362703415/

1 PRECIPITEM_6

L’anhel mil·lenari de llibertat del Poble Català, primer motiu pel seu reconeixement internacional.

Situació a línia de fronteres. EA 1342LLIBER6

La restitució de Catalunya. La darrera cruïlla del poble Català: Independència o submissió.

Restituïm la nostra universalitat. Llibertat plena i responsabilitat històrica. No volem sotmetre ningú, sols volem assolir la nostra plenitud com a Nació i constituir-nos de nou com estat català independent.

Els Quatre Pilars de la nostra Nació:

390. Catalans! sempre apunt! "per la mena de canvis que ens esperen"

Darrera imatge: aspecte actual de les Quatre Columnes. Sobre aquestes línies: Fotografies dels darrers dies (any 1919) de la construcció de les Quatre Columnes projectades per en Puig i Cadafalch, les columnes encara estan envoltades de les bastides que van caldre per la seva construcció.

El 1928, les quatre columnes van ser enderrocades per tal de fer mal a Catalunya, per anul·lar-la una vegada més, perquè el món no les pogués veure com a signe de catalanitat durant l’Exposició Universal del 1929. Quelcom semblant al que va passar als Jocs Olímpics de “Barcelona 1992″. Sempre es tracta d’ofegar Catalunya, intentar sotmetre-la i encara més, amagar la catalanitat i tots els mots com “Català, Catalunya, Països Catalans … “! Van tergiversar el nom del que ara se’n diu “Poble Espanyol” quan en realitat es deia “Pobles d’Europa”. Però en realitat encara no han pogut soterrar-nos, mai podran soterrar-nos si acabem l’actual procés de Recuperació de la nostra set vegades secular Independència.

L’acció treu les cabòries

Però si l’acció no és l’adequada la causa que provocava les cabòries persisteix. Per tant ens cal afinar l’acció convenient per a bé del nostre poble. Sabeu ben bé que Catalunya és el que més ens obsessiona als independentistes. No és res per a profit personal ni egoista sinó tot al contrari.

Al nostre torn, nosaltres, els independentistes,  tenim ben clar que l’acció obligada per quelcom extern a la pròpia determinació és una cosa que els catalans no acceptem ni podem acceptar de cap manera; des dels temps de la Confederació sempre ha estat així.

La nostra única determinació i el seu objectiu principal és l’assoliment de la llibertat nacional, res possible o  impossible sinó just i necessari! o sigui … un dret de les catalanes i catalans, un deure de Catalunya a exercir!

El moment precís, el gest, la ruptura ...

Quatre són els pilars sobre els que hem de fonamentar la nostra acció:

El primer és la llengua.

El segon és la història.

El tercer és el Poble i el seu anhel de llibertat.

El quart és l’Estat català.

Aquests quatre pilars són veritables columnes catalanes sobre les que se sustenta el futur de la nostra Nació.

La Primera Columna, El neguit de l’anhel contingut i  contínuament aixafat és imparable!   Brolla i brolla com una font. El Poble encara és viu i la cabòria provoca el neguit, i el neguit provoca la lluita: la perenne i incruenta lluita! … el foc de l’anhel, l’ànima de les guspires capaces de desvetllar “les tombes flamejants!”. Aquesta és la columna més alta! Aquesta l’han edificada les nostres matrius maternals!  amb el dolor dels seus parts i amb la serenor de les seves ensenyances.

La gent de Catalunya Acció, la gent de l’UPDIC, la gent de l’ANC, de l’ÒMNIUM, de l’AMI  i tants i tants patriotes d’arreu volem aixecar de nou les bastides per tal de, un dia molt proper, començar a fer pujar de nou aquestes velles i belles columnes!

Prepararem doncs el Punt i Final de la nostra independència, preparem la DUI, ara ja n’és l’hora! … prepararem-nos per l’exercici, ja! del nostre dret a la llibertat nacional.

Aquesta és la suprema solidaritat que devem al nostre Poble, l’actual, el del futur i el dels que ens han precedit.

1 PRECIPITEM_6

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de Compromesos per la DUI, simpatitzant d’UPDIC, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

Catalunya completarà la “Creu d’Occident” a Europa un cop faci sense por la DUI.

Un eix molt convenient: Washington DC-Londres-Barcelona-Jerusalem

“Catalunya completarà la “Creu d’Occident” a Europa un cop faci sense por la DUI”

La Independència cada dia més aprop! Quan farem el salt? com farem el salt? BIC 2294

La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi
i la nostra Estelada.

Amb Catalunya, Occident pot completar en el marc d’Europa un dels seus grans eixos, em refereixo a l’eix anglosaxo que connecta els Estats Units amb Londres i va fins Israel, un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d’alguna manera encara resta pendent.

