9N Recompte d’actius per encarar la DUI

On passem en tot aquest embolic d’enganys i trampes en el que ens ha enfonsat el Pla de l’actual President català? La traça d’enganyar als incauts catalans desitjosos de llibertat, Artur Mas la va aprendre en la Convergència i Unió de Jordi Pujol i de Duran i Lleida.

Ara la Consulta a la que ens han convocat és un veritable nyap en tots sentits, només el cel i la història poden arreglar aquest desgavell. Mas no és ni pensa com s’imagina la Forcadell que li ha donat suport a ulls clucs o sense condicions ben plantejades, seria molt trist, pot ser molt trist que ni la Forcadell sigui i pensi com molts catalans de bona fe es pensen.

Però anirem a votar, fins i tot hi aniran persones que mai o quasi mai han votat en el muntatge autonòmic, veritables independentistes seriosament conseqüents. Molts catalans anirem a votar hi ho farem amb el convenciment de fer un pas més vers l’alliberament de tota la nostra nació,  Catalunya plena i reunificada.

L’altre dia em va arribar una piulada que aquí us transcric: A les eleccions europees del 25 de maig el bloc sobiranista va treure un milió i mig de vots sobre una convocatòria de cinc milions i escaig. Ara podrem fer recompte de com quedaran  les coses. El fet de registrar els votants a peu d’urna en aquest beneit nyap que ens han preparat pot ser un bon presagi perquè els catalans sabem prou bé aquell adagi que diu literalment: «a la taula de Sant Bernat qui no hi és no hi és comptat» o sigui que els ciutadans que viuen a Catalunya i tan els hi fa com quedin les coses i no vagin a votar seran exclosos de la computació de votants responsables qüestió bàsica a l’hora de ponderar el futur d’un país. O sigui que l’abstenció quedarà bastant reduïda pel passotisme. «Chapeau!».

Està clar que el President català actual no és el capdavanter adeqüat per portar a terme la recuperació de la Independència dels catalans per diferents motius que ja és hora que els descobrim, ja és hora que ens caigui la bena dels ulls. Si algú a hores d’ara no és conscient del pedregar que Mas ens ha portat amb tota franquesa perquè ens ho diu des del primer dia i molts de nosaltres fins ara amb una fe cega no ho hem volgut sentir.

El President Mas no té la voluntat de guanyar la Independència sinó només complir un compromís electoral -a la baixa com han sigut tots els seus compromisos electorals- que ell i el seu equip de campanya interpretaren com «la voluntat del poble» canviant la reiterada petició d’independència dels catalans per una consulta no vinculant sobre un misteriós «Dret a decidir» que es veu que ténen tots els europeus àdhuc el espanyols menys nosaltres els catalans. La Consulta de Mas ha sigut en tot moment un joc de la «democràcia per la democràcia» en una part del món en que aquest joc ja està homologat i és considerat com a dificultat mínima.

La presa de pèl de l’actual President català és d’una magnitud astronòmica. Mas ens imposa una Consulta que per efectes de no ser vinculant es carrega de fit a fit el concepte del que en deien «Dret a decidir» concepte màgic que feia badoquejar a gran part dels catalans i tenia mig món sencer embadalit. Sí, ara els catalans «legalment, sota la legalitat espanyola» anirem a certificar «EL DRET A NO DECIDIR». MAS sols vol que opinem, no tenim dret a res més que opinar sense cap garantia de que se’ns prengui seriosament.

Finalment, si el President Català actual hagués volgut defensar l’anhel dels catalans no s’hauria inventat la resposta a tres bandes aplicada sobre la millor pregunta del món i la natural resposta clara i refrendària: Vols que Catalunya sigui un estat independent, Sí o No?

El 9N reagrupació de tots els catalans i recompte d’actius per encarar la DUI

Catalunya recuperarà la seva Independència, tan si com no! No ens rendirem fins assolir-ho!

Seurem i parlarem amb un sol interès: Catalunya i la seva llibertat! __ EA 1506

Catalunya recuperarà la seva Independència, tan si com no! No ens rendirem fins assolir-ho!

