No hi ha altre pacte per a Catalunya que el de la plenitud total com a Poble i Nació: LA TOTAL INDEPENDÈNCIA !

estat català independent repúblicacompromísDeclaració 1Declaració 2

Si el País Valencià vol venir a la Confederació Catalana serà ben vingut, sinó que calli!

No hi ha altre pacte per Catalunya que el de la Separació. Si Espanya es vol anar separant d’ella mateixa que ho faci, no els ho impedirem, que fotin el que vulguin i que no ens emprenyin!

Si les autonomies espanyoles se senten soles, avorrides, tristes o preocupades que es fotin, que Catalunya fot tres-cents anys pel cap baix que es fot!

La Mònica Oltra i el Quimo Puig que no emprenyin i es dediquin a la seva feina que en tenen molta. Catalunya no necessita ajudes tramposes i míseres, només per salvar els vergonyosos interessos dels que fan veure que tenen més lucidesa i solucions que no pas tu.

Encara no hem entès, molts catalans, que la Independència té valor per si mateixa, ben lluny del que diuen molts dels nostres polítics, alguns d’ells de la “rupturista?” CUP.

Catalunya ha de ser Independent perquè és una nació i una nació sense llibertat és esclava i titella, a més de ser una perpètua irresponsable que només es deleix per no pagar d’amagat a l’enemic aquell que “legalment” li furta fins i tot l’ànima i el moll dels òssos!

No ho enteneu que no hi ha d’haver pacte ni trampa que torni a empresonar Catalunya.

Hem de recuperar la nostra Independència!

Ara és l’hora de la llibertat i no ens la deixarem perdre.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

Les tres estructures d’estat bàsiques per a la DUI.

22295_853924101309462_3109042407847747601_n18 hores1 Declaració

————————————-

Les tres estructures d’estat bàsiques per la DUI
Josep Castany

El resultat de les urnes en unes eleccions és el que realment et dóna legitimitat a nivell internacional perquè expressa la voluntat de la gent. Les úniques estructures d’estat que necessitem per a ser independents són:

Un Parlament escollit democràticament que és el representant legítim del poble a ulls internacionals, i

un govern cohesionat

amb un president que lideri de forma clara, determinada i responsable la independència,

ja que aquest president és considerat l’interlocutor vàlid durant les negociacions internacionals prèvies i posteriors a la Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya.

——————–

Declaració 1Declaració 2

Si el País Valencià vol venir a la Confederació Catalana serà ben vingut, sinó que calli!

"els catalans desitgem la independència nacional !!!" __ EA 1344Situació a línia de fronteres. EA 1342149 estat

No hi ha altre pacte per Catalunya que el de la Separació. Si Espanya es vol anar separant d’ella mateixa que ho faci, no els ho impedirem, que fotin el que vulguin i que no ens emprenyin!

Si les autonomies espanyoles se senten soles, avorrides, tristes o preocupades que es fotin, que Catalunya fot tres-cents anys pel cap baix que es fot!

La Mònica Oltra i el Quimo Puig que no emprenyin i es dediquin a la seva feina que en tenen molta. Catalunya no necessita ajudes tramposes i míseres, només per salvar els vergonyosos interessos dels que fan veure que tenen més lucidesa i solucions que no pas tu.

Encara no hem entès, molts catalans, que la Independència té valor per si mateixa, ben lluny del que diuen molts dels nostres polítics, alguns d’ells de la “rupturista?” CUP.

Catalunya ha de ser Independent perquè és una nació i una nació sense llibertat és esclava i titella, a més de ser una perpètua irresponsable que només es deleix per no pagar d’amagat a l’enemic aquell que “legalment” li furta fins i tot l’ànima i el moll dels òssos!

No ho enteneu que no hi ha d’haver pacte ni trampa que torni a empresonar Catalunya.

Hem de recuperar la nostra Independència!
Ara és l’hora de la llibertat i no ens la deixarem perdre.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

Al·leluia. Jutges ecspanyolíssims es veuen com Pronovias ja fent les maletes. FORA L’INVASOR ! Independència ja!

No són els nostres jutges, ni la nostra justícia, ni les nostres lleis.

VIA FORA l’INVASOR.

HAIA_FOT22295_853924101309462_3109042407847747601_n10012483_647984668572873_607220841_n

——————————

Els jutges catalans planten Mas i es neguen a acudir a un acte institucional que s’havia de fer demà

 Dimecres  28.10.2015  19:1
Sala govern tsjc

Demà s’havia programat la celebració del Dia de la Justícia al Palau de la Generalitat. És un acte institucional instaurat pel govern de Pasqual Maragall, en què es lliuren uns premis i reconeixements, i inclou una conferència. L’acte sempre l’ha presidit el president de la Generalitat i el conseller de Justícia. Un dels premiats d’enguany és el jutge de pau de Calella, Xavier Ten.

