Si no hi ha acord, comencem: 6 idees per preparar les eleccions de Març.

10450968_796846140380216_1910836566163556167_n

Molts catalans continuem amb la lluita que transforma el seny en rauxa d’alliberament.

Ens en sortirem! malgrat que els polítics no acabin d’encertar el com fer-ho.
Bé, no sé que decidiran demà la gent de la CUP? jo voldria que no fossin ni excloents, ni absolutistes, sinó que en veritat i intel·ligència empenyessin Junts pel Sí i es coordinessin ambdues forces polítiques.
Mas i CDC, i Junqueras i ERC, unint-se han fet un gran esforç, unint-se amb altres forces que van des de socialistes com Maragall i molts altres independentistes independents, això se’ls hi ha de reconèixer des de tots els àmbits que estimen de veritat Catalunya fins a voler-la lliure del tot.
Sigui com sigui, el que sí sé és que tots aquests dones i homes que volem recuperar quan més aviat millor la nostra plena Independència no podem aturar-nos ni permetre cap marxa enrere, ara ja no! com les Madres de Mayo fins a la Victòria. Aquesta és i ha d’ésser la nostra determinació i fermesa.
Si demà no es desembussa el tap que ara mateix ens encalla, haurem de posar-nos immediatament en marxa per preparar les noves eleccions del març del 2016, i segons el meu criteri amb les següents consideracions:
Primer  –  Hem d’assegurar-nos d’una cosa pràctica i essencial, abans del dia de les votacions hem de tenir tancats dins d’una urna blindada tot el vot provinent de l’exterior de Catalunya, urna protegida per guardes, fiscals i jutges de fora del sistema polític espanyol. No podem permetre que torni a passar una tupinada tècnica com va passar el 27S del 2015. La data de les eleccions ha de permetre que sigui possible assegurar democràticament aquest punt basant-se exclusivament amb les decisions dels organismes catalans que es cuidin d’aquest afer des de dins o des de fora del sistema. Ací el tàndem obediència a Catalunya i desobediència a qui intenti o s’atreveixi a vexar o impedir la voluntat dels catalans lliures.
Segon  –  Les forces que es presentin per a la Independència s’han de presentar unides com ho han fet “Junts pel Sí” unides amb pacte clar i suports blindats d’antuvi. No ens podem refiar de nou de pactes posteriors ni de la trampa que va fer servir la CUP de que separats obtindríem més vots. La llei d’Hond va contra això i a més de que et serveix tenir més vots i més diputats si després no els pots sumar per qualque interès partidista per molt legítim que sigui .
Tercer – No és gens necessari fer una campanya costosa en pla capitalista i mai tan ben dit “a lo grande” primer perquè no és just quan es va just de calers, segon perquè les Consultes es van fer amb uns costos molt ajustats que les van poder pagar els mateixos organitzadors i col·laboradors, i tercer pèrquè el sistema i poders espanyols faran tot el possible i l’impossible per posar-hi obstacles de tota mena.
Quart – La campanya electoral especial s’ha de començar ja a partir d’ara per part de tots els catalans que vulguin participar-hi, el que ve no s’ha de supeditar a cap reglament electoral que tingui relació amb el Poder Espanyol que ja hem decidit “DIP” que no és nostre ni ens interessa.
Cinquè – Jo proposo com a Candidat de Consens a la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, naturalment per sobre de totes les vicepresidències a l’actual Presidenta del Parlament Català, Carme Forcadell, que amb la seva gestió de la DIP s’ha posat a l’alçada de l’honorabilitat de Macià i Companys, ells tres han fet passos veritables de DUI, més o menys encertats, més o menys perfectes o imperfectes, però els tres Presidents, dos de la Generalitat i una del Parlament, van tenir i han tingut la determinació clara i palpable d’Alliberar Catalunya i fer el gest per tal de recuperar la seva plena sobirania.
Sisè – A partir d’ara, tot el que es decideixi per anar vers la Independència, ho haurem de fer tots junts, tot el Poble lliure, agrupat per l’ANC o organitzat en una nova FORÇA CATALANA FORA DEL SISTEMA ESPANYOL, així no ens podran ficar a la presó ni fer-nos xantatge. A partir d’ara, els que puguem, hem d’actuar com un sol Poble com ens ensenyà Xirinacs.
Setè – No ens podem fiar de ningú que ens prometi suports posteriors sense que s’hi comprometi de veritat. N’hi ha uns que ens van dir que al final ja els hi trobaríem sempre i ara ens hem adonat que no els necessitem al final sinó al començament i mentre duri el “Procés”, perquè al final ja serà massa tard.
S’accepten noves idees i aportacions.
Comencem!
Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM. Català pro DUI i simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas -Units per a Declarar la Independència de Catalunya.

