On teniu la sobirania i el compromís? Us creieu la DIP? Perquè no renegueu del TC cada vegada que ataqui Catalunya?

“No vam quedar en que JxS i la CUP simplement obeirien al poble català?, aleshores quin problema hi ha a la legalitat?, al cap i a la fi, només hem de fer la nostra legalitat i complir la nostra, no pas l’espanyola, i tant fa el que digui el TC o el govern de torn colonialista.

Demanem al govern català, que única i exclusivament acati la legalitat catalana, no l’espanyola, que el poble hi serem al costat. 

Si esteu d’acord, compartiu o copieu i enganxeu, però que corri !”

estat català independent república

Que siguin fidels al nostre Poble. Que oblidin Espanya i les seves institucions. Ho han declarat dues vegades, així ho volem, som sobirans i hem d’engegar Espanya, els espanyols i les seves lleis a fer punyetes!

Prou de fer el ruc i d’enganyar de fet als catalans. Si no en són capaços que renunciïn i cercarem gent com el Jordi Fornas que es comprometin de veritat a fer la DUI.

1 ara Hora DUI1 PRECIPITEM_6

Gran Patriotes que estimo:

Josep Castany , que escriu i diu:
“Els governants dignes, amb coratge i determinació que tenen la convicció i l’objectiu d’assolir la independència parlen d’independència i utilitzen la paraula independència sempre, sense edulcorants, la lideren personalment, la proclamen, és a dir, la fan a la pràctica, i aleshores construixen les estructures del nou estat; van de cara i parlen clar, perquè a la fi les seves paraules són el reflex del seu pensament …
Els governants mediocres, incapaços i acomodats que no tenen la convicció ni l’objectiu clars d’assolir la independència parlen de dret a decidir, de sobiranisme, de desconnexió, no proclamen la independència i volen construir estructures d’estat sense ser estat; amaguen les seves limitacions i inoperància darrera una falsa pàtina de prudència i de “fer les coses bé”, no van de cara i abusen dels eufemismes i les giragonses verbals, perquè a la fi les seves paraules són el reflex del seu pensament

Josep Castany, CA

El món es belluga per fets consumats. La DUI catalana, porta de la Independència, només depèn de la voluntat política de 68 diputats. En tenim 72! On és aquesta voluntat?

 1 ara Hora DUI1 PRECIPITEM_6

Contra el tòpic i la falsedat de que no es pot fer la DUI perquè el 27S del 2015 el Poble català del Principat de Catalunya va perdre el Plebiscit.

Les eleccions del 27S es van guanyar, la DUI és possible perquè només depèn de la voluntat política de la majoria de diputats i del compliment del compromís que Junts i Cup van contreure amb els catalans.

On és aquesta voluntat? Perquè Junts i Cup s’han saltat el compromís a la torera? El Poble català no vol ni “toros”, ni enganys, ni renúncies! I menys encara “toreros”!

La DUI es fonamenta en una voluntat política i per tant és garantida per una majoria de diputats, en el cas català  68 diputats. En l’actual legislatura les forces independentistes tenen encara 4 diputats més dels absolutament necessaris. Fer la DUI, si Junts i Cup volguessin, seria possible.

La DUI, avui dia, gràcies  al cas de Kosovo i per jurisprudència del Tribunal de la Haia, “no és contrària al Dret Internacional actual” per tant és legal internacionalment parlant, que al cap i la fi és el que compta.

Els Referèndums es basen en la majoria de vots a favor d’una de les opcions, normalment Sí o No. En cas de que la Comunitat internacional demanés un Referèndum de ratificació d’una possible DUI catalana es basaria naturalment en la majoria de vots i podria ser que es demanés una participació d’un 55% de la població amb dret a vot. Podria ser, fins i tot, que un cop feta una DUI no és demanés cap Referèndum de ratificació i no passaria res, aquella DUI, com la de Kosovo i per extensió totes les DUI no contraderia la legislació internacional actual.