L’altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia. L’arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca, …

A més, dins d’Europa no és bo que Anglaterra es trobi gaire sola i amb Catalunya hi trobaria un bon aliat i una altra ferma companya.

Els dos eixos ben completats dibuixaran una creu, no pas d’estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu dels Mars del Sud» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs corresponents a les nacions europees, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels blancs com el que figura dins del triangle blau de la nostra estelada.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

1 - ara Hora DUI1 PRECIPITEM_6

Puigdemont es vincla com un malparit fins llepar terra per un Referèndum negatiu i impossible.

Qui no compleix el punt 3r de l'ANC? __ EA 21021 PRECIPITEM_6

Puigdemont traeix la causa de la Independència catalana buscant un pacte vergonyós amb Espanya i posant la nostra independència en un camí relliscós i perillós que si Espanya l’acceptés només serviria per enfonsar Catalunya de nou en el pou de merda i esclavatge espanyol.

“El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, diu que el govern català està disposat a parlar amb l’executiu espanyol, hi hagi qui hagi al capdavant, de les condicions d’un referèndum. ‘Nosaltres estem disposats a parlar de data, de pregunta, de quòrums i d’incloure propostes alternatives. Si hi ha voluntat d’impulsar un referèndum, per nosaltres no quedarà que les condicions en què es porti a terme siguin satisfactòries per a les dues parts’, ha declarat en una entrevista a El Periódico.

Diu que si hagués existit la via del referèndum a l’estat espanyol [que recorda que es pot fer dins del marc de la constitució espanyola si hi ha voluntat política], ‘segur que la llei de la claredat hauria estat damunt de la taula. I ens hauríem posat d’acord sobre participació, majories, minories, fins i tot la mo­ratòria respecte als anys que hauríem d’esperar per poder-ne convocar un altre. En una taula de negociació tot això és absolutament dialogable.’

Considera, doncs, que cal tenir en compte sempre, en la negociació d’un referèndum, que l’elecció entre l’statu quo i la independència hi han de ser, per més que arribés mai una hipotètica oferta diferent de referèndum per part d’Espanya. ‘Si l’statu quo resulta insuficient per a tots i l’estat creu que pot fer una oferta, com la que va fer Cameron als escocesos amb el ‘devolution max’ [transferència més gran de poders], nosaltres no ho veuríem malament. No ens tanquem aquesta porta.’

Ara, qui oferirà això, com a president espanyol? Sánchez? ‘És prematur saber en què es concretarà aquesta voluntat de diàleg de Sánchez. Per la nostra part no quedarà. Si vol ser audaç, que jo crec que hauria de ser-ho, nos­altres l’ajudarem. Si no, seguirem igual’, diu Puigdemont.

El president també respon a la pregunta de si és factibe una DUI aquesta legislatura. ‘Si estem parlant del que alguns pensen que pot ser una declaració unilateral d’independència o una declaració efectiva d’independència, per descomptat que no. Aquest no és el propòsit del govern català. Ni és el full de ruta. El que diem és que per poder proclamar la independència i ser un estat hem de començar a aprovar un conjunt de lleis.’ I insisteix: ‘No tenim el mandat per fer una declaració unilateral d’independència. Qui té el botó i l’autoritat per decidir si som independents és la gent. I a la gent se la convocarà a unes eleccions constituents per elegir uns representants que, si tenen prou força, elaboraran una constitució i convocaran un referèndum.’”

Quantes vegades haurem de votar els catalans perquè ens donin pel sac i es burlin del suposat “dret de decidir” maleïda trampa en la que han caigut l’ANC i gran part de la ciutadania catalana. Sense Independència no hi ha dret a decidir i es foten de nosaltres!

Les Consultes van deixar clar quina era la voluntat dels catalans, les grans manifestacions també, el 9N també, el 27S també, la DIP també, l’anterior declaració de sobirania també i els malparits que ens governen no en fan ni cas, més encara inútils i eunucs volen ajupir-se fins al capdavall i llepar de nou els peus d’Espanya.

Aquesta és la gran estafa del Dret de Decidir de la que en som culpables tots, uns per consentir. Només quan foragitem els responsables de tanta misèria, els actuals governants, ens en podrem sortir.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de Compromesos amb la DUI, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, simpatitzant de l’UPDIC, el Partit Polític per la DUI.

Dimissió! Inútil Puigdemont traïdor a la llibertat de Catalunya, fotocòpia dolenta de Mas. Senyor Puigdemont plegui ja! Dimiteixi ja!