Si el 9N no guanyem la Consulta, el més aviat possible, sense límits de cap mena ho tornarem a intentar.

Per a nosaltres, els independentistes catalans, la Independència no és un estadi sinó el segon valor suprem de la Nació, després del primer valor que és la seva existència.
Els Pobles com les persones després d’existir han de ser plenament lliures, o el que és el mateix, les persones lliures i les nacions independents.

————

La nostra Independència no és negociable, els catalans no ens rendirem fins a recuperar plenament les nostres constitucions i llibertats.

Continuarem tan si com no el camí que vàrem endegar fa més de 1000 anys, el camí d’una nació lliure i plena, la nació dels catalans!
Continuarem la tasca de llibertat i plenitud que vàrem gaudir i sobretot defensar durant set segles de sobirania i aquests tres segles darrers de submissió a la maldestre Castella, i a l’ara anomenada Espanya.

A Catalunya procurarem una possible sortida cada any a partir d’ara!

Cada 11 setembre, Dia de la Resistència, farem una  “Consulta per la Independència” anual fins assolir la Victòria definitiva i recuperant la nostra plena sobirania i unitat.

Volem guanyar la Independència de tota la Nació, no solament la del Principat de Catalunya, i també com Andorra amb cadira a l’ONU.
 

No ens rendirem mai fins assolir la Independència de tota la Nació Catalana.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC (Units per Declarar la Independència Catalana.
 

Qui vulgui escamotejar-nos la llibertat

La ploma de Mas

Josep Maria Vall Comaposada

El dissabte 27 de setembre se’ns va dir que era un dia històric perquè el president Mas signaria el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. El poble va respondre amb escreix al moment, fos personant-se a la plaça de Sant Jaume o seguint tota la retransmissió per TVC. Tanmateix, aquells que fem politologia independent ja vam veure que alguna cosa grinyolava en aquella posada en escena. I no van ser només les sonades absències de Joan Herrera i de Duran i Lleida, ni l’actitud distant d’Oriol Junqueras –que com a historiador sap distingir el que són els moments històrics dels que no ho són- qui mans a la butxaca i vestit pret-a-porter de Little Odessa, es mirava l’espectacle amb malfiança.

 

El que de debò va causar forta impressió va ser l’anunci que la ploma de la signatura seria enviada al Museu d’Història de Catalunya. Feia sospitar la immediatesa en voler convertir un objecte en històric quan el que determina si una cosa ho és o no és, precisament, el pas del temps. La lectura política que se’n va despendre és que hi havia pressa per fer passar aquella ploma a la història perquè, si s’esperava una mica, ja no ho seria. I així va ser. Bé, no siguem del tot injustos. Una mica sí que hi va passar perquè és el segon decret de la Generalitat impugnat més ràpidament pel govern espanyol, després del de proclamació de l’Estat Català l’octubre del 1934.

La ploma, negra i robusta, gravada amb l’emblema de la Generalitat, havia estat feta expressament per l’empresa Inoxcrom. Made in Catalonia. Cal dir que era sòbria i discreta, molt de l’estil del president Mas. No me l’imagino en mans de cap altre polític. Si hagués signat el decret en Miquel Iceta, per exemple, segur que la ploma hagués estat d’una altra mena.

Era nova però Mas la dominava a plaer com si l’hagués fet servir tota la vida. Amb l’abrandament i l’èpica d’aquell instant, a les seves mans, semblava una llança de watusi en miniatura. Però a mida que han anat passant els dies hi ha qui, amants de la xerinola com som els catalans, l’ha vist més com una vareta de mag de fira, un got de tub de triler de la Rambla, o una ploma de vol gallinaci.

Quan es va saber la notícia, al MHC devien xalar de valent. Un dels problemes que ha tingut aquest museu des de la seva creació és l’absència d’una col·lecció artística o d’un fons sòlid d’objectes històrics que permetés reforçar el seu discurs expositiu. Aquesta mancança ha fet cometre alguns crassos errors al centre, com quan fa alguns anys es va comprar sobrevalorada de preu una banderola processional del segle XIX pensant-se que era una ensenya militar de la Guerra dels Segadors.

