Unim-nos per fer la DUI i escoltem a Jordi Fornas

fornas

Jordi Fornas, President i fundador d’UPDIC.

1 Declaració

JORDI FORNAS: I ARA QUE FEM?

Ja ha passat prou temps des del 9N on el poble català s’ha expressat clarament a favor de la independència, superant els obstacles de l’Estat espanyol i les seves amenaces que han servit per demostrar que els catalans han perdut la por.

Ara els tocava als líders polítics fer les passes necessàries per arribar a la independència i vet aquí que ha estat en aquest punt quan s’ha vist què és el que impedeix als catalans assolir la llibertat.

En el pas precedent ja s’havia posat de relleu la poca pressa del President català al moment de posar data al referèndum retardant-lo quasi un any i ara s’ha repetit la mateixa situació.

Sembla que l’únic interès del president de l’ens autonòmic, el seu govern i els seu partit sigui el d’allargar els temps al màxim per així poder arribar al final dels quatre anys de legislatura sense arriscar-se a perdre el poder, com podria passar si hi hagués avançament electoral.

Als fets em remeto, altra vegada es posa la data el més allunyada possible (27 de setembre) i cal tenir en compte que si l’Estat anuncia oficialment la convocatòria d’eleccions anticipades per les mateixes dates (cosa bastant probable), les eleccions catalanes hauran d’endarrerir-se per més endavant i segurament anirem al 2016 que és quan es compliran els quatre anys de legislatura.

Amb això s’aconsegueix que l’elector ja no recordi el motiu pel qual va a les urnes i se li pot vendre qualsevol objectiu com el de tornar a fer la “consulta” com agrada anomenar el referèndum als autonomistes. L’han anomenat així i el van declarar no vinculant pensant que així obtindrien el permís dels espanyols que (grans demòcrates), en cap cas n’han volgut saber res. Aquesta vegada sembla que el volen anomenar “consulta definitiva” però la veritat és que només servirà per perdre definitivament el temps donant voltes en cercle. A més, el sr. Mas ha dit que després de les eleccions hi haurà (si el resultat li és favorable), un període de 18 mesos per fer avançar el què anomena “el procés” i així anar allargant els temps fins a l’infinit sense acabar de resoldre mai res.

El referèndum, tant si s’anomena d’una manera o d’una altra, ja s’ha fet i els resultats són aquí i el món sencer els ha vist. Ara toca fer el següent pas que no pot ser cap altre que la declaració d’independència seguida de la proclamació de l’Estat Català amb totes les conseqüències polítiques i jurídiques que fan al cas. Això vol dir prendre el control del país, intervenint els recursos i els mecanismes de poder i finançament de l’Estat espanyol en territori català, alhora que es demana el reconeixement als altres Estats del món i als organismes internacionals. Aquest acte, s’ha d’iniciar al Parlament català que actualment té una majoria sobiranista de diputats, resultant de la suma dels que diuen ser favorables a la independència (CiU, ERC i la CUP) per tant, si no es fa, deu ser degut al fet que un o més d’aquests actors no és el què diu ser.

Els polítics s’escuden darrera el pretext que calen noves eleccions per tenir un encàrrec popular clar que permeti fer la DUI (declaració unilateral d’independència) però aquesta és una excusa falsa. Els diputats d’un Parlament democràtic sempre estan legitimats, mentre dura el període pel qual han estat elegits, per fer les passes que calguin en defensa del país i encara més quan es tracta d’un cas d’aquesta mida com és la llibertat en majúscules.

No si val a carregar el pes de la decisió sobre el poble i escudar-se dient que abans cal demanar novament el parer del ciutadans, perquè aquests acaben d’expressar-se amb tota claredat.Per tant, es fa evident que tant sols es tracta d’una demostració de manca de decisió i de coratge.

Arribats aquí cal fer-se una pregunta: perquè? Per trobar la resposta s’ha d’entendre que després de 40 anys de dictadura feixista i 30 més d’autonomisme i connivència política amb l’Estat reformat, s’han creat molt vincles (en part inconfessables), que van des del comportament de submissió inherent a gent que fins ara només aspirava a l’autonomia i demanava permís als amos per qualsevol cosa, fins als deutes i compromisos amb les grans empreses i les banques i els casos de corrupció que puguin surar. I això involucra i val també pel principal partit de l’oposició (ERC) que de fet sosté el govern i amb prou feines li discuteix l’estratègia.

Per tant, queda clar que l’actual parlament mai farà la DUI i els principals partits que el composen no tenen les idees massa clares sobre el què pensen fer en el futur immediat, per tant la independència catalana dependrà més aviat de la clarividència dels mateixos catalans per adonar-se del què està passant, cosa que de fet no és gens fàcil que passi perquè els “mass mèdia” estan integrament controlats pels actual ocupants dels llocs de poder i les veus crítiques amb la manera de fer en resten excloses. Es dóna veu als unionistes i nacionalistes espanyols més radicals i demagògics, tant a la TV com a la ràdio i als diaris, però en cap cas a independentistes que puguin discrepar del discurs oficial. Així es dóna la sensació de pluralitat ideològica, revestint-se (en el contrast) d’una actitud en defensa del país que permet que s’afermi davant del ciutadà l’idea que l’única via possible sigui la pròpia dels polítics parlamentaris, els únics que defensen la nació i que van pel camí encertat.

 

Jordi Fornas

President d’UPDIC

(Units per Declarar la Independència Catalana)

 

Fem créixer l’energia rupturista ! Disposem-nos per fer l’ acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu.

Seurem i parlarem amb un sol interès: Catalunya i la seva llibertat! __ EA 1506

Fem créixer l’energia rupturista ! (Salvador Molins, CA, UPDIC)     

un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible” (Cesc Batlle)

Article d’avui al Punt-Avui:

Construir la independència

24/01/15 02:00 – GERMÀ CAPDEVILA

Els historiadors que d’aquí a 50 anys escriguin la crònica de la independència segurament posaran cada líder polític en el seu lloc. Els que van posar al davant la necessitat d’assolir la plena sobirania tot col·locant en un segon terme les legítimes aspiracions polítiques, i els que no van poder fugir de la dinàmica partidista de curta volada ni assumir les renúncies necessàries. Mentrestant, tornem a l’any 2015. Estem més a prop de la independència del que no somiaven
fa quatre o cinc anys. Tanmateix, hem de mantenir la pressió ciutadana per evitar que el cicle electoral que comença ens faci perdre el nord. La feina que tenim al davant fins a les eleccions plebiscitàries –que ho seran, agradi o no al Sr. Duran– és molta i és molt important, però no cal posar-nos més nerviosos del compte. És cert que, com més avancem la feina de muntar les estructures del nou estat, més fàcil serà la transició entre la comunitat autònoma que deixarem enrere
i la república que volem ser. Ara bé, molts estats es
van construir del no-res sobre unes bases molt menys sòlides que les nostres. Cal que tothom comprengui i tingui clar –aquí i allà– que els catalans hem decidit ser independents i que res ni ningú no podrà aturar-nos. Farem servir les properes eleccions del 27 de setembre per atorgar un mandat clar al Parlament per assolir la independència. Si els nostres representants no fan la feina encomanada, senzillament els reemplaçarem per altres que ho facin.

GERMÀ CAPDEVILA

 

——————————————–

 

Des d’ara mateix els 1.800.000 hem de potenciar i escampar “l’Energia d’Estat”. Que la força de la ruptura creixi i ens empenyi.

Estat Cat Indp

Sense el gest, la determinació i la ruptura concreta, Catalunya quedaria atrapada als llims d’aquest forat negre que ens ofega des de fa més de tres-cents anys. No podem permetre-ho, hem de reaccionar.