Però aquest acte no es farà demà, perquè el Consell General del Poder Judicial ha ordenat a la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no hi acudís. Ho ha fet aquest migdia, i aquesta mesura ha fet suspendre l’acte.

Ahir els nou jutges que integren la sala ja sospesaven la possibilitat de deixar plantat el govern, per protestar contra la proposta presentada per Junts pel Sí i la CUP al parlament. Segons que ha pogut saber VilaWeb, van decidir de consultar al CGPJ si aquesta actitud era correcta, tenint en compte que es podia interpretar com una intromissió en el poder legislatiu.

La resposta del màxim òrgan de govern de la justícia espanyola ha estat clara i demà els jutges faran el buit al president de la Generalitat.

ACTUALITZACIÓ: El govern català ha emès una nota de premsa en què confirma l’anul·lació de l’acte ‘en cerca d’una data de major confortabilitat’.

De res serveix desobeir Espanya si renuncies de fet a la DUI

pacte DUI22295_853924101309462_3109042407847747601_nestelada updicV

Romeva, Mas, Junqueras, Baños, no tinguem por, no cediu a les amenaces d’Espanya, fetes en boca dels Srs. Albiol i Català, encarem-nos-hi! Nosaltres a la nostra amb passos segurs i sense marxa enrera.

Catalunya independent i responsable truca a la porta del Concert de les Nacions lliures del món.

Hem d’anar al món a presentar la nova Catalunya, qui millor i amb més bona posició, ara mateix, que Artur Mas? Ho podria fer com a Conseller en Cap? Voldria fer-ho? Podria ser el cap visible d’un triumvirat? H estaria d’acord La CUP?

Aquest és el canvi de rol, no pas anar a pidolar reconeixement i suports, que també, sinó presentar-nos per cercar allò de bo que Catalunya i els Catalans podem aportar a cada país amb qui tractarem en un futur molt proper, cercar negocis, col·laboracions i sobretot els valors que podem compartir i reforçar, democràcia, seriositat, bon fer, amor absolut per a la vida i per la llibertat, solidaritat, col·laboració i sentit comú, …

Hi ha solucions intel·ligents i equitatives que poden fer possible el Pacte necessari entre Junts pel Sí i la CUP.

La primera sol·lució és començar, de forma clara i sense por, construint la nova República, conscients que la legalitat espanyola, en la que encara estem immersos i a la que encara estem subjugats. farà tot el possible i més encara per posar-nos els pals a les rodes, si d’enviar-nos jutges i policia en podem dir sols «pals a les rodes», i Espanya a partir d’ara ho farà, sense deixar-nos ni respirar, en cada moment i de manera continuada. Per això la maniobrabilitat del govern català en aquest sentit serà pràcticament nul·la.

Crec que la mateixa Espanya ens abocarà molt aviat a la ruptura unilateral.

Espanya, ara, ja se la veu a venir a sobre i, actuarà contra nosaltres amb molta contundència, d’un nivell que ens farà mal visible i evident, i sols la podrem aturar arrencant de socarrel aquests “caixals-estaca” que tant costa de somoure, movent i removent aquelles pesades pedres que formen les gruixudes parets del Mur Espanyol que ens atenalla.

Recordo la semblança en la caiguda del Mur de Berlin. Qui el va fer caure? els valents que van anar a treure les pedres o els soldats i caporals i l’ordre de comandament que no van donar l’ordre de disparar tal com s’havia fet fins a leshores, encara que potser ja feia alguns anys en que l’amenaça era latent però pel que fos ja no es disparava. Potser aquell estat ja s’havia anat debilitant. Recordo també la semblança d’aquell Elefant que amb les cadenes penjant no sabia que ja no estava lligat, no sabia que deslligat de l’estaca ja era lliure.

Crec que a més d’aquest enfrontament directe amb Espanya que a partir d’ara ja no podrem esquivar més, ells han emprès la via judicial, ens hem de preparar per tenir apunt la DUI com a primera tasca urgent. Els altres països, els que sintonitzin amb nosaltres, sempre n’hi han per a tots els gustos ens han de veure ferms i decidits, sinó no els mereixerem respecte i confiança. El món per acabar-se de decidir vol veure fets consumats tot i que de cara a la galeria fancin de contraris, rabiuts o despistats.