Catalunya, no et federis mai. Tu vas néixer només per a ésser lliure i sobirana.

149 estat

Catalunya, no et federis mai. Tu has de ser Independent com Suïssa o Israel !
Catalans, preparem-nos per la DUI.

Publicat el 19 d’abril de 2015

Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, membres actius i amb cadira a l’ONU, amb opció al Consell de Seguretat.

Volem un estat normal per un país normal, una
Catalunya Independent com Dinamarca, Suècia o Israel, un estat membre actiu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Sempre ho hem volgut així i així serà.

Preparem ja la Declaració Unilateral d’Independència. DUI !!!

—————

Catalunya va equivocar-se de parella,

amb Castella potser voluntàriament i amb Espanya

a la força.

No tornem a caure en el pitjor error de la nostra història!

 

—————-


Catalunya, Poble Català!

No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà!


Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.

A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i sobretot amb Espanya no t’hi assocïis, no t’hi federis i si pot ser no t’hi relacionis.

Ves amb compte, no et federis mai amb un pinxo! i menys amb 14 pinxos!

No et federis mai amb un estrany.

No et federis mai amb un dictador.

No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)

No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)

No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres..

No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.

No et federis mai amb amb un colonitzador.

No et federis mai amb un imperialista.

No et federis mai amb ningú que no respecti i que sota qualsevol concepte posi pals a a les rodes al ple desenvolupament de la llengua catalana.

No et federis mai amb ningú que t’imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves.

No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.

No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.

No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.

No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.

No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.

No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.

No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.

No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.

No et fedris mai amb qui sempre vol interferir i condicionar les teus negocis i les teves relacions comercials.

No et federis mai amb aquells que permetin que les empreses que operen en el teu territori paguin els seus impostos en països aliens.

No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.

No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.

No et federis mai amb qui t’ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.

No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, inclosa Euskadi, ni amb els seus governs.

No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!


Catalunya no et federis mai ni amb Espanya, ni amb Euskadi ni amb Europa.


Tu has nascut per a ésser plenament lliure com Noruega, Suïssa o Israel.

 

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

 

A banda del pacte entre Junts i CUP hem de fer la DUI o perderem aquesta oportunitat.

engany
“El debat Mas sí, Mas no ha quedat superat pels esdeveniments. Estem davant un atac sense precedents a les institucions catalanes i cal respondre en conseqüència. Junts pel Sí i la CUP han d’oblidar-se del debat d’investidura i pactar una data propera de proclamació de la independència i cridar la ciutadania i l’ANC a la mobilització popular. Cal posar en marxa una revolució democràtica amb tota la seva potència i prendre el control del territori, de la hisenda i de les infraestructures estratègiques.”  (Uriel Bertran)
25 de novembre de 2015    Solidaritat Catalana per la Independència

Uriel Bertran: “Mas sí, Mas no ? És la independència ara !”

Avui fa justament tres anys de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre del 2012, que varen donar un mandat a les forces parlamentàries escollides amb un programa independentista per tal que engeguessin un procés sobranista. Hem avançat molt des d’allavòrens fins arribar a una majoria parlamentària després del 27-S i un mandat explícit per iniciar la desconnexió de l’ordre estatal i bastir un procés constituent. Però, passats dos mesos de les eleccions plebiscitàries som en un atzucac per la manca d’acord estratègic, de govern i de president mentre l’ofensiva espanyola es desplega en tots els fronts d’aqueix conflicte sense una resposta catalana a l’alçada del moment històric.

Per això em sembla encertat l’article d’Uriel Bertran publicat avui al digital Directe.cat, que reprodueixo tot seguit, en nom del que queda d’un projecte polític com Solidaritat Independentista, desplaçat pels votants de la primera línia de la vida institucional del país precisament el 25-N del 2012. Lesdiferències entre la CUP i SI són més patents avui que ara fa tres anys, quan la resta de partits nacionalistes (ERC i CIU) va veure amb satisfacció l’esfondrament de Solidaritat i la consagració dels anticapitalistes nostrats:

La maquinària espanyola de destrucció massiva de les institucions catalanes i del sistema de partits de l’independentisme parlamentari s’ha posat en marxa sense compassió. No faran presoners, es cerca la destrucció total de la minsa autonomia que es conserva i el desgast absolut dels partits que avui representen l’independentisme.

