Ja s’albira el “Punt i final”: ” La Proclamació de la República Catalana”

Després de les eleccions europees d’aquest 25M del 2014 s’han esdevingut a Catalunya tres fets d’alt valor simbòlic que marquen un abans i un després en el camí que ens ha de portar ben aviat a la nostra anhelada independència, em refereixo més que uns fets que ho són a unes manifestacions i a actituds dels principals protagonistes oficials del moment actual, concretament el President Mas, el cap de l’Oposició senyor Oriol Junqueras i el Jutge Santiago Vidal.

Cas primer: Fins quin punt Artur Mas no vol fer un pas enrere i de què no vol fer ni un pas enrere?

-un pas enrere de la Consulta no vinculant? de la Pregunta trampa? de la supeditació a les lleis espanyoles? ni un pas enrere del procés? de quin procés, del “Dret a No decidir” o de la veritable i total Independència, com la de Portugal o Israel per exemple?

Un cop sabuts els resultats en que ERC ha passat davant de CiU i ha guanyat aquestes eleccions, el President de la Generalitat de Catalunya va fer una manifestació al pur estil independentista i va venir a dir «tot tira endavant i no farem ni un pas enrere». Mas va dir aquestes coses però seguia movent-se en la indefinició volguda, i de llarga tradició del seu partit, que jo crec que és amb l’ajut inestimable del President d’Unió Democràtica de Catalunya -ai si aixequessin el cap honorables catalans com Carrasco i Formiguera fundadors del partit de l’espanyolíssim senyor Duran- el que ha fet perdre a Ciu la seva preeminència en el panorama català, marcant una tendència a una ascensió del partit republicà que el portaria a liderar el procés fent-lo pujar de nivell fins a un Referèndum de veritat des de i enfront d’una vergonyant «Consulta no Vinculant» supeditada per voluntat d’Àrtur Mas (i/o CyU) a la voluntat i les lleis dels espanyols, amb una pregunta trampa i bruta pel simple fet d’haver partit amb molt interès partidista, mala fe i molta traça la millor pregunta del món: «Vols que Catalunya sigui independent?»

Segon cas: El jutge Santiago Vidal declara davant del Consell General del poder Judicial.

Per primera vegada en el que va des del començament del darrer tram del procés d’alliberament de Catalunya i de recuperació de la seva independència que jo situo al novembre del 2004 quan naixia Catalunya Acció he vist una actitud digna i valenta com la del jutge Vidal en aquesta compareixença. No hi han hagut excuses de mal pagador, que si té efectes jurídics, que si no he trencat cap plat, que si només té efectes polítics, que si tomba, que si gira …

La fermesa i la dignitat que ha demostrat el Jutge Vidal en aquesta nova ocasió marquen un nivell molt alt per a tots els jutges catalans i sobretot per a tots els polítics catalans siguin del partit que siguin.

A partir d’ara qui tingui una mica de nivell i no sigui un desvergonyit no podrà recórrer en la defensa de Catalunya i dels catalans a excuses de mal pagador, amb trampes i m’atreviria a dir, encara més, mai més amb cap pregunta embrutada.

Aquesta fermesa del Jutge Vidal, signe de fidelitat a Catalunya i de l’honorabilitat que el Poble Català suposa i atorga als seus Presidents, la fa visible Santiago Vidal enfront l’enemic que altiu el crida a files al seu feu Madrileny, on devien esperar que s’agenollés tremolós i els besés els peus … van pretendre que atemorit denunciés als seus propis col·laboradors en un vergonyós intent d’autèntica caça de bruixes … però, alguna cosa no els ha anat bé! la dignitat d’un sol home els ha vençut! … resulta que aquest Jutge no és ni vol ser com han estat tan de temps tans i tans catalans … aquest fermesa, doncs, marca i separa clarament entre un abans i un després! A partir d’ara ja res serà igual!

