Cal fer el possible per recollir i demostrar aquest vot escamotejat: Tècnicament amb Internet és possible.

Mentre preparem les Estructures d’Estat, prenguem ja Decisions d’Estat. Preparem i executem la Primera decisió de l’Estat Català Independent: Restituir els vots perduts d’aquest 27S i sumar-hi la “Tupinada de la monja”.

Veig una taula constituent, una carpeta, una decisió ...

Catalunya  i els 200.000 electors a l’estranger que no han pogut fer valer el seu dret a vot per obstacles dels serveis de correu espanyols no ens podem permetre no comptabilitzar aquests vots. És de justícia i responsabilitat fer-ho. A més, actualment, còmoda i tècnicament, a través d’internet, és possible fer-ho.

Cal fer el possible per recollir i demostrar aquest vot escamotejat. No ens fa por el resultat. De moment, fins que no es demostri el contrari, hem de prendre “decisions d’estat”, concretament la següent:

Sumant els vots de “Junts+Cup:1.957.348” + els vots perduts per correu “200.000” tenim 52,62 dels vots favorables a la Independència. Majoria absolutíssima en vots.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC -Units per a Decalarar la Independència de Catalunya-, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre del BIC.

Extret de “Món.cat”:

Guardiola: “Estic indignat perquè 200.000 electors a l’estranger no han pogut votar”

El tècnic del Bayern destaca que “el triomf de l’independentisme és incontestable”

L’entrenador del Bayern de Munic, Josep Guardiola, ha valorat aquest dilluns els resultats de les eleccions plebiscitàries de Catalunya. En una roda de premsa, l’extècnic del Barça ha dit que està “indignat perquè 200.000 electors a l’estranger no han pogut fer valer el seu dret a vot”.

Guardiola, que ha tancat la llista de Junts pel Sí a Barcelona, ha afirmat que, “quan un poble parla, quan quasi el 80% de persones s’expressa, això és la notícia més gran”, i ha remarcat que “el triomf de l’independentisme és incontestable”.

————————————————– ———————

Hèrcules d’Alacant fa 27 minuts

Gràcies a les esdevinences còsmiques per la presència d’en Pep! El que ell pot dir és el que dos cents mil independentistes no hem pogut dir! L’avarícia lladra dels castellans ens ha barrat el pas a les urnes! Hem de fer costat tots a en Pep, i unànimes hem de denunciar tant de feixisme castellà a les instàncies internacionals. Alguna de menys corrupta que les altres ens farà cas!

No fer la DUI posa la Independència en perill.

Primera fotografía: la Maria Torrents (CA. 2006). Darrera fotografia: Jaume Sastre defensor de la llengua i la dignitat amb la propia vida -vaga de fam per la llengua des de Mallorca- (Jornada del Pi de les Tres Branques, 2014). Les demés fotografies altres patriotes entre molts, alguns d’ells -masses!- indignament silenciats per la classe política catalana actual i els mitjans catalans.

“El que va començar el Poble ho haurà d’acabar el Poble” … DUI ja !

" Aquest és l'autèntic repte que la història ens planteja" EA 1265XXIV Aplec al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa (6-6-10) __ EA 1604576. Avui a les 7 a Ràdio Estel darrer programa "Temps d'Oci". Durant molt temps hi ha participat Catalunya Acció.Batista i Roca i els baluards històrics de Catalunya. EA 1158389. Jordi Salat ens fa arribar un article de Francesc Pujols (1918)"l’única manera és l’Estat independent" López Tena. EA 1118EA 703. Vols mirar el debat sobre la Independència que es va fer a 8-TV ?Molt bé Enric Borràs, no hi veus a quatre passes! EA 1173Molts immigrants han votat per la Independència de Catalunya  __  EA 1501"ja som grandets deixeu la por a casa, les coses s'han de dir pel seu nom!" __ EA 1731"fer créixer les oportunitats allà on aparentment només hi ha caos, mediocritat, odi, límit, desengany" EA 1067Jaume Renyer: "fruit d'una decisió llargament meditada i consultada" EA 1233"El pastís independentista" per Salvador Cot ___ EA 1240La nostra Nació, ja definitivament lliure, li retrà homenatge! (EA 1786)Ara a les 8 de la tarda, a la Llibreria 22. __ EA 1264""mai hem deixat de ser una colònia d'Espanya" Pedro Morón. __ EA 1499ULL AMB LES ACTITUDS I LES FORMES __ EA 1340JOAN FONOLLOSA: "Sí, molt bé. I l’endemà, què?"Catalans lliures enfront de regionalistes, encaixistes i espanyolistes. __ EA 1396"per la determinació de no abandonar"Qui no entengui la raó del Català no mereix aquesta terra. __ EA !517La profecia de Santiago Espot (2) __ EA 145210450968_796846140380216_1910836566163556167_nDANIELA4fornasJaume Sastre al PIDTIJ
“El que va començar el Poble ho haurà d’acabar el Poble”
Caldrà que fem una forta pressió i segurament sortir al carrer per precipitar la DUI i desbancar el govern MAS-GORBATCHOV.
És com de pel·lícula però si no ho fem se’ns vendrán com recentment ha passat a Egipte i a Grècia. Faran un pacte traïnt Catalunya i Déu o la Historia ens lliurin d’un “ja està fet” o un “no us preocupeu que ja us ho hem ben arreglat” “dormiu tranquils !” o de la mateixa “independencia borda” que tant ens ha parlat la Maria Torrents.
Haurem de tancar el procés trencant amb Espanya i la Generalitat autonomista. Com més aviat millor!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC, soci de l’ANC i soci d’ÒMNIUM.
——————-
7 de setembre de 2010