Es cerca que, a mig termini, pugi al poder una alternativa unionista a Catalunya després del desgast que comportarà, si es constata,  la inoperativitat de la majoria independentista en no gosar proclamar la independència i en no poder, ni tan sols,  garantir l’autonomia de Catalunya. L’unionisme no farà la independència però prometrà tornar la minsa autonomia, això sí, lleial a Espanya. Si l’independentisme al Parlament no proclama la independència en les properes setmanes la visualització de seva inoperativitat serà absoluta, ja que ni tan sols servirà per salvar l’autonomia. El Pla Ibarretxe va portar a un govern PSE-PP.  Si aquí no es proclama la independència en les properes setmanes, la decadència que viurà la política catalana portarà a la decepció d’amplis sectors de l’independentisme i al reforçament d’una alternativa espanyolista.

El debat Mas sí, Mas no ha quedat superat pels esdeveniments. Estem davant un atac sense precedents a les institucions catalanes i cal respondre en conseqüència. Junts pel Sí i la CUP han d’oblidar-se del debat d’investidura i pactar una data propera de proclamació de la independència i cridar la ciutadania i l’ANC a la mobilització popular. Cal posar en marxa una revolució democràtica amb tota la seva potència i prendre el control del territori, de la hisenda i de les infraestructures estratègiques.

L’Estat espanyol portarà a terme una estratègia ben dissenyada. Pagarà amb comptagotes les factures de la Generalitat, provocant l’increment del deute i, per tant, assumint el control total de les finances de la Generalitat, per molt de temps. No farem net en dècades.  S’asseguren així una intervenció a llarg termini per destruir qualsevol futur govern catalanista. El que estan fent va molt més enllà d’una conjuntura com l’actual. Esdevé un mecanisme de control estructural.

Hem de portar el debat cap a posar data propera a la independència. Llavors  la CUP ja no ha de votar cap més investidura  i Mas continua de president com vol JxSí. La CUP només ha de votar la proclamació de la independència, i, en aquesta qüestió, els 72 diputats hi estan d’acord.  El concepte president en funcions ha quedat superat. Si com diu Mas l’autonomia s’ha acabat, ell ja no és president en funcions de cap autonomia.  Mas sí, Mas no? És un debat superat. Independència sí o no a curt termini, dignitat sí o no, autoestima sí o no, futur sí o no, aquesta és la veritable prova de foc que l’actual classe política té al davant.”

Uriel Bertran

 

Gabriel Rufián té raó i el que decidim ho hem de fer tots junts i alhora.

1-ara hora
Gabriel Rufián (ERC) té raó.Parlem Junts i Cup i Poble del que ens proposa i abans d’emprendre el Procés Constituent o ja de forma paral·lela i a la vegada:Organitzem la total obediència al mandat de la DIP i als drets inalienables dels catalans votants dels 72 diputats independentistes, el proppassat 27S, i coordinem institucions i les Forces Catalanes de fora del Sistema Espanyol, o sigui la gent catalana defensora de la llibertat i la plenitud de Catalunya, l’ANC, i tot el Poble Lliure!

El que decidim fer ho hem de fer tots junts i alhora, quants més millor.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM
El que segueix ho he extret de Notícies de Vilaweb:
Gabriel Rufián

El cap de llista d’ERC pel 20-D, Gabriel Rufián, ha instat avui el govern i el parlament a deixar d’escoltar el Tribunal Constitucional (TC) i el govern de l’estat espanyol i començar a obeir la legalitat catalana. Aquesta ha estat la seva resposta a la sentència que el TC ha dictat contra el procés de selecció per a incorporar nous tècnics a l’Agència Tributària.

‘Nosaltres hem de començar a obeir-nos a nosaltres mateixos, a un nou estat de dret i a una nova constitució’, ha dit, tot i que no ha estat explícit quan li han demanat que concretés si volia que el govern fes les contractacions tot i la suspensió del TC.

‘El TC i l’estat espanyol no fallen mai’, ha dit a l’hora de criticar les reiterades sentències i suspensions a lleis catalanes. I ha afegit: ‘No ens hem de moure ni un mil·límetre del mandat popular que tenim.’ Ha recordat que 2 milions de vots i 72 diputats al parlament avalaven l’inici del procés d’independència. ‘És molt complicat de negociar o parlar amb un estat en absoluta regressió democràtica.’ Per això, ERC defensa que el govern i el parlament segueixin la declaració independentista aprovada el 9 de novembre –i suspesa cautelarment pel TC– i ‘s’obeeixin a si mateixos’.

El més calent de la DUI és a l’aigüera. Gràcies a tots: CDC, ERC, CUP, ANC, AMI, …

149 estat

“Mentrestant les forces independentistes que recordo han guanyat, potser algun se n’oblida d’aquest detall segueixen sense formar un Govern que definitivament activi els mecanismes de desconnexió i pugui complir el mandat democràtic i fer front a les urgències de la seva societat. Ells també seran corresponsables d’aquest 155 encobert que estem sotmesos ja que tenen el desllurigador de la situació, nomes cal sentit d’Estat i responsabilitat amb la societat catalana.”