Però Mas, enviant la seva flamant ploma al MHC, pot haver obert una nova via per a que la nostra història nacional més recent pugui ser explicada mitjançant petites peces contemporànies “històriques”. Una gran col·lecció low cost per fi al nostre abast. Encara és aviat per dir-ho però potser el president ha encetat, tal vegada sense saber-ho, un nou camí en l’evolució de la museografia.

Se m’acuden infinitat d’objectes “històrics” que podrien acompanyar la ploma presidencial en la nova exposició del museu: la samarreta groga que duia Joan Clos quan va fer el mico amb Carlinhos Brown, la bossa-bitlletera de Jordi Pujol Ferrussola, l’americana de Fèlix Millet, la tarja de crèdit de Manuel Bustos, el botox de Victoria Álvarez, el pijama de ratlles d’Enric Marco, un cartró de tabac del conseller Ausàs, la toga de Lluís Pascual Estevill, la mala llet d’Eulàlia Vintró, les llàgrimes de Josep Lluís Nuñez, les calces de Maria Lapiedra, els maletins de Jordi Planasdemunt, la barretina de Jimmy Jump, la cueta de Fidel Pallerols,… Tot el recorregut pot estar amenitzat per un fil musical on també sonin melodies “històriques” com l’havanera Marta voladora, o l’afortunadament insuperable versió de la Laura de Lluís Llach que van fer Beth, Bikimel i Ivette Nadal al Concert per la Llibertat.

L’escriptor anglès Edward Bulwer-Lytton, que sense arribar a conèixer la Inoxcrom de Mas ja digué que la ploma era més forta que l’espasa, va escriure la novel·la històrica Riezi, l’últim tribú. Aquesta obra explica el triomf i caiguda de Cola de Rienzi, un polític real de la Roma medieval del segle XIV que es va autoproclamar “tribú del poble”. La ciutat de Roma el va rebre com un alliberador i ell va prometre’ls que restauraria la glòria de l’antiga república romana. Però quan els ciutadans van veure que el seu líder era incapaç de realitzar els seus objectius i que contemporitzava amb els oligarques de sempre, van revoltar-se i després de ser lapidat, decapitat i cremat, van llençar el seu cos al Tíber.

La Història (l’autèntica, no les historietes de pa sucat amb oli) pot ensenyar moltes coses a tots els nostres polítics. Entre elles, que a la gent no se la pot enganyar sempre. I que si no compleixes els teus compromisos, els mateixos que un dia t’han encimbellat poden ser els que poc després reclamin el teu cap. La majoria del poble vol llibertat, i qui aquesta vegada vulgui escamotejar-la que s’atengui a les conseqüències. Que si van maldades el MHC encara haurà d’habilitar una sala per a restes calcinades… que podrien exposar-se entre les cendres dels 18 informes del CATN (en va faltar un 19è que teoritzés sobre el succedani de consulta) i les flames de la bandera espanyola que Uriel Bertran i Alfons López Tena van requisar de l’hemicicle del Parlament en una altra jornada “històrica”.

Unitat, Objectiu, Lideratge per portar a terme l’estratègia de la DUI

Ara toca la DUI, no ens deixem enganyar amb excuses de pactes amb Espanya
Preparem la unitat per a la independència:

1r – Un sol objectiu: INDEPENDENCIA

2n – Un sol lideratge : Pot ser compartit i fer-el visible en una persona com per exemple la Forcadell.

Unitat, Objectiu, Lideratge per portar a terme l’estratègia de la DUI

3r – Una estratègia compartida: La DUI.

Sense aquests tres elements coordinats, ben trabats i respectats no hi ha UNITAT PER A LA INDEPENDÈNCIA.

Amb tota la nostra força: El 9N=SÍ+Sí ___ i el ____ 10N=DUI

El 9N=SÍ + Sí i el 10N=DUI  del 2014

Estat Cat Indp

El 9N=SÍ + Sí i el 10N=DUI

Catalans lliures! Fem del 9N la festa de la democràcia d’un Poble apunt de recuperar la seva llibertat.