Les eleccions del proppassat 27S eren eleccions al Parlament Català i segons la legislació actual en que es fonamentaven es basaven en votar diputats i projectes (programes) que curiosament tan el de Junts com el de la Cup es comprometien en fer la DUI, no és això el programa: un compromís? Aquestes eleccions també tenien un sentit plebiscitari de fons però de cap manera eren un referèndum amb una pregunta i dues opcions, no comptaven vots sinó diputats.

Sent així les eleccions no es van perdre sinó que es van guanyar per majoria absoluta de diputats. Dir que s’havia perdut el Plebiscit és una ruqueria mal intencionada o de curts de gambals de l’alçada d’un campanar. Les eleccions no eren un Plebiscit sinó unes eleccions que significaven el mandat majoritari de portar Catalunya a la plena Independència.

Al final de tot només resta la voluntat de 72 diputats fidels al nostre Poble, voluntat d’assolir la Independència de Catalunya, i voluntat dels necessaris capdavanters par a declarar-la, on és aquesta voluntat? on s’ha amagat? on és el compromís de fer la DUI? on s’ha perdut aquest compromís?

És molt llastimós que una vegada més el país ens falli per dalt -la nostra classe política- o el que és el mateix, els representants polítics escollits, les seves organitzacions i primer de tot els seus capdavanters. Tots els demés si no ho denunciem i no actuem en conseqüència també en som responsables.

Les eleccions del 27S es van guanyar, la DUI és possible perquè només depén de la voluntat política de la majoria de diputats i del compliment del compromís que Junts i Cup van contreure amb els catalans

On és aquesta voluntat? On és el compromís?

Si no ens són capaços i ja han renunciat d’antuvi com fan sempre, que pleguin i ho haurem de fer el Poble.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, Compromés amb la DUI, simpatitzant de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència dels catalans- de Jordi Fornas es batlle de Gallifa.

Si el poble respon massivament la causa catalana guanyarà. Hem de fer que respongui!

1 ara Hora DUI1 PRECIPITEM_6
#2 RAFEL VIDAL (Comentari a “Els propers reptes“)

Sí, ara que les autoritats catalanes s’han decantat oficialment per la independència, caldrà que el poble català respongui recolzant-les sense por. Si el poble respon massivament com va fer a les manifestacions, la causa catalana guanyarà. Ara és l’hora de la veritat. I també del valor, de l’honor i de la glòria.
———————————–

TRIBUNA

Legalitat de la secessió

HÈCTOR LÓPEZ BOFILL – PROFESSOR DE DRET UPF

Una de les notes positives del procés, a manca de concrecions pràctiques, consisteix en el ventall de refinades propostes teòriques que ha generat la qüestió secessionista en els àmbits de la filosofia política i del dret per part d’autors catalans. La darrera aportació, al meu parer fins ara la més solvent pel que fa a l’extens bagatge d’informació invocat i a l’audàcia del plantejament, és el llibre de Pau Bossacoma i Busquets Justícia i legalitat de la secessió, publicat per l’Institut d’Estudis Autonòmics la tardor de 2015. Jo afirmaria, sense embuts, que el llibre de Bossacoma és el text més rellevant a escala mundial sobre la teoria del dret de secessió en contextos democràtics, una aproximació d’altra banda sovint menystinguda per part dels grans juristes o politòlegs, sigui perquè es tracta d’un problema que entenen que no els concerneix tenint en compte que treballen amb el rerefons d’un escenari de nacions estat que donen per descomptat, o sigui perquè fins ara no han parat esment al fet que el fenomen de la secessió es pugui plantejar en societats liberals democràtiques. ¿És la particularitat del cas català, una secessió en un principi en un marc constitucional democràtic, allò que provoca la innovació teòrica o es pot dibuixar, i en veritat cal dibuixar, una teoria general que legitimi globalment reivindicacions pacífiques i democràtiques com l’aspiració catalana de construir un estat plenament sobirà? Amb tota probabilitat, per bé que el relat de Bossacoma es presenta des de la segona perspectiva, potser la motivació primigènia, malgrat les objeccions que això pugui desvetllar, s’explica per la singularitat de la nostra situació, cosa del tot comprensible i justificable si admetem que tots som fills, fins i tot els acadèmics, de les nostres circumstàncies.