Independència borda

 

No hi ha res més trist…

No hi ha res més trist ni miserable que una nació que ha fet el procés d’independitzar-se políticament, però ha estat incapaç de descolonitzar-se  mentalment, psíquicament, culturalment i lingüística.

La història en va plena.  Una ullada ens permet veureu com aquestes nacions han esdevingut  corruptes,  febles, caòtiques, incapaces de trobar el seu lloc. Han esdevingut preses fàcils tant dels oportunistes interns com de les antigues metròpolis o d’altres nacions poderoses. I això, perquè han estat incapaces de regenerar el seu cos nacional, corromput per la colonització. No s’han volgut adonar que per tenir un lloc en la història  cal retrobar i retornar al centre de la vida nacional, la seva pròpia manera de ser, la seva idiosincràsia, en tots els àmbits. Qui no és ell mateix, només pot ser un fracàs. Sigui home o nació.

Aquesta capacitat de retornar-se la pròpia manera de ser i de pensar és el repte més gran a què s’enfronta qualsevol nació que encara un procés d’independència. Perquè  la submissió política, sempre, sempre, va de la mà d’un procés de colonització que cerca en darrera instància esborrar del mapa la nació sotmesa i transformar-la en un apèndix de la metròpolis.

El processos de colonització són fenòmens profunds de manipulació històrica, mental i psíquica, en els quals els colonitzadors no han demostrat mai escrúpols per emprar l’eina que se’ls fa més útil per al seu objectiu últim: l’assimilació de la nació sotmesa. L’ús de la força militar, la imposició legal, la substitució demogràfica, la manipulació i la mentida a través dels mitjans de comunicació…..

La nació catalana ha iniciat el seu procés cap a la independència  i ha de posar sobre la taula  sense embuts i amb urgència la necessitat  de la descolonització, el repte de la regeneració nacional profunda, que garanteixi l’emergència d’una Catalunya genuïnament catalana.

Hi ha unes forces poderosíssimes que volen frenar aquesta regeneració, aquesta descolonització. Més poderoses encara que les que cerquen de frenar el procés d’indepèndència política. Unes forces que s’alimenten de la mentida i la negació que  l’estat espanyol i totes i cada una de les organitzacions polítiques i culturals col·laboracionistes alimenten en  no voler reconèixer ni denunciar  l’arrel dels nostres mals. Als colonitzadors,  la negació de la colonització els permet amb total impunitat eternitzar-se al lloc que han usurpat, i als col·laboracionistes, emmascarats amb el títol de catalanistes i, fins i tot, d’independentistes, els permet passar per alt el seu vassallatge,  justificar una praxis política que no mira més enllà de la legislatura, i  ignorar la vexació a què la seva inconsciència i feblesa condemna la nació catalana.

El més greu de tot és que el poble català, en la seva gran majoria, és incapaç de discriminar  els veritables patriotes, d’aquells oportunistes que utilitzen Catalunya per a les seves finalitats personals. Aquesta incapacitat de veure més enllà de les paraules, aquesta confusió, aquest infantilisme polític de gran part del nostre poble ha estat conscientment conreat i propiciat sobretot en condemnar a l’oblit, en ignorar i negar els dos conceptes cabdals que ha de fer conscient el poble català de la situació real en què viu: La colonització i la negació del conflicte que aquesta colonització comporta.