1 - ara Hora DUIPUNT I FINAL 6

Dimissió! Inútil Puigdemont traïdor a la llibertat de Catalunya, fotocòpia dolenta de Mas. Senyor Puigdemont plegui ja!    Dimiteixi ja!

Són una colla d’eunucs! Han de saber que no volem referèndums pactats amb Espanya, sols hem de votar la nova Constitució i prou i les preguntes són nostres i de ningú més.

Data i Pregunta, el dia de la marmota catalana, no ens treiem de sobre els espectres de Mas i Duran.

D’aquesta colla d’inútils només ens en lliurarà Espanya!

Què hem de fer davant tanta misèria?  Què hem de fer!?    Ohhhhh! Mare de Déu senyor!

Quantes vegades hem de votar, la gent d’aquest Poble, perquè no se’ns faci cas!

9N, 27S, DIP, …. !?                 Quantes vegades més?

1 vertader procés

1 PRECIPITEM_6

———————————–

(Darrera notícia Vilaweb):

Puigdemont:

‘Estem disposats a negociar la data

i la pregunta del referèndum’

El president recorda en una entrevista a El Periódico que el full de ruta no preveu la DUI aquesta legislatura.

El president Puigdemont

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, diu que el govern català està disposat a parlar amb l’executiu espanyol, hi hagi qui hagi al capdavant, de les condicions d’un referèndum. ‘Nosaltres estem disposats a parlar de data, de pregunta, de quòrums i d’incloure propostes alternatives. Si hi ha voluntat d’impulsar un referèndum, per nosaltres no quedarà que les condicions en què es porti a terme siguin satisfactòries per a les dues parts’, ha declarat en una entrevista a El Periódico.

Diu que si hagués existit la via del referèndum a l’estat espanyol [que recorda que es pot fer dins del marc de la constitució espanyola si hi ha voluntat política], ‘segur que la llei de la claredat hauria estat damunt de la taula. I ens hauríem posat d’acord sobre participació, majories, minories, fins i tot la mo­ratòria respecte als anys que hauríem d’esperar per poder-ne convocar un altre. En una taula de negociació tot això és absolutament dialogable.’

Considera, doncs, que cal tenir en compte sempre, en la negociació d’un referèndum, que l’elecció entre l’statu quo i la independència hi han de ser, per més que arribés mai una hipotètica oferta diferent de referèndum per part d’Espanya. ‘Si l’statu quo resulta insuficient per a tots i l’estat creu que pot fer una oferta, com la que va fer Cameron als escocesos amb el ‘devolution max’ [transferència més gran de poders], nosaltres no ho veuríem malament. No ens tanquem aquesta porta.’

Ara, qui oferirà això, com a president espanyol? Sánchez? ‘És prematur saber en què es concretarà aquesta voluntat de diàleg de Sánchez. Per la nostra part no quedarà. Si vol ser audaç, que jo crec que hauria de ser-ho, nos­altres l’ajudarem. Si no, seguirem igual’, diu Puigdemont.

El president també respon a la pregunta de si és factibe una DUI aquesta legislatura. ‘Si estem parlant del que alguns pensen que pot ser una declaració unilateral d’independència o una declaració efectiva d’independència, per descomptat que no. Aquest no és el propòsit del govern català. Ni és el full de ruta. El que diem és que per poder proclamar la independència i ser un estat hem de començar a aprovar un conjunt de lleis.’ I insisteix: ‘No tenim el mandat per fer una declaració unilateral d’independència. Qui té el botó i l’autoritat per decidir si som independents és la gent. I a la gent se la convocarà a unes eleccions constituents per elegir uns representants que, si tenen prou força, elaboraran una constitució i convocaran un referèndum.’

El Procés Constituent no ha de ser inclusiu sinó reactiu, que tothom s’hi vegi implicat: O Caixa o Faixa. O hi ets o en quedes fora.

La Nació Sencera.

La llengua exclusivament la catalana.

L’Estat només independent, en forma de República -no faltaria més!- però totalment independent, amb cadira a l’ONU com Suïssa, Dinamarca, Suècia, Noruega, Israel, Sud-Àfrica i tants altres.

La Constitució com la de Macià a l’Havana, 1928. Una Constitució inspirada amb la Contundència i la modernitat de la des Estats Unirts d’Amèrica, una constitució plenament i exclusivament Catalana, com ha d’ésser arreu per a tota nació veritablement solidària primer de tot amb si mateixa, no es pot ser solidari veritable amb els immigrants d’una guerra d’un país no gaire llunyà si no ets solidari, primer de tot, amb la TEVA GENT, aquella gent que de fa dècades ha acollit tants enemics a casa seva, tants egoïstes i incults que encara no se la senten seva tal com és i actuen com a autèntics colonitzadors de la Nació Catalana, enemics de la seva llengua i ignorants expressos de la seva idiosincràsia. una constitució -com la de l’Havana: breu, clara i potent.