“El llibre
de Pau Bossacoma
i Busquets ‘Justícia
i legalitat de la secessió’ és el text més rellevant
a escala mundial sobre la teoria
del dret de secessió en contextos democràtics

En síntesi, les idees exposades en el llibre Justícia i legalitat de la secessió parteixen d’una inextricable relació entre democràcia i reconeixement de la plurinacionalitat, traçat amb una mena de pacte originari que trasllada a la relació entre nacions el contracte social que les teories liberals han descrit sobre els individus i el seu consentiment en la formació del poder. Segons sembla suggerir Bossacoma, en un marc liberal democràtic, un dels pressupòsits de la legitimitat de la secessió d’una de les nacions consistiria en un incompliment d’aquest pacte originari de reconeixement nacional per part de l’altre o dels altres subjectes (vulneració del principi d’autodeterminació interna). Aquesta voluntat de separació per part d’una de les nacions, en qualsevol cas, s’hauria d’expressar de forma democràtica incontestable a través d’una mobilització popular i d’un procés deliberatiu àmpliament majoritari i sostingut en el temps. La mobilització ciutadana o, com l’autor l’anomena, una revolució demòtica en la qual emergís el Nosaltres el Poble, permetria conferir legitimitat fins i tot a una secessió unilateral amb superació del marc constitucional preexistent com cada vegada sembla més el cas que exigeix el procés català. La principal objecció que li faria a l’autor, doncs, i com ja he insinuat, és si no ha construït una teoria amb pretensions generals i normatives a la llum de les nostres especials condicions que gairebé no s’han produït mai en el dret i la política comparades: la d’una secessió en un estat suposadament liberal democràtic totalment blindat per la majoria de la nació dominant a través del seu sistema constitucional a negociar no ja la partició sinó ni tan sols els canals, com ara un referèndum, a través dels quals es podria esbrinar si existeix o no una majoria secessionista a Catalunya. En qualsevol cas, encara que la motivació sigui autòctona (i no és estrany que el subtítol del llibre sigui Teoria de l’autodeterminació nacional des de Catalunya), és probable que l’aventura intel·lectual de Bossacoma tingui aplicació en d’altres contextos a mesura que es consolidi la idea que, si en democràcia es pot dialogar i decidir sobre tot sense coaccions i violència, també cal deliberar sobre els fonaments dels mateixos estats en el quals la democràcia es desenvolupa.

COMENTARIS :

0#2 ÒSCAR BETRIAN

Els fonaments de l’Estat espanyol són la violència i el terror. Car remarcar-ho sempre. De fet, ells mateixos diuen que se’ls en fot que siguem un 51% o un 100%…

Dissabte, 20 febrer 2016 21.14

AUTOR

ALTRES ARTICLES DE L’AUTOR

 

Una “acció contundent” es diu “DUI”. Què esperem compatriotes?!

1 ara Hora DUI1 PRECIPITEM_6

 

“A Catalunya també tenim homes decidits per la DUI i la Independència Urgent que no podem assolir de cap manera sota la tutela i les lleis espanyoles que només faran que barrar-nos el pas.

Jordi Fornas i l’UPDIC tenen la voluntat necessària per independitzar Catalunya, aquesta voluntat i 68 diputats són els dos únics ingredients necessaris per preparar i fer una DUI.

MÓN (Notícia Vilaweb)

Escòcia estudia proclamar la independència al juny, si el no a la UE guanya al Regne Unit

Un antic líder del partit demana una acció contundent i no la convocatòria d’un nou referèndum

L’antic líder de l’SNP Gordon Wilson ha iniciat una campanya per a demanar al govern escocès que proclami directament la independència si el no a Europa s’imposa en el referèndum del pròxim mes de juny a Anglaterra i no ho fa a Escòcia, provocant així la victòria del no al Regne Unit. ‘Declarar la independència seria l’única manera possible d’aconseguir que la voluntat dels escocesos de seguir formant part de la Unió sigui respectada’.