Quina DUI? Elisenda Paluzie

 

Quina DUI?

Una DUI implica agafar el control de totes les institucions públiques de l’Estat a Catalunya, començant per la Justícia, l’AEAT i la Seguretat Social, i seguint per les centrals nuclears, els ferrocarrils, ports i aeroports. No es tracta de tenir estructures d’estat prèvies, tenim les que tenim, que són escasses malauradament, sinó d’utilitzar les que tenim (un Parlament i un govern democràtics, una policia pròpia i un cos de funcionaris) per agafar el control de les que estan en mans de l’Estat. Al darrere només tindrem la legitimitat democràtica que ens doni una majoria clara a les urnes. (Elisenda Paluzie)

 

ELISENDA PALUZIE

Es tracta d’utilitzar les estructures d’estat que tenim per agafar el control de les que estan en mans de l’Estat espanyol.

Per tant semblem abocats a la via de la declaració unilateral d’independència que pot ser seguida o no d’un referèndum de ratificació. En aquest debat hi ha dues posicions: la via lenta i la via ràpida. La lenta seria aquella que preveu una declaració d’independència que no té efectes immediats i que obre un procés de negociació amb l’Estat, amb instàncies internacionals, i la construcció de les anomenades estructures d’estat, sobretot la hisenda pròpia, amb caràcter previ a la proclamació definitiva. La ràpida no distingeix entre declaració i proclamació, sinó que la declaració implica fer efectiva la independència amb decrets o lleis immediats que suposin el control de la hisenda, territori i infraestructures energètiques. És important destacar que els qualificatius lenta o ràpida no fa referència a quan es faria aquest procés, sinó a la durada.

Des del meu punt de vista, la via lenta, que probablement seria l’adequada si l’Estat espanyol fos equiparable en qualitat democràtica al britànic, no és apropiada en el nostre cas. El Parlament faria una declaració d’independència i aquesta seria recorreguda i suspesa, com ja ho va ser la declaració de sobirania. A partir d’aquí actuaria tot l’aparell judicial de l’Estat i aturaria totes aquelles accions que emanessin d’aquesta declaració, com intentar recaptar impostos. L’acció jurídica seria més ràpida, contundent i forta que la que està seguint ara la fiscalia de l’Estat per sancionar els fets del 9-N. En aquest context, que no només és de manca de voluntat política per part de l’Estat sinó que és d’oposició total i absoluta, amb voluntat de forçar al màxim la legalitat espanyola, arribant si cal a l’empresonament del president i els consellers, declarar i exercir immediatament és la millor alternativa.

Ara bé, cal que siguem conscients que la via d’una declaració unilateral d’independència que es fa efectiva amb caràcter immediat implica un grau de força política, cohesió, autoritat i determinació del govern enormes. Una DUI implica agafar el control de totes les institucions públiques de l’Estat a Catalunya, començant per la Justícia, l’AEAT i la Seguretat Social, i seguint per les centrals nuclears, els ferrocarrils, ports i aeroports. No es tracta de tenir estructures d’estat prèvies, tenim les que tenim, que són escasses malauradament, sinó d’utilitzar les que tenim (un Parlament i un govern democràtics, una policia pròpia i un cos de funcionaris) per agafar el control de les que estan en mans de l’Estat. Al darrere només tindrem la legitimitat democràtica que ens doni una majoria clara a les urnes.

Seria convenient tenir les eines informàtiques i el personal preparat, però és determinant tenir l’autoritat política necessària per fer que totes les empreses, institucions i ciutadans del país ingressin el seus impostos i cotitzacions socials al nou estat que neix, sabedors que no fer-ho implicarà sancions, atès que la nova autoritat al territori ha canviat. Una via difícil i dura, i que per això mateix requereix cirurgia d’urgència i no un lent dessagnar.

http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/797089-quina-dui.html

Extret del Blog d’Albert Cortés Montserrat

INTERVINGUTS I SENSE COMPETÈNCIES, LA RECEPTA ESPANYOLA

El famós article 155 de suspensió de l’autonomia ja el tenim aquí, no d’una manera tant cridanera però amb els mateixos efectes. Una comunitat on el vot de la societat catalana amb la seva llei màxima no te cap valor com vam comprovar a l’Estatut del 2010, on un Tribunal passa per davant. On aquesta llei orgànica per exemple amb la famosa addicional tercera durant 7 anys va ser ignorada pel govern estatal, i on les seves competències son laminades i manipulades quan cal sense miraments.

