Demano la dimissió immediata de la Forcadell per robar la voluntat dels catalans i regalar-la irresponsablement al Parlament autonòmic català.

Fa pocs minuts he guartdat una notícia de Vilaweb (Blogs) que m’ha deixat esfereït, pocs minuts després la notícia havia desaparegut de la llista. Després del post que ara mateix faré, l’esmentada notícia us la copio ací:

————

Demano la dimissió immediata de Carme Forcadell del seu càrrec de Presidenta de l’ANC per considerar-la incompetent per a aquest honorable i necessari càrrec.

1 – I en demano la dimissió no pas per caprici meu sinó per delicte d’ella, delicte d’acció o omissió o simplement pura incapacitat manifesta.

2 – I en demano la dimissió immediata pel fet de robar la voluntat dels catalans i regalar-la irresponsablement al Parlament autonòmic català. El que diu la Presidenta de l’ANC en coses com aquesta són molt greus  i massa importants. No ho podem permetre de cap de les maneres.

3 – La Carme Forcadell ja va fer el mateix quan després de la Gran manifestació del 2012 va posar tota la força d’aquella manifestació als peus del President Mas que hàbilment amb Ciu van canviar el Clam d’Independència per una Consulta d’un Dret a Decidir que per “No Vinculant” ni precís esdevé de fet “EL DRET A NO DECIDIR”

4 – A les eleccions del 25N del 2012, la Carme Forcadell i el seu secretariat van fer els uls grossos davant l’incompliment per part de Ciu de la tercera de les condicions manifestades per l’ANC  per a recomanar el vot per als partits que les complissin. Amb aquesta actitud, a banda de no complir l’expressat es va fer un clar mal favor a un partit que es presentava a aquelles eleccions i era inqüestionablement independentista “Solidaritat Catalana per a la Independència.

5 – Va a tornar a passar una cosa semblantment de greu i de gran irresponsabilitat que pot cohartar el futur de tot el procés d’Independència, quan ella, la Carme Forcadell de l’ANC, junt amb la Muriel Casals de l’Òmnium i el Vila d’Abadal de l’AMI, van córrer a donar el vist-i-plau sobtat de la Pregunta “Trampa” partida i condicionada, i ho van fer sense consultar a les bases de tota l’ANC, ni ponderar-ho assenyadament.

6 – Fa dos dies Carme Forcadell deia públicament que abans eren demòcrates que independentistes ignorant que l’independentisme és un dels valors primers de la democràcia.

7 – I avui mateix, Carme Forcadell, Presidenta de l’ANC, de forma irresponsable total i nècia posa la legitimitat quie representa el seu càrrec com a veu del Poble de Catalunya, en mans o als peus d’un Parlament que fins que no es demostri el contrari amb la Declaració Unilateral d’Independència, és absolutament autonomista i subjugat a l’estat espanyol.

Carme Forcadell ha de pensar el que diu, com ho diu i quan ha d’obrir la boca sempre en favor de la Independència de Catalunya!  i sembla que no hi posa prou cura o potser està rodejada de mals i també necis consellers.

Carme Forcadell pel càrrec que representa no pot dir el que ha dit:

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) donarà suport a qualsevol proposta del Parlament de Catalunya en cas que no s’acabi fent la consulta, sempre que sigui pacífica i democràtica.”

Carme Forcadell no pot lligar de mans a l’ANC en res que pugui anar contra Catalunya.

Totes les grans i ampul·loses declaracions i discursos de la darrera assemblea general de l’ANC queden en paper mullat després d’aquestes irresponsables declaracions de lñs seva Presidenta;M i també si no es fa l’esmentada Consulta, que no ha de ser Consulta no vinculant sinó que ha d’ésser Referèndum vinculant.

Tot plegat esdevé i es visualitza com una gran presa de pèl. l’ANC i el catalans no ens ho mereixem això!

Tot plegat esdevé més surrealista encara del que semblava a cop de vista:

1 – Consulta no vinculant ! 
2 – Pregunta trampa ! 
3 – Consulta que no es farà ! 
4 – Tan se val quina sigui la decisió que prengui el Parlament “autonòmic” Català !
5 – La DUI, un escenari que en veu de tots els capitostos esmentats “no és un escenari convenient, no el veïem amb bons ulls, no és una opció ben vista…, no és prou democràtica …”
6 – etc. etc.