L’SNP ha anunciat que estudiarà la proposta encara que de moment la postura oficial del partit és que si el no a la Unió Europea guanya a Anglaterra i el sí ho fa a Escòcia el que caldria és convocar immediatament un nou referèndum d’independència. Les enquestes mostren que els cinc milions d’escocesos són partidaris de seguir a la Unió Europea però representen una minoria davant els 53 milions d’anglesos, que representen el 84 per cent de la població del Regne Unit.

Gordon Wilson va lideral els nacionalistes escocesos als anys vuitanta i ha esdevingut un dels partidaris més insistents de la independència.

____________________

A Catalunya també tenim homes decidits per la DUI i la Independència Urgent que no podem assolir de cap manera sota la tutela i les lleis espanyoles que només faran que barrar-nos el pas.

Jordi Fornas i l’UPDIC tenen la voluntat necessària per independitzar Catalunya, aquesta voluntat i 68 diputats són els dos únics ingredients necessaris per preparar i fer una DUI.

————————

(Aquest post ha sigut escrit i publicat per Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM)

Amb Ferrer i Gironés i la Blanca Serra vàrem anar a veure el Porta de l’ÒMNIUM per fer una Assemblea dels Països Catalans.

Situació a línia de fronteres. EA 1342

Amb Ferrer i Gironés i la Blanca Serra vàrem anar a veure el Porta de l’ÒMNIUM per fer una Assemblea dels Països Catalans. També vàrem anar a la Catalunya Nord a parlar i veure molts altres compatriotes com el Teo i altres patriotes. Van venir-hi gent de Som 10 Milions, Bilbeny, Francesc Guilera i altres amics i compatriotes … quan temps ! … quanta esperança ! … quanta lluita ! quan amor per la millor terra del món: la nostra Catalunya!

Quan haurem assolit la Independència ens quedarà un buit al cor infinit on podrem retrobar a tants i tants companys de camí. IN MEMORIAM A TOTS ELLS!   … Claudi Romeu, … etc. … Ei compatriotes! no us fallarem!”

524462_10151096994096859_1626881338_n800_14553561632016-01-12_Muriel_Casals_possessi_Puigdemont_foto_Adria_Costa_-0511 PRECIPITEM_6

OPINIÓ – VILAWEB

T’enyorem, Ferrer i Gironès: deu anys sense tu

«Encara avui hi ha gent que no entén què vol dir estimar tot el territori, però vosaltres sí: ho sabíeu i vau voler contribuir una vegada més a mantenir viva la flama de la llengua en una part del territori on s’apagava i calia un suport de la resta»

 Dimecres  17.02.2016  19:39
Francesc Ferrer i GironèsFrancesc Ferrer i Gironès

Deu anys sense tu. Avui fa deu anys que vas morir. Com podríem definir què vas representar per a nosaltres? Quan hom llegeix la teva biografia, les primeres paraules són: ‘Francesc Ferrer i Gironès, historiador, polític i escriptor.’ I, una mica més avall: ‘Impulsor de la creació dels Amics de la Bressola i primer president.’ Que n’és, de lluny, aquella fundació de l’entitat, però que viu que és encara el seu llegat.

Enguany que celebrem els quaranta anys de la primera de les escoles també celebrem els trenta dels Amics de la Bressola: tu, Eliseu Climent, Josep Maria Figueras, Àngel Colom, Albert Vidal, Enric Larreula, Vicent Badia, Jaume Corbera i Carles Oriol us vau atrevir a fundar una entitat amb l’objectiu de mantenir, crear i promoure una xarxa d’escoles catalanes a la Catalunya del Nord!

Encara avui hi ha gent que no entén què vol dir estimar tot el territori, però vosaltres sí: ho sabíeu i vau voler contribuir una vegada més a mantenir viva la flama de la llengua en una part del territori on s’apagava i calia un suport de la resta. N’hem après, de la teva contundent militància per la llengua arreu dels territoris de parla catalana.

I et tenim molt present, recordant quan ens deies que a Espanya fan servir la qüestió de la llengua catalana de manera recurrent i concurrent: ‘A la vista del que sabem de la historia de la persecució política de la llengua catalana, podem afirmar que en general els polítics espanyols, un cop han maldat contra el poder polític català, han pugnat contra els recursos financers dels catalans, es dediquen tot seguit a menystenir, insultar, blasmar, i perseguir a la llengua catalana.’