Junt amb les estructures i les eleccions plebiscitàries, i demés coses que es mouen i preparen pel 27-S i pel 28-S, els 1.800.000  hem de potenciar i escampar “l’Energia d’Estat”, una immensa reverberació, com un terratrèmol de convenciment, determinació i dignitat, aquella força que ens empenyi a la ruptura definitiva i urgent. Que ens empenyi a tots, i no deixi tranquils ni relaxats de cap manera als diferents capdavanters:

Que “la Força” ens acompanyi

Energia per a la ruptura, energia pel gest, energia pel punt d’inflexió, energia del poble independentista, energia pels capdavanters.

Que la “Força” ens acompanyi: Independència ja!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC .
Soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM.

 

 

————————————————-

“La fal·làcia del full de ruta”

12/07/11 02:00 – CESC BATLLE

“És indispensable fer ben evident al món que Catalunya vol ser independent”

La fal·làcia del full de ruta

Sovint es senten veus ben intencionades (la majoria) que reclamen un full de ruta cap a la independència, que diria què hem de fer a cada cruïlla, i diuen que, no tenir-lo, és una mostra de la falta de credibilitat del projecte. Ben al contrari, aquesta dèria no és més que una distracció.

D’una banda, quan un país s’independitza, les conseqüències cauen pel seu propi pes: repartiment d’infraestructures, de deutes amb les institucions internacionals, etcètera… Un cop la independència es materialitza, tot i tothom pressiona i treballa per tal de que la separació de béns es faci de la forma més ràpida i endreçada possible (els bancs volen saber a qui han de cobrar què; les multinacionals volen saber qui garantirà la continuïtat dels contractes; etcètera) i que tot pugui tornar a rutllar sense entrebancs. La prova definitiva és la situació actual dels múltiples estats nascuts darrerament a Europa, amb processos traumàtics o sense: tots estan integrats a la comunitat internacional i han resolt les separacions de béns sense que en cap cas hagi quedat cap cartipàs obert que impedeixi el funcionament del país en qüestió. Això no vol dir que no hi hagi serrells que puguin resultar ben enutjosos. Vol dir que no hi ha res de substància que impedeixi el funcionament i la viabilitat dels nous estats. Res. I que quan arribem a aquesta cruïlla, tindrem molts exemples de com fer les coses.

De l’altra, si avui els diputats independentistes al Parlament truquessin a la Hillary Clinton per parlar d’independència, ni els agafarien el telèfon i, si ho fessin, el primer que farien en penjar seria trucar als serveis secrets espanyols per informar-los, perquè els estats el que volen és que no hi hagi soroll i el negoci pugui continuar. Només cal reflexionar sobre com s’ha suportat feliçment els sàtrapes del món àrab durant tants d’anys. Qui és més probable que vulgui donar suport el govern dels EUA: a un embrió d’un hipotètic futur govern català amb suport social encara per determinar, o a un govern com l’espanyol, que pot concedir o influir en contractes de compra d’avions civils i militars; que té veu i vot als fòrums internacionals…?

Com bé ens ha mostrat el recent exemple, a voltes ple de dificultats, dels països àrabs, l’únic ingredient imprescindible d’un procés cap a la independència és la materialització d’un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible. Un tal acte trenca el mirall de la realitat de manera que ja mai no es podrà tornar a reconfigurar com abans; que tots els actors entenen que el món ha canviat allí i en aquell instant, i que, a partir de llavors, tot serà diferent. Una singularitat que canvia i transmuta tot el paisatge per a tothom i per sempre. Llavors tothom entén que t’has convertit en un problema que no desapareixerà sol i que, per tal de poder a tornar al fluir dels negocis, caldrà que se’t faci cas i que es resolgui el problema. Ningú no t’ajudarà, i hauràs d’acabar d’inclinar la balança amb el teu esforç, coratge i determinació, però, com a mínim, estaran disposats a intervenir per evitar que el problema s’enquisti. Qualsevol full de ruta construït en absència d’aquest acte de voluntat, no val ni el paper sobre el qual està escrit i és absolutament inútil com a guia per a l’acció.

Caldria, doncs, que no ens distraguem més amb el full de ruta i que no permetem que es converteixi en una excusa (més) per a la inacció. El que ens és indispensable és fer ben evident a tot el mon que Catalunya vol ser independent, i que està disposada a ser-ho malgrat tots els obstacles que li puguin sorgir en aquest camí. Avui el món està veient, dia sí i dia també, molts d’aquests actes per part de tants pobles que ja han dit prou, però no ha vist, ni per aproximació, un acte d’afirmació semblant per part de Catalunya. La feina, doncs, és clara, i és tota per a nosaltres.

Enginyer industrial i MBA

———

 

La nostra realpolitik

Anna Arqué

European Partnership for Independence, EPI.

 

 

“Si Catalunya s’independitza, naturalment trobarem la manera de treballar-hi.”

Aquesta afirmació, que no dura més de deu segons, ha estat feta per l’ambaixador dels EUA al Regne Unit, Mr. Louis Susman, durant una entrevista amb la BBC a propòsit del Referèndum sobre la Independència d’Escòcia, i encara que no ha estat suficientment considerada a casa nostra, és de les més significatives, si no la que més, que s’ha fet del cas català des que el 2009 ‘internacionalitzar’ la nostra determinació per votar en un referèndum esdevé clau en la consciència popular catalana.

Òbviament, l’afirmació és significativa pel seu valor polític, però primerament ho és perquè cristal·litza, sense segell oficial ni gravetat escènica, l’element més característic de la realpolitikinternacional: el pragmatisme. Un pragmatisme, que no assumeix voluntats sobre “què es vol” però que dóna la benvinguda a la política dels fets consumats de “què es

Un exemple clar i proper és quan el primer ministre escocès, Alex Salmond, diu: “El referèndum sobre la independència d’Escòcia es farà perquè els escocesos m’han donat el mandat democràtic per a fer-lo i es trobaran els mecanismes que vinculin el resultat perquè d’això tracta la democràcia.” Amb aquesta sola declaració el referèndum escocès esdevé un fet polític internacional i els anglesos, que l’han combatut per terra, aire i mar, no poden fer res més que reconèixer-lo. Sense demanar permís a Westminster, sense consells de transicions, sense pactes nacionals, sense cimeres, sense manifestacions massives, sense consultes populars, sense cadenes, ni tan sols sense una primera majoria social que l’impulsi, perquè diu Salmond que “la sobirania no és dels parlaments, ni dels governs, ni tan sols de la monarquia, sinó dels Pobles” i no cal demostrar-ho, sinó actuar en conseqüència. En diuen realpolitik.

El ministre Margallo no crida a files l’ambaixador dels EUA. El pragmatisme nord-americà del senyor Susman parla sobre el possible escenari d’una realitat feta, la d’una Catalunya independent, no elucubra sobre el procediment i fa passar, a plena llum, un reconeixement ad hoc sense que el modern inquisidor diplomàtic espanyol ho vegi o, potser, ho vulgui veure. En diuen realpolitik.

No existeix un tercer actor que imparteix justícia al món, només hi ha parts interessades, per a les quals ens hem de fer interessants i interessats.

Els Catalans repetim, cantem i clamem que som una nació. Escrivim llibres i dissenyem webs perquè els altres ho entenguin sense tenir present que en realitat poc, per no dir gens, li importa a la comunitat internacional si els catalans som una nació; el que els importa és que ens ho creguem i que actuem com a tal, perquè és en el canvi que ells poden obtenir beneficis o patir perjudicis. Per tant, l’interès internacional real sorgeix quan els propis d’un territori marquem el fet polític, l’escenari oficial, que possibilita el canvi —per exemple d’autonomia a Estat independent—, perquè això vol dir que s’assumeix i es posa en pràctica, per fi, la sobirania que expliquem nostra; i això, avui, políticament vol dir fixar una data i una pregunta concreta i celebrar oficialment el referèndum sobre la independència de Catalunya.

La manera més eficient d’internacionalitzar el cas català és amb la convocatòria oficial del Referèndum, sense esperar declaracions ni suports de ningú, amb el centre de gravetat a Catalunya i la coherència del nostre relat, perquè som nació i no ens calen permisos. Aquesta ha de ser la nostra Realpolitik; sense ella, de tota la resta, en diuen ‘anècdota històrica’.