Tanmateix, faltava un últim toc de gracia en forma de prendre el control total de les finances de la Generalitat per part del Govern espanyol. Efectivament, el FLA, aquest famós crèdit venut com una gran obra de solidaritat passarà uns controls totals per garantir el compliment de la legalitat i com han dit no sufragar cap política independentista. De fet el pagament es farà per trams amb les condicions imposades de Madrid, amb seguiment fàctura a fàctura i amb certificats mensuals detallats per la part catalana.

En definitiva, cap poder financer i una intervenció total. Cal dir que la mesura es molt greu. Com deia avui en Vicent Partal, la gent vota un partit o un altra per molts motius, però bàsicament per desenvolupar un programa de país que ens agradi, i per gestionar el dia a dia amb encert en base a un pressupost on cada formació pot incidir en segons que amb major o menor import. Aquesta última part, ara ja no es possible, ja que el pressupost ja es intervingut i no depén de nosaltres. Per tant una nova burla a la ciutadania i a la democràcia en general. Un nou desproposit d’un Govern espanyol que veu com aquesta autonomia de tercera vol emprendre el vol, ja que fins hi tot les eines autonòmiques han estat retallades i anul·lades.

Fa llastima sentir segons quines veus que ens diuen que mai Catalunya havia tingut tant de poder com fins ara. Una manera de fer veure el nostre paper a l’Espanya autonòmica.

Mentrestant les forces independentistes que recordo han guanyat, potser algun se n’oblida d’aquest detall segueixen sense formar un Govern que definitivament activi els mecanismes de desconnexió i pugui complir el mandat democràtic i fer front a les urgències de la seva societat. Ells també seran corresponsables d’aquest 155 encobert que estem sotmesos ja que tenen el desllurigador de la situació, nomes cal sentit d’Estat i responsabilitat amb la societat catalana.

Comencem, 72! Que la Força us acompanyi. Visca el Pacte! ja està i ara a treballar!

TkVOQS5KUEc=_267019_4389_1

Energia positiva !
Alegria desbordant!
Esperança i realitat …

Comencem catalans!

Que la Força ens acompanyi!

La Força Catalana de fora del sistema per a avançar fins la República Catalana Independent.

Ui! que bé! fora discusions inútils i baralles entre nosaltres, fora exclusions, fora canvis forçats, fora absolutismes  … Comencem!

Visca la República Catalana Independent!

Comencem a pensar i actuar amb consciència tots aquells que ja tenim el compromís i el convenciment de trencar amb l’estat aliè i enemic que ens subjuga.

Fotem avall l’IVA, reduïm el consum en tot allò que puguem, per ací ens foten un 20% de tot el que movem. Simplifiquem la campanya electoral del 20N, per aquí també se’ns enduran un 20% d’impostos. ´Pel març si cal organitzem una campanya independentista de tu a tu i amb fotocòpies com es va fer per les Consultes, l’ANC sense consum pot fer-ho i si l’ANC o l’ÒMNIUM no poden ho farà la nova FORÇA CATALANA FORA DEL SISTEMA PER A LA NOVA REPÚBLICA -els catalans no tenim rei ni en volem cap-. Fem campanya per la DUI, que enlloc d’amagar-ne la necessitat en fem palesa i natural exigència.

No hi haurà pacte amb Espanya  ni entesa, treiem-nos-ho del cap, només hi hauran atacs cada vegada més sovintejats i amenaces com les darreres de Montoro. Ara multen l’ANC i l”OMNIUM, després vindran l’AMI i altres entitats i persones. Fa uns mesos VAN MULTAR SANTIAGO ESPOT, Catalunya Acció i deu entitats més amb multes abusives i milionàries. Espanya vol aturar els catalans i farà el que pugui i el que no pugui. No és un conflicte és una guerra molt bruta, com totes les guerres, i davant d’això guanya el que vol sotmetre o guanya el que es vol alliberar, ja sabem que ens toca fer … fotem el camp de pressa, quan abans millor!

Ni un cèntim més per les arques espanyoles. Aquesta gent viuen de renda amb el nostre esforç i ara ens volen tapar la boca i com sempre matar l’anhel, ara amb multes abusives que els seu jutges ens imposen com autèntics sicaris d’un imperi corcat i moribund.

L’abisme que ens separa cada dia és més gran.

Junts per la República Catalana Independent.

Alguns gosaran quedar-se a banda?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, català pro DUI, simpatitzant de l’UPDIC -Unim-nos per la DUI-, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

La Defensa en la Constitució de la República Catalana

"el Tribunal ha legitimat la conculcació dels drets democràtics més elementals en benefici dels interessos d'Estat" __ EA 1366

Extret del Blog de Jaume Renyer:

Hèctor López Bofill publica avui al diari El Punt l’article “Terror i nació” el contingut del qual comparteixo plenament ja que és coincident en els apuntaments d’aqueix bloc en els qual critico el pacifisme arbitrari i abstracte del progressisme català contemporani sense sentit d’estat ni capacitat per identificar els diversos totalitarismes que amenacen el nostre futur com a poble.