Tercer cas: L’Oriol Junqueras, també després del 25M del 2014, es veu arrossegat per un alè diví, i fa un pas endavant i en diu una de grossa «la Proclamació de la República podria ser al 2016». Junqueras ha fet un pas endavant, potser sense ser-ne gaire conscient o potser sí.

Quan dius una cosa així ja la has fotut, qui tira enrere aleshores?

El fet és que avançar ho hem de fer amb «esperit quàntic» -allò de la constant de Plank- Saltar de nivell costa, hi hem de posar molt esforç, evitar les distraccions del dia a dia -això ens ha costat trenta anys i amb aquests trenta anys més de 200.000 milions d’euros que ens han fotut des de Madrid amb la complicitat dels polítics d’aquí- -ara, encara, ens en foten 50 milions d’euros cada dia, amb la complicitat dels que encallen i ralentitzen l’esmentat procés-

El fet és que avançar, tal com deia, ho hem de fer també vencent les resistències d’anar fent, de les estructures d’estat sempre inacabades, de les raons interminables …

Només una guspira d’alè diví esperonada per un èxit electoral petit com el d’ERC però molt potent … potentíssim! pot abocar el capdavanter d’una de les formacions en joc a dir quelcom que un cop dit ja trenca la realitat encarcarada …!

A partir d’ara ja hem trencat el gel, ha nascut, ha tret el cap, una nova realitat que ja arriba, el nou objectiu final, el que quan arribi ja haurem assolit oficialment la majoria d’edat com a país: La Proclamació de la República Catalana.


Punt i final!

Ho repeteixo, acluco els ulls i obro les orelles i ho repeteixo:
Ja hem dit el disbarat: «Proclamació de la República Catalana»!

Ningú, ni el Duran ni el Mas podran fer l’orni, ara.
Tot està per fer, tot és possible, ens hi veiem abocats, diguin el que vulguin els contraris!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC, membre de l’ANC.

Fotografia adjunta, Anunci a l’Avui i Cartell del 2009

De moment: Flashos de la nostra nació. (Per Josep Castany)

BOTIFLERS I ENCAIXISTES (El que fa la “pela”!)

Josep Castany Director General de Catalunya Acció, ha compartit un enllaç:
De Gispert, la Presidenta del Parlament, diu que encara no és independentista. Quan ho serà? Quan deixi de cobrar més de 100.000 € l’any? Mentrestant, retallades i deixant-se prendre 50 milions d’euros diaris dels impostos pagats pels catalans. Hi ha polítics de la botiflerada que fan autèntic fàstic. És clar, com que ella es deu al partit i no als votants perquè la tria el partit… Això és CiU, també. Que ho sàpiguen tots els que han votat CiU amb aquella alegria infantil pensant que aquestra tropa lidera algun procés d’independència http://ow.ly/xidAK
De Gispert encara no és independentista – Notícies Política – e-notícies
politica.e-noticies.cat
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha explicat a Els Matins de TV3 que està en la mateixa posició que…

———————–

Qui pagarà el deute espanyol si no en fotem el camp?


L’economista Sala i Marín es pregunta: “Qui carai penseu que pagarà la part proporcional del deute espanyol si ens quedem a Espanya? Oi que si ens quedem a Espanya pagarem (segur) la part proporcional del deute espanyol?” “Doncs si marxem no estarem pitjor del que estarem si ens quedem. I, de fet, potser estarem millor. Al cap i a la fi, el deute espanyol és del Reino de España i els bancs aniran a cobrar-lo a Moncloa”, explica. http://ow.ly/xifZN

————————–

Evolució dels vots al Principat de Catalunya:

Eleccions autonòmiques 2012
Participació: 67,76% (3.668.310 votants)
Vots a CiU: 1.116.259
Vots a ERC: 498.124
http://www.gencat.cat/governacio/resultats-parlament2012/09pdf/C09-TOTALYCIRCUNS_L2.pdf

Eleccions europees 2014
Participaciò: 47,63% (2.532.629 votants)
Vots a CiU: 548.718
Vots a ERC: 594.149
http://www.ara.cat/especials/eleccionseuropees/dades/totals_9_99_CM.html

I ara que tothom analitzi les dades com li doni la realíssima gana, inclosos els tertulians cafeteros dels mitjans de comunicació catalans.