Anna Arqué

European Partnership for Independence, EPI.

 

 

 

 

 

Jordi Fornas, un nou Discurs per enriquir i donar força “al procés” de Recuperació de la Independència dels Catalans.

2014

 

Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.”

 

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

 

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya tan aviat com sigui possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que això s’ha de fer després de la constitució del nou Parlament Català sorgit de la voluntat popular manifestada a les urnes i la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes

La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes, sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol, els seus polítics i el seu Govern. La Declaració es farà des del Parlament de Catalunya, per ser la seu de la voluntat democràtica del Poble Català, i per descomptat, per la majoria política dels seus representants electes.

Si per motius que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no es pogués fer en aquest lloc emblemàtic de la voluntat democràtica dels catalans, se n’escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió de tots els càrrecs electes que formen aquesta majoria política. Un cop s’hagi produït l’acte de Declaració de la Independència, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los el reconeixement immediat del nou Estat Català i l’ingrés a cadascun d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol –hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit– en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el control del Govern Català o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana (Mossos d’Esquadra) en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou govern sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada. En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb el nou Estat Català, es buscarà la mediació dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

 

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya es constitueix en Estat Independent. Proclamem constituïda la República Catalana, deslligada de qualsevol lligam polític i econòmic de l’Estat que ha tingut sotmesa Catalunya per la força de les armes des de fa més de 300 anys. Anunciem que aquest nou Estat Català es considera hereu del que durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment, concretament fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la corona espanyola borbònica per la força de les armes.

Denunciem aquest acte de guerra, ocupació militar i posterior i reiterada repressió indiscriminada dels nostres ciutadans, dirigents i institucions i ens declarem deslligats de tot compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i l’Estat que llavors i actualment la representa. Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia. Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

 

3 – PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

UPDIC participarà en el procés constituent consegüent a la Declaració d’Independència proposant la fórmula republicana com a base del nou estat. Declararem Catalunya com Estat democràtic i de dret amb separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. Totes les lleis actuals continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueix-hi o modifiqui. El procés constituent finalitzarà amb un referèndum d’aprovació de la nova Constitució de Catalunya, elaborada pel Parlament Constituent que alhora servirà de ratificació del procés d’independència.

 

MODEL D’ESTAT:

Proposem el sistema parlamentari de cambra única amb presidència doble, del govern i de la república, a més de la figura del president de la cambra. Proposem que el President de la República sigui escollit per sufragi universal, en comicis separats dels que se celebrin per escollir els representants del Parlament, que al seu torn escolliran el President del Govern i del Parlament.

Proposem que el President de la República tingui funcions de representació, de mediació entre les forces polítiques i de dissolució de la cambra i convocatòria electoral legislativa, mentre que el President del Govern, que es pot continuar denominant de la Generalitat, les tindrà de tipus executiu. Amb això pretenem recuperar el tradicional sistema de contrapoders que de sempre ens ha caracteritzat, substituint l’antiga figura del Comte Rei per la del President de la República.

En uns futurs Països Catalans unificats, proposem la fórmula federal o confederal, on el president ho seria de tots els Països Catalans mentre cada Estat tindria el seu propi President del Govern i del respectiu Parlament.

 

MODEL DE SOCIETAT:

L’Estat català es regirà per normes similars a les que regeixen a la majoria d’estats democràtics d’Europa i del món amb les particularitats que nosaltres mateixos decidim adoptar per tal de fer-lo més eficient i assegurar el benestar dels ciutadans i l’erradicació de la pobresa.

La llengua catalana serà l’única llengua oficial.

Volem un Estat aconfessional, lleuger de burocràcia i poc intervencionista en l’actuació privada dels ciutadans, que garanteix-hi una sanitat i un ensenyament de qualitat, públics i gratuïts, s’ocupi d’equipar el país de les estructures necessàries, però sense sobrecarregar el territori duplicant-les innecessàriament.

Volem un Estat que no carregui el pes de la recaptació tributària sobre els treballadors i els assalariats. Els autònoms i la petita i mitjana empresa, en gaudir d’una tributació molt lleugera, contribuiran al creixement econòmic i a la desaparició de l’economia submergida.

Les càrregues impositives es distribuiran, de manera justa i equitativa, en funció dels beneficis i proporcionalment a la grandària de les empreses que les han de suportar i en funció de la mida i el volum de negoci, adaptant-se en tot moment a les circumstàncies canviants de l’economia.

Proposem un sistema, que anomenem lliberal positiu, afavoridor de la iniciativa privada dels ciutadans, compromès amb la millora de la qualitat de vida de tota la societat, protector dels més vulnerables i desfavorits, amb reciprocitat concreta de l’ajuda rebuda, que permeti llibertat d’acció als emprenedors, garanteix-hi els drets dels treballadors i respecti el medi ambient.

 

L’Estat s’ocuparà, a més de la sanitat i de l’educació, de les infraestructures, de promoure les energies netes i renovables (que representen estalvi i contribució a la millora medi ambiental) i invertirà en desenvolupament, investigació i cultura.

Proposem unes forces armades professionals i de mida raonable, que s’ocupin de la vigilància de costes i del control de l’espai aeri, adaptades al terreny en tasques defensives, ben instruïdes, i equipades amb els mitjans necessaris. En casos de catàstrofes naturals, també tindran funcions socials per complementar el seu servei al país.  L’actual cos dels Mossos d’Esquadra veurà ampliades les seves funcions per tal de cobrir tots els camps que corresponen a un cos integral de policia.

Considerem que l’Estat ha d’ajudar els emprenedors a exportar els seus productes i als pagesos i ramaders a gaudir de més facilitats per tal de tenir un comerç de productes de la terra de qualitat i de proximitat. Creiem que cal potenciar els municipis, perquè a més de poder fer les funcions que els correspon, es facin plans per la recuperació dels monuments històrics i per mantenir el país net i endreçat, mesures que afavoreixen el turisme, important font de riquesa addicional.

Cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, fent que les seves decisions siguin vinculants i només es puguin recórrer judicialment. L’Oficina Anticorrupció haurà d’estar dotada dels mitjans necessaris per tenir plena capacitat operativa.

Volem que l’Estat es posicioni enfront d’especulacions de tota mena, siguin bancàries, urbanístiques, energètiques o d’altre mena, impedint els abusos que es pugui intentar perpetrar, sempre en benefici de la majoria dels ciutadans.

 

MODEL DE POLÍTICA INTERNACIONAL:

UPDIC considera que no és imprescindible pertànyer a la Unió Europea i és suficient la pertinença a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) de la que ja en són membres Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein. Això ens serà concedit (prèvia petició) perquè ja formem part d’aquest espai europeu en l’actualitat i hem adquirit aquest dret. Fent ús del nostre dret a triar la moneda, es continuarà amb l’euro, almenys de moment.

Amb posterioritat, s’haurà de decidir en un referèndum, si volem ser a la Unió Europea, un cop s’hagin analitzat en profunditat els avantatges i els inconvenients. El mateix pel que fa a pertànyer a l’OTAN o qualsevol altra organització de defensa militar. Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.

Estendrem una xarxa de consolats amb ambaixadors a tots els països del món, per tal de facilitar els intercanvis comercials i personals, participar en programes d’ajuda allà on sigui necessari, i donar suport als nostres compatriotes instal·lats o de trànsit en aquests països. Potenciarem els Casals Catalans allà on siguin.

 

Catalunya, novembre del 2014

 

Anar al grup UPDIC de facebook: https://www.facebook.com/groups/307871362703415/

Guanyarem la nostra Independència! El Poble català la guanyarà …

Els analistes ancorats en els partits instal.lats al Parlament tremolen i veuen fantasmes a tot arreu. EA 1526

Guanyarem la nostra Independència! El Poble català la guanyarà … però caldrà que ens encarem amb els retardataris que tenim tan aprop, massa aprop!