————–

Per tant el Procés Constituent s’està atrassant i això no ho hem de permetre.

És molt urgent i és el darrer camí, que s’ha de cloure amb un Referèndum per acceptar-ne els termes. Millor abans: Vols la Constitució, Sí o No?. Un Referèndum exclusivament sota la nostra sobirania com a catalans, gens relacionat amb les lleis espanyoles, ni amb el seu TC, aquesta ha de ser la nostra unilateralitat cada com més decidida i contundent, els altres catalans, els que encara no tenen clar si ho són, ja s’hi afegiran si voleni si no que se’¡n vagin a fer punyetes! ells o nosaltres, aquesta és la qüestió. Pidolant-los mai es posaran a rotllo i sols ens faran ajupir -com sempre ho han fet-.

——————-

Només la fermesa de caràcter, la unilateralitat convençuda del nostre dret a Recuperar la nostra Secular Independènciai i la contundència de plantejaments ens pot portar a la merescuda VICTÒRIA que ja ho sabeu és la INDEPENDÊNCIA , primer valor de tota nació!

 

 

 

Sr. Mas no es torni a posar l’uniforme de minyona d’Espanya, encaixista i autonomista!

1525230_600696149996652_743138876_n

Sr. Mas, no cal que rigui, calli i ja en tenim prou. Prou de distorsions convergents. Prou de declaracions retardatàries. El que val per a Puigdemont val per a vostè, menys teatre i menys plorar que només queden 16 mesos.

Prou de distorsions convergents! prou declaracions de Neus Munté, Artur Mas, Josep Rull, Mas Colell, … etc. sembla que trobin a faltar el Duran.

HI HA UNA ALTERNATIVA ALS FACTORS DISTORSIONADORS QUE CDC ESTÀ FENT I PRACTICANT DES QUE ES VA FORMAR EL GOVERN DE JxSi:

RELACIÓ DE FACTORS DISTORSIONADORS:
(LLevat d’alguna omissió)

1 – Declarar, una i una altra vegada, tots els capitostos de CDC que no es pot complir el plaç de lliurament que ha votat el Poble, 9n. 27s, DIP.

2 – Ajornar la DUI sine die. Puigdemont, Baños-Cup, ANC, AMI enlloc de pactar-la i preparar-la. Ara la CUP torna a jugar amb la DUI amb el perill de tornar a repetir la mateixa jugada del 27S, sense la determinació absoluta que cal, van assolir vots amb aquesta jugada el 27S i després van abandonar, van enganyar totalment.

3 – Actuar amb contrasentit, tothom sap que igualment que amb el pacte fiscal Espanya no ho consentirà per tant s’imposa la DUI i la ruptura.

4 – Hem sentit a dir que funcionaris i fàrmàcies no cobren, que les retallades com la recollida sanitària de la gent gran no paren de créixer i créixer, però heu sentit a dir que ses senyories hagin deixat de cobrar alguna paga?

5 – I el que és pitjor de tot que un dels principals actors de JxSí torni al joc de la puta i la ramoneta amb els seus votants i la consegüent política que això suposa: no es pot ser a la vegada independentista i autonomista allò que ells en diu sobiranisme*** i que tants incauts -rucs catalans de tots nivells, àdhuc periodistes- s’empassen a galet com els pixats d’una vaca i mira que pixen les vaques! no s’ennuegaran d’una puta vegada. Perquè sense emprenyament i alternatives envers aquesta gent no assoliríem el Punt i final necessar: DUI!

Salvador Molins, Catalunya Acció, Compromesos amb la DUI, UPDIC -UNITS PER A DECLARAR LA INDEPENDÊNCIA CATALANA- (Partit de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa, l’alternativa a aquells que pel que sembla no tenen capacitat ni convenciment per acomplir els aplaçaments convinguts pel Poble les vegades que ha sigut consultat i ha respost amb tota la legimitat i amb majoria: 9N, 27S, DIP 

*** #3 PERE SEGURA FERRER  (Resposta extreta de l’AVUI en una notícia sobre la refundació de Convergència)

“Junts pel Si”:objectiu la independència. CDC, Mas, Rull: a CDC s’hi poden integrar els que votarien NO en referèndum. CDC forma part de “Junts pel SI”, coherència? Refundar o retornar a temps vells o no tant vells? Al “ni carn ni peix”? Als eufemismes, com ara aquest sublim i fal·laç “sobranisme ampli”… L’independentisme per a la intimitat… Com l’Aznar i el seu parlar català?

trahit