————————–

Terror i nació

“Dubto que Catalunya sobrevisqués com a nació després d’un atemptat amb dos-cents morts com el que va sacsejar París divendres passat. Seria un cop molt dur contra una jove república independent, i encara més si l’horror es perpetrés en els moments de trànsit cap a la plena sobirania com els actuals. És per això que els dirigents polítics de l’independentisme i tots aquells implicats en la concepció de les anomenades estructures d’estat han d’abandonar definitivament qualsevol temptació de frivolitat en el discurs sobre la defensa i la seguretat i col·locar el problema de l’amenaça gihadista com a màxima prioritat. Que ningú no llegeixi aquest comentari com una crítica a l’actuació fins ara desenvolupada per la policia catalana i pels seus responsables polítics perquè de moment el seu treball ha estat impecable considerant que Catalunya és un dels principals focus de presència del terrorisme islàmic a Europa. És precisament a causa d’aquest rerefons que cal estar en guàrdia contra tota mesura que tendeixi a afeblir la tasca dels agents, dels analistes i dels comandaments, així com els mecanismes de col·laboració amb altres cossos policials (uns vincles que, per cert, l’actual ministre de l’Interior del govern espanyol, Jorge Fernández Díaz, va arribar a posar en perill en algun moment de la manera més insensata possible quan es va negar a investigar un avís procedent d’elements de la policia espanyola a una cèl·lula gihadista que estava essent investigada pels Mossos).

Però més enllà dels problemes amb els quals hagi d’enfrontar-se la nostra policia nacional en la conjuntura actual en la seva lluita contra el terrorisme, la situació podria esdevenir molt més delicada si en l’avenç cap a la República Catalana es van consolidant les visions partidàries de crear un estat sense els mínims instruments de coacció que garanteixin un espai de llibertat. Sembla que les atrocitats patides per França aquest any permeten esvair molts dubtes sobre la conveniència de fundar una nova entitat sobirana a la ribera nord de la Mediterrània sense exèrcit o sense serveis d’intel·ligència. No es tracta ja sols de fer complir la legalitat catalana en el conjunt d’una població que hagi passat per una secessió més o menys negociada. És que sobirania també vol dir capacitat de protegir-se davant agressions exteriors tan brutals com probables en un escenari que ja ha viscut el pas de delinqüents fanàtics implicats en grans carnatges.

Que ningú no pensi que una Catalunya independent restaria fora del punt de mira del Gihad.

Al contrari, un poder públic naixent en l’ordre internacional i, en conseqüència, ple de les incerteses pròpies d’una nova fundació, situat en un enclavament geoestratègic cabdal, podria esdevenir un objectiu prioritari per als senyors del terror, que hi podrien veure una oportunitat única per fer tremolar bona part de l’Europa occidental. Perquè Catalunya no seria un microestat com Andorra que en tingués prou amb una mínima estructura d’ordre públic. A Catalunya hi viurien més de set milions de persones, amb un volum econòmic equivalent al dos per cent del producte interior brut europeu, amb una gran metròpoli, amb grans infraestructures, i fins i tot, de moment, amb centrals nuclears. Tot això a menys d’una hora de vol de les costes del nord d’Àfrica i, també ni que fos momentàniament si es continuen aplicant les regles de lliure circulació, en un lloc de reclutament i de flux permanent de fonamentalistes amb passaport europeu.

Tant de bo aquells que estiguin dissenyant el procés de “desconnexió” tinguin en compte tots aquests factors per impedir que l’emancipació nacional no esdevingui naufragi. Naufragi que, en aquest cas, ho podria ser per causes alienes al nostre litigi amb Espanya. Perquè al capdavall es tracta de construir un estat. I encara que algú tingui la pretensió i l’esperança de transformar Catalunya en el paradís a la terra, certament no hi ha paradís si no som capaços, almenys, de preservar la vida dels seus ciutadans.”

Hèctor López Bofill

 

Caldrà la FORÇA FORA DEL SISTEMA, fallin o no JxS o la Cup.

18 hores

Saint Exupery, la DIP i la necessitat de crear una Força de «Fora del Sistema».

Caldrà la FORÇA FORA DEL SISTEMA, fallin o no JxS o la Cup.

Coordinar les forces de dins (Presidència, Govern, Parlament) amb una força o forces fora del Sistema.