Deixem que els enemics parlin, però tinguem ben present que només depèn de la nostra voluntat sobirana.

Via fora els enemics de Catalunya!

Salvador Molins, CA, UPDIC

CANVI DE MENTALITAT: UN COP ET CAU LA BENA QUE BLOQUEJA I DIFICULTA L’ACCEPTACIÓ D’UNA IDEA

DISSABTE, 17 GENER DE 2015

Heribert Padrol: «Els independentistes d’última hora»

Hi ha arguments que només sentir-los fan que una alarma soni dintre meu. És com quan un sent una nota dissonant, que desafina profundament i que, per tal motiu, la captes encara que no vulguis, encara que no estiguis plenament atent al que s’està dient.

Em refereixo a la poca credibilitat argumental o d’actuació que, segons alguns, tenen els “nous independentistes”. Sí, ja sé que en aquestes últimes setmanes s’han dit moltes coses poc afortunades per part de tuitaires i opinadors de diferents sensibilitats dins del món polític i social implicat en el procés català. Tothom hi ha dit la seva i l’ambient de tensió i la mateixa dinàmica de la negociació han ajudat a fer que es diguin coses no gaire meditades. És millor no donar voltes a moltes de les coses que s’han expressat i intentar mirar cap endavant de manera intel·ligent i constructiva.

Però la referència a la frase “què ens han de venir a explicar aquests independentistes d’última hora!” crec que mereix una reflexió, perquè és un argument perillós i perjudicial per al procés en si.

El motiu és obvi: quan una persona es fa membre d’un club, legítimament aspira a tenir els mateixos drets que els socis que ja hi eren. I si no és així t’ho haurien de dir abans d’entrar-hi per poder decidir què fer. La decisió encertada seria la de no entrar-hi, perquè aquests tipus de restriccions no posen en relleu res de bo pel que fa al col·lectiu que les estableix. Tenen un puntet, com a mínim, de classista o sectari.

Cal tenir també present que un moviment democràtic i pacífic com és el procés que viu Catalunya basa el seu èxit en la capacitat d’integrar i il·lusionar, amb perspectiva de futur, una majoria de la població. I això demana incorporar tots els “nous independentistes” que es pugui. Està molt clar, almenys per a mi, que l’atribució d’inferiors nivells de qualitat d’opinió a les persones que passen a formar part ara del procés dificultaria l’eixamplament de la seva base social.

El procés ha de ser transversal i integrador o no serà. I un moviment integrador ha d’excloure necessàriament la creació de classes o grups d’autenticitat que pretesament acreditin, sense més anàlisi, credibilitat en el discurs o en l’actuació. Aquest seria un mal camí, el procés passaria a incorporar una llavor perillosament autodestructiva.

No crec que aquest sigui el cas, però per evitar mals majors siguem curosos amb els arguments que es fan servir.

En aquesta línia, alguns consideren que determinades persones s’han fet independentistes perquè pot estar “de moda” en certs àmbits. Aquest votant seria, per tant, potencialment volàtil i “poc confiable”.

És possible que sigui així, però personalment no ho crec. Tinc la impressió que la gran majoria dels ciutadans que han passat a ser favorables al procés han consolidat la seva posició i que la mantindran sempre que el projecte de país que es construeixi suposi un veritable pas endavant democràtic. Cal tenir present que dins dels nous independentistes hi ha un grup molt nombrós que, quan eren nens o adolescents, van viure en una societat on ser independentista era vist com un posicionament extrem, lluny del que es considerava aleshores el centre sociològic. Amb totes les connotacions negatives ambientals que un hi vulgui afegir. Això pot crear un bloqueig mental envers l’acceptació de determinada posició política, en aquest cas la de voler un estat propi per a Catalunya.

En aquests casos crec sincerament que un cop et cau la bena que bloqueja i dificulta l’acceptació d’una idea com a possibilitat política, ja no hi ha marxa enrere. Quan un ha vençut internament un bloqueig educacional, l’arrelament en la nova opció democràtica que ha estat triada pot ser realment ferm. D’aquests casos n’hi ha molts a la Catalunya actual. Molts tabús i moltes pors han caigut aquests últims anys en el marc del procés d’arrelament de la democràcia en el nostre país. Perquè és l’ànsia d’una democràcia millor, combinada amb el sentiment de país, la força que mou aquest procés.

La publicació Harvard Politics es referia a aquesta força motriu el passat 27 de setembre, tot parlant del procés català: “El fonament de la democràcia liberal és el dret de la ciutadania a abandonar un govern que no serveix als seus interessos per construir-ne un altre més eficaç. Hi ha pocs millors exemples contemporanis d’aquesta situació que el de la relació econòmica de Catalunya amb el govern central espanyol”.

Cal alinear els arguments amb el que és la veritable força del procés.

HERIBERT PADROL

Font: ara.cat

 

Els partits van partits i practiquen l’autisme. Per si el 27-S no es fa la feina hem de preparar una alternativa “lituana” per prendre’ls el relleu.

Després de complir amb la data i la pregunta, es decidirà Mas per la Independència?

Fotografia de la Cadena Catalana per la Independència.

 

Temo un autisme creixent entre Mas i Junqueras que no ens permetrà avançar vers la independència. Un pacte mal resolt d’entrada que ja es manifesta en l’autisme dels signants. Hem de preparar una alternativa per si el 27S segueix el procés encallat com ho està ara.

El que segueix ho he extret del facebook de Josep Casatany, Director de Catalunya Acció:

1 – El procés el controlaria el poble si l’ANC actués com un contrapoder del govern, però els caps de l’ANC, com a bons militants o propers a CiU i a ERC, van decidir fer de pastorets del ramat a les ordres del seu cap. Des de la manifestació del 2012 tot el que està passant és del tot lògic amb les decisions que es van prendre, és a dir, no plantejar el trencament amb Espanya i no incomodar els governants de casa. Els jocs de paraules i conceptes amb els quals ha anat jugant en Mas durant aquests dos darrers anys, i que encara hi juga perquè hi ha una plaga de babaus i tertulians agraïts que ho aplaudeixen, són una autèntica vergonya per a qualsevol ciutadà que es consideri digne de fer servir l’enteniment i de tenir criteri propi.

2 – Qui més pot convèncer els indecisos a favor de la independència és el president per l’autoritat moral que té sobre la població, però és evident que en Mas no està per la feina. El seu compromís no va més enllà del dret a decidir dins de la legalitat espanyola. Ni tan sols al final del seu gran pla que va presentar fa unes setmanes en Mas planteja declarar la independència (veure pàg. 18 del seu discurs).

3 – Ja ho deia Tàcit, l’historiador romà: “La marca de l’esclau és parlar la llengua del seu amo”. La llàstima és que tants catalans aplaudeixin de forma tan inconscient la marginació definitiva del català al fer el castellà oficial en una Catalunya independent. I encara hi ha alguns que han perdut l’enteniment i proposen reflectir-ho en la Constitució Catalana.

4 – De moment és ben clar que a molts catalans ja els va bé que una Catalunya independent segueixi essent espanyola al defensar el castellà oficial i demostren que se’ls en refot el futur del català.

5 – Joan Joavel Després de 30 anys d’estar i seguir governats per autonomistes que han tolerat una espoliació fiscal superior als 300.000 milions d’euros que encara permeten, i que ara, per a seguir tocant poltrona i proporcionar bones nòmines als seus, en lloc d’encarar-se al govern espanyol opten per crucifixar a retallades els catalans des del 2011, n’hi ha que em demanen que tingui paciència, que tingui fe, que hi confiï. Tant els costa entendre que no tinc vocació d’idiota? Pretenen que em converteixi a la fe dominant i formi part del gran infantilisme col•lectiu amb el que ens estem comportant els catalans en relació a la independència i als nostres governants. Lamento decepcionar-los, però amb mi que no hi comptin per a seguir fent el ruc com a català.

6 – Josep Castany A Lituània, el Sajudis, el moviment per la independència (com l’ANC) al veure que els representants polítics no estaven per la independència es va presentar a les eleccions i va arrasar. El Sajudis va decidir actuar com a poder del poble per a assolir la independència; l’ANC ha decidit ser els figurants de CiU i d’ERC.

  • Joaquim Torrent Blanch Tota la raó….
    5 hores · M’agrada · 2
  • 8 – Eduard Perelló Ni tan sols ho han decidit, aquest es el mal…sempre han fet seguidisme, ja van néixer amb aquesta intencionalitat, a fi de “reconduir” el moviment que s’estava creant entorn de la celebració dels centenars de consultes que varen tenir lloc després de la d’Arenys de Munt, i que d’alguna manera se’ls hi estava anant de les mans, perdien el control… I calia posar fil a l’agulla…

9 – Els autonomistes de CiU no cauen perquè en Junqueras els sosté aprovant-los els pressupostos que ell mateix qualificava de misèria i d’innaceptables tot fent el ploramiques per la ràdio. Aquesta és la vergonya d’ERC. Està passant el mateix que amb el tripartit: uns suposats independentistes salvant el cul als autonomistes i mentrestant els autonomistes torejant-se alegrement ERC. N’hi ha que sembla que han nascut per a ser sempre uns tristos segons figurants de la política.

10 – En Mas va tenir els sants collons de dir a l’hora de valorar el 9N que 2.300.000 persones havien dit que volien votar per decidir el futur polític de Catalunya. Ni una sola menció en les seves declaracions al fet que més d’1.800.000 persones van votar sí a la independència. Només un llonze o algú que ha decidir renunciar a la seva capacitat de pensar és capaç de confiar de forma continuada en algú que l’està enredant de forma evident i contínua des de fa temps.

14 – Reflexió de l’Eduard Perelló:
“Compte amb aquest món invertit , veritable paradís del simulacre pur i dur, on tot no només no és el que sembla sinó que sol esser just el contrari. Hi hauria tants exemples…Així, a una organització farcida de militants de diversos partits, però sobretot de dos d’ells, se l’anomena societat civil. Se l’anomena societat civil tot i aquesta obvia dependència dels partits que converteix aquesta falsa societat civil en la seva corretja de transmis…

 

  • 15 – Enric Agramunt Robles Un pais no tindrà , ni es mereix la llibertat quan una reflexió tant certa com evident i vella (pero vella del cagar) no es compartida per una amplissima majoría del personal.Un altra errada de consideració es pensar que si fóssim un estat lliure seríe…Mostra’n més…

16 – Reflexió de l’Eduard Perelló:
“L’adhesió incondicional al procés sobiranista ( tal i com s’ha plantejat ) pot arribar a bloquejar el sentit crític dels adeptes doncs actua sobre els sentiments , les emocions, els anhels més íntims,`components tots ells bàsicament irracionals i fàcilment manipulables . Es així com el procés s’ha convertit en una espècie de religió laica , amb els seus dogmes i heretgies , els seus sacerdots i sacerdotesses a més del seu molt honorable pontífex…

 

  • 17 – Eduard Perelló Compte amb aquest món invertit , veritable paradís del simulacre pur i dur, on tot no només no és el que sembla sinó que sol ésser just el contrari. Hi hauria tants exemples…Així, a una organització farcida de militants de diversos partits, però sobretot de dos d’ells, se l’anomena societat civil. Se l’anomena societat civil tot i aquesta obvia dependència dels partits que converteix aquesta falsa societat civil en la seva corretja de transmissió a fi de controlar la contestació social, modelar l’opinió pública i dirigir la mobilització des de dalt tot fent veure que emergeix des de baix. Quan convé s’atia el foc i despres, contravenint tota lògica, se’l deixa refredar. La biblia del procès però, afirma que aquest va de baix a dalt i que es el poble qui empeny .Tant empeny el poble que aquí ningú es mou si no ho vol l’ANC, tant empeny la societat civil mobilitzada que cap ni una de les propostes de l’ANC ha estat atesa. No hi va haver referèndum d’autodeterminacio vinculant el 23 d’abril de 2014, ni hi va haver declaració unilateral d’independència l’onze de setembre de 2014; per acabar-ho d’adobar , el president no va tirar endavant el 9N tal com s’havia dissenyat, evitant com a bon covard que es, el necessari xoc de legitimitats, el xoc institucional entre dues nacions sobiranes que podía haver signat l’inici d’un vertader procés constituent. L’ANC novament es va empassar el gripau i fins va traficar amb el president utilitzant el voluntariat perquè el president es pengés les medalles de l’esforç col.lectiu, a canvi d’unes eleccions constituents a convocar després del fals 9N. Aquestes eleccions constituents tampoc s’han convocat. Malgrat els reiterats incompliments d’un personatge que si es caracteritza per algun tret es just per incomplir tots i cadascun dels compromisos que acorda, els caps de la no societat civil no mobilitzada es fan estimar, es somnien ocupant un lloc preferent en la llista de país , i deixen l’independentisme escapçat en una safata d’or que lliuren sense embuts al segrestador del clam popular. El món a l’inreves, si…Endarrerir unes eleccions es avançar-les . Ignorar l’enfrontament explícit contra l’estat que ens impedeix ser llliures i anar fent lleis i projectes i fulls de ruta com si a l’hora de la veritat aquest estat i els seus instruments de poder no els impugnes, suspengués i anul·lés , es ni mes ni menys que “carregar-nos de raons ” o fins anar bastint “estructures d’estat “. És tot plegat tant ridícul grotesc i patètic com encapçalar un procès independentista i tanmateix , no esmentar mai de la vida la independència i amagar sempre que es pot l’estelada.

“L’única cosa necessària per arribar a la independència és declarar-la, se’n diu fer la DUI” (Jordi Fornas, UPDIC)

ara DUI
“L’única cosa necessària per arribar a la independència és declarar-la, se’n diu fer la DUI”  (Jordi Fornas, UPDIC)
Els líders dels partits majoritaris ens han fet una nova demostració de parlar molt i dir poc per posar la nova pastanaga el més lluny que han pogut.
Els d’ERC s’estan demostrant com uns companys de viatge ideals per a CiU. Els hi compren tots els invents i els hi donen tot el suport, un cop han fet el teatre de rigor perquè no sigui massa evident, i tot de franc. Ara ja han “recuperat la unitat” (amb la col·laboració de l’ANC i l’Omnium) per tornar a aprovar els pressupostos de la misèria (a ERC ja han oblidat que els van qualificar així mateix)
1 – i vinga, a fer estructures d’Estat com si fos quelcom que es pogués fer sense tenir un Estat.
2 – La qüestió és fer creure que sense això no hi pot haver independència,
3 – quan l’única cosa necessària per arribar a la independència és declarar-la, se’n diu fer la DUI.
4 – Tenen la majoria necessària per fer-la, però d’aquest tema continuen sense parlar-ne
i, pel què hem pogut sentir, el que proposaran pel 27S serà tornar a fer la consulta. Això, si les eleccions espanyoles no interfereixen en la data triada, cosa prou probable, i es veuen “obligats” a buscar-ne una altra que ja serà pel 2016.
Jordi Fornas, Fundador de l’UPDIC, el partit polític “Units per a Declarar la Independència Catalana”. Ex batlle de Gallifa.

Té raó Quim Arrufat, té raó la CUP. Jo faig un mea culpa per no haver denunciat l’arraconament de la CUP perpetrat per Mas i els seus figurants.

CiU I PNB sicaris d'Espanya contra la democràcia ! __ EA 1843

“De fet: El veritable anhel del Mas”

Té raó Quim Arrufat, té raó la CUP. Jo faig un mea culpa per no haver denunciat l’arraconament de la CUP per Mas i els seus figurants.

Oriol Junqueras és un capdavanter d’ERC dèbil i interessat, permerteu-me que fins i tot digui que és un capdavanter ruc, capdavanter però no líder, Junqueras no serveix per a la Independència. M’ho havia dit, ens ho havia dit, Ignasi Ferrer, un dels consellers de Catalunya Acció, company meu i una gran persona: “Junqueras mai farà una DUI!”

Mas, Ciu a Junqueras li han tornat a fer el llit tal com Pujol li va fer a en Barrera.

Jo, Salvador Molins Escudé de Berga, faig el mea culpa, ara ja és massa tard:

Jo vaig veure com s’arraconava a la CUP en els darrers vodevils que ens han representat Mas, Junqueras i les tres Maries de Mas, tots ells retardataris de fet, però egoista i temorós dels seus plantejaments radicalment extrems en els seus “10 darrers punts”, vaig optar per callar o no dir res -escriure res- i ara en pago les conseqüències, Mas i Junqueras sols han signat fum … tenim una data per unes eleccions sense cap compromís fixe i segur, abans del 9N fa un any almenys teníem una pregunta segura.

Amb aquella pregunta trampa Mas, Duran, les seves tres maries i l’oncle Carretero van enganxar en calçotes a ERC i la CUP que campaven despistats.

Amb l’afer del 9N les coses van anar més bé, ERC i la Cup s’agafen per l’espatlla i Mas i els seus perfectes ajudants no van poder contra ells i les reunions maratonianes no van ser suficients perquè Mas i Ciu els fessin el llit.

Però ai las! amb el tema de les Plebiscitàries Mas va tornar a ser més llest que la gana i amb punyeteria va allunya iniciativa i sobretot la CUP. Junqueras sense el recolzament de la CUP ha caigut sota les urpes de Mas com un tendre xaiet. Araa Mas té tot el que volia, temps a dojo, pressupostos aprovats, Junqueres i ERC submisos i callats, i les vergonyants “tres Maries” fent el penós paper de “tonto” en castellà i de supremes retardatàries en català.

Un detall de la punyeteria de Mas: a ICV només la crida quan vol encallar de manera descarada la voluntat d’independència dels catalans.  Ara de moment no li convenia.

Un  cop restablert l’oasi català de l’insomni i assegurada la partida d’un full de ruta compartit, monòton i segurament silenciat, en la festa del “nunca jamàs” que si sumin els més pinxos!

Alea jacta est !

Si ERC i la CUP en aquestes darreres negociacions per les plebiscitàries haguessin anat junts, ara tindríem aquestes eleccions abans de les municipals i abans de que els partits espanyols púguin anar estudiant estratègies per fotre la nostra independència de potes enlaire. No és gens estrany que el Mas manifestés públicament en el seu darrer macro discurs, escrit i gravat en les emeroteques i en la mateixa “xarxa”, que esperava amb gran anhel -aquest sembla ser el seu gran anhel- que els partits espanyols amb el nou i llampant “Podemos” necessitessin del “peix al cove” de Ciu i es disposessin a tornar a retocar la “Sacrosanta Constitución” per tornar animar i entabanar als catalans a arreglar de nou “España”.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC “Units per a Declarar la Independència Catalana”

—————————- Article/Notícia de Vilaweb:

Quim Arrufat: ‘ERC ha cedit al xantatge del president Mas’

La CUP denuncia que no es va acordar cap full de ruta cap a la independència sinó un ‘intercanvi de cartes’ entre CiU i ERC.

Els diputats de la CUP han valorat aquesta tarda l’acord assolit ahir per CiU, ERC, l’ANC, Òmnium i l’AMI sobre l’avançament electoral que portarà el president Mas a convocar eleccions el 27 de setembre. Quim Arrufat ha dit que ahir no es va anunciar cap acord nou, sinó una reedició del pacte de govern que la CUP considera que està esgotat. ‘Ahir es va fer un intercanvi de cartes desigual entre CiU i ERC, que cedeix al xantatge de Mas’, ha dit Arrufat. Per la CUP, les eleccions no es poden considerar avançades, sinó endarrerides ‘perquè el mandat era fer-les ara’.

 

Heus ací algunes frases de les declaracions d’Arrufat:

‘Ahir es va anunciar que es reedita un pacte de govern que nosaltres considerem que està esgotat i que no ha servit fins ara per construir les estructures d’estat que havien promès aquests dos anys. Es va fer un intercanvi de cartes desigual entre CiU i ERC, que cedeix al xantatge de Mas.’

‘No ens sentim interpelats per aquest acord. No hi ha acord estratègic ni full de ruta cap a la independència. Hi ha una reedició de l’acord i una data que ningú no volia més enllà del president de Convergència. Hi ha un pacte de no agressió que posa el partit (sobretot el del president) per davant del país.’

‘L’acord d’ahir dóna el temps que necessita per refundar el partit. Això és pensar en un mateix i no en el país.’

‘A nosaltres no ens desperta de cap malson —com va dir el president ahir—, sinó que ens hi manté i el fa més llarg i agonitzant. ERC comença l’any trencant la promesa que va fer abans d’acabar el 2014: hi haurà nou pressupost autonòmic pel 2015. Mas ha fet xantatge amb la competència exclusiva que té de convocar eleccions.’

‘No ens quedem de braços plegats, ni ens quedem plorant i somicant, sinó que avancem en el full de ruta cap a la ruptura. Les eleccions municipals han de servir com un primer plebiscit. Continuem avançant cap al procés constituent.’

‘Estem oberts a parlar de full de ruta cap a la independència amb qui estigui per la feina. La CUP no farà la independència sola. La CUP farà discurs, articularà espais, eixamplarà la majoria…’

‘Amb aquest pacte, Mas guanya temps en un moment que les enquestes li pronostiquen un mal resultat i ERC aconsegueix el format de les llistes separades. Ara faran les estructures d’estat que no han volgut fer fins ara? Si no les han fet, ha estat per motius polítics. Aquest és l’argument que serveix per ajornar les eleccions? No hi havia raó democràtica ni política per ajornar sis o vuit mesos les eleccions i allunyar-les tant del 9-N.’

‘La nostra voluntat és convertir les eleccions en plebiscitàries. I esperem que els dos partits que ahir van pactar també tinguin aquesta voluntat. Volem que siguin unes eleccions constituents.’

 

ARTICLE NOTÍCIA DE L’AVUI:

Segons la CUP, no existeix full de ruta pactat perquè

1 – no es va parlar de com maximitzar els vots independentistes,

2 – ni es va parlar de com s’aconsegueix que la comunitat internacional vegi en el resultat d’aquestes eleccions el valor d’un referèndum

3 – ni es va parlar d’un mínim full de ruta per després de les eleccions,

tres aspectes que ha considerat necessaris per a qualsevol escenari futur que pugui donar suport a la CUP.

 

Arrufat considera que l’acord “tanca en fals un episodi vergonyós de debat públic on s’ha vist clarament que la principal preocupació era la distribució de vots” entre CiU i ERC, i ha avançat que la CUP seguirà treballant, al marge d’aquest pacte, per ampliar la majoria independentista.

 

“Afortunadament, l’independentisme no és només qui es tancava al Palau de la Generalitat a acceptar el xantatge de Mas”

 

—————————————-

 

La CUP creu que les eleccions del 27-S són una cessió al “xantatge” de Mas

 

“Ni Pujol era Catalunya ni el procés sobiranista és CiU”, adverteix el diputat Quim Arrufat

 

Els tres diputats de la CUP, David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet, aquest dijous en roda de premsa al Parlament Foto: ACN.

 

El diputat de la CUP al Parlament Quim Arrufat ha considerat aquest dijous que l’acord entre el president de la Generalitat, ERC, ANC, Òmnium i AMI per convocar eleccions el 27 de setembre és una cessió al “xantatge” del president Artur Mas.

 

En roda de premsa al costat dels altres dos diputats de la CUP, ha considerat que el pacte “és un intercanvi de cartes desigual que cedeix al xantatge de Mas” i que no comporta un acord estratègic per fixar el full de ruta cap a la independència, sinó la reedició de l’acord de govern entre CiU i ERC signat el 2012.

 

Segons la CUP, no existeix full de ruta pactat perquè no es va parlar de com maximitzar els vots independentistes, ni de com s’aconsegueix que la comunitat internacional vegi en el resultat d’aquestes eleccions el valor d’un referèndum ni d’un mínim full de ruta per després de les eleccions, tres aspectes que ha considerat necessaris per a qualsevol escenari futur que pugui donar suport a la CUP.

 

Arrufat considera que l’acord “tanca en fals un episodi vergonyós de debat públic on s’ha vist clarament que la principal preocupació era la distribució de vots” entre CiU i ERC, i ha avançat que la CUP seguirà treballant, al marge d’aquest pacte, per ampliar la majoria independentista.

 

“Afortunadament, l’independentisme no és només qui es tancava al Palau de la Generalitat a acceptar el xantatge de Mas”, ha subratllat el diputat independentista, que ha acusat nacionalistes i republicans d’haver portat a terme un intercanvi de cromos sense tenir en compte la pluralitat de l’independentisme.

 

Ha deplorat que el procés sobiranista estigui sent “de mica en mica segrestat” per CiU, i ha criticat que s’estigui desplaçant el debat sobre les eleccions plebiscitàries i el referèndum sobre la independència al terreny que Mas mantingui el seu lideratge i que els nacionalistes guanyin temps per recuperar el seu espai polític.

 

“Ni Pujol era Catalunya ni el procés és CiU”, ha recalcat, i ha qüestionat què és el que fa que a la tardor sí que es puguin fer eleccions amb caràcter plebiscitari amb llistes separades i no ara el març sinó la possibilitat que CiU guanyi temps per recuperar-se electoralment del descens que li auguren les enquestes.

 

Eleccions municipals

 

El diputat de la CUP ha carregat també contra ERC per incomplir una de les seves principals promeses en obrir-se a aprovar els Pressupostos de la Generalitat del 2015 malgrat que quan va avalar els comptes el 2014 va assegurar que eren els últims pressupostos autonòmics als quals donaria suport: “Trenca la promesa de l’any anterior”.

 

Arrufat ha sostingut que el fet que les eleccions catalanes no es portin a terme fins a la tardor atorga més valor a les municipals, que ha dit que passen a un primer terme i apareixen com a estratègiques per dotar-les també d’un caràcter plebiscitari que marqui la sendera a seguir el 27 de setembre.

Catalunya com Grècia: O ens indepentitzem o patirem!

DIJOUS, 18 DESEMBRE DE 2014

Francesc Puigpelat: «Catalunya, com Grècia»

«Si no fos per la generosa contribució catalana a la “solidaritat”, Catalunya tindria un superàvit de 12.500 milions d’euros»

L’enginyeria financera espanyola segueix avançant. Primer teníem Andalusia pagant operacions de canvi de sexe i Extremadura rebaixant impostos, mentre que Catalunya havia de demanar el rescat al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Després venien els senyors del PP, PSOE i Ciudadanos dient que Catalunya pot sobreviure i pagar nòmines gràcies a la generositat i altruisme d’un Estat que ens estima, Espanya. Ara arriba la darrera almoina: el ministre Montoro concedeix a Catalunya, que no pagui interessos del deute.

Mariano Rajoy pot treure pit i explicar que el seu govern dóna molt de suport a Catalunya , malgrat que Artur Mas estigui perdut en l’”órdago soberanista”. I Montoro vesteix els nombres amb els seus jocs de triler, per a qui s’ho vulgui empassar

La veritat, però, és tota una altra. Si agafem l’any 2013, el dèficit de la Generalitat va ser de l’1,97% del PIB, en torn als 3.500 milions d’euros. Davant dels que acusen la gestió de la Generalitat de catastròfica, cal recordar que, el mateix any, el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat era de 16.000 milions d’euros, prop del 9% del PIB. En resum, que si no fos per la generosa contribució catalana a la “solidaritat”, Catalunya tindria un superàvit de 12.500 milions d’euros.

Aquests són els números reals, i no hi ha més cera que la que crema. Montoro pot dir el que vulgui, però així són la “generositat” i la “solidaritat” espanyoles. A Espanya ja hi ha qui comença a adonar-se que Catalunya, tal com està el sistema de finançament actual, és com Grècia: mai no podrà pagar el que deu. Per això afluixen la soga del coll. L’afluixen una mica, només. L’afluixen per no matar del tot la gallina dels ous d’or.

La pregunta és: ¿serem els catalans capaços de treure’ns la soga del coll per ser lliures i pagar honradament les nostres factures? No hi ha molt on triar: o la independència o ser la segona Grècia.

Per això vàrem votar els 1.800.000 catalans: Les eleccions ha de ser ara i per la Independència.

compromís

Per fer unes eleccions al mes de març cal arribar a un acord sobre el full de ruta, sobre com farem la independència. Entenem que desencallar la fórmula electoral, les llistes, ens permetrà que s’obtingui un mandat per la independència.”  Marta Rovira

Per això vàrem votar els 1.800.000 catalans: Les eleccions ha de ser ara i per la Independència.

És de sentit comú que ERC i les altres llistes també puguin incloure personalitats independents. És molt convenient que no s’ajorni la data d’aquestes eleccions si no es vol tallar el camí i l’empenta que ens porta cap a la Independència. Hi ha massa esculls i massa brossa en aquest camí i ens cal anar a la idea.

Tots tenen un mandat que ha emés el Poble Català i que han de complir: Fer la Independència a partir d’ara i ja!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC, soci de l’ANC i soci de l’`ÒMNIUM.

 

 

————————–

 

Notícies Vilaweb:

ERC i el govern tornen a posar de manifest la discòrdia

Mas retreu a Junqueras que vulgui imposar el seu model tergiversant la proposta de la societat civil

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el govern ha tornat a posar de manifest la discòrdia al voltant de la fórmula per a les eleccions avançades. ERC ha dit que accepta una de les tres fórmules que ha concretat el president Mas en la carta que els ha enviat avui per avançar eleccions el mes de març, però el govern no creu que ERC s’hagi mogut de la seva proposta inicial.

Concretament, ERC s’ha referit a la fórmula proposada per les entitats sobiranistes en la reunió del 27 de desembre de fer una llista transversal encapçalada per Mas i llistes de partits. Tot i així, ERC ha afegit condicions a la fórmula de Mas.

De fet, el govern ha titllat ERC d”intransigent’ perquè l’opció que els republicans diuen avalar preveu que només sigui la llista de Mas la que inclogui independents, i, en canvi, ERC posa com a condició que la seva llista també pugui incorporar independents. A més, les mateixes fonts del govern afegeixen que aquesta alternativa no concreta que les eleccions hagin de ser necessàriament abans de les municipals i, en canvi, ERC també té aquesta premissa.

 

SMS de Mas a Junqueras

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha retret via SMS al líder d’ERC, Oriol Junqueras, que estigui simplement volent imposar el seu model de llistes separades. En el missatge de text, al qual ha tingut accés l’ACN, Mas li recorda que les entitats sobiranistes plantejaven que només la llista encapçalada per ell incorporés independents i no parlaven de cap data concreta per als comicis. ‘No em sembla correcte, doncs, presentar com un acord allò que no ho pot ser si es tergiversen greument els termes de la proposta inicial’, ha remarcat el president, que ha instat Junqueras a trobar-se amb ell la propera setmana juntament amb ANC, Òmnium i AMI.

 

Les condicions d’ERC

Rovira ha dit: ‘Celebrem la concreció pública de les propostes de Mas i que parlem de com obtenir un mandat democràtic per la independència. Esquerra està d’acord a fer aquest pas: fer les eleccions i fer-les abans del mes de març. Estem d’acord a celebrar les eleccions al març i ens sembla bé que el president Mas hi concorri amb una llista transversal. Donem per bona la proposta de llistes feta per les entitats sobiranistes, respectant la independència de les personalitats. I volem que cadascuna de les llistes independentistes sigui la millor possible: és hora de cooperar i no de competir.

Rovira també ha dit:    Per fer unes eleccions al mes de març cal arribar a un acord sobre el full de ruta, sobre com farem la independència. Entenem que desencallar la fórmula electoral, les llistes, ens permetrà que s’obtingui un mandat per la independència.

 

El govern diu que ERC no s’ha mogut

El govern ha titllat ERC ‘d’intransigent’ després de la roda de premsa de Marta Rovira. Han subratllat que ERC ‘no s’ha mogut de la seva proposta inicial’ perquè l’opció que els republicans diuen avalar preveu que només sigui la llista de Mas la que inclogui independents, i, en canvi, ERC posa com a condició que la seva llista també pugui incorporar independents. A més, les mateixes fonts del govern afegeixen que aquesta alternativa no concreta que les eleccions hagin de ser necessàriament abans de les municipals i, en canvi, ERC també posa aquesta condició.

 

La carta de Mas

Mas havia enviat aquest migdia una carta (pdf) a Oriol Junqueras on li presentava les tres opcions que hi havia damunt la taula: la proposta original que va fer en la seva conferència; la proposta de les entitats cíviques per una llista transversal liderada per Mas i les llistes de partit; i una tercera proposta perquè el parlament prepari una ‘Proposta de Constitució’ i s’avanci en les estructures d’estat abans de fer unes eleccions a la tardor. Mas li demanava que donés una resposta clara per tancar definitivament el període de negociació sobre les possibles eleccions avançades.

 

Les tres opcions

La primera proposta que feia Mas a Junqueras en aquesta carta era la que va plantejar el president en la seva conferència, amb una llista conjunta mixta de polítics i societat civil. Ara bé, Mas acceptava l’exigència d’ERC de celebrar els comicis abans de les municipals. 

Una segona opció era deixar els comicis per a més endavant del 2015 i aprofitar la majoria parlamentària de CiU i ERC per redactar la constitució catalana, continuant també amb la preparació de les estructures d’estat. Això obriria la porta a la participació d’altres formacions com ICV-EUiA. Aquesta constitució serviria de base per als programes electorals i la federació i els republicans es presentarien en llistes separades.

Una tercera possibilitat era la que va sortir de la reunió del 27 de desembre amb les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium i AMI), amb una llista encapçalada pel president que inclouria la societat civil independentista, al marge d’una candidatura d’ERC.

La carta subratllava que l’objectiu d’aquest acord era culminar el procés iniciat amb les eleccions anticipades del 2012, que va suposar un acord d’estabilitat parlamentària. Mas remarcava que el govern havia complert dos terços del que es va establir en aquest pacte, amb 60 mesures executades i 20 en procés de les 89 que es concretaven.

El president també lamentava que compromís, amb querelles contra ell mateix, Joana Ortega i Irene Rigau.

Mas es va reunir ahir amb Òmnium Cultural, ANC i AMI

Mas es va trobar de nou ahir amb la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i el de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, segons ha avançat el diari ‘Ara’ i han confirmat a l’ACN fonts coneixedores de la trobada. El president d’ERC, Oriol Junqueras, no hi va participar, al contrari del que va passar en la cimera del 27 de desembre.

El Mas pastanagues torna a l’atac amb “LA CONSULTA DEFINITIVA”

TROLA

La nova  pastanaga de Mas i Ciu: “LA CONSULTA DEFINITIVA”

i per més INRI pactada de nou amb Espanya !???

És un nou engany? -de fet ho és! el camí del pacte amb Espanya és impossible i Mas ja ho ha demostrat amb fets més d’una vegada.

Al final el més important i decisiu no seran els miseriosos enganys, vinguin d’on vinguin, sinó que nosaltres els 1.800.000 ens els empasem i acabem combregant amb unes immenses rodes de molí.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC, soci de l’ANC i soci de l’Òmnium.

————————————  RETALLS DE PREMSA:

Segons Marta Rovira d’ERC, ‘unes eleccions per fer un referèndum son un dejà vu’. ‘El mandat pel dret de decidir ja el tenim, ara cal un mandat per a la independència‘, ha dit.

 

Autor/s: ACN

Marta Rovira: ‘Cap independentista deixaria escapar aquesta oportunitat’

La secretària general d’ERC torna a defensar les llistes separades

l d’ERC, Marta Rovira, ha defensat de nou les llistes separades en les pròximes eleccions i ha remarcat que l’important és un acord per a la independència en els programes electorals. ‘La majoria per guanyar la independència la tenim si l’optimitzem oferint un ventall de projectes de nou país. Convençuts + indecisos. En unes eleccions la gent ha de poder votar lliurement. I per poder votar lliurement, cal que es pugui presentar lliurement’, ha argumentat via Twitter, on s’ha queixat que només es parli de llistes. Segons ella, ‘unes eleccions per fer un referèndum son un dejà vu’. ‘El mandat pel dret de decidir ja el tenim, ara cal un mandat per a la independència’, ha dit.

De tota manera, Rovira s’ha mostrat convençuda que hi haurà acord, perquè ‘cap independentista deixaria escapar aquesta oportunitat’.

—————

Joana Ortega avisa Oriol Junqueras que una “negativa contínua” pot “paralitzar” el procés”

En declaracions a TV3, la vicepresidenta del Govern demana a ERC “generositat” i responsabilitat” per trobar el “consens” per convocar eleccions plebiscitàries

ARA Barcelona | Actualitzada el 07/01/2015 08:52

 

Ortega durant l’entrevista a ‘Els matins’ de TV3

 

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, assegura que les eleccions anticipades només es poden celebrar si són amb caràcter plebiscitari i demana “generositat” i “responsabilitat” a ERC per trobar el consens necessari per convocar-les amb garantia d’èxit. En aquest sentit, Ortega ha lamentat aquest dimecres en unaentrevista a ‘Els matins’ de TV3 que, “de moment”, la directiva d’ERC s’ha instal·lat en la “negativa contínua” i ha advertit a Oriol Junqueras que, amb aquesta postura, es corre el “perill” de “paralitzar el procés” i “cansar la societat”.

Davant la incertesa de si s’acabaran celebrant comicis anticipats, Ortega ha demanat paciència i ha recordat que el president de la Generalitat, Artur Mas, ja va anunciar que prendrà una decisió abans que s’acabi el gener. Tanmateix, ha advertit: “Eleccions per fer la consulta definitiva, sí; per canviar el Govern, no”. En aquest sentit, ha assegurat que “el president no ha deixat de fer propostes”, alhora que ha tornat a fer una crida a la “unitat” i ha llançat un dard a ERC: “No és el moment de les aspiracions personals”. En la mateixa línia, ha demanat altura de mires als partits i ha recordat que “els que ara demanen eleccions anticipades són els que van baixar del carro quan es va haver de canviar el format de la consulta”.

Ortega també ha carregat contra la manca de “discreció” sobre les trobades que estan mantenint Artur Mas i Oriol Junqueras, i ha assegurat que “les filtracions interessades no ajuden a cercar el consens”. En aquest sentit, ha assegurat que “convé parlar menys i actuar més”.

Malgrat mostrar una disposició ferma per seguir endavant amb el procés sobiranista, Ortega no ha tancat la porta a mantenir “els ponts de diàleg” amb l’Estat. “Tot i que les relacions estiguin molt refredades, no es poden trencar mai del tot”, ha assegurat Ortega, alhora que ha advertit: “Diàleg no vol dir renúncia”. 

Sobre la postura que adoptarà UDC davant d’una convocatòria d’eleccions anticipades, la número dos del Govern ha subratllat que “Unió defensa que la gent es pugui expressar de la manera més clara” i ha recordat que tant el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, com la titular d’Ensenyament, Núria de Gispert, i ella mateixa –tots tres, membres d’Unió– “hem expressat el nostre suport al president en diverses ocasions”. També ha assegurat que Josep Antoni Duran i Lleida “hi és” en “la unió plural”.