—————–

#IndependenciaCatalunya – Per què Espanya farà tot el possible perquè l’eix mediterrani no es realitzi ?

29 / setembre / 2011 a les 13:24

per:

Josep Castany Director General de Catalunya Acció

Per què Espanya farà tot el possible perquè l’eix mediterrani no es realitzi ?

 

1. L’eix mediterrani de mercaderies vertebraria (a nivell econòmic, nacional, lingüístic, etc.) el territori dels Països Catalans, territoris que Espanya fa més de 300 anys que està intentant assimilar i no se’n surt.

 

2. L’eix mediterrani neutralitzaria la força econòmica de Madrid com a motor d’Espanya que els governs espanyols estan construint des de fa 30 anys (amb la col·laboració del regionalisme català convergent i socialista).

 

3. Fa molts anys que el Ministerio de Fomento, en el seu PEIT (Plan Estratègico de Infraestructuras y Transportes), té especificat l’eix central com a infraestructura estratègica per a Espanya i no l’eix mediterrani.

 

4. I el motiu més elemental de tots. Si com a governant espanyol saps que Catalunya tard o hora la perdràs i s’acabarà independitzant, per on faries l’eix de mercaderies si volguessis que Espanya estigués preparada per al futur?

 

Nota tècnica dedicada als babaus i venuts que dirigeixen Convergència. Cost de l’eix mediterrani de mercaderies: 153.000 milions. Dèficit fiscal acumulat 1986-2006: 210.000 milions

 

· ·

Qui fa propaganda oberta de la Independència? ICV? CDC? C_yU?

JORDI COROMINAS

13:31 (fa 31 minuts)

I.C.V. s’ ofereix a E.R.C. pero aquí pot haver-hi un doble  ” JOC ” com l’època del tripartit.

Jo penso i sóc del parer
que acceptaria si tots els 
votants d’ I.C.V. el 9-N votessin INDEPENDÈNCIA o la cúpula d’ICV ho defensés clarament.

Abans d’obtenir-la no PACTARIA amb ningú, ni entraria en el govern de ningú perquè no li pari una trampa i així quedi tocat per sempre més.

Ara és hora de la Independència i hem de fer prevaldre aquest principi fonamental.

Jordi Corominas, UDIC del Berguedà -Units per a Declarar la Independència de Catalunya-

Farem “un nou país paradigma del bon govern”

Una nova Catalunya?

«Un cert aire lampedusià envolta bona part de les actituds d’alguns partits en tot aquest procés»

Santiago Espot | Actualitzat el 20/05/2014 a les 09:58h

De la independència en sorgirà una nova Catalunya o una entitat política amb els mateixos vicis que avui patim? Sé que la pregunta pot semblar una provocació i que molts em poden acusar d’aixafaguitarres,  però estic convençut que l’ideal de la llibertat de la pàtria mereix ser molt més exigents amb nosaltres mateixos. Si desitgem un estat català ho és també, i sobretot, per fer un nou país paradigma del bon govern.

Em faig aquestes reflexions després de tenir una breu conversa amb un exconseller i exdiputat europeu per CiU després del discurs de cloenda que vaig pronunciar el passat 9 de maig en el premi a la lleialtat lingüística Ramon Aramon i Serra 2014 que va recaure en l’editor Eliseu Climent i en l’abadia de Montserrat. El meu parlament versà sobre els riscos, per a la llengua catalana, de fer l’espanyol oficial en una Catalunya independent, tal com indiquen veus autoritzades en la matèria. En absolut estava manifestant una opinió personal o arbitrària. Tot i així, quan vam coincidir al final de l’acte amb l’exconseller em digué que parlar de l’oficialitat o no de l’espanyol era una cosa que “no tocava” perquè seria el futur parlament de la Catalunya independent qui ho determinaria. Les seves paraules donaven per fet que un dels elements cabdals de l’estructuració de la futura Catalunya (la llengua) seria decidit exclusivament pels càrrecs electes. Es veu que la ciutadania continuarà votant cada quatre anys només unes llistes de partits en un sistema electoral com l’actual sense tenir mecanismes per modificar res. Farem una Espanya en petit?

Anava rumiant aquestes coses després de l’incident quan, tot d’una, vaig pensar que els partits anomenats sobiranistes parlen sovint del que guanyarem en un futur estat català i teoritzen sobre tot allò que afecta les estructures d’un estat. Des de l’economia fins a la llengua, passant per les relacions internacionals o les seleccions esportives. Molt bé i d’acord. Però, casualment, encara és el moment de sentir que la nova Catalunya també serà la raó per crear un nou sistema polític que acabi amb els greus defectes de l’actual. Un sistema on el poble se senti autènticament el propietari de la nació i on tingui la capacitat de capgirar les decisions dels seus representants quan les consideri injustes i perjudicials per als interessos col·lectius. Personalment no he escoltat que en la nova Catalunya les llistes tancades esdevindran una relíquia del passat per evitar que autèntiques calamitats escalfin un escó durant dècades. O que els catalans serem convocats a les urnes alguna vegada més que quan es tracta de triar qui seurà en el Parlament o en els ajuntaments. Com tampoc he vist ningú relacionar independència amb regeneració política i democràtica.  

Cometrem un gran error si pensem que la independència només ha de servir per alliberar-nos d’Espanya. Si no construïm un país nou, amb uns valors democràtics moderns on el poble exerceixi un veritable control sobre les institucions, deixarem la porta oberta al conflicte intern amb els unionistes de casa que veuran en la permanència dels vicis actuals l’excusa perfecta per qüestionar  la nova entitat política. Mirem el que està passant a Ucraïna amb els russòfons i potser ho veurem amb més claredat.

“Que tot canviï per a què tot quedi igual”, deia el Príncep de Lampedusa. Fets com el que acabo de relatar són el que fan pensar sovint que un cert aire lampedusià envolta bona part de les actituds d’alguns partits en tot aquest procés. Són tantes les ganes que tenim de deixar de ser espanyols que perdonem coses que poden hipotecar el nostre futur col.lectiu. Hem de ser tan poc exigents amb els que fa quatre dies volien encaixar-nos a Espanya? Com a mínim, pensem-hi.

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció

Com en la tupinda de Fresno, Espanya paga columnistes. Via Fora! Catalans!


La Independència és la plenitud de tota nació. Catalunya, 700 anys independent, la ha de recuperar.
 
Cap nació vol renunciar a la seva independència.
 
La plenitud nacional és el millor motiu per esdevenir independents. A part de que la Catalunya independent és plenament viable i serà contribuent neta a Europa.
 
La autonomia que pot oferir Espanya no garanteix la plenitud democràtica i nacional que necessitem els catalans.
 
El 1700 va ser una època d’ensulsiada per dues nacions tipus, Catalunya i Escòcia, ara, 300 anys després és l’hora de reeixir la nostra història.
 
Després va venir la creació dels EEUU i la Revolució Francesa, ara és l’hora de Catalunya i d’Escòcia.

“Per què volem més autonomia, més transferències, si les podem tenir totes” Alex Salmond.

“La llibertat i plenitud d’un Poble no es mesura en diners ni factors econòmics” Jordi Fornas (UDIC)

Salvador Molins,
Conseller de Catalunya Acció, membre de UDIC, membre de l’ANC.

La gran ensarronada a tots nivells: Consulta NO VINCULANT condicionada al permís espanyol i amb pregunta trampa !

Si anessin junts no serien ni Ciu ni ERC, per tant aquest “no votarien mai CiU o ERC” no hauria de ser.

Si anessin junts “per la Independència” serien la coalició resultant per a la Independència per tant tots els patriotes els hauriebn de votar perquè aleshores no serien convergents o esquerrans sinó independentistes catalans.

Lamento que no vagin junts per a la Independència!

Sí, però, que van junts, ai las! per una Consulta NO VINCULANT amb una pregunta trampa ! i això és molt trist, més ben dit és una ensarronada monumental, és la plasmació absoluta del DRET A NO DECDIDIR.

Més trist encara, parlen després d’unes eleccions plebiscitàries, ai las,  per una Consulta NO VINCULANT amb una pregunta trampa.

I més trist encara, hom gosa parlar de Govern d’Unitat? Amb aquests polítics i partits que tenim algú de vostés s’ho creu això de que seran capaços, tots, de posar Catalunya i els catalans per sobre dels seus respectius partits? !!!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC “Units per Declarar la Independència Catalana”

No voteu CyU mentre hi hagi Duran: El Moisès actual ens porta a una Gran Ensarronada.

Duran i Noè. A la recerca de l’aliança

Noè
Noè

Només els elegits per Duran podran tornar a començar després que les aigües cobreixin aquest món desobedient

Duran ha decidit construir una arca per posar-hi tots els qui volen sobreviure al diluvi que s’apropa. Ho fa després d’haver tingut una visió de Déu (el poder Espanyol) que li ha deixat clar que només els elegits per Duran podran tornar a començar després que les aigües cobreixin aquest món desobedient i que no vol acatar la sagrada llei del Déu-Estat.

Aquesta crida bíblica l’ha fet repensar la seva decisió d’abandonar la política i seguir en actiu fins a competir amb el propi Matusalem per la permanència en política. Ell ho té clar: els homes que es volen apartar de la llei són pecadors. Tenim una constitució donada directament per Déu i un quants profetes (tots ells Espanyols menys en Duran) que ens parlen de la legalitat sub especie aeternitatis. De fet, el mite de la creació del Gènesi. en la versió duraniana contempla l’existència d’Espanya com una realitat perenne, ja que si ens creiem la legalitat, no tenim sortida possible.

En tot cas, i tornant al nostre Noè, sabem que té indicis de quina aliança ens té prevista el creador-espanyol, però que encara no hi ha dialogat. De fet, a aquestes alçades de la pel·lícula el Noè biblic ja sabia que amb amb Déu no hi ha diàleg possible i que passi el què passi, es fa sempre la seva voluntat.

En fí, que millor prendre’s amb calma les inefables sentències duranianes de la Vanguardia d’ahir i posar-hi distància bíblica. Com voleu que en Junqueras vagi amb la CiU d’en Duran a una candidatura conjunta a les plebiscitàries? Si no vol plebiscitar res! Si defensa una impossible consulta legal! Si no vol la independència! Si vol una arca! Si és que no hi ha per a on agafar-ho. Noè, Noè… Sabem que serà difícil, llarg i que caldrà fermesa! Però volem un Moisès, no un Noè! 

  • #1 Marc Badia

    12:28

    Doncs jo crec que passat el diluvi, que serà llarg i poc definit, tots sobreviurem, uns mullats, i els altres secs, i els que s’han aixoplugat a l’arca començaran a prendre noves posicions, hauran estat independentistes de tota la vida, i continuaran vivint de la mamella.

  • #2 Joan Ginebra

    20:51

    Per què hi gasteu més temps amb aquest gamarús del Duran?

  • #3 Vicenç Ribalta

    19:56

    Està tardant massa CONVERGÈNCIA en deixar les coses clares, tant amb UNIO, com amb el seu Cap Sr. DURAN. Perque amb la devallada de vots que tindrà CIU al 25-M, la culpa diran que és de SR. MAS i. CONVERGÈNCIA, per seguir l’estel·lar de

  • #4 pere

    09:09

    Sortosament de l’arca només en sortiran bèsties antediluvianes, destinades a l’extinció per l’evolució de les espècies.

  • #5 Pere Grau

    09:06

    El que passa, Vicenç, és que l’Arca de Duran es feta amb fusta corcada i té més forats que una regadora. I enlloc de salvar-se als cims de l’Ararat, ja tindrá sort si pot desembarcar en un racó d’oficina d’una multinacional.

Catalunya Independent: “on el poble se senti autènticament el propietari de la nació”

Una nova Catalunya?

«Un cert aire lampedusià envolta bona part de les actituds d’alguns partits en tot aquest procés»

Santiago Espot | Nació Digital.cat     Actualitzat el 20/05/2014 a les 09:58h

De la independència en sorgirà una nova Catalunya o una entitat política amb els mateixos vicis que avui patim? Sé que la pregunta pot semblar una provocació i que molts em poden acusar d’aixafaguitarres,  però estic convençut que l’ideal de la llibertat de la pàtria mereix ser molt més exigents amb nosaltres mateixos. Si desitgem un estat català ho és també, i sobretot, per fer un nou país paradigma del bon govern.

Em faig aquestes reflexions després de tenir una breu conversa amb un exconseller i exdiputat europeu per CiU després del discurs de cloenda que vaig pronunciar el passat 9 de maig en el premi a la lleialtat lingüística Ramon Aramon i Serra 2014 que va recaure en l’editor Eliseu Climent i en l’abadia de Montserrat. El meu parlament versà sobre els riscos, per a la llengua catalana, de fer l’espanyol oficial en una Catalunya independent, tal com indiquen veus autoritzades en la matèria. En absolut estava manifestant una opinió personal o arbitrària. Tot i així, quan vam coincidir al final de l’acte amb l’exconseller em digué que parlar de l’oficialitat o no de l’espanyol era una cosa que “no tocava” perquè seria el futur parlament de la Catalunya independent qui ho determinaria. Les seves paraules donaven per fet que un dels elements cabdals de l’estructuració de la futura Catalunya (la llengua) seria decidit exclusivament pels càrrecs electes. Es veu que la ciutadania continuarà votant cada quatre anys només unes llistes de partits en un sistema electoral com l’actual sense tenir mecanismes per modificar res. Farem una Espanya en petit?

Anava rumiant aquestes coses després de l’incident quan, tot d’una, vaig pensar que els partits anomenats sobiranistes parlen sovint del que guanyarem en un futur estat català i teoritzen sobre tot allò que afecta les estructures d’un estat. Des de l’economia fins a la llengua, passant per les relacions internacionals o les seleccions esportives. Molt bé i d’acord. Però, casualment, encara és el moment de sentir que la nova Catalunya també serà la raó per crear un nou sistema polític que acabi amb els greus defectes de l’actual. Un sistema on el poble se senti autènticament el propietari de la nació i on tingui la capacitat de capgirar les decisions dels seus representants quan les consideri injustes i perjudicials per als interessos col·lectius. Personalment no he escoltat que en la nova Catalunya les llistes tancades esdevindran una relíquia del passat per evitar que autèntiques calamitats escalfin un escó durant dècades. O que els catalans serem convocats a les urnes alguna vegada més que quan es tracta de triar qui seurà en el Parlament o en els ajuntaments. Com tampoc he vist ningú relacionar independència amb regeneració política i democràtica.  

Cometrem un gran error si pensem que la independència només ha de servir per alliberar-nos d’Espanya. Si no construïm un país nou, amb uns valors democràtics moderns on el poble exerceixi un veritable control sobre les institucions, deixarem la porta oberta al conflicte intern amb els unionistes de casa que veuran en la permanència dels vicis actuals l’excusa perfecta per qüestionar  la nova entitat política. Mirem el que està passant a Ucraïna amb els russòfons i potser ho veurem amb més claredat.

“Que tot canviï per a què tot quedi igual”, deia el Príncep de Lampedusa. Fets com el que acabo de relatar són el que fan pensar sovint que un cert aire lampedusià envolta bona part de les actituds d’alguns partits en tot aquest procés. Són tantes les ganes que tenim de deixar de ser espanyols que perdonem coses que poden hipotecar el nostre futur col.lectiu. Hem de ser tan poc exigents amb els que fa quatre dies volien encaixar-nos a Espanya? Com a mínim, pensem-hi.

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

#DUI_2014 . Catalunya és Nació i cap nació vol ni pot renunciar a la seva independència.


La Independència és la plenitud de tota nació. Catalunya, 700 anys independent, la ha de recuperar.
 
Cap nació vol renunciar a la seva independència.
 
La plenitud nacional és el millor motiu per esdevenir independents. A part de que la Catalunya independent és plenament viable i serà contribuent neta a Europa.
 
La autonomia que pot oferir Espanya no garanteix la plenitud democràtica i nacional que necessitem els catalans.
 
El 1700 va ser una època d’ensulsiada per dues nacions tipus, Catalunya i Escòcia, ara, 300 anys després és l’hora de reeixir la nostra història.
 
Després va venir la creació dels EEUU i la Revolució Francesa, ara és l’hora de Catalunya i d’Escòcia.

“Per què volem més autonomia, més transferències, si les podem tenir totes” Alex Salmond.

“La llibertat i plenitud d’un Poble no es mesura en diners ni factors econòmics” Jordi Fornas (UDIC)

Salvador Molins,
Conseller de Catalunya Acció, membre de UDIC, membre de l’ANC.

Decidim-nos de pressa: Preparem i fem la DUI el més aviat possible, ja!”

Els “españoles con mando” ja han perdut la vergonya que no han tingut mai:

—————

Fotografia: Manifestació Independentista dels 10.000 a Brussel·les del 2009

—————

El govern espanyol exigeix a la Generalitat de Catalunya que tanqui la meitat dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de vuit a quatre.

Ho ha explicat en una compareixença el conseller Francesc Homs, que ha dit que la intenció del govern espanyol es basava en una ‘aparença tècnica’.

‘Sobre la base d’una qüestió en aparença tècnica, que és com es distribueix l’espai radioelèctric, se’ns ha comunicat que s’ha d’alliberar la meitat de l’espai que ocupa la CCMA’, ha detallat Homs: ‘Teníem destinats dos multiplex o blocs d’espais per a emetre canals diversos, i ara un dels dos ja no es podran utilitzar.’

Això faria passar de vuit canals disponibles a quatre. Actualment TV3 ocupa cinc canals: TV3, TV3 en alta definició, el 33/Super3, l’Esport3 i el 3/24.

‘Això ve de molts mesos de comunicacions i intents de negociació per part nostra, de cartes que ni tan sols han estat respostes’, ha dit Homs, que ha parlat d’acte d’unilateralitat de l’executiu de Mariano Rajoy. El govern preveu que la mesura s’anunciï divendres vinent al consell de ministres espanyol.

Si es confirmés aquesta decisió, Homs creu que hi hauria tres conseqüències immediates: el tancament de canals de Televisió de Catalunya; haver de renunciar a l’alta definició, ‘una aposta estratègica de país i del sector audiovisual’, i enterrar de manera definitiva la reciprocitat, la possibilitat de veure la televisió de les Illes i d’un possible nou canal de TV al País Valencià.

Homs ha alertat que la decisió que és a punt de prendre el govern espanyol ‘afectarà pràcticament en exclusiva els canals que explota TV3. ‘Malauradament, el govern espanyol té credibilitat a l’hora de tancar canals. En són capaços. Ho fan, i es queden tan amples. I aquelles coses que els molesten tenen tendència a mirar de silenciar-les’, ha dit Homs, que ha insistit que la denúncia que feia avui el govern català no era una qüestió tècnica. ‘Volen acotar al màxim Televisió de Catalunya.’

Volen subjugar de nou Catalunya! no ho permetem, preparem la DUI, 68 diputats, observadors, lloc, data i hora … !