Si som nació, tota una nació! siguem-ho plenament perquè les nacions que no defensen la seva independència esdeven esclaves i es degraden espiritualment, psicològicament i materialment.

Siguem dignes del món, de la vida i de la història que ens ha tocat viure.

“Som una Nació” … doncs siguem-ho plenament.

El 9N=Sí + S í _____  i el 10N=DUI

No escoltem la veu de la mentida i dels mentiders, només qui defensi la DUI amb força i dignitat i sense evasives serà digne de portar-la a terme.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, membre del BIC, membre d’UPDIC (Units per declarar la independència catalana.

Mai més Mas-CiU (Gorbatxof) ! mai més pactar amb Espanya!

ieltsinFotografia a la Plaça Roja de Moscú: Ieltsin puja dalt del tanc és la fi de Gorbatxof i de tot l’Imperi Soviètic. Gorbatxof va maldar per democratitzar el Leninisme i va fracassar. És com intentar convertir Espanya. Hem de pujar dalt de la béstia de ferro espanyola i dir: Prou !  s’ha acabat això!  Ja mai més serem espanyols i menys encara a la força!

————- La gran ensarronada de CYU i MAS:

En Mas ja té les signatures que va recollir l’ANC, té la manifestació del 2012, la cadena del 2013 i la V del 2014. Ara tindrà els vots participatius del 9N. És possible que encara quedi algú tan despistat, innocent, ingenu o llonze per no adonar-se que amb un govern d’autonomistes mai tindrem la independència? Que no és qüestió de suport popular que el té tot, de plebiscitàries o de llistes unitàries sinó de tenir un govern i un president compromesos amb la independència, que la liderin i que es posin al capdavant del poble i no al darrera del poble per a veure cap a on tiro?

—————————–

Interessant article d’en Roger Mallola: “Competència” http://ow.ly/D5DDA
“La unitat no es troba en una única llista, sinó en uns diputats que en ser preguntats, votin en un sol sentit, el de proclamar la seva terra un país lliure d’homes lliures.”

———————–

Interessant article d’en Roger Mallola: “Competència” http://ow.ly/D5DDA
“La unitat no es troba en una única llista, sinó en uns diputats que en ser preguntats, votin en un sol sentit, el de proclamar la seva terra un país lliure d’homes lliures.”

————–

Resulta patètic escoltar a Artur Mas de CiU parlar d’audàcia i intel·ligència quan encara no ha estat capaç de fer neteja a la seva pròpia casa i espolsar-se de sobre els contraris a la independència de Catalunya i ell assumir-ne el lideratge de forma clara i compromesa. Segueix gestionant l’ambigüitat amagada darrera l’inexistent dret a decidir ara reconvertit en dret a opinar i contemporitzant amb l’autonomisme. Que ningú esperi un gest o una decisió alliberadora de qui encara es caracteritza per tots els trets d’un criat.

—————-

Article d’en Xavier Roig http://ow.ly/D5HXY
“Ara està clar. Mai hi ha hagut pla B. Hem descobert, amb sorpresa, que tot el secretisme, la dissimulació, els silencis… eren pur teatret”

 

 

Unitat entorn la DUI. Objectiu: Independència aquest 2014.

LA UNITAT PER SI SOLA NO PORTA ENLLOC I MENYS PER FER COSES NO VINCULANTS I TERCERES VIES CAMUFLADES.

LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA NO ÉS NEGOCIABLE!

COM VA DIR PI-I SUNYER LA UNITAT A LES PROPERES ELECCIONS HA DE SER PER A FER LA DUI, NO PAS PER ARREGLAR O MODIFICAR ESPANYA.

LA UNITAT NOMÉS ÉS VÀLIDA SI HI HA UN SOL OBJECTIU COMPARTIT: INDEPENDÈNCIA, I UN CAPDAVANTER COMPARTIT, POTSER UN CAPADAVANTER NEUTRE -NEXE D’UNIÓ DE TOTS ELS PARTITS I DEL POBLE, PERQUÈ QUIN POLÍTIC POT PASSAR DAVANT D’UN ALTRE POLÍTIC DELS DIFERENTS GRUPS I PARTITS, COM UN XIMENIS, UN ESPOT, UN TENA, UN VÍCTOR ALEXANDRE, UN CALZADA O UN MARFANY, O UN EQUIP ENTRE TOTS ELLS.