Tots junts, des de dins i des de fora, els que es veuen i els que no es veuen. Des del Parlament, des del govern i des de totes les demés institucions.

Tots junts, també, des de fora del sistema, encara avui espanyol, com bé ho expressà en un recent article Hèctor López Bofill. Hem de coordinar les dues forces, les institucionals transitòries i el Poble Català Constituent i organitzat des del sistema.

Com ho podem coordinar? quan ho podem coordinar?

Parlant de Saint Exupery, com ho va fer fa uns dies el Director de la Vanguardia en un seu editorial, però en uns altres termes, escrit a «Vol de Nuit»: «li va demanar Riviere a Robineau davant un problema greu i pràcticament irresoluble, potser trobaríem una solució? I Robineau, director dels Correus aeris nocturns de la Patagonia, li va respondre: Ja t’ho dic sempre no n’hi ha de solucions -màgiques- sinó que en la realitat només hi ha forces en moviment, cal crear aquestes forces i aleshores les solucions surten per escreix.»

Així, doncs, pels catalans i per la recuperació de la nostra centenària Independència (983-1714) (dixit Uriel Bertran a Berga i altres catalans arreu), per a nosaltres i per aquest actual «procés» que tenim entre mans, pel pacte que cal assolir entre Junts i Cup, per tot això tenim o hem de tenir, crear i fer créixer aquestes dues forces: Les institucions catalanes del nou estat o actuals interines que hem d’empenyer a tres quarts de camí cap el 90% i fins el 100% com més aviat millor. I una nova força del Poble, a l’ombra, que actuï com a força de fora del sistema.

(Noms de persones i col·lectius esmentades en aquest escrit: Antoine de Saint Exupery, Director en funcions de la Vanguardia, Hèctor López Bofill, Uriel Bertran i Arrué, Junts pel Sí, la CUP, Poble Català)

Article de Hèctor López Bofill: «el trobareu a la Xarxa: “Fora del Sistema”

Tasques pendents de fer que podria fer la Força del Poble des de fora del sistema:

1) Desenvolupar i completar la DIP

2) Preparar i precipitar la DUI, algun dia s’haurà de fer!

3) Preparar la Ocupació del territori, algun dia s’haurà de fer!

4) Fer saber al món, a les Cancelleries i a peu de carrer que el procés català ja és irreversible, que s’ha prés la determinació i no hi ha marxa enrera.

5) i més coses imprescindibles com coordinar-se amb les institucions interines, protegir-les i reforçar-les, així com també coordinar-se, protegir, reforçar i empènyer les persones i càrrecs polítics que les regentin.

6) … ja es veurà amb escreix!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, català pro DUI, simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-, soci de l’ANC, soci de l’Òmnium.

SENTIT D’ESTAT I RESPONSABILITAT DEL MOMENT:

estat català independent república
OBJECTIU:
PORTAR LA DIP AL SEU COMPLIMENT
NO PAS  FER AJUPIR AL PRESIDENCIABLE DE JxS.
Davant la «Responsabilitat d’Estat» el sentit d’estat més la responsabilitat necessària pel moment actual del Procés de Recuperació de la Independència dels catalans, els interessos i condicions sobretot de CDC (partit del Presidenciable de JxS) i els interessos i condicions de la CUP i de la visió d’ambdues formacions de com coordinar «JxS i Cup» per encarar aquest procés no són ni de bon tros tan importants com ho és portar al seu cumpliment la DIP proclamada darrerament pel Parlament Català. Junts pel Sí va fer un esforç extraordinari presentant-se units per a poder guanyar la Independència i aquest esforç ha de ser reconegut per a tots els catalans àdhuc la Cup que es va presentar en solitari per recollir més vots encara i reforçar-se a si mateixa i també al conjunt, tots els partits tenen dret a presentar-se com creguin oportú però davant d’una independència i unes eleccions plebiscitàries la unitat representa un plus fonamental que ha de ser reconegut i respectat. També hem de tenir en compte i valorar en gran manera l’esforç i el compromís de CDC en signar la DIP amb tots els Junts i la CUP, només faltaria! està clar, però de cap manera hem d’infravalorar el fet, una DIP que s’acosta i d’alguna manera prepara el terreny per arribar a un Pacte de Secessió o una DUI, no és aquest també l’objectiu de la CUP?
-És això que escric un «pressing CUP»? -Doncs, Sí! no ho nego. Siguem justos i no excloguem cap dels capdavanters dels grups dels 62 ni dels 10 diputats, no excloguem ni Mas, ni Baños, ni la Gabriel, tots són dignes i honorables fins que no es demostri el contrari.
Diuen que no es tracta d’exclusió sinó de canvi, Mas sí però on la CUP vulgui, i per justificar-ho diuen que no és un Candidat de Consens i que no afavoreix el creixement de la base social independentista però aixó és fals perquè en aquest moment de tirar endavant la DIP la base social independentista no està en un país virtual sinó en els vots aplegats per Junts pel Sí amb el Candidat Mas com a presidenciable i és aquí on no hem de destroçar el procés, en fer ajupir i agenollar a unes pretensions determinades a la banda gran del que tenim ara, 62 dels 72 diputats.
Cert, la CUP, pot fer el que vulgui i li calgui fer, però aleshores on és el sentit d’estat de la Cup, on és la responsabilitat del moment?
El procés i la concreció de la DIP no dependrà del qui i de l’on, que també naturalment, sinó de la determinació, la fermesa i la intel·ligència de l’equip que l’ha de portar a terme, de les estratègies i tàctiques que pensi i apliqui aquest equip, perquè qui ho ha de fer sí que ha de ser un equip, per responsabilitat i sentit d’estat, que inclogui Mas, Junqueras, Romeva, Baños i altres representants de la CUP i de JxSí.
Aquesta sí que ha de ser una qüestió sine-qua-non a discutir entre Junts i la Cup, perquè quan aquest equip comenci a treballar les coses s’han de fer bé amb plena lleialtat i esforç comú. Ningú ha dit i tots ho sabem que això sigui fàcil, però amb la determinació que ens va portar a la semblança de Plebiscit o eleccions plebiscitàries això ho hem de fer possible i ja amb data de caducitat seguint l’emplaçament de l’ANC abans del 27N del 2015.
Deixem d’una vegada per totes de parlar de persones i llocs que han d’ocupar fora de la voluntat del seu propi grup, sembla inocu però no ho és perquè toca el cor de les persones i dels grups, i això traba el pacte i a la curta més aviat que a la llarga ens enfrontarà i ho esbotzarà tot, i comencem a parlar seriosament de com organitzar la lluita -la tasca a fer- perquè serà una lluita, una partida d’escacs a mort amb l’estat, el com enrocar i protegir els nostres polítics, govern i Parlament davant dels atacs institucionals espanyols, com organitzar-nos també «Fora del Sistema» (dixit, Hèctor López Bofill) per arribar, si pot ser, en pocs mesos al nostre objectiu: l’aplicació de la DIP.
Per responsabilitat i sentit d’estat no ens convenen màrtirs per exclusió o canvi, ni ajupits ni agenollats, sinó pacte i coordinació per fer un equip ben trabat tenim en compte quin fou l’objectiu de les plebiscitàries i quin és l’ara l’objectiu de la DIP, un pre pacte i una Declaració que ve valen deixar diferències i posar-se mans a l’obra. Aquesta és la responsabilitat i sentit d’estat de JxSí i la Cup.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció. Català pro DUI i simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

 

No a cap exclusió i Sí a la DUI per poder complir el que determina la DIP.

L’inici del procés era el final del procés

Amb “el procés” s’ha intentat reconduir la marea de l’11S del 2012 que volia la independència.

S’ha caminat fent giragonses: dret a decidir, consulta no vinculant, eleccions plebiscitàries i ara procés constituent i estructures d’Estat impossibles de fer sense tenir un Estat.

És a dir, anar passant els anys sense fer el que de veritat porta a la independència que, per si algú no ho sap o no se’n recorda, és la declaració unilateral d’independència (DUI).

Després de tres anys dient que això és “el procés” ara surten amb que cal començar-lo fent una DIP (declaració d’inici del procés) que només és un succedani edulcorat de la DUI i que porta al cul de sac. No es pot fer res del que proposa la DIP perquè, sense el trencament d’una DUI és impossible fer res.

Solució, ens enroquem amb la col•laboració de la CUP que tant alegrement ha renunciat a la DUI i tant obstinadament s’oposa al presidenciable i per als comicis de març… campi qui pugui.

Entre mig tenim els del 20D i potser una oferta de “nou encaix” per sortir de l’atzucac.

S’ha anat embolicant la troca, augmentant la confusió, el desànim i la frustració i no ens adonem que estem caminant en cercles, amb un líder que diu que només acompanya i a estones renuncia a tot, però vol seguir dirigint el vaixell.

Abans era el de Ulisses buscant Ítaca i voltant pels mars sense arribar mai enlloc, però ara ja s’assembla més al Titànic.

Es vol evitar el xoc amb l’iceberg espanyol virant, quan ja sabem que això va ser el que va provocar el desastre, en aquesta ocasió també cal un xoc frontal: la DUI.

Només amb la DUI podrem proclamar la república independent.

Jordi Fornas
President de UPDIC