Tant la classe política que exerceix a Catalunya com gran part del nostre poble ha oblidat, tot reduint a l’inconscient que la situació de submissió a Espanya i de decadència actual  no és cosa de l’atzar, sinó la conseqüència lògica i inevitable d’un procés d’assimilació que va començar ja fa segles i que s’ha mostrat amb tota la seva brutalitat repetidament al llarg de la història des del 1714. Aquells qui neguen que visquem en un procés de colonització perquè som a L’Europa del segle XXI i tenim una democràcia formal, farien bé de recordar que aquesta democràcia ha servit per rentar la cara a l’estat espanyol i li ha fornit les eines per a finalitzar el procés d’assimilació que va començar ja fa segles: mitjans de comunicació massius en llengua castellana(i francesa a la Catalunya del Nord) i un aparell d’etat beneït internacionalment, amb poders com el judicial, que fa la tasca d’aniquilació nacional que abans feien els exercits. Ara no maten els homes, maten l’ànima de la nació. La democràcia en cap moment ha propiciat que es  reconegués, ni es  passessin comptes, ni s’invertís el procés assimilacionista que és un dels trets definidors de tota colonització. La colonització s’ha fet tant subtil i eficient que fins poden permetre’s la barra de negar-la.

Si es nega la colonització és nega lògicament l’existència del conflicte. En lloc de reconèixer  la magnitud de la tragèdia que està vivint la nostra nació en aquestes etapes finals del procés colonitzador, tot es redueix  a un joc on els polítics de Catalunya s’acontenten a  salvar les estovalles, mentre la casa se’ns ensorra.

La negació d’aquest conflicte entre la nació catalana i la castellana i francesa ha infectat tota la nostra vida política, l’ha feta falsa, superficial i la condemna al fracàs una vegada i una altra. Que aquesta actitud poruga sigui el segell de les forces regionalistes és comprensible. La seva por ha ressonat i ha reforçat la por de molts catalans que estan disposats a reduir la seva catalanitat  a folklore, i com deia un bon amic, a ser catalans de diumenge,  si poden anar fent la viu-viu sense haver-se d’enfrontar a qui cal enfrontar-se. Aquesta por ha reduït el seu objectiu només a administrar la colònia  i saben perfectament que no poden, i de fet, no volen salvar la pàtria catalana. La seva por al conflicte els ha fet girar-se d’esquena a la realitat de la nació i  vendre oasis que s’han demostrat clavegueres. Però quan aquesta negació del conflicte es reprodueix en les persones i les noves  forces polítiques que diuen voler la independència per la nació Catalana entrem en un terreny  realment perillós. Si el poble català no és capaç d’adonar-se de l’error fonamental que consisteix a parlar d’independència ignorant la necessitat de regeneració nacional/descolonització, si es continua en el camí cap a la independència amb aquesta frivolitat i manca de visió que estant demostrant els  protagonistes polítics que postulen la independència, el fracàs està servit.

Per a evitar un procés d’independència de baixa intensitat que desemboqui irremeiablement  en una independència borda en la qual tot allò que se’ns ha pres pel camí no ens sigui retituït, cal primer de tot reconèixer la por al conflicte que rau amagada a l’inconscient col.lectiu del nostre poble. Una por al conflicte que neix de l’experiència històrica de massacres i traIcions  repetides i patides en la pròpia carn per generacions de catalans. No hem de negar la nostra por al conflicte. L’hem de reconèixer i patir-la i plorar-la i integrar-la . Només quan un nombre crític de catalans i catalanes hàgim estat capaços d’integrar aquesta ombra tant poderosa del poble català, començarem a parlar amb absoluta naturalitat  de colonització i conflicte amb els estats espanyols i francés, percebrem amb claredat el qui encara parla des de la por i el sabrem inútil per a la tasca d’alliberament per molta cobertura mediàtica i poder econòmic que l’embolcalli  i, sobretot trobarem la força que ara ens roba la por per a encarar el conflicte i els qui ens volen submisos i assimilats.

Només aquell que es complert, aquell que s’ha retrobat amb la seva ombra, amb la seva por, amb la seva negació percep amb una claredat meridiana aquells que encara estan governats per la por que rau al seu inconscient i no són capaços de visualitzar per  a la nació catalana lliure res que vagi més enllà del benestar material. No tenen el tremp per parlar de l’esperit de la nació ni de l’ànima que anhela cavalcar senyora i mestressa de la seva pàtria. Són capats, incomplerts i no poden oferir la visió d’una nació plena, tant sols el miratge d’una província amb papers d’estat.

Maria Torrents. Consellera de Catalunya Acció

——————————-

“aquesta tristesa” manté auto exilada aquesta patriota catalana”
(Salvador Molins, Conseller de CA)

Tinc la sensació que el “MUR” caurà! Però abans, potser el 28S, haurem d’anar a BCN a retirar les pedres.