S’HAURÀ DE BILNDAR L’OBJECTIU I L’ESTRATÈGIA.

SENSE AIXÒ NO HI HAURÀ INDEPENDÈNCIA NI FUTUR BO PER A CATALUNYA.

ELS QUE NO ELS AGRADI AQUEST PLA NO HI PODRAN SER.

ÉS AIXÍ. O CAIXA O FAIXA.

 

SALVADOR MOLINS, BERGA (Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, soci de l’ANC, membre de l’UPDIC

 

Primer la DUI, després Referèndum de ratificació si cal.

Primer la DUI, després Referèndum de ratificació si cal.

LA DUI, internacionalment, és plenament democràtica i legal després del veredicte del Tribunal de Dret Internacional de la Haia en el cas Kosovo.

Josep Castany

Ni la consulta era un referèndum per a decidir res per més que es parlés del dret a decidir, tot i que s’ha jugat amb aquesta ambigüitat, i des de la premsa internacional així ho interpretaven per la càrrega institucional parlamentària, legal i política que portava, ni el procés de participació ciutadana té res a veure amb la consulta acordada malgrat hi pugui haver urnes i paperetes. El motor institucional que representa el Govern Mas ha fet figa davant la paret del govern espanyol, i en lloc de convocar eleccions com hauria estat el més decent, ha traslladat tota la responsabilitat de l’èxit de la nova consulta al poble i a les entitats. L’ha convertit en una prova de força del poble català mentre en Mas i el seu Govern es queden al marge sense fer cap tipus de propaganda a favor del SíSí que ara sí que podria fer.

El problema és que ara aquesta força del poble que vol la independència quedarà quantificada per a bé o per a mal de cara al món mentre CiU s’ho mira còmodament i diu que la consulta definitiva serà a les properes eleccions mentre espera a veure quin és el resultat de l’enquesta per a veure cap a on tira. D’això se’n diu demoscòpia; no lideratge polític. Se’n diu pujar al carro del poble; no estirar-lo.

Ens han volgut fer creure que la batalla és votar. I és fals, la batalla és guanyar la independència. Algú creu que els del No seran tan idiotes d’anar a participar en una consulta que no implica cap canvi de poder polític perquè quedin retratats com una minoria? L’èxit de la nova consulta no és que la gent participi, que la gent voti com no paren de repetir per tot arreu, sinó que el Sí a la independència guanyi de forma massiva (resultat) i sense cap mena de dubte (participació). I si no estàs competint contra el No que no participa contra qui estàs competint? Contra tu mateix, evidentment. La gent amb dret a vot a les passades eleccions autonòmiques era de 5.413.868 i ara la gent amb dret a participar és superior. Tothom pot fer els números, sense fer-se trampes al solitari, per tal que la participació i el resultat demostrin clarament que el Sí a la independència ha guanyat.

Els catalans de tan demòcrates que volem demostrar que som ens passem d’espavilats. Ens hem omplert la boca dia i nit parlant del model de referèndum del Quebec i d’Escòcia, quan ni tan sols estàvem plantejant un referèndum d’autodeterminació i a sobre Quebec i Escòcia han perdut els referèndums. Gran model per a seguir! En lloc de fixar-nos en els Països Bàltics que 1 any després de la seva cadena per la independència els seus parlaments havien proclamat la independència; evidentment perquè tenien uns parlaments, uns governs i uns presidents que lideraven la independència, no “acompanyaven el dret a decidir” a través d’una consulta no vinculant. I lògicament aquests països van guanyar els referèndums de ratificació perquè la gent ja havia perdut la por al canvi. Qui juga amb foc s’acaba cremant. I confondre la idea de voler votar amb que guanyi la independència és jugar amb foc.

Ara és l’hora de comprometre’s amb la DUI “la Declaració Unilateral d’Independència”

roc

La Consulta ha mort! Descansi en pau!