Cal que de mica en mica deixem la por al costat, perquè no fer el que s’ha de fer en favor de la nostra gent i la nostra nació és caure de nou en fer un trist favor a la defensa de la legitimitat i la dignitat del nostre Poble.

Catalans! El món ens espera! Recuperem definitivament la nostra República Catalana Independent, fem-ho ja!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC -Units per a Declarar la Independència dels catalans. Soci de l’ÒMNIUM i Soci de l’ANC.

Som la Nació Catalana i ja caminem vers la plenitud de tota nació: LA INDEPENDÈNCIA. Aquesta és la nostra decisió, no farem marxa enrere !

22295_853924101309462_3109042407847747601_nVSI s’ofereix com a via d’enllaç entre l'AMI i el Parlament. __ EA 1895

 

“És indispensable fer ben evident al món que Catalunya vol ser independent …

… la materialització d’un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible.”

Ningú per ser persona ha de ser reconegut, l’era de l’esclavatge ja va passar fa segles tot i que encara puguin haver-hi casos de fet.

Tampoc una nació per ser nació no necessita ser reconeguda per cap altra nació. Pot ser bona l’adhesió dels altres estats però no ha de ser el que et faci ser o deixar de ser una nació independent. El reconeixement d’altres nacions actua de blindatge i esperó per a poder tirar endavant, però som nosaltres, els catalans, els qui hem d’imbuir-nos de la “força de convenciment i fermesa” com la que han mostrat els cubans al llarg de les darreres dècades.

El reconeixement i benefici dels més poderosos ha estat imprescindible quan la nació que subjugava un poble estava disposada i estava en condicions per invadir-lo i coaccionar-lo amb la violència de les armes. Això, actualment, dins de la Comunitat Europea i dins de l’OTAN, Espanya no ho pot fer, no li ho permetrien.

Nosaltres, els catalans, hem de cercar el suport dels més poderosos i altres economies emergents per a negociar, comprar, vendre i fabricar. Defensem la nostra pròpia dignitat i els valors que podem compartir amb els defensors de la lliberat i els altres pobles més grans i petits ens miraran amb orgull i admiració i segur que ens respectaran tant com no ens ho podem imaginar.

Ens digué fa poc l’ex Cònsul dels EEUU a Londres: “Ens entendrem!” “Negociarem”!. I no ha estat pas l’únic.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

_________________________

Precisament per fer les coses ben fetes la DUI s’ha de preparar des d’ara mateix!

Aquest ha de ser en tot moment el nostre nord

Preparar incansablement la DUI perquè estiguem apunt i tinguem tota la feina prèvia feta quan arribi aquell moment en que com diu el comentarista del següent post “puguem fer la declaració de la independència en el moment en el qual el seu reconeixement internacional fos automàtic” i jo hi afegeixo “ens haguem imbuït de la fermesa dels cubans” 

  1. M’ha agradat molt que en aquest moment, i en aquest blog, hagueu refrescat de nou les reflexions del Sr. Carles Muñoz sorgides per les seves converses amb el Sr. Batista. I és al fil de les mateixes que repeteixo la seva suggerent pregunta íntima: què faria ara en Josep Maria Batista i Roca? I la resposta és evident i clara: posar-se a les ordres del President de la Generalitat de Catalunya a fi de fer impossible la no celebració de la consulta del 9 de novembre, i a fi de preparar la declaració de la independència en el moment en el qual el seu reconeixement internacional fos automàtic, especialment per part de la Gran Bretanya. Vull remarcar-vos que el Sr. Batista i Roca no es tiraria a la piscina de cap DUI sense una minuciosa tasca prèvia. És aquella responsabilitat, aquell treball incansable, el que ens ha de guiar malgrat l’abrandament i el delit que tots vivim. Avui el Sr. Batista no hi és però hi han dotzenes de segudiors d’aquell mestratge que pot ser sense el seu carisme i sense la seva influència internacional, o pot ser si, fan tot el possible per sumar i enfortir les nostre institucions nacionals tant i tant dèbils.
  2. “No Problem” fem-la! Fem la DUI, comencem a preparar-la l’endemà del -10N-, que ja anem tard (Daguer) 
    La DUI “la pedra rebutjada pels constructors” coronarà l’edifici. Fem-la abans d’acabar el 2015.
    El món espera la nostra decisió: NO PROBLEM !
    Com diu Daguer: la millor resposta pel 10 de novembre del 2014 és la DUI, fem-la de pressa (l’endemà del 9N) que ja anem tard!
    El reconeixement internacional serà un degoteig continuat, però no pot ser si no fem la DUI.
    No ho enteneu que la feina la hem de fer nosaltres, no podem esperar que ens ho resolguin els altres, aquest serà el veritable signe de la nostra maduresa com a Poble: Declarar la Independència sense por i amb fermesa.
    I hem de fer-ho ja! no sigui que perdem aquesta ocasió d’or que se’ns ofereix de bell nou.
    Ara o mai!
    Ara, naturalment!
    Força! companys!
    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de UDIC, membre de l’ANC.