10401467_289400447904449_5438234356148296680_nVes_pren

Tinc la sensació que el “MUR” caurà!    Però abans, potser el 28S, haurem d’anar a BCN a retirar les pedres.

Com va passar amb el Mur que dividia Alemanya. Va arribar un moment, i la gent de fora no ens en adonàvem, va arribar un moment en que les notícies parlaven de que la gent -alguna gent, els pioners … és clar- van començar a travessar-lo i desmuntar-lo … i quelcom que semblava impossible va passar “el mur ha caigut!”.

Ahir vaig visitar un blog i els seu darrer post “Sensacions” de Joan Pont i Montaner a Vilaweb,i al llegir el títol del blog, ja després d’haver llegit el post, em vaig dir a mi mateix “jo també tinc una sensació: el mur caurà!” però sé ben bé que no caurà si el 28S no anem a Barcelona a la Plaça de Sant Jaume i enretirem les grosses lloses físiques, polítiques i mentals que el conformen i ens tenallen a tots començant per tots els que es tanquen en banda davant de la DUI.

Ells, polítics i caps de l’ANC i d’ÒMNIUM, i tota la seva incauta parròquia diuen i repeteixen que la DUI no és un escenari desitjat o que la guarden en un calaix, però és una mentida descomunal perquè enganyen el seu Poble i posen en perill la immediata i necessària recuperació de la Independència dels catalans.

L’enemic de la nostra llibertat, començant pel mateix Duran i Lleida i Espadalers de torn, només fa que atacar la DUI que temen de veritat i els que representen ser amics de la Independència, amb el lliri a la mà i fent el ruc de ves quina manera van dibuixant a l’aire escenaris d’entesa amb Espanya que en el pitjor dels casos no els fa vergonya de dir que potser caldrà fer un altre Referèndum amb dues preguntes nècies i suïcides a més no poder: Primera: Vols seguir el procés endegat? -no pas, per exemple vols acabar-ho ja!? i la segona : Vols tornar a intentar encaixar amb Espanya? -encaixar en el taüt “forat negre” que ens mata, ofega i no ens deixa escapar!-

Quina bestiesa aquest plantejament del “quart referèndum de la “Mort” final de la Nació Catalana de veritat. perquè el “braç de Santa Teresa i la cama del Franco (potser la titola) ja aguanten ja ! però aviat es podriran.

Quina bestiesa, i els de Junts pel Sí en boca del Sr. Vidal ho pensen i ho diuen sense posar-se vermells com un pebrot.

Sí, aquesta bestiesa és com si al Mur de Berlin enlloc d’haver tret les pedres hi haguessin posat ciment.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC -Units per a Declarar la Independència dels catalans-. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

Tots els Pobles de la Terra hi guanyaran si Catalunya recupera la seva llibertat. Gent d’altres pobles: Voteu el que votaríeu pel vostre Poble

VPatrici Pojada

Que tot comenci! Ho desitjo: per mi, com a occità, tot el que passa a Catalunya no m’és estranger i representa una gran esperança

 

 

Els occitans ens hi juguem molt a Catalunya

El setembre de l’any passat, pocs dies abans de la multitudinària Diada, publicava a VilaWeb un article en què explicava per què des de la perspectiva occitana no podíem sentir-nos ni estrangers ni exteriors a tot el moviment que hi ha a Catalunya. Segur que podem convocar el passat. La història ens ha units i lligats, ens ha donat unes formes de parlar que, de tant que s’assemblen, es podria creure que són la mateixa, amb les seves ‘naturals’ variacions… Però també ens va fer seguir camins diferents, a vegades divergents. I ara no volem estar-nos enrere. Per mi, els occitans hem estat massa absents de tot aquest procés que, malgrat tot, ens concerneix en primera persona.

Les fronteres estatals ens han obligat a mirar cap a unes altres direccions, fent-nos estrangers a nosaltres mateixos, estrangers al que som. Però ara hem de tornar a teixir el fil de la nostra història, és a dir, ocupar-nos del nostre futur. El 27 de setembre en serà, crec i espero, una fita importantíssima que ha de donar una empenta decisiva. Tenim, tots nosaltres, tots junts, una oportunitat única.

L’endemà, la fusió regional a l’estat francès entre les actuals regions Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló, en una gran regió occitana i catalana central, unint Garona a Roine, el sud del Massís septentrional als Pirineus, no haurà de quedar en paper mullat: haurà de tenir relacions estretes, privilegiades i fortes amb la nova Catalunya. Les identitats occitana i catalana, compartides entre ambdós territoris, hauran de ser el nostre ciment i la llavor del nostre futur. De la mateixa manera que Catalunya no pot oblidar la resta dels Països Catalans, aquesta nova regió occitano-catalana no podrà oblidar la resta dels països occitans i, més encara, Catalunya tindrà la responsabilitat històrica i moral de no oblidar les seves arrels culturals! I aquestes es troben a Occitània.

Els occitans ens hi juguem molt. Moltíssim. Potser ens ho juguem tot! No en som prou conscients? Pot ser que somniem, alguns? És clar que sí! Somniem, és el nostre somni d’avui que volem com a possibilitat per a demà, aquest demà que ha de ser lluminós i possible. Hi aspirem amb vosaltres. Nosaltres també tenim pressa. La vostra victòria també ha de ser la nostra.

 

 

Los occitans, nos i jogam fòrça!

En setembre de l’an passat, pauques jorns abans la multitudinària Diada, publicavi a Vilaweb un article ont explicavi perqué dempuèi una perspectiva occitana non nos podiam pas sentir ni estrangièrs ni mai exteriors a tot lo moviment que se passa en Catalonha. Segur que podèm convocar lo passat. L’istòria nos a units e ligats, nos a donats unas formas de parlar que, de tant que se semblan, se poiriá creire qu’es la meteissa, amb las sieus variacions “naturalas”… Mas tanben nos faguèt seguir de camins diferents, de còps divergents. E ara non volem pas demorar en rèire. Per ieu, los occitans, sèm estats tròp absents de tot aqueste procèssus que, malgrat tot, nos concernís dirèctament.

Las frontièras estatalas nos an obligts a gaitar cap a d’autras direccions, nos fasent estrangièrs a nosautres meteisses, estrangièrs a çò que sèm. Mas ara cal que tornem téisser lo fil de la nòstra istòria, es a dire, nos ocupar del nòstre futur. Lo 27 de setembre ne serà, cresi e espèri, una fita plan importanta que donarà un còp decisiu. Avèm, totes nosautres, totes amassa, una oportunitat unica.

L’endeman, cal pas que la fusion regionala dins l’estat francés entre las actualas regions Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon, dins una granda region occitana e catalana centrala, unint Garona a Ròse, lo sud del Massís septentrional als Pirenèus, demòre sens efièit: li caldrà aver relacions estreitas, privilegiadas e fòrtas amb la nòva Catalonha. Caldrà que las identitats occitana e catalana, compartidas entre ambdós territòris, sián lo nòstre ciment e lo levam del nòstre futur. De la meteissa faiçon que Catalonha non pòt pas desbrembar la rèsta dels Païses catalans, aquesta nòva region occitanocatalana non poirà pas desbrembar la rèsta dels Païses occitans e, mai encara, Catalonha aurà la responsabilitat istorica e morala de non pas desbrembar las sieus rasigas culturalas! E aquestas son en Occitània.

Los occitans nos i jogam fòrça. Mai que fòrça. Benlèu que nos i jogam tot! Non ne sèm pas pro conscients? Benlèu que somiam, qualques-unes? Òc, segur! Somiam, es lo nòstre sòmi de uèi que volèm coma possibilitat per deman, aqueste deman que voldriam luminós e possible. I aspiram amb vosautres. Nosautres tanben sèm pressats. La vòstra victòria cal que siá tanben la nòstra

Els catalans ja ho vam fer una vegada: Sorpasso del 1932. El 27S ho tornarem a fer !

1932 4 1932 71932 6 1932 5 1932 2

No hi ha immigrants a Catalunya, no n’hi ha hagut mai, sols hi ha persones.

Els espanyols d’Espanya i els espanyolistes de Catalunya no ho entenen això. Bancs, Fainés, Almiralls, Ciutadans, Podemos, PP i Psoe ens estant fent la feina bruta, són tan egoïstes i primitius, en realitat són energúmens i es pensen que les dones i els homes que viuen a Catalunya són necis i no saben on tenen la seva mà dreta.

Els catalans del 1932, alguns d’ells murcians i altres originaris d’altres indrets ja van votar aleshores per una Catalunya lliure i plena, ja sabien on éren i que els convenia. Aleshores els espanyols no ho van entendre i vuitanta-tres anys després encara no han evolucionat. No entenen Catalunya, ells es pensen que sí però el seu orgull i altivesa no els ho permet,  i lladren i baladregen i no consenteixen que Catalunya recuperi la seva llibertat.

Com aquelles dones i  homes del 1932 hem de saber que a partir d’ara, altra vegada de nou, és català qui viu i treballa a Catalunya però a més l’estima i la vol lliure, més lliure que cap altra nació. Qui no l’estima així, ni que hi hagi viscut sempre, no en mereix el nom.