Esquizofrènic i surrealista total són les paraules que en defineixen les connotacions de tota aquesta tràgica comèdia.

Senyora Forcadell, o se centra en favor de la Independència de Catalunya o plegui.

Prou ja! de tanta claudicació i tanta ruqueria.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de UDIC, membre de l’ANC.

———

L’ANC donarà suport a la decisió que prengui el parlament si no es pot fer la consulta

Un miler de garriguencs han assajat la V de l’11-S a les Borges Blanques

Men?ame

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) donarà suport a qualsevol proposta del Parlament de Catalunya en cas que no s’acabi fent la consulta, sempre que sigui pacífica i democràtica. Ho ha dit la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, a les Borges Blanques on aquest diumenge un miler de persones han assajat la V de l’Onze de setembre. Forcadell està segura que l’estat espanyol, possiblement a través de la corona, oferirà una tercera via.

De moment l’Assembla Nacional Catalana es fixa però treballar per la consulta i incentivar la campanya del doble Sí que arribarà al seu punt àlgid amb la Diada de l’Onze de Setembre.

Crítiques a la xarxa

La declaració de Forcadell dient que l’Assemblea donarà suport a la decisió que prengui el parlament si la consulta no es pot acabar fent ha obert un debat amb algunes crítiques a la xarxa. La major part dels comentaris crítics consideren que aquesta actitud és fer seguidisme de CiU. Segons aquestes crítiques, l’ANC cedeix sobre la possibilitat que no es faci la consulta i s’allunya de la posició d’aquells que creuen que cal fer-la tant sí com no, siguin quines siguin les condicions del moment.

Ruptura i desbordament ja! Anem per feina: La DUI abans d’acabar aquest 2014 !

Tot plegat: Patètic i  Suuu_reee_a_lis-taaa !

Consulta no vinculant, Referèndum consultiu!?  … Pregunta trampa …

i ara per acabar-ho d’adobar se’ls acut demanar un Referèndum sobre la monarquia, és que … !

Tenim un Parlament Català idiotitzat i el que és pitjor: IDIOTITZANT !

Tot plegat: Suuu_reee_a_lis-taaa !

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC “Unim-nos per a Declarar la Independència”

Tenim un Parlament Idiotitzat. A qui se li acut demanar un referèndum sobre la monarquia?!

Tenim un Parlament Idiotitzat, a qui se li acut demanar un referèndum sobre la monarquia o la república?!

Sort que els espanyols tenen més seny que molts de nosaltres i ens volen privar de pa i aigua!

Hem pensava que ERC, la CUP i ICV, tenien més seny!? però es veu que no.

Trernquem amb Espanya d’una punyetera vegada o ens hi quedarem empresonats per sempre.

És ben veritat el que escrivia jo ahir mateix:

“Fora el rei estranger! Catalunya no vol ni reis ni princeps!

Fora invasors!

Independència ja! i Prou!

De la manera que parlen, del que parlen, Mas, Forcadell, El Punt-Avui, encara tenen la merda de lapa d’espanya clavada al cervell.

Que “finançament” cap ací, que “finançament” cap enllà; que si ens deixaran votar?, que si Mas ens obligarà a votar “no vinculant” -fotuda misèria enganyosa i falsa que els catalans s’empassen cofois a galet-; que si nosaltres ens movem que si ells no es mouen, …. etc.

Sempre amb la paraula Espanya a la punta de la llengua, sempre aquesta terrible pudor de provincianisme i supeditació.

Prou ja! Pareu ja! i concentrem-nos en la DUI i en la ruptura que ens cal com no ens ho podem imaginar.

Acabem de matar la “morta” al nostre interior!  Prou de la morta! no veieu que fa una pudor que ens ofega i no ens deixa respirar com a homes lliures!

El fotut és que a la llista de surrealistes, d’ahir, ara hi he d’afegir ERC, la CUP i ICV.


Tot plegat: Patètic i  Suuu_reee_a_lis-taaa !

Consulta no vinculant, Referèndum consultiu!?  … Pregunta trampa …

i ara per acabar-ho d’adobar se’ls acut demanar un Referèndum sobre la monarquia, és que … !