Hi haurà ruptura. DUI ja!

 La Constitució anomenada de l'Havana és un bon model a seguir.

Tots, com un sol home, en bloc, hem de dir i hem de comprometer-nos: No paparem fins assolir l’Estat Català Independent, recuperant així la nostra plena independència que no havíem d’haver perdut mai!

Hi haurà ruptura. DUI ja!10012483_647984668572873_607220841_n

Seria la primera vegada a la història que això passés. Si la independència dels EUA no es pot entendre sense Thomas Jefferson, si la independència de Mèxic no es pot entendre sense Miguel Hidalgo, si la independència d’Irlanda no es pot entendre sense Michael Collins o si la independència de Croàcia no es pot entendre sense Franjo Tudjman, la independència de Catalunya no es pot concebre sense tenir al capdavant del país dones i homes disposats a fer els sacrificis que reclama un gest d’aquesta magnitud.”

Santiago Espot (Discursos a la nació) (Universitat Catalana d’Estiu. Prada de Conflent, Catalunya del Nord, 18 d’agost de 2008)

——————————-

“És l’hora de la independència

… cal dir que no hem d’estudiar gaire per saber que, generalment,  tots els processos de secessió passen per dues etapes:

La primera és aquella en què el poble descobreix que la independència és l’únic camí per garantir la seva supervivència col·lectiva.

I la segona és quan aquest  mateix poble, amb els seus dirigents al capdavant, prenen la determinació d’iniciar el camí de l’alliberament i estan disposats ambdós a encarar-se obertament contra tots els problemes i tensions que això generarà.”

Santiago Espot (Discursos a la nació) (Universitat Catalana d’Estiu. Prada de Conflent, Catalunya del Nord, 18 d’agost de 2008)

—————————–

 Caràcter i independència

“Després d’aquesta (tupinada esportiva de Fresno) i de totes les puntades al cul que ens dóna Espanya, i perdonin l’expressió, a veure si encara els nostres dirigents ens continuaran dient que plou quan en realitat se’ns pixen a la boca. Fins on estem disposats a aguantar? A part de robar-nos, d’odiar-nos, d’insultar-nos i d’humiliar-nos, què més hem de fer perquè la majoria de la nostra gent vegi que l’únic agafador que ens resta per sobreviure com a poble té un únic nom, que es diu independència?

Fa dos-cents vint-i-sis anys, a la ciutat nord-americana de Filadèlfia, es va redactar la declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica. Tot i que en aquella època anaven en tartana i nosaltres avui anem en avió, hi ha coses que no canvien. També en aquells moments, els que després serien considerats pares de la pàtria americana, clamaven contra la violació dels seus drets com a poble. Per això, en aquell famós document pot llegir-se el següent:

“Per garantir aquests drets s’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats; que quan s’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la i instituir un nou govern que es fonamenti en els esmentats principis.”

Vistes així les coses, ningú no ens pot negar la necessitat i la justícia de derogar el poder d’aquell Estat que empara i promou la destrucció dels principis de llibertat de Catalunya. I en el cas, poc probable, que nosaltres fóssim incapaços de lluitar per aquest ideal, hauríem com a mínim de tenir la decència moral de no permetre que els nostres fills heretin les nostres misèries. Estic convençut que cap català que estimi veritablement aquesta terra pot consentir que a les futures generacions els lleguem, únicament, el trist paper del vençut. ”

Santiago Espot (Discursos a la nació) (Caràcter i independència)

(Sala Abat Escarré de l’Espai Ciemen, Barcelona, 22 de febrer de 2005) 

————————-

9 d’octubre del 2015:

Ens ataquen El President, ens ofeguen economicament, ens priven de llibertats (xiular, lliurar cartes als tribunals colonials, …) destrueiexen les nostres lleis de protecció social, ens obliguem a fer publicitat dels contraris a la llibertat i plenitud de Catalunya, …. què més emns han de fer? 

TRENQUEM JA !

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

———————-

8 d’octubre del 2015:

La Cup ha exposat i demanat mesures que permetin deixar clar que el procés cap a la independència és irreversible, és constituent i amb una clara vocació de canvi social. ‘Sabem que el procés és col·lectiu i profund. Junts pel Sí és l’única formació que pot i ha de formar govern’, ha dit Josep Manel Busqueta. ‘‘Calen les millors persones que poden representar aquí i fora d’aquí el camí cap a la independència. Però cal donar al procés contingut’, ha afegit. Però sobretot la CUP ha marcat una condició molt clara perquè hi hagi acord entre uns i altres: que la desobediència i la ruptura amb la legalitat espanyola sigui clara i inequívoca.

Desobeir el TC; ruptura abans de la investidura

I en aquest sentit, Albert Botran ha apuntat: ‘Cal unilateralitat. Perquè l’arma de l’estat és no reconèixer res’. I Benet Salellas ha estat força clar:

‘Si aquest procés va de debò, hi haurà ruptura. I la ruptura s’ha de produir abans de la proclamació d’un govern o d’un president. Demanem un punt de no retorn, que es pot situar en la nostra relació amb el TC’.

Justament és en la desobediència de les sentències i de les decisions del Tribunal Constitucional i de la justícia espanyola per on la CUP vol que es comenci a fer la ruptura, el lloc per on ha de començar la ruptura amb l’estat espanyol i l’inici del procés constituent. ‘No pensem obeir cap més decisió del Tribunal Constitucional’, ha dit Salellas. ‘Volem que es declari institucionalment la incompetència del TC. ‘No reconeixerem la condició de tribunal a qui decideix anul·lar la protecció de la pobresa o al dret a l’habitatge. Això demana a crits ruptura amb aquesta legalitat. Es tracta de no acatar els principals envats de l’estat contra els drets socials i fonamentals que teníem, fruit de lluites contínues. La desobediència a aquestes lleis per part de les institucions catalanes és un punt de partida clar’.

Desobediència i compromís de ruptura per començar un procés constituent. ‘Per començar a construir la república cal posar l’accent en el procés constituent. A partir d’avui la nostra tasca serà aquesta. Les negociacions de veritat són al carrer, per la defensa de l’eduació i la sanitat pública’, ha dit Busqueta. La CUP vol fer arribar la discussió sobre com ha de ser la constitució de la república catalana al màxim de gent possible; vol traslladar-la a l’àmbit local i popular. Perquè això és el que ha de permetre d’eixamplar una base social que, ara per ara, la CUP veu encara insuficient. ‘Sabem que si no som més i més decidits no podrem guanyar’, ha dit Busqueta.

Així vull el meu país! (Elvira Elviamunt) DUI ja!

updic-dui3estelada updic1 Declaració

PROGRAMA ELECTORAL D’UPDIC

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

 

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya el més aviat possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que això s’ha de fer després de la constitució del nou Parlament català sorgit de la voluntat popular manifestada a les urnes i la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. Tractant-se d’una situació d’emergència, els terminis i protocols no cal que siguin els que descriu l’actual legalitat vigent.

La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes, sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol i el seu Govern. La Constitució espanyola es considerarà derogada.

La Declaració es farà des del Parlament de Catalunya, per ser la seu de la voluntat democràtica del Poble Català i per la majoria política dels seus representants electes.

Si per motius de la mena que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no és pogués fer en aquest lloc emblemàtic de la voluntat democràtica dels catalans, se’n escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió dels càrrecs electes que formen aquesta majoria política.

Tot seguit que s’hagi produït l’acte de Declaració de la independència, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los l’immediat reconeixement del nou Estat Català i l’ingrés a cada un d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal de què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol: hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit, en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el seu control o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força si no és de manera simbòlica i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou Govern Sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada.

En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb el nou Estat català es buscarà la mediació dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

 

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya es constitueix en Estat Independent.

Proclamem constituïda la República Catalana, deslligada de qualsevol lligam polític i econòmic envers l’Estat que fins ara tenia sotmesa Catalunya per la força de les armes, des de fa més de 300 anys.

Anunciem que aquest nou Estat català es considera hereu del què durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment, concretament fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la corona espanyola borbònica per la força de les armes.

Denunciem aquest acte de guerra, ocupació militar i posterior i reiterada repressió indiscriminada cap als nostres ciutadans, dirigents i institucions i ens declarem deslligats de tot compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i l’Estat que llavors i actualment la representa.

Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia.

Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

 

3 – PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

UPDIC participarà en el procés constituent consegüent a la Declaració d’Independència proposant la fórmula republicana com a base del nou Estat. 

Declararem Catalunya com Estat Democràtic i de Dret amb separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

Totes les lleis actuals (excepte la Constitució espanyola) continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueixi o modifiqui.

El procés d’independència finalitzarà amb un referèndum d’aprovació de la nova Constitució de Catalunya, elaborada entre tots els partits presents al Parlament.

 

MODEL D’ESTAT

– Proposem el sistema parlamentari de cambra única amb presidència doble, del Govern i de la República, a més de la figura del President de la cambra.

– Proposem que el President de la República sigui escollit per sufragi universal, en comicis separats dels que se celebrin per escollir els representants del Parlament, que al seu torn escolliran el President del Govern i del Parlament.

– Proposem que el President de la República tingui funcions de representació, de mediació entre les forces polítiques i de dissolució de la cambra i convocatòria electoral legislativa, mentre que el President del Govern, que es pot continuar denominant de la Generalitat, les tindrà de tipus executiu. Amb això pretenem recuperar el tradicional sistema de contrapoders que de sempre ens ha caracteritzat, substituint l’antiga figura del Comte Rei per la del President de la República.

– En uns futurs Països Catalans unificats, proposem la fórmula federal o confederal, on el President ho seria de tots els PP.CC. mentre cada Estat tindria el seu propi President del Govern i del respectiu Parlament.

 

MODEL DE SOCIETAT

– LEstat català es regirà per normes similars a les que regeixen en l’entorn de la majoria d’estats democràtics d’Europa i del Món amb les particularitats que nosaltres mateixos decidim adoptar per tal de fer-lo més eficient i assegurar el benestar dels ciutadans i l’eradicació de la pobresa extrema.

– La llengua catalana serà l’única oficial.

– Volem un Estat aconfessional, lleuger de burocràcia i poc intervencionista en l’actuació privada dels ciutadans, que garanteixi una sanitat i un ensenyament de qualitat, públics i gratuïts, s’ocupi d’equipar el país de les estructures necessàries, però sense sobrecarregar el territori duplicant-les innecessàriament.

– Volem un Estat que no carregui el pes de la recaptació tributària sobre els treballadors autònoms i la petita i mitjana empresa que, en gaudir d’una tributació molt lleugera, contribuiran al creixement econòmic i a la desaparició de l’economia submergida.

– Les càrregues impositives es distribuiran en funció dels beneficis i proporcionalment a la grandària de les empreses que les han de suportar i en funció de la mida i el volum de negoci, adaptant-se en tot moment a les circumstàncies canviants de l’economia.

– Proposem un sistema afavoridor de la iniciativa privada dels ciutadans, compromès amb la millora de la qualitat de vida de tota la societat, protector dels més vulnerables i desfavorits, que permeti llibertat d’acció als emprenedors, garanteixi els drets dels treballadors i la igualtat salarial de gènere i d’oportunitats i la llibertat sexual.

– Permetrem l’accés a les plantes medicinals, impedirem el maltractament animal i afavorirem la protecció de la fauna autòctona.

– L’Estat s’ocuparà, a més de la sanitat i l’educació, de les infraestructures i de promoure les energies netes i renovables. Contribuirà a la millora medi ambiental i invertirà en desenvolupament, investigació i cultura.

– En l’aspecte cultural tindrem cura de la recuperació de la memòria històrica, amb especial atenció a les falsedats introduïdes en els cinc darrers segles i la recuperació dels personatges i patriotes que han estat ocultats o esborrats pels ocupants.

– Proposem unes forces armades professionals i de mida raonable, que s’ocupin de la vigilància de costes i del control de l’espai aeri, adaptades al terreny en tasques defensives, ben instruïdes i equipades amb els mitjans necessaris que, en casos de catàstrofes naturals, tindran també funcions socials per complementar el servei al país.

– L’actual companyia dels Mossos d’Esquadra veurà ampliades les seves funcions per tal de cobrir tots els camps que s’escauen a un cos integral de policia que canviarà de nom en funció del servei a desenvolupar.

– Considerem que l’Estat ha d’ajudar els emprenedors a exportar els seus productes i potenciar els sectors primaris (agrícola, ramader, pesquer) per tal de tenir un comerç de productes de la terra de qualitat i de proximitat.

– Fomentarem el cooperativisme.

– Cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, fent que les seves decisions siguin vinculants i només es puguin recórrer judicialment.

– Dotarem l’Oficina Antifrau dels mitjans necessaris per tenir plena capacitat operativa i garantir-ne la imparcialitat.

– Volem que l’Estat es posicioni enfront d’especulacions de tota mena, siguin bancàries, urbanístiques, energètiques o d’altre mena, impedint els abusos que es pugui intentar perpetrar, sempre en benefici de la majoria dels ciutadans.

 

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

– Volem substituir les províncies per una divisió en vegueries i comarques.

– Les actuals diputacions provincials desapareixeran i les seves funcions i funcionaris s’incorporaran al nou sistema administratiu de l’ Estat català.

– Creiem que cal potenciar els municipis, ampliant-ne les funcions que els corresponen, que puguin fer plans per la recuperació dels monuments històrics i mantenir el país net i endreçat, mesures que afavoreixen el turisme, important font de riquesa addicional.

– La Val D’Aran, tindrà el seu sistema autonòmic, amb oficialitat de la llengua occitana.

 

MODEL DE POLÍTICA INTERNACIONAL

– UPDIC considera que no és imprescindible pertànyer a la Unió Europea i és suficient la pertinença a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) de la que ja en són membres Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein. Això ens serà concedit (prèvia petició) perquè ja formem part d’aquest espai europeu en l’actualitat i hem adquirit aquest dret. Fent ús del nostre dret a triar la moneda, es continuarà amb l’euro, almenys de moment.

– Amb posterioritats’haurà de decidir en un referèndum, si volem ser a la Unió Europea, un cop s’hagin analitzat en profunditat els avantatges i els inconvenients.

– El mateix pel que fa a pertànyer a l’OTAN o qualsevol altra organització militar.

– Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.

– Estendrem una xarxa de consolats amb ambaixadors a tots els països del món, per tal de facilitar els intercanvis comercials i personals, participar en programes d’ajuda allà on sigui necessari, i donar suport als nostres compatriotes instal·lats o de trànsit en aquests països.

– Potenciarem els Casals Catalans allà on siguin.

 

 

Anar al grup UPDIC de facebook: https://www.facebook.com/groups/307871362703415/

No anem a Espanya! Trenquem ja! DUI suauuu, curta, però immediata!

PUNYETES

No anem a Espanya! Trenquem ja!

El 20D Junts pel Sí es plantegen fer “perjuri” al Parlament espanyol?

Si tinguessin pebrots d’anar a rebentar?! però no! som com nyeus nyeus ensinistrats, jo el primer, per això no hi podem anar, se’ns menjaran amb pa, vi i sucre!

No anem a Espanya! Trenquem ja!

No es pot fer un estat des de dins d’un altre estat, sense haver sortit per la porta de la DUI.

Pel 20D molts polítics catalans es plantegen fer “perjuri” al Parlament espanyol, ja que si es presenten a les eleccions espanyoles hauran de jurar o prometre defensar la Constitución Española ni que sigui amb el subterfugi de “por imperativo legal” Faran perjuri contra “España y los españoles” i traïran una vegada més Catalunya i als catalans que els han donat el mandat clar i contundent de fer i concretar la Independència amb el nou estat català independent.

No es pot fer un estat des de dins d’un altre estat, sense haver sortit per la porta de la DUI. Qui es cregui que l’estat que es trenca ho permetrà s’auto enganya. Si no fem la DUI aquesta paret de cartró pedra construïda per Mas i consentida per Junts pel Sí i d’alguna manera per la CUP s’enfonsarà.

Per tant cal que Junts i Cup es posin d’acord amb una ruptura ràpida i unilateral perquè Espanya no permetrà ni les estructures d’Estat ni les desobediències. Caldrà trencar i un cop trenques, sigui la desobediència que sigui, val més fer-ho bé, o sigui ràpid i fort.

Qui porta la Rigau i el President als jutjats no està per bromes ni incompliments, per tant s’imposa dir-els que Prou! i per dir-els prou ja pot començar el President Mas demà passat mateix. Ho farà?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC, soci de l’ANC i soci de l’Òmnium.

 

———————————

 

Josep Castany

10 octubre a les 13:43 · Editat ·

Els autonomistes van fer creure molts catalans ingenus durant més de 30 anys que la nació catalana podia encaixar dins d’Espanya. Resultat? Espanya ens ha fotut més de 300.000 milions d’euros i molts catalans defensen el castellà. Ara s’han canviat el barret i són els processistes; volen fer creure els catalans que es pot començar a construir un estat dins d’Espanya (estructures d’estat imaginàries, constitucions imaginàries…). Han convertit la manifestació del 2012 per un Estat Català independent, la segona més gran de la història d’Europa i que va sorpendre tot el món fins al punt que es pensaven que proclamaríem la independència, en un folklore anual de samarretes de colors que porta per títol “dret a decidir”. Ni ara amb majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya són capaços de donar un pas endavant i engengar democràticament Espanya a la merda fent la DUI al Parlament de Catalunya. Això sí, no us preocupeu, que tindreu autocars, adhesius, samarretes i el que faci falta per a acompanyar el president Mas als jutjats de la Santa Inquisició Espanyola perquè el facin declarar de forma indigna. Alguns, d’aquesta comèdia que es correspon més amb la festa de primavera d’un parvulari que no amb la història de la nació catalana, en diuen la “revolució del somriures”. Sí, aniran somrient a que el seu president declari davant la farsa de la justícia espanyola. I el president Mas, com a bon minyó obedient, anirà a declarar.

És viable el pacte, és solucionable el President, és absolutament necessària la desobediència, la ruptura i la DUI. “Junts i Cup” poseu-vos les piles!

Nosaltres, el Poble. Us exigim radicalitat democràtica, pacte i velocitat rupturista. (S.Molins, CA)

22295_853924101309462_3109042407847747601_n

Nosaltres, el poble

SOLEDAT BALAGUER

Nosaltres, el poble, vàrem decidir el 27 de setembre atorgar una majoria absoluta als representants de les dues candidatures independentistes. Com que som en una democràcia representativa –lluny de la democràcia participativa que molts esperem que es defineixi en la Constitució que regirà la República Catalana– es podria dir que el poble de Catalunya ha signat un contracte de feina amb els parlamentaris. I no es tracta d’un contracte indefinit,
sinó, signes dels temps, un contracte “per obra”: feu la tasca encomanada, en el mínim temps i amb la màxima eficàcia i sabeu que, en cap cas, tindreu dret a indemnització, i que si no treballeu bé us farem fora de seguida.

Vosaltres, diputades i diputats, teniu el nostre mandat imperatiu: volem radicalitat democràtica

Nosaltres, el poble, sabem perfectament que és necessària una negociació de gran finezza, perquè fer política és definir l’estratègia –dissenyar la utopia– i posar-se a treballar tàcticament –fer que allò possible es faci realitat–. Però vosaltres, diputades i diputats, teniu el nostre mandat imperatiu: volem radicalitat democràtica, volem posar remei immediat al patiment de les persones que unes polítiques de capitalisme ferotge han deixat abandonades, volem agafar el nostre destí amb les nostres pròpies mans. I volem fer-ho possible en el mínim de temps necessari.

Som plenament conscients de la necessitat d’arribar a un bon acord per tirar endavant el projecte, i que aquest acord necessita llimar moltes arestes, renunciar a molts matisos, pactar que moltes línies deixin de ser vermelles, i això val per una banda i per l’altra de la mesa de negociacions. I que tot això demana un temps.

Però nosaltres, el poble, som també conscients que la rapidesa a assolir acords dotaria el nostre camí cap a la independència d’una força política que ens és absolutament necessària: si el primer dia possible per a una investidura, el 9 de novembre, s’aconseguís una votació majoritària per formar govern no només avançaríem substancialment per aconseguir la nostra llibertat, sinó que davant la comunitat internacional demostraríem que, des de punts de partida ideològicament molt diferents, tots nosaltres, el poble, estem disposats a caminar plegats per assolir la república catalana.

Nosaltres, el poble, no volem que el debat sobre la nostra sobirania es contamini amb la proximitat de les eleccions espanyoles. Cal tenir un govern plenament operatiu i després ja es decidirà si ens presentem a les eleccions espanyoles o si permetem que els diputats que surtin de Catalunya, amb un minso grapat de vots, formin part dels partits immobilistes que passin a engrossir l’autoritarisme i facin més difícil que el poble espanyol assoleixi, ell també, un espai de democràcia i llibertat, sense mordasses.

És la vostra obligació, perquè aquest és el nostre mandat, posar-vos a governar des de l’estratègia de les metes a assolir,
no des de la tàctica de retardar el moment. I nosaltres, el poble, no admetríem de cap manera que s’arribés a la possibilitat d’unes noves eleccions. Seria un frau ètic, i el nostre rebuig seria actiu i radical.

Potser caldria recordar, en aquests moments, el jurament que estava vigent fins que Felip II –sempre hi ha un Felip en la nostra història de llibertats– el va abolir. Els nobles aragonesos, quan hi havia un nou rei, li feien jurar les constitucions i després afirmaven: “Nós, que cadascú de nosaltres som iguals que vós, i tots junts més que vós, us fem rei si compliu els nostres furs i els feu complir i, si no, no.”
És exactament això i ens conjurem amb les paraules antigues: nosaltres junts valem més que vosaltres, i us reconeixem si compliu el que us heu compromès a fer. Perquè nosaltres som el poble.