Que tothom ho sàpiga, aquest 27S del 2015, tornarem a votar massivament per a Recuperar definitivament la Independència dels catalans, la que vam administrar durant set-cents anys. Serà un tsunammi de plenitud i dignitat.

Votem Junts pel Sí o la CUP i guanyem la llibertat.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Daclarar la Independència catalana-, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

Que marxin Fainé, Almirall i tota la seva colla. Catalunya serà Independent al 100 x 100.

embutV

Contra la Llei de l’Embut de la Junta electoral:
Vota Independència, Vota JUNTS  i  Vota  la CUP !

El 27S serà un Tsunami, un sorpasso com el del 1932.  Votarem el 100X100 per la Independència de Catalunya, una nova onada de plenitud i llibertat.

———————

1170664_10200873535074596_1568872790_n

Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, membres actius i amb cadira a l’ONU, amb opció al Consell de Seguretat.

Volem un estat normal per un país normal, una Catalunya Independent com Dinamarca, Suècia o Israel, un estat membre actiu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Sempre ho hem volgut així i així serà.

Preparem ja la Declaració Unilateral d’Independència. DUI !!!

——————————

Que no es preocupin els espanyols i els europeus per nosaltres, Catalunya vol ser lliure des de sempre com ho són Suïssa i Israel.

Fainé i els bancs que se’n vagin a la merda. El món està ple d’Institucions financeres.

Catalunya ja es construirà els seus bancs  i tractarà amb les institucions financeres del món que creguin en Catalunya.

 

———————————

Espanyols, podreu reconèixer el que vulgueu quan ja cadascú visqui a casa seva.

La plenitud i la llibertat de Catalunya no és compatible amb la d’Espanya, perquè Catalunya és una Nació que será independent i no será cap delegació de res ni de ningú.

———————————————-

Que la banca i els rics compleixin la seva paraula -que fotin el camp!-

i nosaltres governem-nos!

isidre-faine-prova2-990x380 Les patronals bancàries Associació Espanyola de Banca (AEB) i Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA), que agrupen  Caixabank, Santander, BBVA, Bankia, Sabadell i Popular, ens “amenacen” amb tot el que, segons ells, perdríem amb la independència i  consideren que “en tot moment, s’ha de preservar l’ordre constitucional i la pertinença a la zona euro del conjunt d’Espanya”. Diuen que si Catalunya s’independitza d’Espanya ells marxaran…

José Manuel Lara, amo i senyor de Planeta, estaria content, tant com ho estan altres “vius” com Jaime Malet, president de les Cambres de Comerç dels Estats Units a l’Estat espanyol; Miquel Vall, director de la Cambra de Comerç de Barcelona; o José Luis Bonet, president de Freixenet i de la Fira de Barcelona. Tots ells van mostrar les seves pors davant la independència, però sobretot van intentar fer-nos por, molta por, mentre ho deien. De la mateixa manera s’ha expressat la gran patronal, la catalunyesa Foment del Treball Nacional, presidida per Joaquim Gay de Montellà, i l’espanyola, CEOE, presidida per Joan Rosell. Ni admetrien ni admetran allò que ells anomenen “la secessió”.

Un cop més, però ara més que mai, ressonen clares i contundents les paraules de Salvador Seguí a l’Ateneo de Madrid, el 1919, quan deia que “Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional.”

Queda clar, també, que la independència de Catalunya no agrada ni a Obama ni a molts dels ‘capos’ de la Unió Europea que ens amenacen que ens en faran fora com si estar-hi dintre fos garantia de res. I això a les treballadores i treballadors ens hauria de fer reflexionar una mica, sobretot si tenim clar que, com deia el Noi del Sucre, “nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt. La independència de la nostra terra no ens fa por.”

Un cop més, la lluita nacional pot esdevenir també un lluita de classes i aquest cop l’hem de guanyar, perquè estem davant d’un moment històric en què tot es pot obrir i replantejar-se i per això els lladres i assassins professionals, els que treuen diners i més diners fent destrossa de la vida de la majoria, fan i faran tot el que sigui possible perquè no ho aconseguim, perquè no canviïn les actuals condicions d’explotació.

Només el poble salva el poble i és ara l’hora de plantar-los cara un cop més per tal que l’espai que s’obrirà el 27S sigui prou gran i prou net perquè les seves amenaces es converteixin en realitat. Diguem-los ben claret que aquest cop no deixarem que no compleixin la seva paraula, les seves amenaces. Que marxin ben lluny” I nosaltres governem-nos!

Després del 9N i el 27S, prou de consultes: DUI ja!

TkVOQS5KUEc=_267019_4389_111078189_10202558647086505_2076049986834154754_n

Preparem la DUI.

No tornarem a votar! … no deixem que entre uns i altres ens prenguin el pèl.

Preparem-nos pel 28S …  que tinguem sort !

El 27S tothom a defensar la recuperació de la plenitud de Catalunya.

Catalunya ens ha estimat i ens ha fet. Estimem-la ara nosaltres.

Sí! , amb Catalunya alliberada -el Principat de moment- encetem una era nova, fem un pas més per assolir un món mil vegades millor, els catalans en som responsables!

fins ara des de fa tres-cents anys -irresponsables- com nens o adolescents permanents …

Prou ja!  Despertem!

“He vist un cel nou i una terra nova” he vist Catalunya alliberada, he vist tota la nació com es posa d’empeus i a la veu del “tró” comença a caminar.

No tornarem a votar! … no deixem que entre uns i altres ens prenguin el pèl.

Preparem-nos per la DUI … fem-la ja!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC -Units per Declarar la Independencia de Catalunya-, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

Contra la llei de l’embut: INDEPENDÈNCIA, JUNTS i CUP.

LLIBER611078189_10202558647086505_2076049986834154754_nEL POBLE HA D’ENTRAR EN CAMPANYA DE FORMA MASSIVA, PER GUANYAR LA INDEPENDÈNCIA i aturar i compensar l’abusiva llei de l’embut amb que Espanya sempre castiga als catalans.

CATALANS!  Creieu-me, no valen les raons, sols val recuperar Catalunya dels executors de la llei eterna i per autonomasia espanyola “la llei de l’embut” que avui representen a l’uníson el rabiós Albiol i el botifler Duran junt amb les barroeres maneres de la Junta Electoral autonòmica i per naturalesa sempre espanyolista.

Per aturar la llei de l’embut espanyolista i l’eterna submissió a que ens sotmeten sempre, tots, el Poble de la Via de l’11S, hauríem d’entrar en campanya sortint tots plegats en un acte al carrer en cada ciutat i poble amb un sol clam:
“CATALANS 100X100 INDEPENDÈNCIA”

FEU-HO SABER: EL 27S serà com un TSUNAMI: EL 100X100 DE CATALANS VOTARAN INDEPENDÈNCIA. COM VA PASSAR EL 1932

V11078189_10202558647086505_2076049986834154754_n

En aquest post llegiu-hi  QUATRE QÜESTIONS URGENTS que us exposo:

INDEX:

1 – Que tothom ho sàpiga: El 27S serà com un TSUNAMI:
TOTHOM VOTARÀ 100×100 INDEPENDÈNCIA

2 – EL POBLE DE  L’11S HA D’ENTRAR EN CAMPANYA DE FORMA MASSIVA, PER GUANYAR LA INDEPENDÈNCIA i aturar i compensar la llei de l’embut espanyolista!

3 – CUP i JUNTS no han de ser contraris sinó complementaris: han de sumar. La Via, a hores d’ara,  ja no és ni de l’ANC, ara és de tots els catalans lliures.

4 – FEM EL POSSIBLE PER superar l’obstacle que representa la LLEI DE “HONDT”:
El 27S el 100 x 100 del poble + “JUNTS” + “CUP” Votarem per la Independència, però que podem fer per revertir els efectes negatius de l’esmentada llei sobre vots i escons de JUNTS i CUP.

————————————–

ESCRITS RESPECTIUS:

1 – TSUMANI 27S: TOTHOM VOTARÀ 100×100 INDEPENDÈNCIA

ENTRE TOTS ELS PATRIOTES DE LA VIA 11S hem de fer, a partir d’ara, un soroll de fons eixordador i a més fidel a la veritat, els estels de la Via no s’aturaran … i feu que se sàpiga que:

“El 27S serà un TSUNAMI, tots els catalans votaran INDEPENDÈNCIA, un sorpasso semblant al del 1932.

Creieu-me, no valen les raons, sols val recuperar la Independència que Catalunyava administrar i gaudir durant 700 anys, des del 980 fins al 1714. I això està inscrit en l’ànima dels catalans. Quan has sigut plenament lliure hi ha una emprempta que no s’esborra mai més, amagada en el més fons de l’ànima i de l’hipotàlem dels bàstegs vells i nous d’aquest racó de la terra, aquesta és la seva misteriosa força telúrica que ens impregna a tots i que aquest 27S veien el compromís i l’exemple d’unitat dels nostres capadavanters es manifestarà amb tota la seva força.

Creieu-me, no valen les raons, de raons en sobren. Tots som grans -llevat dels més joves que amb l’innocent puresa dels infants es refien de nosaltres- tots som grans i tots ja tenim un criteri de les coses. De raons n’hem escampat per donar i per vendre.

Ara ja no valen les raons:  Ara no convencerem, ara arrossegarem com un veritable tsunami de llibertat i dignitat.  Arrossegarem i prou!

I així, el 27S serà un TSUNAMI, tots els catalans votaran INDEPENDÈNCIA, un sorpasso semblant al del 1932.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-. Soci de l’ANC i soci d’ÒMNIUM.

—————————–

2 – EL POBLE HA D’ENTRAR EN CAMPANYA DE FORMA MASSIVA, PER GUANYAR LA INDEPENDÈNCIA i aturar i compensar la llei de l’embut espanyolista!

CATALANS!  Creieu-me, no valen les raons, sols val recuperar Catalunya dels executors de la llei eterna i per autonomasia espanyola “la llei de l’embut” que avui representen a l’uníson el rabiós Albiol i el botifler Duran junt amb les barroeres maneres de la Junta Electoral autonòmica i per naturalesa sempre espanyolista.

Per aturar la llei de l’embut espanyolista i l’eterna submissió a que ens sotmeten sempre, tots, el Poble de la Via de l’11S, hauríem d’entrar en campanya sortint ajuntats en un acte al carrer en cada ciutat i poble amb un sol clam: 
 
“CATALANS 100X100 INDEPENDÈNCIA”
 
———————————————————-

3 – CUP i JUNTS no han de ser contraris sinó complementaris: han de sumar.

Les baralles entre ells, JUNTS i CUP, no ajuden Catalunya. La Via de l’11S ja no és ni de l’ANC, ara és la Via del Poble de Catalunya que fidel i complidor hi va assistir, tots els que defensem la Independència tenim dret a fer servir les seves imatges, logotips, banderes i raons amb una sola condició i objectiu guanyar el 27S i recuperar el curs de la història gloriosa del nostre poble que per malastrugança es va trencar aquell fatídic, molt trist i llunyà 11S del 1714. 300 anys després tenim una nova ocasió i no la perderem, de nou en els forats de cuc del temps de la història humana!

——————————-

4 – El 27S VOTAREM el 100 x 100 del poble, “JUNTS” + “CUP”  per la Independència.

 
Objectiu: INDEPENDÈNCIA PLENA
 
Obstacle tècnic a superar i vèncer: LLEI DE “HONDT”

Un  enemic tècnic al que ens enfrontem aquest 27S és la Llei de Hondt i aquesta llei pot privar d’assolir una majoria total.

Hem d’aprofitar l’onada d’independentisme que es va visualitzar aquest nou 11S gràcies a la performance magnífica organitzada per l’ANC.

Hem de ser conscients de que ens cal agrupar totes les energies i votants perquè els necessitarem tots per enfrontar-nos a la llei de l’embut que practiquen els partits espanyolistes recolzats per els tribunals i institucions espanyoles, sempre aixafant els nostres drets, sempre aixafant la nostra dignitat.

Els que ahir vàrem ser a la Meridiana, tots els altres que no hi eren per diverses causes però que hi haurien volgut ser i tots aquells altres que no abandonen mai la lluita per a recuperar la Independència dels catalans, aquest 27S hem de votar en bloc per la Independència i fer pujar i pujar entre tots un gran tsunami que esbotzi les pretensions dels que volen Catalunya sotmesa i anul·lada per sempre.

El 27S podem recuperar el camí de la història que se’ns va trencar aquell 1714 i ens va enfonsar en els llims mentre França i Amèrica naixien i renaixien entorn del seu i nostre anhel de llibertat.

Som una nació! ho sabem, som un poble mil·lenari, ho sabem! I la plenitud de tot Poble i Nació és la plena independència, som responsables d’esbotzar el mur i la llosa immensa que ens tenallen.

Posem tota la brasa al foc i votem en bloc el 100X100 Independència.  Superem la Llei de Hondt.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-

Catalunya Independent serà fidel amb la gent i els seus drets.

11078189_10202558647086505_2076049986834154754_n

Catalunya Independent serà fidel amb la gent i els seus drets, respectuosa amb la natura i els animals, solidària amb les persones i les nacions.

Amb la llibertat de Catalunya Europa canviarà la seva fesonomia comparable o més quan Alemanya es va reunificar.

Moltes nacions del món es miren amb interès, atenció i sobretot esperança en el que farem els catalans en aquestes eleccions i a partir de l’endemà del 27S.

El poble català sensiblement independentista haurem d’estar amatents en el que facin els capdavanters escollits, no permetrem de cap manera enganys ni dilacions. La Independència és molt urgent i no podem fer marrades.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-