Tenim un Parlament Català idiotitzat i el que és pitjor: IDIOTITZANT !

Tot plegat: Suuu_reee_a_lis-taaa !

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC “Unim-nos per a Declarar la Independència”

‘Cap pacte, cap rei; el poble català decideix’ Fora Invasors !

“El Govern” Mas i Duran – inseparables! en el fons i de fet: CiU … no tenen altra interès que salvar el seu partit al que en diuen “La Federació” perquè ja no són CDC i Unió sinó “Ciu” o millor dit “CyU”.

Mas, diguem “ell i el govern” o ell sol, no té la voluntat ni la determinació d’independitzar Catalunya i menys el coratge, perquè primer és la voluntat en l’objectiu abans del necessari coratge per portar-ho a bon port-.

Mas no té ni el convenciment ni la determinació per defensar a ultrança les bondats i la absoluta necessitat d’Independitzar Catalunya.

No volen! Fan veure que si que volen, però no volen.

Mas, sempre aparcat a la vorera veient passar al Poble voluntariós i innocent.

Ben al contrari, Salmond, aquest sí, defensant de veritat al seu Poble com un capdavanter diogne i honorable, donant la cara dia a dia, segon a segon!

Tenim mala peça al teler, tenim un mal President, només tenim un “virrey” que sap guardar bé les formes enganyoses de la Ciu de sempre, o la Ciu ja acomodada, la Gran Botiflera del segle XXI.

—————-

Salmond i Mas
Daguer | dijous, 26 de juny de 2014 | 11:38h

la nit i el dia. L’independentisme a Escòcia creix cada dia i a Catalunya es manté a la vora del 50% i amb l’ai al cor!

—————-

Autor/s: ACN

Una quinzena d’entitats i partits polítics (entre els quals ERC, ICV, la CUP i Reagrupament) es manifesten  contra la presència de Felipe VI a Girona. La marxa ha començat a les vuit del vespre a la plaça del Vi. Volen palesar el rebuig de la ciutat a la monarquia i desemmascarar l’operació per legitimar i netejar la imatge de la institució. Tant les entitats com els partits diuen que ara és un moment històric perquè la ciutat es desvinculi del títol de príncep de Girona i fer bandera del dret de decidir.

Tant ICV com la CUP retreuen al batlle de la ciutat, Carles Puigdemont, que assisteixi al lliurament dels premis Impulsa en representació de l’ajuntament, després de la moció que es va aprovar al darrer ple.

La marxa l’encapçala una pancarta amb el lema ‘Cap pacte, cap rei; el poble català decideix’. Darrere hi ha representades quinze entitats i partits polítics. En formen part, entre més, l’Ateneu 24 de juny, el casal independentista el Forn, el SEPC, el col·lectiu Endavant i la Xarxa pels Drets Socials. I quant a partits polítics hi donen suport ERC, la CUP, ICV-EUiA, Reagrupament i Solidaritat.

La manifestació recorre el centre de Girona, passant pel carrer Nou i la plaça del Marquès de Camps. D’allà enfilarà Santa Eugènia fins a la plaça de Miquel de Palol, on es faran els parlaments. Els organitzadors asseguren que la protesta s’ha convocat amb un esperit ‘cívic, festiu i pacífic’, i que de cap manera no volen que hi hagi enfrontaments amb la policia.

Tant les entitats com els partits subratllen que l’objectiu és de deixar clar que Girona rebutja de ple tant la monarquia com el títol de príncep de la ciutat. ‘Davant l’enèsima visita del Borbó, un cop més els gironins faran gala de la seva ànima republicana i plantaran cara a l’operació de l’estat per a legitimar la monarquia a les nostres comarques’, va dir el regidor Jordi Navarro, portaveu de la CUP a l’ajuntament.

Com Navarro, la regidora d’ICV, Núria Terés, assegura que la protesta és ‘absolutament coherent’ amb la moció que es va aprovar al ple extraordinari de la setmana passada. Un text que deixava clar que el títol monàrquic no representava la ciutat i que, a diferència del 1981, ara a l’ajuntament no hi havia el consens necessari per demanar que la Casa Reial espanyola en fes ús.

Per això, els dos regidors retreuen al batlle, Carles Puigdemont, que assisteixi al Fòrum Impulsa en representació de l’ajuntament. ‘Dir no al títol implica també no participar ni donar difusió als actes que convoca una entitat privada: la Fundació Príncep de Girona; per tant, trobem que és una pena que l’alcalde hi vagi’, va dir Terés.

Dret de decidir

Els qui convoquen la protesta asseguren que, a més del rebuig a la monarquia, ara més que mai cal fer bandera del dret de decidir: ‘El rei Felipe VI ve amb intencions de rentar la cara a la institució, i tot plegat forma part d’una estratègia per a dir-nos novament que la unitat d’Espanya és indissoluble; però nosaltres ja hem emprès el nostre itinerari democràtic, que és el dret de decidir, i la via que hem escollit és la consulta del 9-N’, va dir Terés.

El portaveu d’ERC, Martí Terés, va remarcar que la protesta de Girona tenia més sentit que qualsevol altra: perquè s’ha escollit Girona per ‘netejar la imatge d’aquesta casta’, aprofitant el fòrum anual que organitza la Fundació Príncep de Girona (FPdGi): ‘Aquest és el millor moment perquè la ciutat es desvinculi de tot plegat, no tan sols de la monarquia sinó també de la fundació; i més, tenint en compte que parlem d’un projecte impulsat per empreses privades’, va dir.

Prou de la «tercera via» -la merda, la caca i la porqueria … i anar pagant i anar-nos ajupint cada dia!

Mentre Mas i Duran se’ns passegen haurem d’optar amb força per ERC.

La tercera via dels Duran a l’inrevés.

“el que ells anomenen «tercera via» -la merda, la caca i la porqueria … i anar pagant i anar-nos ajupint cada dia!- és el que Duran, un dels socis de CyU, voldria.”

Els apassionats i mig acorralats espanyolistes fa dies que barrinen com fer quadrar les seves coses per tal de poder seguir xuclant de la, de fet, «Gran Mamella Catalana», una mena de meta que no acaba mai de rajar tot i que la vaca catalana cada dia estigui més eixuta. No tenen mesura, no pararan fins que de tan prima la tindran morta, aleshores podran aprofitar-se d’un fred cadàver i una mica després de passat un fugisser plaer de heure-la ben morta seguiran cofois el seu camí com si no hagués passat res.

Si no ho impedim serem -els catalans- un altre dels molts pobles que un cop engolits per la història cauen en l’oblit. Aleshores al màxim que podrem aspirar serà a ser com una reserva india o un consentit guetto a casa nostra, o tal vegada un vulgar objecte de museu de lluïment coreogràfic dels vencedors d’aquella llarga conquesta. Ara, perquè es troben sobre arenes movedisses i no se senten segurs, barrinen amb les terceres vies.

Davant de tots i furgant contínuament des de posició privilegiada, o sigui que més potent i amb més capacitat de fer forat i fer-nos mal hi ha el Sr. Duran, soci «íntimíssim» de Convergència, el que ens ha de fer pensar que a Convergència això ja li agrada i ja li va bé, pensar el contrari a nosaltres no ens serveix de res perquè de fet tota aquesta gent juguen de figurants de qui ens vol fer mal supeditant Catalunya de nou a l’invasor castellà i espanyol i condemnant el nostre Poble a una mort per innanició segura.

De mans d’excàrrecs d’alta volada de mitjans anticatalans com la mateixa Vanguardia -quants catalans confien i han confiat en aquesta mala gent! ai las!- Càrrecs i gent prestigiosa que mai s’havien preocupat del possible futur de la imperant subjugació catalana -estaven tan tranquils i cofois, fotuts i tips botiflers espanyolistes del règim imperant- de mans d’ells o de boca d’ells, tan se val, ara surten idees pre estatutàries d’un estatut, per sort, ja mort i enterrat, com allò de «España, nación de naciones». Finets, ex càrrecs, suposo que amaguen que en aquesta falsa expressió, en paraules d’els seus estimats amos «hay gato encerrado». Sí, per aquesta gent i els seus conceptes i valors sempre hi ha d’haver «Una Nación» que és la seva i que contendria unes altres nacions de segona -nacionalidades diu la seva «constitución» o podrien dir-ne «peculiaredades regionales».

Així és de fet, i ho serà sempre, quan es permeten aixafar, esquarterar i prohibir cadenes de TV, estils i normes d’ensenyament o possibles eixos transversals per dir només quatre coses.

Ara els neguiteja que la seva «Nación» en majúscules pugui deixar de ser absoluta i exclusiva. Podrien avenir-se a mil canvis de maquillatge però sempre salvant la seva «Madre pátria i imperial España en lo destino de lo universal, i bla, bla, bla».

Res d’això ens serveix als catalans si volem ser un país de primera línia i normal, com tots els altres estats volem seure a l’ONU amb veu i vot. No ens serveixen als catalans estatus semblants als de Baviera i Massachussets, senzillament perquè els catalans som nació, quan Baviera i Massachussets són un Land i un estat-regió d’unes altres nacions més grans, pel cas, Alemanya i Nord Americana respectivament.

Ja he escrit massa i l’objectiu d’aquests raonaments era un altra, per tant més val que vagi al gra i us digui que voldria fer una proposta/paràbola a aquells senyors defensors del que ells anomenen «tercera via» -la merda, la caca i la porqueria … i anar pagant i anar-nos ajupint cada dia!- aquesta és la veritable «Tercera Via» que Duran, un dels socis de CyU, voldria.

Que els semblaria si giréssim la «tercera via»? Va! som-hi!:

1 – Catalunya, nació de nacions. Espanya, peculiaritat regional.

2 – El català, llengua oficial de totes les Catalunyes «Euskadi, Catalunya 1a; Galizia -Catalunya 2a; Espanya, Catalunya 3a.

3 – Composició del Parlament de la Catalunya, nació de nacions: 303 diputats catalans i 47 diputats espanyols.

4 – Seus de govern i institucions totes a Barcelona. Banc Central Català i Tribunal Constitucional Català i format per catalans fidels a la mare pàtria catalana.

5 – Recollida d’impostos tots a la capital catalana a la seu de la Hisenda Catalana. Cotitzant a la Hisenda catalana i a les oficines de Barcelona totes les grans empreses de l’Estat català de les «catalunyes totes”).

6 – Centrat lateral-radial de totes les comunicacions en tren i carretera a la Capital de la Nació Catalana, o sigui Barcelona, li agradi a qui li agradi. ….

7 – podria continuar durant hores, però ni jo mateix li veig sentit.

El millor de tot és la separació de fet i cadascú a casa seva, els catalans ja estem preparats i tenim pressa.

Mentrestant Mas i Duran vagin fent el ruc i encallant la nostra independència, nosaltres ens hem d’espavilar, promoure la DUI i preparar i reforçar noves alternatives polítiques que vagin per feina.

És tard, estem preparats i tenim pressa! apa, doncs!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC, Units per Declarar la Independència Catalana.

Dos compromisos. Amb el Poble: “Referèndum el 9N” i amb la decència: “Referèndum Vinculant”

  • aNo compartim res amb Espanya ni amb França. Catalunya independent pel bé i la salut de la gent.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

—————

Mas ha de complir dos compromisos. 1r amb el Poble: “El Referèndum el 9N” i 2n amb la decència i la responsabilitat: “Vinculant”. Si no compleix: Fora Mas i Duran … fotem-los fora!


La Democràcia és el 50+1, igualtat d’oportunitats tan pel Sí com pel NO.

No oblidem de cap manera que la Pregunta partida i condicionada no és una pregunta neta, porta la mala intenció de dificultar l’opció clara en favor de la Independència. Mas i Duran porten males intencions, són els retardataris de sempre, no són aigua clara. Tinguem-ho en compte!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC. Membre de l’ANC.

——————

Us adjunto el missatge d’enguany, carregat de memòria, perquè és un any de commemoracions (1964/1674/1714) que no podem ni volem ocultar … tant de bo tinguéssim un estat ja i poguéssim només alegrar-nos i parlar de bé que estem entre veïns…

El contingut arrela en el dissortat Nord  menystingut quan hom s’acontenta de parlar del 1714 sense esmentar prèviament el que vam sofrir i com vam resistir

amb l’esperança que us convingui i que sigui assumit i llegit

Cordialment, Daniela Grau

————–

FLAMA DEL CANIMISSATGE DE SANT JOAN 2014

 

Aquesta nit de sant Joan, nit de festa, pau i alegria, encendrem de nou els focs amb la Flama regenerada al Canigó. Ens pertoca, enguany s que mai, escamparne el sentit profund, arrelat en la Catalunya del Nord.

La Flama és tot primer l’esperit de resistència als intents seculars francoespanyols de dominació dels Països Catalans (PPCC).

 

El 1964, fa exactament 50 anys, va ser encesa al Castellet, a Perpinyà, en memòria dels herois, els Angelets de la Terra, que hi foren empresonats i torturats. Van revoltarse contra la primera etapa de la conquesta de Catalunya: l’annexió a França el 1659 de les terres del nord pel Borbó Lluís XIV, avi de Felip V de Castella, bot enguany fa 300 anysde la resta de la nostra Pàtria. La resistència armada, primer al Vallespir i desps al Conflent va ser, segons la historiadora Alícia  Marcet,  «excepcional  per  la  seva  durada,  s  de  deu  anys,  i  pel  recolzament  de  la població»; els Angelets volien reintegrarse al Principat de Catalunya: van despertar la gran esperança de l’alliberament nacional i social. Fem ressonar per sempre més llur crit: «Visca la Terra!»

La  repressió,  el  1674,  fou  feroç: tortures,  esquarteraments, degollaments, caps  exposats  dins gàbies de ferro. La de Vilafranca de Conflent penjava encara, tres segles desps, damunt la porta de la vila.

Amb la Flama honorem la memòria de tots els qui, del 1659 al 1714, i tot al llarg de la nostra història, van morir per Catalunya.

El poble va ser vençut, la llengua prohibida, el país explotat; tanmateix no ens anima ara cap esperit de venjança. La Flama arrela, també des del 1964, en l’ideari assembleari de Pau i Treva de l’abat Oliba fa mil anys a Toluges, en contra de les guerres i en defensa dels febles; arrela en el respecte del constitucionalisme català.

Amb la Flama, símbol d’undels Països Catalans, de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, dAndorra a l’Alguer, volem reconquerir democràticament, pacíficament, les llibertats nacionals i compartirles solidàriament.

Amb la Flama tenim una esperança i una voluntat:

«el 2014, Catalunya nou estat europeu»

 

 

 

Visca la Flama del Canigó!

 

Visca

la Festa Nacional dels Països Catalans!


Visca Catalunya lliure!

 

 

Daniela Grau  (Portadors de la Flama de la Catalunya del Nord)

Preludi de la Independència: 1r Capítol – PERCEBRE?L

Preludi de la Independència.

Carles Muñoz Espinalt, 1992

“A tots els qui, amb fe i fermesa,

Han cridat: Visca Catalunya Lliure!!”

C.M.E.

1r Capítol – PERCEBRE’L

Són molts els qui voldrien que no se’n

pogués escoltar ni una sola nota. Però el pre-

ludi de la Independència de Catalunya no ha

nascut pas per generació espontània. No és

cap somni ni cap disbarat atabalador. Fa anys

que es deixa sentir amb harmònic frasejar,

per més que cuitin a ofegar-lo o no s’encerti

el to vibrant i clamorós que demana executar-

lo amb tota la seva amplitud.

Els motius pels quals no s’ha acabat mai

d’interpretar, sense perdre o robar-nos les

solfes, els podem copsar fins i tot amb fets

aparentment secundaris. En ells, això sí, hi

trobem tàctiques errades, molta bona volun-

tat, excuses de mal pagador i limitada moral

de victòria. Què ens ha mancat? Inspiració?

Homes capaços de dirigir-ho? Ens creem

nosaltres mateixos els inconvenients o ens

venen de fora? Fem el sord o gent impenitent

ens tapen les orelles?

Sempre que puc repeteixo i faig repetir: Els

catalans prou anhelen la Independència

nacional, però no veuen la manera d’assolir-

la. Cap projecte no es veu viable abans de

plasmar-se amb nítida i vigorosa figura en la

ment dels qui ho voldrien materialitzar. Així

doncs, els artífexs que inculquin en cada

català la clara imatge motivacional de la seva

Independència com a poble, esdevindran els

qui anorreïn per sempre els obstacles que

impedeixen portar-la a terme.

No és pas impossible promoure-ho, encara

que la desconfiança en nosaltres mateixos

hagi impedit deixar parlar molt alt els qui

assagen de fer-ho viable. Sovint, els covards,

per no posar-se en evidència, són els més

interessats a silenciar la veu dels coratjosos.

Llavors, els desmoralitzats i els pobres de

tremp, enlloc de cercar un major braor en ells

mateixos, prefereixen —baixet, per no fer

soroll— parlar de mans misterioses que ens

barren el pas.

És orientatiu recordar que, entre les moltes

referències que sobre Catalunya va escriure

Josep Pla (Notes per a Sílvia), hi figura el

següent comentari que un dia li féu Manuel

Brunet: «Ja coneixeu la meva convicció:

l’Església en aquest país ho ha fet tot: és la

clau del passat, del present, i probablement

del futur. L’Església creu que aquest país ha

d’estar lligat a Espanya i per això hi ha unitat.

El dia que cregui el contrari es produiran les

conseqüències naturals.»

Tanmateix, la rebuscada forma «conse-

qüències naturals», malgrat ésser una

manera d’anunciar-ho amb paraules emmas-

carades, vol que se sàpiga, però amb el

mínim enrenou. Talment com el candorós que

del dimoni en diu «en Banyeta», per l’ances-

tral por que comporta pensar que, bon punt

es pronuncia el seu nom correcte, es desper-

ten les ires de l’infern. Ara bé, amb totes les

reserves imaginables, i per banals que siguin

les precaucions, també amb noms suposats,

entre hermètics i temorencs, s’inicia el preludi

de la Independència de Catalunya que, vingui

d’on vingui el seu clam o tingui clar o insinuós

el seu dir, no sempre el sabem escoltar o no

ens el deixen percebre.

Carles Muñoz Espinalt, 1992
————————————

Dibuix: Carles Muñoz Espinalt

Missatge de St. Joan del 2014 (Des del dissortat Nord de la Nació)

Us adjunto el missatge d’enguany, carregat de memòria, perquè és un any de commemoracions (1964/1674/1714) que no podem ni volem ocultar … tant de bo tinguéssim un estat ja i poguéssim només alegrar-nos i parlar de bé que estem entre veïns…

El contingut arrela en el dissortat Nord  menystingut quan hom s’acontenta de parlar del 1714 sense esmentar prèviament el que vam sofrir i com vam resistir

amb l’esperança que us convingui i que sigui assumit i llegit

Cordialment, Daniela Grau

————–

FLAMA DEL CANIMISSATGE DE SANT JOAN 2014

 

Aquesta nit de sant Joan, nit de festa, pau i alegria, encendrem de nou els focs amb la Flama regenerada al Canigó. Ens pertoca, enguany s que mai, escamparne el sentit profund, arrelat en la Catalunya del Nord.

La Flama és tot primer l’esperit de resistència als intents seculars francoespanyols de dominació dels Països Catalans (PPCC).

 

El 1964, fa exactament 50 anys, va ser encesa al Castellet, a Perpinyà, en memòria dels herois, els Angelets de la Terra, que hi foren empresonats i torturats. Van revoltarse contra la primera etapa de la conquesta de Catalunya: l’annexió a França el 1659 de les terres del nord pel Borbó Lluís XIV, avi de Felip V de Castella, bot enguany fa 300 anysde la resta de la nostra Pàtria. La resistència armada, primer al Vallespir i desps al Conflent va ser, segons la historiadora Alícia  Marcet,  «excepcional  per  la  seva  durada,  s  de  deu  anys,  i  pel  recolzament  de  la població»; els Angelets volien reintegrarse al Principat de Catalunya: van despertar la gran esperança de l’alliberament nacional i social. Fem ressonar per sempre més llur crit: «Visca la Terra!»

La  repressió,  el  1674,  fou  feroç: tortures,  esquarteraments, degollaments, caps  exposats  dins gàbies de ferro. La de Vilafranca de Conflent penjava encara, tres segles desps, damunt la porta de la vila.

Amb la Flama honorem la memòria de tots els qui, del 1659 al 1714, i tot al llarg de la nostra història, van morir per Catalunya.

El poble va ser vençut, la llengua prohibida, el país explotat; tanmateix no ens anima ara cap esperit de venjança. La Flama arrela, també des del 1964, en l’ideari assembleari de Pau i Treva de l’abat Oliba fa mil anys a Toluges, en contra de les guerres i en defensa dels febles; arrela en el respecte del constitucionalisme català.

Amb la Flama, símbol d’undels Països Catalans, de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, dAndorra a l’Alguer, volem reconquerir democràticament, pacíficament, les llibertats nacionals i compartirles solidàriament.

Amb la Flama tenim una esperança i una voluntat:

«el 2014, Catalunya nou estat europeu»

 

 

 

Visca la Flama del Canigó!

 

Visca

la Festa Nacional dels Països Catalans!


Visca Catalunya lliure!

 

 

Daniela Grau  (Portadors de la Flama de la Catalunya del Nord)

Missatge de St. Joan del 2014 (Des del dissortat Nord de la Nació)

Us adjunto el missatge d’enguany, carregat de memòria, perquè és un any de commemoracions( 1964/1674/1714) que no podem ni volem ocultar … tant de bo tinguéssim un estat ja i poguéssim només alegrar-nos i parlar de bé que estem entre veïns…

El contingut arrela en el dissortat Nord  menystingut quan hom s’acontenta de parlar del 1714 sense esmentar prèviament el que vam sofrir i com vam resistir

amb l’esperança que us convingui i que sigui assumit i llegit

Cordialment, Daniela Grau

————–

FLAMA DEL CANIMISSATGE DE SANT JOAN 2014

 

Aquesta nit de sant Joan, nit de festa, pau i alegria, encendrem de nou els focs amb la Flama regenerada al Canigó. Ens pertoca, enguany s que mai, escamparne el sentit profund, arrelat en la Catalunya del Nord.

La Flama és tot primer l’esperit de resistència als intents seculars francoespanyols de dominac

 

dels Països Catalans.

 

El 1964, fa exactament 50 anys, va ser encesa al Castellet, a Perpinyà, en memòria dels herois, els Angelets de la Terra, que hi foren empresonats i torturats. Van revoltarse contra la primera etapa de la conquesta de Catalunya: l’annexió a França el 1659 de les terres del nord pel Borbó Lluís XIV, avi de Felip V de Castella, bot enguany fa 300 anysde la resta de la nostra Pàtria. La resistència armada, primer al Vallespir i desps al Conflent va ser, segons la historiadora Alícia  Marcet,  «excepcional  per  la  seva  durada,  s  de  deu  anys,  i  pel  recolzament  de  la població»; els Angelets volien reintegrarse al Principat de Catalunya: van despertar la gran esperança de l’alliberament nacional i social. Fem ressonar per sempre més llur crit: «Visca la Terra!»

La  repressió,  el  1674,  fou  feroç: tortures,  esquarteraments, degollaments, caps  exposats  dins gàbies de ferro. La de Vilafranca de Conflent penjava encara, tres segles desps, damunt la porta de la vila.

Amb la Flama honorem la memòria de tots els qui, del 1659 al 1714, i tot al llarg de la nostra història, van morir per Catalunya.

El poble va ser vençut, la llengua prohibida, el país explotat; tanmateix no ens anima ara cap esperit de venjança. La Flama arrela, també des del 1964, en l’ideari assembleari de Pau i Treva de l’abat Oliba fa mil anys a Toluges, en contra de les guerres i en defensa dels febles; arrela en el respecte del constitucionalisme català.

Amb la Flama, símbol d’undels Països Catalans, de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, dAndorra a l’Alguer, volem reconquerir democràticament, pacíficament, les llibertats nacionals i compartirles solidàriament.

Amb la Flama tenim una esperança i una voluntat: «el 2014, Catalunya nou estat europeu»

 

 

 

Visca la Flama del Canigó!

 

Visca

la Festa Nacional dels Països Catalans!


Visca Catalunya lliure!

 

 

Daniela Grau (Portadors de la Flama de la Catalunya del Nord)