Doncs dels trenta anys passem als quaranta, que són els anys que fan les escoles de la Bressola de la Catalunya del Nord aquest 2016. Ja ho veus, Francesc Ferrer i Gironès: continuem estimant la llengua, la cultura i els Països Catalans!

Moltes gràcies per tot el que vas fer, i des del més sincers dels enyors diem ben fort que els Amics i la Bressola no t’oblidem!

Aleix Andreu i Oliver, president dels Amics de la Bressola

El Testimoni de Muriel Casals: Com els grans capdavanters, quan ets dalt de tot és quan has de fer les més grans coses.

La Independència és l’anhel del nostre Poble, però només està en les mans dels veritables capdavanters fer-la realitat. El líder, no em digueu que no n’hi han o que no fan falta perquè és fals, ha d’actuar amb total determinació i voluntat d’alliberar el seu Poble. Un vaixell no avança sense capità per molta tripulació que tingui.

El Testimoni de Muriel Casals: Com els grans capdavanters, quan ets dalt de tot és quan has de fer les més grans coses, és aleshores quan has de defensar veritable i totalment la plenitud de Catalunya, saltant totes les barreres que calgui.

Les grans persones, grans en dignitat, es comprometen per la llibertat plena de la seva gent. Muriel va saber comprometre l’ÒMNIUM amb la Independència, l’ÒMNIUM organització de defensa de la nostra cultura que sempre ho ha estat, però que encara no s’havia compromés decidida i explicitament en defensa de la necessària recuperació de la nostra independència. Muriel Casals en funcions Presidenta de l’Òmnium ho va fer en el precís moment que convenia més i ho va fer amb força.

El nom d’aquesta capdavantera lluïrà amb lletres d’Or en la nostra història.

———————————-

«He vist un cel nou i una terra nova»
He vist la Catalunya plenament lliure.

He vist un nou estel,
una nova llum i un signe d’esperança
en mig de totes les nacions del món.

————————–

Volem guanyar la Independència i la llibertat.

Fem-ho ja! per als molts patriotes, ja d’edat o amb la salut precària, que dia a dia perden l’oportunitat de viure aquest gran dia.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de Compromesos amb la DUI, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

“El Punt i Final” de la Recuperació de la secular Independència de Catalunya.

L’Hora del Punt i Final i la “CONSULTA FINAL”:

1 ara Hora DUI529405_577616382301955_1697125005_n1 PRECIPITEM_6

 

EL PROCÉS NO TE ATURADOR

Albert Cortés Montserrat
http://blocs.mesvilaweb.cat/ALBERT1969/
12 de febrer de 2016GeneralSi aquesta determinació es trasllada a les lleis de desconnexió, a la sostenibilitat del Govern i al dia de convocar la consulta final, és difícil que tot plegat quedi en foc d’encenalls. Amb aquesta actitud, el procés no té marxa enrere.”

“Per la seva banda, el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), Albert Royo, explicava a NacióDigital que en tres anys ja han accedit a think tanks internacionals per explicar el que s’està fent al Principat, a més d’altres fites com publicar articles als principals mitjans internacionals.”

De cara al cap de setmana, una dosi d’optimisme, els fets no son balders, la determinació del Govern legitim català de moment es fora de dubte. Un exemple com la reunió amb els Consols es una prova, però veiem que el full de ruta es va desplegant tot hi les amenaces judicials constants espanyoles. La feina va endavant i de moment el procés segueix el seu curs que ha de desembocar més enllà de picabaralles interessades o polèmiques que van sorgint en la decisió de la creació de la República Catalana.

El procés no té marxa enrere

Pere Gendrau

En aquest país tan acostumat a l’autocrítica –a vegades, en excés- sorprèn que les coses vagin bé. Però hi van. Malgrat aquella tendència tan habitual i tan nostra de pensar que el Govern, tot i dir-se independentista, ho ha de demostrar. Aquest dijous, al Palau de la Generalitat, es va fer una demostració de fe en el procés inqüestionable. Enmig de l’ofensiva estatal per suspendre la conselleria d’Afers Exteriors, l’executiu va convocar els diversos cònsols que hi ha establerts a Catalunya per dir-los que això de la independència va de debò.

“Volem seguir contribuint a la millor Europa com un estat independent”, assegurava el president, Carles Puigdemont. I més d’un dirigent estatal, i més d’un membre de l’establishment que no vol que res canviï devien obrir els ulls com unes taronges. Per la seva banda, el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), Albert Royo, explicava a NacióDigital que en tres anys ja han accedit a think tanks internacionals per explicar el que s’està fent al Principat, a més d’altres fites com publicar articles als principals mitjans internacionals.

És normal que sorgeixin els dubtes, perquè crear un estat nou és una cosa que no es fa cada dia. I encara és menys habitual si no es fa a partir d’un conflicte bèl•lic. 

Però l’acte que van dur a terme a Palau i el missatge que s’hi va traslladar és inequívoc.

Si aquesta determinació es trasllada a les lleis de desconnexió, a la sostenibilitat del Govern i al dia de convocar la consulta final, és difícil que tot plegat quedi en foc d’encenalls. Amb aquesta actitud, el procés no té marxa enrere.

Notícia “bomba!” “dinamita pura!”: Puigdemont avisa el cos consular: ‘Tindran feina; Catalunya camina cap a la independència’

ROAD-422295_853924101309462_3109042407847747601_nEn la relació d'entitats impulsores del següent Manifest hi ha errors que caldria esmenar. (EA 1382)12509882_936420839728650_8901080750924129759_n 529405_577616382301955_1697125005_nsenyera_onu1

Notícia de Vilaweb:

Puigdemont avisa el cos consular: ‘Tindran feina; Catalunya camina cap a la independència’

El president demana als cònsols que ‘expliquin bé’ el procés als seus països de referència i es posa a disposició per a qualsevol inquietud

Per: ACN

 Dijous  11.02.2016  20:25
El president Puigdemont amb el cònsol general de la RP Xina, Heng Tang (Foto: Rubén Moreno)El president Puigdemont amb el cònsol general de la RP Xina, Heng Tang (Foto: Rubén Moreno)

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha avisat avui el cos consular que ‘tindrà feina els mesos vinents’, una feina que va una mica més enllà de la seva tasca habitual, ja que Catalunya ‘està caminant cap a la independència’.

Durant la tradicional recepció als cònsols presents a Barcelona i acompanyat pel conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, i pel d’Empresa, Jordi Baiget, ha demanat al cos consular que ‘expliqui bé’ el procés als seus països de referència, i s’ha posat a disposició per a qualsevol inquietud que pugui tenir. En la mateixa línia, Romeva ha emplaçat els cònsols a trobar un ‘marc i un format adequat’ per aprofundir en tots els dubtes que tinguin.

Puigdemont ha ofert avui al Palau de la Generalitat la tradicional recepció anual als representants del cos consular acreditats a Barcelona, encapçalats pel seu degà i cònsol general del Paraguai, Juan Alfredo Buffa. El president ha començat el seu discurs desitjant que Barcelona es converteixi aviat en una capital d’estat, i ja ha avisat els cònsols que els mesos vinents seran moguts.

El cap de l’executiu ha reconegut que els donaran ‘més feina de la que se suposa en un consolat general ordinari’, però ha remarcat també que Catalunya no és un país ordinari, ni tampoc ho és el procés que està vivint.

També s’ha posat a disposició dels representants consulars ‘perquè el contacte sigui permanent, la informació flueixi i les informacions que els reclamin els seus països d’origen siguin el més fiables, aprofundides i documentades possible’. I ha afegit: ‘Ens tindran al seu costat cada dia, com estic convençut que la gent que vostès representen i que viuen entre nosaltres estan al costat del país.’

Finalment, ha volgut agrair la ‘tasca imprescindible’ que fan els representants consulars ‘en el model socioeconòmic, polític i cultural del país’ des d’una ciutat com Barcelona, que té una ‘llarga tradició consular’ i és ‘la tercera ciutat no capital encara d’estat amb més representants consulars al món’, ha assenyalat.

(Extret de Vilaweb)