“Deixem que els morts enterrin els morts”

Que ni Mas, ni el Junqueras, ni el Parlament, ni la Forcadell, ni la Muriel, ni el Viladabadal …
la vulguin ressucitar, no!

La Consulta és ben morta!

Ara ja reposa al cel dels estatuts,
concretament al costat de darrer estatut “tururut”

Ara és l’hora de la DUI “la Declaració Unilateral d’Independència”
la que tots diuen que és l’escenari menys adequat

Tot intent de pactar amb Espanya està abocat al fracàs més absolut, això ja ho sabia Cambó fa més de cent anys, i també ho ha de saber el President i el Poble català, no podem al·legar ignorància sense abaixar la cara de vergonya.

Gràcies als espanyols la Consulta ha mort, com l’estatut, no els vulguem ressuscitar,
hi  perdrem el temps i la cordura.

Ara és l’hora de la DUI sense dubtes ni aplaçaments, preparar la DUI, fer la DUI,
només amb decisió i sumant-hi 68 diputats del nostre Parlament.

Parlant de la Consulta en negatiu “si la llavor del blat està corcada no pot donar bon fruit”.

Parlant de la Consulta en positiu, “només quan el gra de blat  és bo i mort llavors pot donar fruit.

Desinfectem la consulta del “no vinculant”, desinfectem-la de la pregunta trampa i aleshores tot seguit no la vulguem ressuscitar, ans al contrari enterrem-la i anem per la DUI.

Si encara ens queda seny fem-ho ben de pressa, no deixem perllongar ni l’engany,  ni l’auto engany.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC
(Units per a Declarar la Independència Catalana)

La Consulta, tan la pactada com la nova, és una trampa: La certificació del Dret a No Decidir per als catalans.

CiU I PNB sicaris d'Espanya contra la democràcia ! __ EA 1843

Com podem parlar de “dret a decidir” si aquestes consultes no són vinculants? O sigui que una i una altra vegada Mas ho ha repetit “no serà vinculant” que significa que ell i el seu govern no pensen comprometre’s en fer realitat la voluntat del Poble Català, dels catalans, la concreció del veritable dret a decidir propi dels homes dels pobles lliures, no sotmesos a un altra poble com el cas del Tibet o de Catalunya.

En resum: La Consulta, tan la pactada com la nova, és una trampa: La certificació del Dret a No Decidir per als catalans.

Tot engany té dos protagonistes bàsics, dos rols, el que enganya i el que es deixa enganyar. Mas va dir que havia entès la Voluntat del Poble i va tornar a mentir perquè el Poble ja el 2012 demanava i clamava Independència i ell, el Mas, es va treure del barret de copa un conill blanc al que la Forcadell en deia Dret a Decidir, però Mas, hàbil en engalipar per als seus interessos electorals i partidistes, en va dir “Consulta no vinculant. Encara no havien passat dos anys de ser elegit pel Concert econòmic i ja hi tornava, i els catalans sempre incauts es deixaven enredar, falten veus crítiques i persistents perquè no coli la  falsedat, la trampa i la mentida, Mas en un sol mes hi havent estat escollit per la Campanya del Concert Econòmic català a l’estil del basc, va canviar de concepte i ens vaa fer empassar a tots el “Pacte Fiscal” una latra de les entelèquies del Sr. Mas i de CyU que s’ha demostrat fracassada. Mas va de mentida en fracàs i de fracàs en mentida.

I els catalans perdem 16.000 milions d’euros cada any o sigui 8.800 milions de pessetes cada dia de l’any, mentre els nostres governants segueixen cobrant de la mà del nostre Gran Espoliador. Cobren cada més però no defensen els interessos dels que els han votat, ans al contrari sempre es mostren amatents amb els nostres carcellers, lladres i usurpadors. Aquesta és la legalitat que tan omple la boca dels qui ens governen des de Catalunya. Són còmplices del robatori mentre no fan res de veritable i autèntic per a treure’ns i sortir d’aquesta negra presó.

Si preparen un camí d’autèntica fugida seran purificats sinó seran jutjats amb molta duresa per la història dels catalans.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC